-
5.Per què va esclatar una revolució a frança?
5.3 Causes de la Revolució Francesa.
La necessitat de recursos per la part de la monarquia i la negativa de la noblesa a votar nous impostos van forçar al rei, lluís XVI a convocar els Estats Generals, les corts estamentals franceses que no s'havien reunit des de 1614 arran de l'ofega econòmic que estaven comportant la participació en la guerra de la independència dels Estats Units. (1775-1783) -
5.4.El principi de la revolució Francesa.
El dia esperat va arribar, el 5/5/1789, i es va donar el tret de sortida als darrers Estats Generals de la monarquia francesa. La tensió era palesa, ja que el Primer i el Segon Estat pretenien que es votés per estaments, cosa que els donava la majoria. Davant d’aquest fet, els membres del Tercer Estat van iniciar una campanya en defensa del vot personal. -
. Com va evolucionar la Revolució Francesa?
Àustria i Prússia van declarar la guerra a França l’abril de 1792. Paral·lelament, el rei va intentar fugir des del Palau de les Tulleries; residència oficial dels monarques arran de l’èxit de la Revolució i amb la intenció de tenir els monarques controlats. La fugida va venir motivada per l’assalt al palau el 10 d’agost de 1792. -
7. L’etapa napoleònica
7.1 Èxits i fracassos
Després de l’èxit del cop d’estat, Napoleó, en primer lloc, va esdevenir cònsol i, en segon lloc, emperador.
El seu poder estava fonamentat en el pragmatisme, en els èxits militars i en el suport d’una gran part de la població. La seva primera etapa, victoriosa en el camp militar, va representar:
La signatura dels acords de pau amb Àustria i el Regne Unit. -
La Restauració absolutista i les revolucions liberals
La derrota de Napoleó va comportar un retorn de la política d’abans de la Revolució Francesa i antagònica als postulats de la Il·lustració. Aquest període polític va tenir una durada determinada i fou coneguda com a Restauració (1815 - 1830).
La Restauració va comportar el retorn a l’Antic Règim, però per tal d’evitar possibles revoltes, les monarquies van reconèixer alguns drets. Un exemple d’aquesta política fou el successor de Napoleó; Lluís XVIII.