Història d'Espanya

  • Period: to

    El sistema de la Restauració i l'oposició al règim

    Monarques: Alfons XII i XIII. El nou règim es basava en la Constitució del 76, Cánovas del Castillo.
    Característiques importants:
    -Bipartidisme: Liberals, Sagasta (sufragi universal masculí) i Conservadors, Cánovas (sufragi censatari).
    Els dos partits no defensaven la república però sí la constitució.
    -Torn pacífic: El monarca feia d'àrbitre per convocar eleccions quan sorgeixen crisis corrompent a través dels cacics amb tupinades, incloent-hi vots dels morts, comprant vots o usant violència.
  • Conferència de Berlín

    Conferència de Berlín

    Europa es llança a dominar i repartir-se Àfrica, i passa el mateix a Àsia (The Great Game), Rússia contra el Regne Unit, el 1907 acorden repartir-se territoris.
    La Guerra Fashoda és un enfrontament de França (derrotat) contra el Regne Unit pel territori.
  • Crisis del 98

    Crisis del 98

    Espanya perd les seves últimes colònies: Filipines, puerto Rico i Cuba. Depressió econòmica, política i social.
    Com a resultat hi ha la crisi del 98, una crisi moral i ideològica, amb moviment regeneracionista liderat per Joaquin Costa.
    Per compensar les pèrdues Espanya fa Aliança amb França contra el Marroc amb l'aprovació del Regne Unit.
  • Els fets del Cu-Cut

    Els fets del Cu-Cut

    El Cu-Cut era una revista catalanista, van publicar un acudit que va ofendre els militars, d'aquesta manera van exigir al govern fer la Llei de Jurisdiccions, on deia que qualsevol delicte o ofensa contra l'exèrcit seria jutjat pel tribunal militar i no el civil.
  • Conferència d'Algesires

    Conferència d'Algesires

    Alemanya s'oposa a l'aliança contra el Marroc enviant vaixells amb intenció de guerra i fan un acord (Conferència d'Algesires): Es reuneixen molts països i acorden que Espanya es queda amb una zona i França amb altre però només s'accepten zones d'influencia (comercialització, no es poden enviar militars) a canvi que no comença la guerra.
  • La setmana tràgica

    La setmana tràgica

    Espanya volia explotar les mines de ferro del Rif, els rifenys s'oposen i es revolten. Espanya envia tropes i el sector obrer s'oposa.
    Llavors comença la revolta a Barcelona, que dura una setmana, aquesta coincideix amb la derrota de Barranco Lobo. La setmana acaba amb una repressió forta, cremant esglésies, policia armada...
    Francesc Ferrer i Guardià, un anarquista, acaba afusellat al Montjuïc acusat per començar la revolta.
  • Tractat de Fes

    Tractat de Fes

    El Marroc no està d'acord i hi ha revolta contra el sultà. França i Espanya com tenen "territoris" ajuden enviant militars (van acordar que no podien).
    Fan altre acord (Tractat de Fes): Alemanya fa el mateix enviant vaixells amb intenció de guerra i aconsegueix el que volia, colònies al Congo, que se les cedeix França.
    Espanya i França es reparteixen el Marroc, ara sí que poden enviar militars.
  • La Mancomunitat de Catalunya

    La Mancomunitat de Catalunya

    El 1910 hi ha descentralització (més autonomia a Catalunya), i el 1914 es crea la Mancomunitat, una institució de govern per a Catalunya. En aquest s'agrupen les quatre províncies. És presidida per Prat de la Riba, i substituït el 1917 per Josep Puig i Cadafalch.
    Gràcies a això es fan noves infraestructures, serveis públics i nous projectes culturals i educatius.
  • La crisi del 17

    La crisi del 17

    És un gran moviment de protesta de sectors polítics, militars i classes treballadores provocat pel malestar social dels sous baixos i altres. Els sindicats proposen moltes vagues per tot el país.
  • La vaga de la Canadenca

    La vaga de la Canadenca

    La Canadenca era la principal empresa elèctrica de Catalunya.
    Aquesta vaga s'origina perquè acomiaden a 8 obrers, altres empreses s'uneixen i es fa una vaga general de quaranta-quatre dies.
    Aconsegueixen una jornada laboral de 8 hores i pujada de sou; tot i això, les vagues no s'aturen i assassinen a sindicalistes com Salvador Seguí (el Noi de Sucre).
  • Desastre d'annual

    Desastre d'annual

    És la derrota i humiliació per Espanya en la Guerra del Rif, on moren més de 10.000 soldats espanyols i perden molt armament.
    Gràcies a això es fa l'Expedient Picasso, on exposa la corrupció i denúncia la mala gestió militar i política.
    Abd el-Krim proclama la República del Rif, però el 1925 Espanya i França s'uneixen i el bombardegen, el Desembarcament d'Alhucemas. Gràcies a això Abd el-Krim es rendeix i s'entrega a França dissolent la república.
  • Period: to

    Dictadura de Miguel Primo de Rivera

    S'aprova un cop d'estat per instaurar una dictadura i acabar amb la inestabilitat.
    Aquesta té 2 etapes:
    -Directori militar (1923-1925)
    Acaba amb el règim de la restauració anul·lant la constitució del 76, Mancomunitat i partits polítics i sindicats.
    -Directori civil (1925-1930)
    Es fa un partit únic, la Unió Patriòtica.
    Francesc Macià, exiliat a França, intenta independitzar Catalunya, algú revela els seus plans i és detingut a França.
    Sense suport, el dictador dimiteix i declaren a Berenguel.
  • Nova Constitució del 31

    Nova Constitució del 31

    Es fa un govern provisional i la generalitat integrats pels republicans (Alcalà-Zamora) amb lleis que milloren la situació dels jornalers i altres.
    Es fa una convocatòria d'eleccions per crear la Nova Constitució, on es considera Espanya una república, hi ha sufragi universal, més autonomia a Catalunya, País Basc i Galícia i es divideixen l'església i l'estat.
  • Eleccions municipals

    Eleccions municipals

    El 1930 es fa el Pacte de Sant Sebastià, un pacte secret on les esquerres acorden presentar-se juntes a les pròximes eleccions.
    Berenguel fracassa i el substitueix Almirall Aznar, qui convoca les eleccions municipals, entre la monarquia i la república que, gràcies al pacte es proclama la república.
  • Period: to

    El bienni reformista

    El nou govern modernitza el país amb reformes militars (tanquen acadèmies i jubilen oficials), religioses (separen església i estat), educatives (construeixen escoles i les fan gratuïtes), territorials (reconeixen 3 regions: Catalunya, País Basc i Galícia) i agràries (treuen terres a propietaris i les reparteixen a jornalers).
    Dretes donen el cop d'estat de Sanjurjo, fracassa i creen CEDA i Falange.
    Esquerres ocupen Casas Viejas (poble d'Andalusia) perquè no arribaven reformes, acaba amb morts.
  • L'Estatut d'Autonomia

    L'Estatut d'Autonomia

    Es crea la Generalitat de Catalunya, amb Francesc Macià de president.
    S'aprova l'Estatut d'Autonomia, que li dona autonomia a Catalunya fent el català una llengua oficial, creant i organitzant institucions pròpies, publicant el diccionari de la llengua catalana de Pompeu Fabra.
  • Period: to

    El bienni negre

    Les dretes, CEDA i Alejandro Lerroux s'uneixen i guanyen les eleccions del 33 (primer cop de sufragi universal masculí i femení), les esquerres no estan d'acord i fan les revoltes de 34.
    A Astúries els sindicats CNT i UGT lideren i provoquen moltes vagues.
    A Catalunya Lluís Companys declara la independència, però com el govern és de dretes acaba a la presó.
  • El triomf del Front Popular

    El triomf del Front Popular

    Hi ha molt de descontentament general i s'acusa Alejandro Lerroux de tenir negocis il·legals, gràcies a això es fan les eleccions del 36.
    En aquestes es presenten les esquerres unides i les dretes separades, guanyen les esquerres, el Front Popular.
  • El Cop d'Estat i la Internacionalització del conflicte i els dos bàndols enfrontats

    El Cop d'Estat i la Internacionalització del conflicte i els dos bàndols enfrontats

    Militars donen un cop d'estat que triomfa en algunes ciutats, el president José Giral dona armes a la població perquè no triomfi, d'aquesta manera Espanya es divideix en 2 parts:
    -Controlada per la república
    -Controlada pels militars
    Comença la Guerra civil, junt amb el Feixisme i el Nazisme i hi ha tensió política a Europa.
    Es fa el Comitè de No Intervenció.
    URSS i Brigades Internacionals a favor de la república, Alemanya i Itàlia a favor dels militars i França i Gran Bretanya neutrals.