Linea de tiempo de los modelos atomicos

Models atòmics - Yannis

  • 450 BCE

    Demócrito, model filosofic de l'àtom

    Demócrito, model filosofic de l'àtom
    Demócrito va ser un filòsof grec que va proposar que la matèria està formada per partícules petites, indivisibles i indestructibles anomenades àtoms que es mouen en el buit.
    Aquest va ser el primer model atòmic.
  • Dalton, model de les esferes sòlides

    Dalton, model de les esferes sòlides
    Va dir que els àtoms són partícules esferiques, sòlides, indivisibles i indestructibles.
    Àtoms d’un mateix element són identics, però diferents dels d’altres elements.
    Dalton va observar que, quan els elements químics es combinen per formar compostos, sempre ho fan en proporcions fixes.
  • Thomson, model del púding amb panses

    Thomson, model del púding amb panses
    Ell va dir que es un àtom de una sola carrega positiva amb petites carregues negatives distribuïts.
    Proposa una estructura interna per a l’àtom. Això trenca la idea de Dalton que l’àtom era indivisible.
  • Rutherford, model nuclear o planetari

    Rutherford, model nuclear o planetari
    L’àtom té un nucli central molt petit, dens i carregat positivament.
    Els electrons giren al voltant del nucli en òrbites, com els planetes al voltant del sol. La major part de l’àtom és espai buit.
    Descobreix l’existència del nucli atòmic i refuta la idea d’una esfera homogènia (proposada per Thomson). Introdueix la separació entre nucli i electrons.
  • Bohr, model de nivells energetics

    Bohr, model de nivells energetics
    Els electrons no giren de forma aleatòria al voltant del nucli, sinó que ho fan en òrbites o nivells d’energia fixos.
    Els electrons només poden saltar entre nivells d’energia absorbint o emetent energia en forma de fotons.
    Introducció dels nivells d’energia quàntics, corregeix l’inestabilitat del model de Rutherford.
  • Schrödinger i Heisenberg, model mecanoquàntic

    Schrödinger i Heisenberg, model mecanoquàntic
    Els electrons no es mouen en òrbites definides, sinó que es troben en zones de l’espai anomenades orbitals, on més es troben.
    El moviment dels electrons es descriu mitjançant funcions d'ones basades en la mecànica quàntica.
    Refuta les orbites definides de Bohr i introdueix el concepte de localització dels electrons. Es basa en la mecànica quàntica, no en la física clàssica.