-
800 BCE
Pobles amb els que convivien
S.VIII aC. 🡪 diversos pobles a la Península Itàlica:
- llatins: al Laci (centre)
- etruscs: centre i nord
- grecs: al sud i Sicília
- cartaginesos: Sardenya i Sicília -
753 BCE
Fundació de Roma
Fundació de Roma 753 aC. al turó Palatí per Ròmul 🡪 lloc fèrtil, de fàcil defensa i lloc de pas del riu Tíber, aquesta circumstància convertia l’enclavament en un lloc de pas obligat per als comerciants i els viatges que travessaven la Península Itàlica (ex. comerç de la sal). -
753 BCE
Ròmul
Primer rei de Roma. Ròmul 753-717 a.C. -
753 BCE
Orígens
La civilització romana es va desenvolupar entorn de la mar Mediterrània, que els romans anomenaven Mare Nostrum (en llatí significa “la nostra mar”), ja que dominaven totes les terres als tres continents banyats pel Mediterrani: Europa, Àfrica i Àsia.
En aquest enorme territori es varen mesclar pobles molt diferents, però tots varen ser sotmesos a l’autoritat romana. Amb alguns pobles es varen establir pactes que fixaven diferents graus
d’autonomia per al govern local. -
Period: 753 BCE to 476
Els grups socials, privilegiats
Els privilegiats:
El grup dels privilegiats el formaven els senadors, els alts càr-recs de l'Imperi i els plebeus molt rics. Constituïen l'anomenada nobilitas. També gaudien d'una bona posició els plebeus que es dedicaven a fer negocis i els que ocupaven càrrecs intermedis a l'Administració (equites o cavallers). -
Period: 753 BCE to 476
Els grups socials
Els grups socials La població romana de l'època imperial la formaven dos grans grups:- Els homes lliures i els esclaus.
-
Period: 753 BCE to 476
Els grups socials, esclaus i lliberts
Esclaus i lliberts:
Els esclaus eren molt nombrosos, sobretot després de les conquestes romanes. Feien les feines més dures, però també s'ocupaven de l'ensenyament i de tasques administratives. El costum d'alliberar esclaus va fer que augmentés el nombre de lliberts. -
Period: 753 BCE to 476
Els grups socials
Els homes lliures podien ser ciutadans (cives) o estrangers (peregrini). Aquests darrers no tenien drets polítics. La majoria d'homes lliures tenien la civitas o ciutadania romana: no havien de pagar impostos per la terra, gaudien de drets polítics i les lleis els protegien. Tanmateix, entre aquest grup de ciutadans lliures hi havia grans diferències de fortuna. -
Period: 753 BCE to 476
Els grups socials, artesans i comerciants
Els artesans i els comerciants:
S'agrupaven en associacions professionals (collegii) i celebraven junts les festes i els oficis religiosos. -
Period: 753 BCE to 476
Els grups socials, la plebs.
La plebs:
Per sota dels privilegiats hi havia la plebs, formada per una gran massa de pagesos i assalariats urbans. Quan la plebs no tenia feina vivia de les subvencions estatals i s'acontentava amb les diversions que l'Estat li oferia (panem et circenses). -
Period: 750 BCE to 506 BCE
Monarquía
Monarquia electiva, no hereditària. El rei tenia els poders màxims:
- Administrava justícia
- Manava l’exèrcit
- Era summe sacerdot
- El rei governava amb l’ajuda d’un Senat
format pels ancians de les famílies més
importants. -
720 BCE
Numa Pompili
Numa Pompili 717-672 aC -
672 BCE
Tul·li Hostili
Tul·li Hostili 672-640 aC -
640 BCE
Ancus Marci
Ancus Marci 640-616 aC -
616 BCE
Tarquini I
Tarquini I 616-578 aC -
578 BCE
Servi Tul·li
Servi Tul·li 578-534 aC -
534 BCE
Tarquini II el Superb
Tarquini II el Superb 534-509 aC L'últim rei de Roma. -
Period: 509 BCE to 27 BCE
República
Assemblees i magistrats de la República.
Dividien el poder en 3 institucions: Comicis: Reunió dels ciutadans romans per elegir els magistrats, proposar lleis i decidir sobre la pau i la guerra. Magistrats: Ciutadans que exercien diversos càrrecs de govern i eren escollits anualment, els més importants eren els cònsols. Senat: Format per 300 antics magistrats, era el centre de la vida política. -
Period: 500 BCE to 250 BCE
Expansió
- 500-250 aC. expansió a la Península Itàlica. Al llarg de l’expansió per Itàlia els romans van topar amb els cartaginesos (púnics) i el conflicte es va fer inevitable.
-
Period: 264 BCE to 146 BCE
Guerres púniques
Guerres púniques (Cartago) 🡪 Romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria sobre els cartaginesos va produir dominar el Mediterrani Occidental. -
Period: 146 BCE to 14
Expansió pel Mediterrani.
Expansió pel Mediterrani Oriental i es completa l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident (creació de l’Imperi Romà) Divisió dels territoris conquerits en províncies (50), per facilitar el govern i l’explotació dels recursos, dirigides per un Governador i que havien de pagar impostos a Roma. Les fronteres fortificades 🡪 Limes Els romans varen estendre entre els pobles dominats la seva llengua (el llatí), les seves lleis (dret romà) i la seva forma de vida. -
100 BCE
Conseqüències
- Se dona poder als generals (dictadors) per sufocar les revoltes🡪 L’enfrontament entres aquests generals va provocar guerres civils entre ells per aconseguir el poder.
- Els militars varen anar augmentant el seu poder i per posar fi al desordre es formen triumvirats, aliances de tres homes que compartien el poder durant un període de temps.
-
100 BCE
Crisi de la república al segle I a.C.
En el segle I aC. Va començar un període de corrupció, lluites i enfrontaments interns en la república romana. Les causes són:- Revoltes Populars 🡪 Desigualtats entre Patricis-Cavallers, beneficiaris de les conquestes i Plebeus (bàsicament pagesos) que no obtenen cap benefici.
-
100 BCE
- Revoltes d’esclaus (Espartac, segle I aC).
-
100 BCE
Conflictes socials
Germans Grac com a Tribuns de la Plebs al segle II aC demanen un millor repartiment de la terra i de les riqueses 🡪 són assassinats. -
100 BCE
Triumvirats
Primer triumvirat: Juli Cèsar, Cras i Pompeu 🡪 poder unipersonal (Juli Cèsar). Segon triumvirat: Marc Antoni, Lèpid i Octavi 🡪 Poder en mans d’Octavi Cèsar August i creació de l’Imperi. -
100 BCE
Qui es beneficiava?
Els cavallers es beneficien, ja que es dedicaven a negociar amb els botins de guerra. Els patricis es beneficien ja que van comprar milers d’esclaus que havien estat fets presoners de guerra i els van posar a treballar a les seves grans finques. Els plebeus, principalment pagesos, no es beneficien ja que es van arruïnar perquè van haver d’abandonar les terres per servir a l’exèrcit i perquè no van poder competir amb els preus i la producció dels grans latifundis on treballaven. -
Period: 27 BCE to 476
Imperi
L’Imperi: de la “pax romana” a la crisi
(27 aC - 476 dC). -
27
Octavi August, emperador.
- Fill adoptiu de Juli Cèsar 🡪 derrota als seus rivals en una guerra civil 🡪 al 27 dC rep el títol d’August (elegit pels déus) 🡪 concentra tots els poders civils (cònsol vitalici i redacta les lleis, edictes), militars (emperador, cap de l’exèrcit) i religiosos (pontífex màxim) 🡪 a la seva mort s’organitzà el culte imperial (els emperadors eren déus i havien de ser adorats com a mostra de fidelitat a Roma).
-
27
L’organització de l’Imperi
- Els emperadors van concentrar tots els poders civils, militars i religiosos 🡪 el Senat, els magistrats i els comicis varen continuar existint, però tenien un paper simbòlic, ja que l’emperador designava directament tos els personatges importants.
- Creació d’un Consell Imperial per aplicar i transmetre les ordres de l’emperador.
- Divisió de l’Imperi en províncies dirigides per un governador, seguint el model de la república.
-
Period: 100 to 500
Pax Romana i crisi de l’Imperi
-
Period: 100 to 500
S.I-II d.C. 🡪 Pax Romana
Moment de màxima extensió i prosperitat de Roma. S’intensifica la romanització, és a dir, l’assimilació de la cultura i la forma de vida romanes per part d’altres pobles (la llengua (el llatí), les lleis (el dret romà), els déus, l’art... -
300
Causes de la crisi de l’Imperi Romà
Al S.III dC s’aturen les conquestes 🡪 les fronteres es tornen insegures pels atacs dels pobles germànics (bàrbars) pel nord i dels perses per l’est 🡪 afebliment de l’autoritat imperial 🡪 augment del poder dels caps militars i de l’exèrcit 🡪 crisi econòmica (manca d’esclaus, descens de la producció agrícola i minera, es tallen les vies de comunicació, estancament del comerç i l’artesania), augment dels impostos per afrontar les despeses militars. -
Period: 300 to 500
S.III-V dC 🡪 Crisi de l’Imperi
-
395
Causes de la crisi de l’Imperi Romà
Al S.IV dC (395 dC) Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills per facilitar la defensa (Honori, Imperi Romà d’Occident - Roma, Arcadi, Imperi Romà d’Orient - Constantinoble). -
500
Causes de la crisi de l’Imperi Romà
Al S.V dC la pressió dels pobles germànics empesos pels huns provoca que s’instal·lin a l’Imperi d’Occident i provoquen la seva desaparició (476 dC, Odoacre, rei ostrogot, destitueix al darrer emperador de Roma, Ròmul Augústul (10 anys). A Orient l’imperi es va mantenir mil anys més, encara que va passar a anomenar-se Imperi Bizantí.