-
1000 BCE
Pobles Preromans
·Celtes: Situats centre, oest i nord de la Península.
Economia autosuficient basada en la ramaderia i
l’agricultura. ·Ibers: Situats a l’est i el sud de la Pen. Ibèrica.
Economia basada en l’agricultura (cereals, vinya i
olivera), una mica de ramaderia, la mineria i el
comerç. ·Celtibers: Situats a la zona de Sòria (Numància),
mescla d’ambdues cultures. -
753 BCE
Fundació de Roma
Fundació de Roma 753 aC. al turó Palatí per Ròmul 🡪 lloc fèrtil, de fàcil defensa i lloc de pas del riu Tíber, aquesta circumstància convertia l’enclavament en un lloc de pas obligat per als comerciants i els viatges que travessaven la Península Itàlica (ex. comerç de la sal). -
753 BCE
Ròmul 753-714 aC
Ròmul va ser el fundador de Roma i el primer emperador -
Period: 753 BCE to 509 BCE
Monarquia
Monarquia electiva. El rei tenia els poders màxims:
- Administrava justícia
- Manava l’exèrcit
- Era summe sacerdot -
714 BCE
Numa Pompoli 714-672 aC
va ser el segon Emperador Roma en el període monàrquic, successor de Romúl -
672 BCE
Tul·li Hostili 672-640 aC
Va ser el tercer emperador a Roma en el perióde monàrquic -
640 BCE
Ancus Marci 640-616 aC
Quart emperador en Roma en el periode monàrquic -
616 BCE
tarquini 616-574 aC
Quint emperador de roma en periode monàrquic -
612 BCE
Servi Tul·li 574-534 aC
sisè emperador a roma en el període monàrquic -
534 BCE
Tarquini II el Superb 534-509 aC
Setè emperador de roma en període monàrquic -
509 BCE
Senat
Estava format per 300 antics magistrats.sen
Ratificava les lleis aprovades pels comicis, resolia els afers de la política exterior i de finances i donava normes d’actuació als magistrats (en realitat és una oligarquia patrícia, ja que eren els que la controlaven). -
Period: 509 BCE to 27 BCE
República
Assemblees:
El poder estava dividit en 3:
Comicis: reunió per elegir els magistrats, proposar lleis, decidir sobre la pau i la guerra.
Comicis Curiats:
Comicis Tribunats:
Comicis Centuriats:
Magistrats: ciutadans que exercien diversos càrrecs de govern i eren escollits anualment
Senat: format per 300 antics magistrats, era el centre de la vida política
Societat:
Patricis: Famílies riques i poderoses
Plebeus: Comerciants, artesans i pagesos
Esclaus: Es consideraven objectes -
Period: 500 BCE to 250 BCE
Expansió a la Península Itàlica
Al llarg de l'expansió per Itàlia els romans van topar amb els cartaginesos (púnics) i el conflicte es va fer inevitable. -
480 BCE
Magistrat
Ciutadans que exercien diversos càrrecs de govern i eren escollits anualment, els més importants eren els cònsols (2 cada any, presidien les assemblees, el senat i els comicis, dirigien el govern i l’exèrcit). Altres magistratures eren: Pretor (justícia), Edil (administració municipal), Qüestor (finances), Censor (elaboració del cens). -
Period: 264 BCE to 164
Guerres puniques
Els Romans i cartaginesos varen lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria dels romans va produir dominar el Mediterrani Occidental. -
146 BCE
Religio Romana
Després de conquerir Grècia Roma va adoptar la mitologia grega, però canviant alguns noms 🡪 Tríada Capitolina: Júpiter, Juno i Minerva (Zeus, Hera i Atena). També varen adoptar déus orientals com Isis, Cíbele i Mitra. -
Period: 145 BCE to 14
Creacio del imperi roma
Expansió pel Mediterrani Oriental i es completa l'ocupació d'Hispània, Gàl·lia i Britània a l'Occident. -
123 BCE
Conquesta Romana
- Enfrontament entre romans i cartaginesos (guerres púniques) amb la finalitat d’aconseguir recursos econòmics i dominar-ne les rutes comercials. Els foners baleàrics actuen com a mercenaris a favor dels cartaginesos.
-Roma no accepta la nova situació i organitzat la conquesta al comandament del cònsol Quint Cecili Metel. -
123 BCE
illes balears en temps del romans
La conquesta romana. Enfrontament entre romans i cartaginesos
-Acabades les guerres púniques els mercenaris baleàrics sense feina tornen i es fan pirates. Roma no accepta la nova situació i organitzat la conquesta al 123 a.C. Conquesta de les Balears i fundació de colònies a Mallorca: Palma i Pollentia, i a Menorca: Iamona i Magon 4.2 El domini romà de les Balears. Soldats i colons romans afavoreixen la implantació de l’economia... Economia basada en agricultura i ramaderia, -
69 BCE
Invasions indoeuropees
Entre els segles XI i VI aC 🡪 penetració contínua de pobles indoeuropeus pels Pirineus Primers assentaments a la zona de Catalunya i la vall de l’Ebre. -
Period: 27 BCE to 476
Imperi
Els emperadors concentrant tots els poders 🡪 el Senat, els magistrats i els comicis continuen existint, però tenen un paper simbòlic, ja que l’emperador designava directament tots els personatges importants. Creació d’un Consell Imperial per aplicar i transmetre les ordres de l’emperador. Divisió de l’Imperi en províncies dirigides per un governador, seguint el model de la república. -
20 BCE
L'organització de l'Imperi Romà
Els emperadors van concentrar tots els poders civils, militars i religiosos 🡪 el Senat, els magistrats i els comicis varen continuar existint, però tenien un paper simbòlic, ja que l’emperador designava directament tos els personatges importants. Creació d’un Consell Imperial per aplicar i transmetre les ordres de l’emperador. Divisió de l’Imperi en províncies dirigides per un governador, seguint el model de la república. -
27
Octavi August, emperador
Fill adoptiu de Juli Cèsar 🡪 derrota als seus rivals en una guerra civil 🡪 al 27 dC rep el títol d’August (elegit pels déus) 🡪 concentra tots els poders civils, militars i religiosos 🡪 a la seva mort s’organitzà el culte imperial (els emperadors eren déus i havien de ser adorats com a mostra de fidelitat a Roma). -
30
La fi de l'Imperi d'Occident
A partir del final del segle III, i en onades successives, diversos pobles germànics (sueus, vàndals, alans, visigots, etc.) van travessar la frontera de l'imperi occidental i s'hi van instal·lar. -
Period: 100 to 299
Pax Romana
moment de màxima extensió i prosperitat de Roma a causa de la pau i l’estabilitat arreu de l’Imperi. S’intensifica la romanització, és a dir, l’assimilació de la cultura i la forma de vida romanes per part d’altres pobles (la llengua (el llatí), les lleis (el dret romà), els déus, l’art… -
130
Els pobles germànics
Les formes de vida dels pobles germànics eren molt diferents de les dels romans. Tenien unes institucions polítiques molt rudimentàries i no coneixien l'escriptura; no edificaven ciutats i no utilitzaven moneda. Aquests pobles eren seminòmades, vivien de la ramaderia i d'una agricultura molt primitiva en les quals participava tota la unitat familiar. Estaven organitzats en famílies i unes quantes formaven un clan. Els caps de família elegien un capitost militar que duia el títol de monarca.