-
753 BCE
Monarquia (753-509 aC)
Monarquia electiva, no hereditària. El rei tenia els poders màxims:
- Administrava justícia
- Manava l’exèrcit
- Era summe sacerdot El rei governava amb l’ajuda d’un Senat format pels ancians de les famílies més importants. -
753 BCE
Ròmul (753-717 aC)
4 d’origen llatí i 3 d’origen etrusc -
753 BCE
Fundació de Roma (753 a.C)
Al turó Palatí per Ròmul, lloc fèrtil, de fàcil defensa i lloc de pas del riu Tíber, aquesta circumstància convertia l’enclavament en un lloc de pas obligat per als comerciants i els viatgers que travessaven la Península Itàlica -
717 BCE
Numa Pompili 717-672 aC
-
672 BCE
Tul·li Hostili 672-640 aC
-
640 BCE
Ancus Marci 640-616 aC
-
616 BCE
Tarquini I 616-578 aC
-
578 BCE
Servi Tul.li (578-534 aC)
-
534 BCE
Tarquini II el Superb (534-509 aC)
-
509 BCE
La Roma republicana (509 - 27 aC)
Al 509 aC es va produir una revolta a Roma, varen expulsar els etruscs i es substitueix el sistema monàrquic per la República.
Divisió del poder en 3 institucions:
Comicis: reunió dels ciutadans romans per elegir els magistrats, proposar lleis i decidir sobre la pau i la guerra.
Magistrats: ciutadans que exercien diversos càrrecs de govern son escollits anualment
Senat: aprovades pels comicis, resolia els afers de la política exterior i de finances i donava normes d’actuació als magistrats. -
500 BCE
Expansió de la Península Itàlica (500-250 aC.)
Al llarg de l’expansió per Itàlia els romans van topar amb els cartaginesos (púnics) i el conflicte es va fer inevitable. -
262 BCE
Guerres Púniques (264-146 aC.)
Romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria sobre els cartaginesos va produir dominar el Mediterrani Occidental. -
146 BCE
Expansió pel Mediterrani Oriental (146 aC -14 dC)
es completa l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident
Divisió dels territoris conquerits en províncies (50), per facilitar el govern i l’explotació dels recursos, dirigides per un Governador i que havien de pagar impostos a Roma. Les fronteres fortificades 🡪 Limes
Els romans varen estendre entre els pobles dominats la seva llengua (el llatí), les seves lleis (dret romà) i la seva forma de vida → Romanització. -
27 BCE
imperi romà (27 aC- 476 dC).
Octavi August, un emperador que, després de derrotar els seus rivals en una guerra civil, va rebre el títol d’August al 27 dC. Va concentrar tots els poders civils, militars i religiosos, i, després de la seva mort, va començar el culte imperial on els emperadors eren adorats com a déus. L'Imperi es va organitzar amb un Senat i magistrats amb un paper simbòlic. Durant la Pax Romana (S. I-II dC), Roma va viure un moment de prosperitat. Tanmateix, entre els S. III-V dC, va enfrontar una crisi. -
1 BCE
La Crisi de la República al segle I aC.
Va començar un període de corrupció, lluites i enfrontaments interns en la república romana