-
La coalició d’esquerres guanya les eleccions. Tornen reformes socials i agràries i es reactiven les autonomies. -
L’aixecament militar va començar al Marroc espanyol i l’endemà es va estendre a la península. Diversos generals, com Franco, Mola i Sanjurjo, volien enderrocar el govern del Front Popular. El cop no triomfa a tot arreu, i Espanya queda dividida entre zona republicana i zona sublevada. Això provoca l’inici de la Guerra Civil. -
El franquisme comença quan Franco és nomenat cap de l’Estat durant la Guerra Civil (1 d’octubre de 1936) i acaba amb la seva mort (20 de novembre de 1975). Va ser una dictadura sense democràcia, amb tot el poder concentrat en Franco. -
La ciutat basca de Gernika va ser bombardejada per avions alemanys de la Luftwaffe i italians, que donaven suport als rebels.
Gernika queda gairebé destruïda i es converteix en un símbol de la brutalitat del feixisme. Picasso la denunciarà mundialment amb el seu famós quadre Guernica. -
A la zona republicana hi havia fortes tensions internes. A Barcelona, la CNT, FAI i el POUM es van enfrontar amb els comunistes i els governs republicans pel control de la ciutat i pel model de guerra, o sigui la revolució o disciplina militar.
Els combats als carrers van debilitar molt el bàndol republicà. Després d’aquests fets, el govern de Largo Caballero cau i és substituït per Juan Negrín. -
El president del govern republicà, Juan Negrín, presenta un programa polític anomenat els 13 punts, per intentar definir un projecte de República democràtica, buscar suports internacionals i negociar la pau amb garanties. Els punts defensaven democràcia, llibertats, autonomia territorial, reforma agrària i la defensa de la República. Tot i això, els franquistes rebutgen qualsevol negociació. -
Després de la fi de la Guerra Civil (1 d’abril de 1939), Espanya entra en una etapa d’autarquia. Hi ha pobresa, racionament d’aliments i mercat negre. L’economia no creix i la població viu amb moltes dificultats fins al Pla d’Estabilització. -
Després de tres anys de guerra, Espanya queda destruïda i molt empobrida. Franco assumeix el poder i estableix un règim dictatorial. Internacionalment, Espanya està aïllada, ja que molts països no reconeixen el règim franquista. -
Pocs mesos després d’acabar la Guerra Civil, Europa esclata en un nou conflicte mundial, la Segona Guerra Mundial (1939-1945). Espanya, molt debilitada econòmicament i socialment, decideix no participar directament en la guerra, però Franco es mostra proper als països de l’Eix. -
Franco manté relacions favorables amb Alemanya nazi de Hitler i Itàlia feixista de Mussolini, ja que aquests països havien donat suport a Franco durant la Guerra Civil. Espanya intenta treure’n avantatges sense involucrar-se plenament en el conflicte. -
El president de la Generalitat és capturat per la Gestapo, lliurat al règim franquista i afusellat. És un símbol de la repressió contra Catalunya i l’oposició republicana. -
Franco es reuneix amb Hitler a Hendaia (França) per negociar l’entrada d’Espanya a la guerra al costat de l’Eix. Finalment, Franco declina entrar en guerra, però promet col·laborar de manera limitada, mantenint Espanya dins de la influència feixista sense arriscar el país. -
Espanya envia voluntaris (la Divisió Blava) a lluitar amb Alemanya contra la Unió Soviètica. Això mostra el suport ideològic de Franco al nazisme, sense comprometre Espanya en tota la guerra. -
Franco es reuneix amb Mussolini a Bordighera, però no aconsegueixen un acord per falta de compensacions territorials i econòmiques. -
L’Estat nacionalitza les línies ferroviàries per controlar el transport i impulsar l’autarquia. Forma part de la política d’intervenció econòmica del règim franquista. -
La guerrilla antifranquista intenta entrar a Espanya des de França amb l’objectiu de provocar una revolta. L’operació fracassa i reforça la repressió del règim. -
Espanya torna a adoptar una posició neutral després de l’entrada dels EUA a la guerra. -
Es crea una empresa pública per garantir el subministrament elèctric. Reflecteix la política autàrquica i el control estatal dels sectors estratègics. -
Espanya queda aïllada internacionalment després de la derrota del feixisme a la 2GM. França tanca fronteres i l’ONU demana retirar les ambaixades de Madrid. Franco inicia la línia P, abandonant simbologia feixista, però el règim continua essent totalitari. -
Amb la derrota de l’Eix, Espanya queda aïllada internacionalment, ja que molts països consideren Franco un aliat dels feixismes europeus. L’aïllament afecta l’economia i les relacions internacionals durant els primers anys del franquisme. -
Amb la Guerra Freda, els EUA s’apropen al règim franquista per interessos estratègics. -
L’ONU condemna el règim franquista pel seu caràcter feixista. Molts països trenquen relacions diplomàtiques amb Espanya, que queda internacionalment aïllada. -
El 6 de juliol de 1947 el règim franquista va aprovar la Llei de Successió de la Jefatura de l’Estat. Amb aquesta llei, Franco es proclamava cap de l’Estat de per vida i declarava Espanya un regne, però sense rei. A més, la llei establia que Franco tindria el dret de decidir qui seria el seu successor, que podia ser un rei o un regent. D’aquesta manera, Franco assegurava que el seu règim continuaria un cop ell desaparegués. -
Protesta popular a Barcelona contra l’augment del preu del transport. Mostra el malestar social i és una de les primeres mobilitzacions massives contra el règim. -
Espanya obté reconeixement internacional a canvi de permetre bases militars nord-americanes i garantir privilegis a l’Església catòlica. Marca el final progressiu de l’aïllament.
-
Espanya és acceptada a les Nacions Unides. Suposa la normalització diplomàtica del règim franquista. -
Espanya cedeix oficialment el territori d’Ifni al Marroc després d’anys de tensions i conflictes armats, com la guerra d’Ifni (1957-1958). Aquesta cessió simbolitza el retrocés de l’imperi colonial espanyol a l’Àfrica. -
A partir de 1959, moltes persones van emigrar del camp cap a les ciutats industrials, mentre que prop de dos milions d’espanyols van marxar a treballar a països com Alemanya, França o Suïssa. Aquestes migracions, juntament amb el creixement econòmic, van contribuir a la formació d’una societat més urbana, amb una millora del nivell de vida i una mentalitat progressivament més moderna. -
Entre 1959 i 1973, Espanya va viure un període de gran creixement econòmic gràcies a la bona situació de l’economia europea. La indústria va créixer molt per a la renovació de maquinària i a l’ús de noves tecnologies. L’agricultura també es va modernitzar amb l’ús del tractor, va provocar una reducció de la mà d’obra al camp. Al mateix temps, el turisme va experimentar un fort desenvolupament i es va convertir en una font clau d’ingressos, igual que el comerç exterior, que va augmentar. -
Amb l’aprovació del Pla d’Estabilització (21 de juliol de 1959), Espanya obre l’economia. Creixen el turisme, la indústria i les ciutats. Tot i la millora econòmica, no hi ha llibertats polítiques. La crisi del petroli de 1973 frena aquest creixement. -
Neix una organització nacionalista basca que posteriorment adoptarà la lluita armada. Reflecteix l’oposició al règim i al centralisme franquista. -
S’apliquen els Planes de Desarrollo, uns plans econòmics impulsats pel govern franquista per fomentar la industrialització i modernitzar l’economia espanyola. L’objectiu principal era crear indústria, generar llocs de treball i reduir les diferències econòmiques entre regions, ja que el creixement s’estava concentrant sobretot a zones com Catalunya, el País Basc i Madrid. -
Moviment sindical clandestí sorgit dins les fàbriques. Esdevé una força clau de l’oposició obrera al franquisme. -
El 10 de gener de 1967 es va aprovar la Llei Orgànica de l’Estat. Aquesta llei pretenia donar una imatge de modernització del règim i separava, de manera formal, les funcions de cap d’Estat i cap de Govern. Tot i això, aquesta separació era només teòrica, ja que Franco continuava controlant tot el poder polític i prenent les decisions més importants. -
Guinea Equatorial esdevé independent després de ser colònia espanyola. El procés va estar impulsat per l’ONU i va culminar amb l’elecció de Francisco Macías Nguema com a primer president. -
El 22 de juliol de 1969, Franco va nomenar Joan Carles de Borbó com a successor seu a títol de rei. Joan Carles va jurar fidelitat a Franco i a les lleis fonamentals del règim, fet que garantia la continuïtat del franquisme després de la mort del dictador. -
Comença una greu crisi econòmica mundial arran de l’augment del preu del petroli decidit pels països de l’OPEP. La crisi provoca inflació, atur i dificultats econòmiques a molts països, inclosa Espanya. -
Luis Carrero Blanco, president del govern i principal successor polític de Franco, és assassinat per l’organització terrorista ETA a Madrid. Aquest atemptat debilita greument el règim franquista i accelera la crisi interna del sistema polític de la dictadura. -
Salvador Puig Antich, militant antifranquista, és executat mitjançant el garrot vil. La seva execució provoca una gran condemna internacional i posa en evidència la repressió del règim franquista. -
El govern del Marroc organitza una mobilització massiva de civils cap al Sàhara Occidental, territori sota administració espanyola. Davant la debilitat del règim franquista, Espanya abandona el territori, que és ocupat pel Marroc, iniciant un conflicte encara no resolt. -
Mor Francisco Franco després de gairebé quaranta anys de dictadura. La seva mort marca el final del règim franquista i l’inici de la Transició cap a la democràcia a Espanya.