-
Carles II, anomenat “l’Embruixat”, va ser l’últim rei de la dinastia dels Àustries a Espanya. La seva mort sense fills l’any 1700 va deixar el tron sense successor directe i va obrir una greu crisi succesòria. En el testament va designar com a hereu Felip d’Anjou, nét de Lluís XIV de França, fet que va generar la desconfiança de diverses potències europees i va acabar provocant la Guerra de Successió Espanyola. -
La mort de Carles II sense hereus va provocar un enfrontament internacional. Felip d’Anjou va ser proclamat rei, però una aliança de potències europees, com Àustria, Anglaterra i Holanda, van optar per defensar que l’arxiduc Carles havia d'ocupar el lloc. A dins de la península, Castella va donar suport a Felip, mentre que una part important de la Corona d’Aragó es va decantar per l’arxiduc. Finalment, anys després Felip V es va consolidar al tron, iniciant la dinastia borbònica a Espanya.
-
Durant la guerra de Successió, alguns representants de la Corona d’Aragó van signar un acord amb Anglaterra. Mitjançant aquest pacte, els aragonesos donaven suport a l’arxiduc Carles d’Àustria en la seva aspiració al tron hispànic. A canvi, els anglesos es comprometien a protegir les institucions i les lleis pròpies del territori. Gràcies a aquest acord, el bàndol austriacista va guanyar un suport fonamental dins la península. -
Promulgats per Felip V després de la guerra de Successió, aquests decrets van eliminar les institucions i privilegis propis de la Corona d’Aragó, incloent Catalunya, Aragó i València. Amb això, es va imposar l’administració i les lleis de Castella a tot el territori, amb l’objectiu de centralitzar el govern i reforçar el poder absolut del monarca.
-
Aquest acord, signat el 1713, va posar fi a la guerra de Successió Espanyola entre França, Espanya i les potències que donaven suport a l’arxiduc Carles. Felip V va ser reconegut com a rei d’Espanya, però Espanya va perdre diversos territoris europeus importants, com els Països Baixos, Nàpols, Sardenya i Gibraltar, evitant així que les corones francesa i espanyola quedessin unides. -
Un any després, el tractat de Rastatt va completar els acords establerts a Utrecht amb l’Imperi austríac. Confirmava la cessió de territoris espanyols a Àustria, com Nàpols, Milà i els Països Baixos del Sud, i consolidava Felip V com a rei, establint un nou equilibri de poder a Europa després de la guerra.
-
Després de la mort de Felip V, Ferran VI va assumir el tron i va portar Espanya a un període de pau i estabilitat. Durant el seu regnat es van impulsar reformes administratives i econòmiques, es va reforçar l’exèrcit i la marina, i es va fomentar el desenvolupament del comerç i la indústria. La seva política va ser tranquil·la i moderada, evitant implicar el país en conflictes internacionals.
-
Durant el regnat de Ferran VI, el marquès d’Ensenada va promoure aquest projecte per modernitzar els impostos a Espanya. L’objectiu era establir un impost únic i proporcional segons la riquesa de cada persona i propietat, reemplaçant els múltiples tributs locals existents. Tot i que mai es va aplicar completament, va ser un intent important de centralitzar i racionalitzar l’administració fiscal.
-
Carles III, considerat un rei il·lustrat, va impulsar diverses reformes per modernitzar Espanya. Durant el seu mandat es van millorar l’administració pública, l’economia i les infraestructures, així com l’educació. També va promoure una major llibertat de comerç amb les colònies americanes i va aplicar mesures per reforçar la indústria i l’agricultura, amb l’objectiu d’aconseguir un govern més eficient i racional.
-
Durant el regnat de Carles III es va introduir la llibertat de comerç amb les colònies americanes, permetent a més ports que poguessin comerciar directament amb Espanya. Aquesta mesura va afavorir l’intercanvi comercial, va augmentar els ingressos de la corona i va estimular el desenvolupament econòmic i industrial, trencant amb les restriccions comercials establertes fins aleshores.
-
Carles IV va accedir al tron després de la mort de Carles III, però el seu govern es va veure condicionat per la forta influència del ministre Manuel Godoy. El regnat va coincidir amb els conflictes derivats de les guerres revolucionàries franceses i Espanya va patir una considerable inestabilitat política. Tot i alguns intents de reformes, el poder del rei era limitat, i el país va entrar en un període de crisi que acabaria amb la invasió de les tropes napoleòniques.
-
Aquest conflicte va enfrontar Espanya amb la França revolucionària després de l’execució de Lluís XVI. Espanya, aliada amb Anglaterra i Àustria, va patir diversos fracassos militars especialment a la frontera dels Pirineus. La guerra va concloure amb la Pau de Basilea (1795), en què Espanya va reconèixer la República Francesa i va perdre la colònia de Santo Domingo.
-
Coneguda també com la Guerra d’Independència, va començar amb la invasió napoleònica a Espanya, que va obligar Carles IV i Ferran VII a abdicar. Les tropes franceses es van enfrontar a l’exèrcit espanyol i a guerrillers locals, amb suport del Regne Unit i Portugal. El conflicte, llarg i destructiu, va acabar amb la retirada francesa i la tornada de Ferran VII al tron espanyol.
-
Aprovada en plena Guerra del Francès, la Constitució de Cadis va ser el primer text constitucional modern d’Espanya. Reconstruïa la sobirania del poble, establia la separació de poders i garantia drets fonamentals dels ciutadans, limitant el poder del rei. Va suposar un pas important cap al liberalisme a Espanya, tot i que la seva vigència va ser curta a causa del retorn de Ferran VII i la restauració de l’absolutisme. -
Ferran VII va tornar al tron després de l’exili napoleònic en un moment d’inestabilitat política i social a Espanya. El seu regnat es caracteritza per l’alternança entre períodes d’absolutisme i intents liberals, marcats per la pressió interna i externa.
-
En tornar de l’exili napoleònic, Ferran VII va eliminar la Constitució de Cadis i va restaurar el poder absolut, concentrant tota l’autoritat en mans del rei i limitant les llibertats dels ciutadans.
-
Gràcies al pronunciament de Riego, Ferran VII es va veure obligat a acceptar la Constitució de 1812. Durant aquests tres anys, Espanya va viure un intent de govern liberal amb reformes polítiques i econòmiques.
-
Durant el regnat de Ferran VII, les colònies americanes van començar a reclamar la seva independència arran de la crisi política a Espanya provocada per les guerres napoleòniques. Mèxic, després d’una guerra iniciada el 1810 amb líders com Miguel Hidalgo i José María Morelos, va aconseguir declarar la seva independència el 1821. Aquesta pèrdua va ser un cop important per a Espanya, ja que va suposar la pèrdua d’una de les seves colònies més valuoses.
-
Amb l’ajuda de les tropes franceses conegudes com Els Cent Mil Fills de Sant Lluís, Ferran VII va restaurar l’absolutisme. Aquest període es va caracteritzar per la repressió dels liberals i l’aturada de qualsevol reforma significativa.
-
Durant la regència de Maria Cristina, després de la mort de Ferran VII, Espanya va viure un període d’inestabilitat política marcat per la I Guerra Carlina, en què els partidaris de Carles reclamaven el tron. La regència va intentar aplicar reformes liberals, com la Desamortització de Mendizábal, per modernitzar l’economia i reforçar el poder de l’Estat davant l’Església i els grans terratinents.
-
Va ser un conflicte civil entre els partidaris del pretendent Carles, germà de Ferran VII, i els seguidors d’Isabel II, amb Maria Cristina com a regent. Els carlins defensaven un model absolutista i tradicional, mentre els isabelins donaven suport a reformes liberals. La guerra va afectar especialment Navarra, el País Basc i Catalunya, i va acabar amb la victòria d’Isabel II, consolidant la seva dinastia.
-
Durant la regència de Maria Cristina, el ministre Mendizábal va impulsar la desamortització dels béns de l’Església i de municipis per obtenir recursos per finançar la guerra carlina. Aquesta mesura també tenia com a objectiu modernitzar l’economia, reduir la influència de l’Església i fomentar l’aparició d’una nova classe de propietaris privats. -
Després que Maria Cristina deixés la regència, el general Espartero va assumir el govern amb el suport dels liberals progressistes. Durant el seu mandat va intentar consolidar les reformes liberals i combatre els carlins, però la seva política autoritària va generar tensions amb moderats i sectors populars. Finalment, l’oposició social i política va forçar la seva dimissió el 1843, obrint el camí perquè Isabel II governés directament.
-
Predomini dels moderats, amb certa estabilitat política i centralització del poder.
-
Isabel II va pujar al tron sent menor d’edat, després de la regència d’Espartero. El seu regnat va estar marcat per l’alternança entre governs moderats i progressistes, conflictes polítics constants i la dificultat d’implantar reformes duradores.
-
Govern progressista que va impulsar reformes liberals i va tractar de limitar el poder dels moderats i de l’Església.
-
La Revolució Liberal de 1854, coneguda també com el Pronunciament de Vicálvaro, va posar fi al període de la dècada moderada durant el regnat d’Isabel II. Aquest aixecament militar i popular va donar lloc al Bienni Progressista (1854-1856), en què els governs liberals van intentar aplicar reformes polítiques i econòmiques, limitar el poder de l’Església i donar més suport a les classes mitjanes i populars. -
Retorn dels moderats al poder, amb tensions internes i debilitament de la monarquia, fins a la revolució de 1868 que va posar fi al seu regnat.
-
El Sexenni Democràtic va començar després de la Revolució de Setembre (La Gloriosa), que va enderrocar Isabel II. Aquest període es caracteritza per la recerca de noves formes de govern i intents de modernitzar Espanya políticament i socialment.
-
Després del destronament d’Isabel II, es va establir un govern provisional que va preparar les bases per a un règim democràtic i convocar eleccions constituents.
-
Amadeu de Savoia va ser elegit rei constitucional, però el seu govern es va veure afectat per conflictes polítics, revoltes carlines i moviments republicans, que van dificultar la consolidació de la monarquia.
-
Topete va marcar l’inici de la Revolució de Setembre, coneguda com La Gloriosa, que va posar fi al regnat d’Isabel II. El tinent de marina Juan Bautista Topete va liderar un aixecament a Cadis amb el suport de sectors liberals i progressistes descontents amb la corrupció i la mala gestió política. Aquest moviment va provocar el destronament de la reina i va obrir el camí al Sexenni Democràtic. -
La Revolució de Setembre de 1868, coneguda com La Gloriosa, va ser un aixecament militar i popular que va posar fi al regnat d’Isabel II. Va sorgir del descontentament amb la corrupció, els fracassos polítics i la crisi econòmica. Aquesta revolta va provocar el destronament de la reina i va donar inici al Sexenni Democràtic, un període marcat per intents de modernització política i proves de diferents formes de govern. -
Aprovada durant el Sexenni Democràtic, després de la Revolució de Setembre (La Gloriosa), la Constitució de 1869 va ser un text liberal i progressista. Establia la sobirania nacional, un sufragi més ampli, la llibertat de religió i de premsa, i la separació de poders. Va servir de base legal durant el govern provisional i el regnat d’Amadeu I, representant un avanç important cap a la modernització política d’Espanya.
-
Amb l’abdicació d’Amadeu I, es va proclamar la Primera República Espanyola, marcada per una gran inestabilitat política, canvis continus de govern i conflictes interns, fins a la restauració dels Borbons el 1874.
-
La Restauració Borbònica va començar amb Alfons XII, fill d’Isabel II, després del cop d'estat de Pavía i la caiguda de la Primera República. Aquest període es caracteritza per una monarquia constitucional estable, amb l’alternança pactada de governs moderats i liberals coneguda com el sistema del torn pacífic. L’objectiu principal era aportar estabilitat política a Espanya després de dècades de revoltes, conflictes i canvis constants de règim.
-
El cop d'estat de Pavía va ser un aixecament militar liderat pel general Arsenio Martínez Campos durant la Primera República Espanyola. Aquest cop va posar fi a la inestabilitat republicana i va permetre restaurar la monarquia borbònica amb Alfons XII, fill d’Isabel II, al tron. Així es va iniciar la Restauració borbònica, un període de govern monàrquic amb més estabilitat a Espanya.