-
La mort de Carles II el 1700 va ser sense hereu directe, cosa que va provocar una greu crisi dinàstica a Espanya i va desencadenar la Guerra de Successió, ja que diverses potències europees van lluitar per decidir qui seria el nou rei.
-
La Guerra de Successió (1701-1714) va ser un conflicte europeu provocat per la falta d’hereu de Carles II. Espanya i les seves colònies es van veure enfrontades entre partidaris de Felip V (Borbó) i Carles d’Àustria (Habsburg). Va acabar amb el Tractat d’Utrecht (1713), que va reconèixer Felip V com a rei d’Espanya, però Espanya va perdre territoris europeus.
-
El Pacte de Gènova (1705) va ser un acord entre Anglaterra i Catalunya durant la Guerra de Successió. Els catalans prometien suportar l’arxiduc Carles d’Àustria a canvi de mantenir les seves llibertats i institucions si guanyaven la guerra.
-
El Tractat de Utrecht (1713) va posar fi a la Guerra de Successió. Va reconèixer Felip V com a rei d’Espanya, però Espanya va cedir territoris europeus (com els Països Baixos, Nàpols, Sardenya i Gibraltar) a altres potències per evitar que França i Espanya es fusionessin. El Tractat de Rastatt (1714) va ser complementari i va resoldre les disputes entre Espanya i l’Emperador Carles VI, confirmant també la pèrdua de territoris europeus d’Espanya i consolidant la nova situació política.
-
Els Decrets de Nova Planta (1716-1717) van ser lleis imposades per Felip V després de guanyar la Guerra de Successió. Van supressar les institucions i lleis pròpies de Catalunya i altres regions de la Corona d’Aragó, centralitzant el poder a Espanya segons el model castellà.
-
El Cadastre d’Ensenada (1749-1754) va ser un intent del rei Fernando VI i del ministre Marqués d’Ensenada de fer un registre fiscal a tota Espanya, especialment a Andalusia, Catalunya i Castella, per conèixer els ingressos i terres i crear un sistema fiscal més just i centralitzat.
-
El regnat de Ferran VI (1746-1759) va ser un període d’estabilitat i reformes moderades a Espanya. Va fomentar la pau internacional, les reformes econòmiques i administratives, i el desenvolupament cultural i científic, tot evitant conflictes militars importants.
-
El regnat de Carles III (1759-1788) va ser conegut com l’era dels Il·lustrats a Espanya. Va impulsar reformes econòmiques, militars i administratives, fomentant el comerç, l’agricultura i la modernització urbana, tot reforçant el poder central i l’estat, seguint els ideals de la Il·lustració.
-
El Reial decret de llibertat de comerç amb Amèrica (1778), durant el regnat de Carles III, va permetre que altres ports espanyols, a part de Cadis, comerciessin amb les colònies americanes. L’objectiu era estimular el comerç i l’economia colonial i peninsular, reduint els privilegis d’un sol port.
-
El seu regnat es va caracteritzar per inestabilitat política i crisi econòmica. Carles IV va delegar molt poder en el seu ministre Manuel Godoy, i Espanya es va veure afectada per les guerrres napoleòniques, acabant amb la invasió francesa i la seva abdicació a favor de Napoleó el 1808.
-
La Guerra Gran (1701-1714) és un altre nom amb què es coneix la Guerra de Successió Espanyola, especialment a Catalunya. Va enfrontar els partidaris de Felip V (Borbó) i l’arxiduc Carles d’Àustria (Habsburg), acabant amb la pèrdua de les institucions catalanes i la imposició dels Decrets de Nova Planta.
-
La Guerra del Francès (1808-1814) és com es coneix a Espanya la Guerra d’Independència contra Napoleó. Va començar quan França va envair Espanya i va imposar Josep Bonaparte com a rei. Els espanyols van lluitar amb guerrilles i l’exèrcit regular, amb ajuda britànica, fins aconseguir la retirada francesa i la restauració de Ferran VII.
-
La Constitució de Cadis (1812), també coneguda com “La Pepa”, va ser la primera constitució liberal d’Espanya. Establia: -Soberania nacional: el poder resideix en la nació, no en el rei. -Separació de poders: legislatiu, executiu i judicial. -Drets i llibertats: llibertat de premsa, igualtat davant la llei i fi dels privilegis nobiliaris. -Monarquia limitada: el rei governa amb el parlament.
-
El regnat de Ferran VII (1808 i 1814-1833) va estar marcat per inestabilitat política i conflictes entre liberals i absolutistes. Inicialment va abdicar durant la invasió napoleònica, però després va tornar i va abolir la Constitució de Cadis, restaurant l’absolutisme, tot i que més tard va haver d’acceptar moments de governs liberals durant les revoltes.
-
El Sexenni absolutista (1823-1833) va ser el període del regnat de Ferran VII després de restaurar-se completament l’absolutisme amb l’ajuda de les Cent Mil Fills de Sant Lluís, un exèrcit francès enviat per la Santa Aliança. Durant aquests sis anys, es va suprimir la Constitució de 1812 i es va perseguir els liberals, consolidant el poder absolut del rei fins a la seva mort.
-
El pronunciamiento de Riego (1820) va ser un alzament militar liderat pel general Rafael del Riego a Cadis. Va obligar Ferran VII a restaurar la Constitució de 1812, iniciant el Trienni Liberal (1820-1823) i marcant l’inici d’un període de governs liberals a Espanya.
-
El Trienni Liberal (1820-1823) va ser un període en què Ferran VII va haver d’acceptar la Constitució de Cadis (1812) després del pronunciamiento de Riego. Durant aquests tres anys hi va haver intents de modernitzar l’administració, limitar el poder del rei i establir llibertats polítiques, però va acabar amb la intervenció francesa (les Cent Mil Fills de Sant Lluís) que va restaurar l’absolutisme
-
La pèrdua de Mèxic (1821) es refereix a la independència de Mèxic respecte a Espanya. Després de prop d’una dècada de lluita, els insurgents dirigits per Agustín de Iturbide van aconseguir que Espanya reconegués l’alliberament del virregnat, marcant la fi del domini espanyol al territori mexicà.
-
La Década Ominosa (1823-1833) és el període del regnat de Ferran VII després de la restauració absoluta amb l’ajuda francesa. Es caracteritza per: -Supressió de les llibertats liberals i de la Constitució de 1812. -Persecució dels liberals i control absolut del poder pel rei. -Inestabilitat econòmica i social a Espanya. Va acabar amb la mort de Ferran VII i l’inici de la qüestió successòria que portaria a les Guerres Carlines.
-
La regència de Maria Cristina (1833-1840) va ser el període en què Maria Cristina de Borbó-Dues Sicil·les governava Espanya en nom de la seva filla Isabel II, menor d’edat. Durant aquesta regència: -Va esclatar la Primera Guerra Carlista contra els partidaris de Carles, germà de Ferran VII. -Es van implantar reformes liberals moderades, com la desamortització de Mendizábal. -Va marcar l’inici del sistema polític del moderantisme i progressisme
-
La Primera Guerra Carlina (1833-1840) va ser un conflicte civil a Espanya provocat per la qüestió successòria després de la mort de Ferran VII. Els carlins donaven suport a Carles de Borbó (germà de Ferran VII) per instaurar un absolutisme tradicionalista. Els isabelins defensaven Isabel II i un govern liberal moderat. Va afectar principalment País Basc, Navarra i Catalunya. Va acabar amb la victòria dels isabelins, consolidant el poder de Maria Cristina com a regent.
-
La Revolució Liberal a Espanya va ser el conjunt de moviments i períodes en què els liberals van intentar establir governs constitucionals i limitar el poder absolut del rei. Va incloure el Trienni Liberal (1820-1823), després del pronunciamiento de Riego amb la restauració de la Constitució de 1812, i les revolucions durant la regència de Maria Cristina (1833-1840), amb tensions entre liberals moderats i progressistes i mesures com la desamortització de Mendizábal.
-
La desamortització de Mendizábal (1836) va ser una reforma econòmica i social impulsada pel ministre Juan Álvarez Mendizábal durant la regència de Maria Cristina. Consistia a confiscar i vendre els bens de l’Església i dels monestirs per: Reduir el deute públic. Finançar la guerra carlina. Estimular la propietat privada i el comerç. Va generar conflicte entre liberals i sectors conservadors i va tenir un gran impacte en l’organització econòmica i social d’Espanya.
-
La regència d’Espartero (1840-1843) va ser el període en què el general Baldomero Espartero va governar Espanya en nom d’Isabel II, després de la renúncia de Maria Cristina. Espartero representava els liberals progressistes i el seu govern es va caracteritzar per polítiques liberals radicals, la supressió de privilegis tradicionals i tensions amb els moderats, fins que va ser forçat a marxar per un pronunciamiento que va restaurar el poder dels moderats.
-
El regnat d’Isabel II (1843-1868) va començar quan només tenia 13 anys, després de la fi de la regència d’Espartero. Durant el seu govern, Espanya va experimentar inestabilitat política amb alternança entre moderats i progressistes, problemes econòmics i conflictes socials. Va acabar amb la revolució de 1868 (“La Gloriosa”), que va forçar la seva abdicació i l’exili.
-
La Década Moderada (1844-1854) va ser el període del regnat d’Isabel II en què governaven els moderats, després de la caiguda d’Espartero. Es caracteritzava per: Concentració del poder en el rei i els moderats. Estabilitat política relativa, però amb limitació de les llibertats liberals. Reformes econòmiques i administratives, incloent la consolidació del sistema liberal moderat.
-
El Bienni Progressista (1854-1856) va ser un període del regnat d’Isabel II en què van governar els progressistes després de la revolta del pronunciamiento de Vicálvaro. Es va caracteritzar per: Reformes liberals més radicals, com la reforma electoral i la modernització de l’administració. Nova onada de desamortització, impulsant la venda de bens eclesiàstics i municipals. Tensions polítiques amb els moderats, que acabaran portant al retorn del seu govern.
-
La tornada dels moderats (1856-1868) va ser el període en què els moderats van recuperar el poder després del Bienni Progressista. Durant aquests anys: Es va restablir el control polític i administratiu dels moderats. La crisi final del regnat d’Isabel II va ser causada per la corrupció, inestabilitat política i descontentament social, que van desembocar en la Revolució de 1868 (“La Gloriosa”) i l’abdicació d’Isabel II.
-
El cop d’estat de Topete (1868) va ser l’inici de la Revolució de 1868, també coneguda com “La Gloriosa”. Liderat pel tinent de marina Juan Bautista Topete, juntament amb generals i sectors liberals, tenia com a objectiu enderrocar Isabel II per la seva mala gestió, la corrupció i l’inestabilitat política. Va provocar la derrocament de la reina i el seu exili.
-
El cop d’estat de Pavía (1874) va posar fi a la Primera República Espanyola (1873-1874). Liderat pel general Francisco Serrano i el general Pavía, va dissoldre les Corts i va permetre la restauració de la monarquia borbònica amb Alfons XII, posant fi a un període de gran inestabilitat política i confrontació entre federalistes, republicans i carlins.
-
El Pronunciamiento de Martínez Campos (1874) va ser un aixecament militar liderat pel general Arsenio Martínez Campos a Sagunt, que va posar fi a la Primera República Espanyola. Com a resultat, es va restaurar la monarquia borbònica amb Alfons XII, iniciant el període conegut com la Restauració i un sistema polític basat en la alternança pactada entre liberals i conservadors.