-
La mort de Carles II (1 de novembre, 1700) va fer provocar l'extinció e la dinestia dels Habsburgs i un plec successori. Hi havia dos candidats de tro:
1. Felip d'Anjou (Felip V), nét de Lluís XIV de França i Maria Teresa d'Àustria. Absolutista.
2. Carles d'Habsburg, fill de l'emperador d'Àustria. Reformista. Aquesta qüestió successòria va dividir la península segons als candidats que donaven suport:
- Castella va mostrar suport a Felip V.
- Corona d'Aragó donava suport a Carles d'Habsburg. -
El setembre de 1701 es va signar el tractat de l'Haia, pel la qual es va formar la Gran Aliança (Secre imperi, Anglaterra, Holanda, Prússia i estats alemans. Més tard Portugal i el ducat de Savoia). L'aliança va declarar la guerra a Lluís XIV i a Felip V al maig de 1702. Aquesta guerra va suposar la derrota/divisió de la monarquia hispànica. -
Catalunya + Anglaterra + Portugal vs. França Felip d’Anjou va celebrar Corts a Barcelona el 1702, però després els seus ministres van incomplir sovint les Constitucions. Això va implicar un sentiment antifrancès, ja existent per les guerres del segle XVII i per l’entrada obligada de productes francesos que limitaven els d’altres països. -
Els exércits borbònics i austriacites es van enfrontar a la Península, però a partir de la derrota dels austríaca a la batalla d'Almansa les tropes de Felip V van controlar gran part del territori de València i d'Aragó.
-
Cardona i Barcelona encara eren en mans d'Àustria. Les tropes britàniques, holandeses i portugueses havien marxat de Catalunya, és a dir, que per 1712, Catalunya estava sola. El juliol de 1713, Felip V va demanar la rendició de Barcelona com a ciutat, però es va acordar la resistència a les seves intencions, no obstant, les revoltes catalanes van fracassar i van ser reprimides.
-
Es signa el Tractat d'Utracht i Rastatt:
- Felip V és reconegut com a rei d'Espanya.
A canvi, España cedeix territoris a:
- Àutria: Flandes, Milanesat, Nàpols i Serdenya.
- Gran Bretanya: Gibraltar, Menorca, privilegis comercials amb Amèrica. Per això Espanya perd territoris europeus i es concreta en els territoris americans, també, la monarquia borbònica aconsegueix estabilitzar-se i millorar la seva situació financera i militar -
Van ser quinze mesos de bombardeigs i assalts constants. El 11 de setembre les tropes de Felip V van iniciar l'ofensiva final. Catalunya va quedar totalment sotmesa sota Felip V mitjançant la força de les seves tropes armades. -
Es van abolir les Corts de diferents regnes de Castella, algunes institucions catalanes, tant com el Consell d'Aragó. Igualment, es van crear demarcacions provincials, governades per capitals generals amb atribucions militars. -
-
Es volia establir un sistema més just i quitatiu que sunbstituís impostos anteriors, es cobrava també coma mesura de càstig i per finançar tropes. Tot i les dificultats, al llarg termini va ser més adequat i proporcional que altres fórmules. -
-
-
-
-
-
El poble es revolta perquè les tropes franceses estan controlant parts d'Espanya, com ara Pamplona o Barcelona fins al punt d'exiliar el rei d'Espanya a Porrtugal. Carles IV i Ferran VII son convocats per Napoleó i els convencarà per abdicar, més tard Napoleó corenarà al seu germà Josep "Pepe botella" Bonaparte, que farà una constitució liberal. La població no hi estarà d'acord i es revoltaran cremant béns i edificis. -
Conseqüències: Paralització del comerç colonial.
Auge de crisis de la hisenda reial
La producció textil desminuirà -
Nou sistema liberal que posa fi a l'Antic Règim. Defensa els drets dels ciutadans (educació, propietat privada) i la llibertat (opinions i pensaments propis). -
-
Trectat de Valençay. Treu la Constitució de 1812. Comença l'absolutistme. Tornada a l'Antic Règim. Manca d'exercit a la península.
-
El 4 de maig, Ferran VII va decidir restablir l'Antic Règim, declarant nuls la Constitució i els decrets de Cadis en el procés. Va arribar a Madrid com a monarca absolut, mentre que a Barcelona les tropes francesa no marxarien fins a finals de mes.
-
Intent d'abolir importància de l'esglèsia.
Dos tipus de liberals:
- Moderats
- Exaltats: Extermistes esquerres. Reformistes -
Unes de les reaccions davant de la restauració de l'absolutisme van ser els pronunciaments militars, l'aixecament d'un sector de l'exèrcit a favor de la Constitució de 1812. Al 1820 finalment va triomfar un pronunciament a favor de la Constitució: el pronunciament del coronel Riego. El rei va ser obligat, per la passivitat de l'exèrcit reial i per les accions liberals, a acceptar la Constitució i a proclamar una amnistia, convocant així, un nou govern, és a dir, eleccions. -
Els objectius principals del Trienni eren:
- Restaurar llibertat d’indústria, liberalització dels intercanvis comercials, abolició dels gremis, supressió de les senyories jurisdiccionals i la venda de terres dels monestirs
- Disminució del delme i reformes en el sistema fiscal, el codi penal i l’exèrcit.
- Modernització política i administrativa: ajuntaments
i diputacions electius, garantir l’ordre i defensar les reformes constitucionals. -
Que l'absolutisme tornès va significar una gran repressió de l'oposició, a més, es va crear un cos de militars voluntaris per la persecució del liberalisme. Davant de la situació de violència, alguns ministres van proposar una amnistia per solucionar-ho, però no va funcionar i el rei, a partir de 1825, va intentar col·laborar amb burgesos moderats, proposant un nou ministre d'Hisenda que imposés una reforma fiscal per recaptar més impostos.
-
-
Procès de canvi i revolució. Moderats vs Progressistes. Carlins i isabelins:
Carlins: conservadors. Tradicionalisme, anti-liberal. "Déu, pàtria, i furs", bona part petita noblesa rural. El clero s'hi va posicionar, fins al punt d'assassinar liberals. Isabelins: Monarquia alta. Funcionaris alts (jutges, alta classe...) sector jerarquia eclesiàstica. Volien el fi de l'absolutisme i de l'Antic Règim. -
-
-
Els carlins van aconseguir ocupar algunes poblacions basques però van fracassar en l'intent de conquerir sant Sebastià i Bilbao. Les partides catalanes van confluir amb les del Maestrat i el Baix Aragó.
-
Quan va morir Ferran VII , la seva vídua Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies va assumir la regència per la minoria d’edat d’Isabel II, la seva filla. Va haver de cedir la regència al general Baldomero Espartero. El mateix any es va casar amb Agustín Muñoz, i Carles Maria Isidre va reclamar el tron en virtut de la Llei Sàlica, fet que va desencadenar la Primera Guerra Carlina.
-
Estatus reials, més eines liberals. Auge de persones progessistes i de revoltes populars anomenades Bullangues. Altabaix econòmic. Crisi de succistència - Manca d'alments i el rebuig constant del poble cap a l'esglèsia. -
-
Es va desvincular la propietat i es van dividir les propietats de terres amb altres persones.
-
La guerra va decantar-se favorablement del bàndol isabelí
-
Va ser una reforma econòmica i fiscal de Juan Álvarez Mendizábal, president del govern espanyol el 1836. Consistia a agafar les terres i béns que estaven en mans de l’Església i de les ordres religioses, anomenades “mans mortes” perquè no es podien vendre ni cedir, i posar-los a la venda en subhastes públiques. També afectava les terres comunals que els pagesos utilitzaven per sobreviure. L’objectiu era obtenir diners per l’Estat i fomentar que les terres passessin a propietaris particulars. -
-
-
-
-
La regència d’Espartero es va iniciar després de la renúncia de Maria Cristina i va acabar amb el seu exili forçat a partir d’un moviment militar i cívic. La seva primera decisió va ser anul·lar la Llei d’Ajuntaments, causa de la revolta progressista, i convocar eleccions, les quals va guanyar el Partit Progressista, ja que els moderats es van retirar. Això va provocar divisions internes dins el progressisme, sobretot en debatre sobre la regència.
-
-
Governs moderats derrocats per la revolta popular.
-
-
Juny 1854 - Pronunciament de O'Donnell, un moderat descontent. això junt amb el Manifest de Manzanares, va desencadenar l revolta popular a les ciutats. Isabel II no va tenir cap altre opció a part d'acceptar el restabliment: Espartero era president i O'Donnell ministeri de guerra. les noves corts van arribar fer una nova Constitució al 1856 però no va ser aprovada. Va finalitzar per un cop militar.
-
Dictadura moderada, i conspiracions progressistes i unionistes per derrocar a Isabel II. El govern O'Donnell, sorprenentment va durar 4 anys i mig i van ser anys d'expansió econòmica i auge de recursos d'Hisenda, que es van gastar en una política exterior que va estar activa. Espanya també va participar en algunes operacions militars durant aquesta etapa. O'Donnell va decidir incorporar a Prim al govern i a causa d'això, la reina Isabel II va dimitir.
-
-
L'esquadra de Cadis comanda el brigardier Joan B. Topete en començar la revolta amb el general Prim. L'endemà s'hi va unir el general Serrano i van denunciar la corrupció de la monarquia , demanava la participació dels ciutadans per defensar la llibertat. Els governants van haver d'agrupar l'exèrcit a Madrid per anar cap al sud i posar fi a la revolta, però les tropes van ser derrotades a la batalla d'Alcolea, després el govern va dimitir i Isabel II va marxar a l'exili. -
-
La Primera República Espanyola va ser proclamada després de la renúncia d’Amadeu de Savoia. No comptava amb un suport real, ja que gran part de les Corts eren monàrquiques i la comunitat internacional la va rebutjar. A Catalunya i Andalusia van sorgir ràpidament moviments reivindicacions socials, però els dirigents republicans federals van reprimir les revoltes. Finalment, es van dissoldre les juntes i es van convocar eleccions, guanyades pels republicans federals el 10 de maig de 1873.
-
Va tenir relació amb la fi de la república. Va irrompre a les Corts amb l'ajuda de la guàrdia civil, i es va imposar sense cap mena de resistència política ni popular, reflectant la debilitat de la república.