civilització hel-lènica

guerra a l'Antiga Grècia

800 BCE

Guerra a l'antiga Grècia és el terme usat per descriure la guerra de les polis gregues (les ciutats estat de l'antiga Grècia), entre la revolució hoplítica del segle viii aC i l'emergència de l'Imperi macedoni en el segle iv aC. Poques civilitzacions van ser tan guerreres com les polis gregues, malgrat que van ser societats poc militaritzades fins al segle iv aC. Els temples tenen representacions als seus frontons i frisos amb déus amb indumentària d'hoplita.

Sorgiment de Macedònia

700 BCE

El Regne de Macedònia s'havia format al segle VII aC i va ocupar un paper poc influent en la política grega fins al segle v aC. A principis del segle iv aC, el rei Filip de Macedònia

Hoplites

600 BCE

L'hoplita formava part de la infanteria pesant, el focus central de la guerra a l'antiga Grècia. La paraula hoplita.
Deriva de hoplon, que vol dir 'article d'armament' o 'equipament'. Aquests soldats van aparèixer, probablement, a la fi del segle vii aC. Formaven part d'una milícia ciutadana

Revolta jònica

499 BCE

Els gregs es van aixecar en la Revolta jònica,i Atenes i altres ciutats gregues van donar-los suport.

Guerra del Peloponès

432 BCE

Les causes immediates de la guerra del Peloponès varien segons el relat. Tres en són les causes consistents entre els historiadors antics, principalment Tucídides i Plutarc. Abans de la guerra, Corint i una de les seves colònies,Corcira (avui en dia Corfú).

Dominació d'Esparta i Tebes

395 BCE

Amb la fi de la Guerra peleponesa, Esparta seria l'ama de l'antiga Grècia, però l'elit guerrera espartana no pogué prendre el seu lloc. En pocs anys, el partit democràtic prengué el poder a Atenes i a altres ciutats. El 395 aC, els governadors espartans van treure Lisandre del poder, i Esparta perdé la supremacia naval temporal.