Jaume i imatge

Comtes de Barcelona

By Esther Carrera
  • 801

    Conquesta de Barcelona per part de l'emperador carolingi Carlemany

    Es crea la Marca Hispànica i els comtats catalans passen a ser territoris cristians en terra de frontera amb l'Al-Andalus.
  • 844

    Tractat de Verdún (l'imperi de Carlemany es divideix en tres regnes diferents)

    El Regne Franc Occidental, amb el rei CARLES EL CALB, tindrà els comtats "catalans" com a vassalls (Marca Hispànica).
  • Period: 844 to 848

    (0) SUNIFRED I (designat pel rei carolingi, és a dir, per CARLES EL CALB)

  • Period: 878 to 897

    (1) GUIFRÉ EL PILÓS (fill de l'anterior)

    Malgrat ser fill de l'anterior, obtè el títol no per herència sinó per designi del rei carolingi, a qui Guifré el Pilós li jura fidelitat. A la seva mort, serà el primer rei que designa al seu successor, donant el títol de comte de Barcelona al seu fill. Aquest haurà d'anar a jurar fidelitat al rei carolingi, ja que encara no són independents de l'imperi.
  • Period: 897 to 911

    (2) GUIFRÉ II o BORRELL I (fill de l'anterior)

    Tot i que hereta el títol del pare directament, per primer cop, encara és un comte vassall de rei carolingi, per la qual cosa li jura fidelitat. Guifré II de Barcelona anomenat també Borrell I o simplement Guifré Borrell, va ser comte de Barcelona, Girona i Osona (897-911), el darrer comte que va prestar vassallatge a un monarca franc.
  • 911

    (3) SUNYER I (germà de l'anterior)

  • Period: 944 to 992

    (5) Borrell II (any 988 actua independentment dels reis francs)

    Germà de l'anterior (hereta els comtats i ja no jura fidelitat al rei franc/carolingi). Els comtats catalans passen a ser totalment independents, transmet els seus territoris sense haver de jurar fidelitat a cap rei. És el màxim mandatari de les terres del comtat de Barcelona.
  • Period: 947 to 966

    (4) Miró I

    Fill de l'anterior, encara jura fidelitat al rei carolingi.
  • Period: 991 to 1058

    **ERMESSENDA DE CARCASSONA (esposa de Ramon Borrell (6))

    Consort del comte (6), cogovernà, feu de regent del seu fill (1017-1021) i del net (1035-1039), influent políticament fins i tot sense ser regent, fins al final de la seva mort.
  • Period: 992 to 1016

    (6) Ramon Borrell I

    (nebot de l'anterior); casat amb Ermessenda de Carcassona.
  • Period: 1018 to 1032

    (7) Berenguer Ramon I

    Fill de l'anterior
  • Period: 1035 to 1076

    (8) Ramon Berenguer I, El Vell

    fill de l'anterior (important perquè a partir d'ara, el Comte de Barcelona tindrà l'hegemonia respecte dels altres comtes -Rosselló, Empúries, Cerdanya, Urgell, Pallars i acaba amb la revolta feudal). Tots ells li reconeixen l'hegemonia. Va deixar els seus dominis en cogovern als seus dos fills: Ramon Berenguer II dit Cap d'Estopes i Berenguer Ramon II el Fratricida.
  • Period: 1075 to 1082

    (09) Ramon Berenguer II, cap d'Estopa

    Fill de Ramon Berenguer I
  • Period: 1081 to 1097

    (10) Berenguer Ramon II, El Fratricida

    germà de l'anterior (anomenat El Fratricida, ja que va matar a Ramon Berenguer II).
  • Period: 1097 to 1131

    (11) Ramon Berenguer III

    fill de l'anterior
  • Period: 1131 to 1159

    (12) Ramon Berenguer IV, es casa amb Peronella d'Aragó

    fill de l'anterior
  • 1137

    Inici de la Corona d'Aragó (unió d'Aragó i els comtats catalans)

  • Period: 1162 to 1196

    (13) Alfons I, el Cast o el Trobador

    fill de l'anterior (Comte de Barcelona i rei d'Aragó); és el primer en tenir aquests dos títols i per tant, tots els reis del Casal de Barcelona els mantindran, fins que desapareix la línia masculina del Casal, amb la mort sense descedència de Martí l'Humà l'any 1410).