-
Period: to
Sexenni Democràtic
El Sexenni Democràtic o Sexenni Revolucionari és un període històric de la història d'Espanya comprès entre la Revolució de 1868, que suposà la fi del regnat d'Isabel II d'Espanya i la Restauració de la dinastia borbònica el gener del 1875. Aquesta etapa de la història espanyola es pot considerar un fet homòleg a la primavera dels pobles que visqueren les nacions europees; arribada, com molts altres fets o corrents, amb un cert retard a la península. -
La Revolució de “La Gloriosa”
La Revolució de 1868, anomenada la Gloriosa, la Setembrina o la Revolució de setembre, fou una sublevació militar amb elements civils que tingué lloc al Regne constitucional d'Espanya el setembre de 1868 i que suposà el destronament i l'exili de la reina Isabel II i l'inici del període anomenat Sexenni Democràtic. -
Constitució espanyola de 1869
La Constitució Espanyola de 1869 (oficialment: Constitució de la Nació Espanyola) fou la llei fonamental per la qual es va regir l'Estat Espanyol des de la seva promulgació el 6 de juny de 1869 fins a l'abdicació d'Amadeu I i la proclamació de la Primera República, l'any 1873. Aquesta nova constitució fou molt avançada per a la societat espanyola de l'època. -
Inici del regnat d’Amadeu I de Savoia
Després de buscar un nou rei, el Parlament va triar Amadeu I, un italià progressista. Va arribar amb bones intencions, però no el volia gaire ningú (ni els carlins, ni els republicans, ni els monàrquics tradicionals). Va durar poc. -
Proclamació de la Primera República
L'11 d'abril del 1873, les Corts espanyoles van proclamar la Primera República, hores després de l'abdicació del rei Amadeu I de Savoia. Amb 258 vots a favor i 32 en contra, aquella sessió parlamentària va marcar l'inici d'un període breu, convuls i fonamental per al futur del país i de Barcelona. -
Cop d'Estat del general Pavía.
El cop d'estat de Pavía, o simplement cop de Pavía, va ser un cop d'estat que es va produir a Espanya el 3 de gener de 1874, durant la Primera República i que va estar encapçalat pel general Manuel Pavía, capità general de Castella la Nova, la jurisdicció de la qual incloïa Madrid. -
Pronunciament de Martínez Campos
El general Martínez Campos va fer un alçament militar ocorregut a Sagunt (Camp de Morvedre) el 29 de desembre de 1874, en pronunciar-se els generals Arsenio Martínez de Campos i Luis Dabán Ramírez de Arellano, juntament amb un grup de coronels, a favor de la restauració monàrquica d'Alfons XII. -
Period: to
Restauració Borbònica
La Restauració borbònica (1874-1931), període iniciat amb el restabliment de la monarquia borbònica en la persona d'Alfons XII , va significar la implantació d'un nou sistema polític que va posar fi a la inestabilitat del Sexenni democràtic. -
Constitució de 1876
La Constitució del 1876 és un text breu i obert de 89 articles, que permet mantenir l'alternança de partits. La nova Constitució era força conservadora, però permetia certa flexibilitat política. Establia un sistema bipartidista basat en el torn pacífic de partits: els liberals i els conservadors s’alternaven al poder mitjançant acords entre les elits, no pas mitjançant eleccions realment lliures. -
Fi de la Tercera Guerra Carlina
Els carlins, que defensaven un model de monarquia més tradicional i el rei Carles VII com a legítim, van ser derrotats. Això va posar fi a un llarg conflicte que havia sacsejat el nord d'Espanya. -
Pèrdua de les colònies
Després de perdre la guerra amb els Estats Units, Espanya es va veure obligada a cedir Cuba, Puerto Rico i les Filipines. Aquesta derrota va significar la fi de l'Imperi Espanyol i va generar una crisi d'identitat nacional. -
Setmana Tràgica de Barcelona
Es coneix com a Setmana Tràgica les revoltes populars que succeïren a Barcelona, i altres ciutats industrials catalanes, entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909. El detonant d'aquests fets va ser la mobilització de reservistes per ser enviats al Marroc, on el dia 9 de juliol havia començat la Guerra de Melilla. -
Cop d’estat de Primo de Rivera.
El cop d'estat de Primo de Rivera va tenir lloc a Espanya entre el 13 i el 15 de setembre de 1923 i va estar encapçalat pel llavors Capità General de Catalunya Miguel Primo de Rivera. Va tenir com a conseqüència la instauració de la dictadura gràcies sobretot al fet que el rei Alfons XIII no es va oposar al cop i va nomenar el general revoltat cap del Govern al capdavant d'un Directori militar. -
Period: to
Dictadura de Primo de Rivera
Primo de Rivera va establir un règim militar per "salvar" Espanya de la corrupció i les tensions polítiques. Inicialment, va tenir suport de certs sectors, però va acabar sent molt impopular. Va intentar modernitzar Espanya construint carreteres i infraestructures, però no va ajudar els problemes socials. Quan va perdre el suport del rei i de l'exèrcit, va dimitir. Encara que no havies esdeveniments concrets d’aquest període, aquest marc va ser essencial com a preludi de la Segona República. -
Desembarcament d'Alhucemas
El desembarcament d'Alhucemas va ser un desembarcament militar dut a terme a Al Hoceima per l'exèrcit i l'Armada espanyoles i, en menor mesura, un contingent aliat francès, que propiciaria la fi de la Guerra del Rif, se'l considera el primer desembarcament aeronaval de la història mundial.
L'operació va consistir en el desembarcament d'un contingent de 13.000 soldats espanyols transportats des de Ceuta i Melilla per l'Armada combinada hispano-francesa. -
Assemblea Nacional Consultiva
L'Assemblea Nacional Consultiva substituí a Espanya al Parlament encara que sense assumir el poder legislatiu durant la Dictadura de Primo de Rivera, en el regnat d'Alfons XIII.
Aquest projecte, unit a la fallida Constitució de 1929, seran els últims intents de la dictadura per mantenir-se en el poder. -
Gran Depressió
La Gran Depressió, també coneguda com la Crisi del 1929, va ser una gran crisi financera mundial que es va prolongar durant la dècada del 1930, en els anys previs a la Segona Guerra Mundial. La seva durada depèn dels països que s'analitzin, però a la majoria va començar al voltant de 1929 i es va estendre fins a finals dels anys trenta. -
Caída de la dictadura de Primo de Rivera
La caiguda de la dictadura de Primo de Rivera va tenir lloc el 28 de gener de 1930 quan el general Miquel Primo de Rivera es va veure obligat a presentar la seva dimissió al rei d'Espanya Alfons XIII i aquest la va acceptar, donant pas a la dictablanda de Dámaso Berenguer. La fi de la dictadura de Primo de Rivera va ser la culminació d'un procés que va començar uns quants mesos abans. -
Proclamació de la República
Amb l'abdicació d'Alfons XIII, el 14 d'abril de 1931, arran de la gran victòria republicana a les municipals i després que Companys hagi proclamat la República des del balcó de l'Ajuntament de Barcelona, Francesc Macià proclama la República catalana dins de la Federació Ibèrica des del balcó del Palau de la Generalitat. -
Period: to
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola va ser el règim democràtic d'Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (fi de la monarquia d'Alfons XIII) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco). El terme “segona” la diferència de la Primera República (1873-1874). -
Constitució de 1931
El 9 de desembre de 1931, el president de les Corts, Julián Besteiro, va promulgar la Constitució de la Segona República espanyola. S'ha dit que aquesta Constitució no va ser millor ni pitjor que les anteriors que Espanya havia conegut o que les contemporànies vigents a Europa. Tot i això, aquella Constitució va recollir les il·lusions col·lectives que va suscitar el canvi de règim polític a Espanya. -
Revolució d'Astúries
Els miners d’Astúries es van alçar contra el govern després que els sectors conservadors arribessin al poder. Va ser una revolta amb ideals socialistes i comunistes, però va ser brutalment reprimida amb l’ajuda de l’exèrcit. Milers de persones van morir o van ser empresonades. -
Eleccions del Front Popular.
Els partits d’esquerra van formar una coalició anomenada Front Popular i van guanyar les eleccions. Això va preocupar molt la dreta i va incrementar les tensions socials i polítiques. Aviat es va preparar el cop militar que iniciaria la guerra civil. -
Period: to
Guerra Civil Espanyola
La Guerra Civil espanyola va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar el govern de la II República Espanyola, que tenia el suport de les organitzacions d'esquerres, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes.Va ser un fet històric decisiu de l'Espanya del seglexx, ja que el cop d'estat i la posterior guerra civil van representar la culminació de totes les contradiccions socials, polítiques i ideològiques que s'havien generat a la societat en el curs dels decennis anteriors. -
Cop d'estat de 1936
El cop d'estat del 18 de juliol de 1936 fou una revolta militar dirigida contra el govern de la Segona República el fracàs general del qual va conduir a la Guerra Civil espanyola i, derrotada la República, a l'establiment de la dictadura franquista, que va mantenir-se en el poder a Espanya fins a 1975. -
Batalla de Madrid
La batalla de Madrid foren els combats entre les forces lleials al govern de la Segona República Espanyola i els militars revoltats durant el mes de novembre del 1936 per aconseguir el control de la ciutat a l'inici de la Guerra Civil espanyola. Els habitants de la ciutat van construir barricades per impedir l’entrada de les tropes franquistes. Els eslògans com "¡No pasarán!" es van fer famosos. -
Bombardeig de Guernica
El bombardeig de Guernica va ser un atac aeri el 26 d’abril de 1937 per la Legió Còndor contra la població basca durant la Guerra Civil. Tot i no ser el primer atac d’aquest tipus, va tenir gran repercussió mundial. Franco ho va negar fins a la mort, al·legant que els republicans havien cremat la ciutat en retirar-se. -
Batalla de l’Ebre
La batalla de l'Ebre fou un intens combat de desgast entre les tropes republicanes i els exèrcits franquistes iniciat el 25 de juliol de l'any 1938, a les acaballes de la Guerra Civil. Va ser clau per a la pèrdua de Catalunya. El Matarranya, la Ribera d'Ebre, el Baix Ebre i la Terra Alta van presenciar la major acumulació de forces de la història catalana, amb milers de morts. -
Comença la dictadura de Franco.
La dictadura de Francisco Franco, també coneguda com a dictadura franquista, Espanya franquista, règim franquista o franquisme, va ser el període de la història contemporània d'Espanya corresponent amb l'exercici pel general Franco de la prefectura de l'Estat des del final de la guerra civil el 1939 fins a la seva mort el 1975. Franco. -
Final de la guerra
«La guerra s'ha acabat» és la frase amb què conclou l'últim comunicat de guerra del bàndol o facció dels revoltats, emès l'1 d'abril del 1939 per Franco.
Quan la Guerra Civil va acabar amb la victòria de Franco, aproximadament 500,000 Republicans espanyols van escapar a França, on molts van ser col·locats en camps de presoners al sud. -
Period: to
Franquisme
El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà. Basat en el lideratge del general Francisco Franco Bahamonde, el franquisme va néixer amb la victòria militar a la Guerra Civil espanyola. -
Aprovació de la Llei de Successió
La Ley de Sucesión en la Jefatura del Estado de 1947 va ser la cinquena llei fonamental aprovada de les vuit Lleis Fonamentals que organitzaven els poders de l'Estat durant el franquisme. Establia la constitució d'Espanya novament en regne i la successió de Francisco Franco com el cap d'Estat espanyol, al disposar que el successor seria proposat pel mateix Franco a títol de rei o de regent de el regne, però que hauria de ser aprovat per les Corts espanyoles. -
Acords entre Espanya i els EUA
El pacte de Madrid de 1953, signats el 26 de setembre de 1953 al Palau de Santa Cruz per Espanya i els Estats Units, ensems amb el concordat conclòs el mateix any amb el Vaticà, va posar fi a l'aïllament virtual de l'Espanya franquista, encara que els Aliats de la Segona Guerra Mundial i gran part de la resta del món es van mantenir hostils al que consideraven com un règim feixista simpatitzant de la causa nazi i establert amb l'ajuda de l'Eix. -
Últimes execucions del franquisme.
Les últimes execucions del franquisme van esdevenir a les províncies de Madrid, Barcelona i Burgos. Van ser executats els militants del FRAP, Xosé Humberto Baena Alonso, José Luis Sánchez Bravo i Ramón García Sanz al costat dels militants d'ETA Jon Paredes Manot (Txiki) i Angel Otaegi Etxeberria. Aquestes van ser les últimes execucions del règim franquista, poc abans de la mort del dictador. -
Mort de Franco
Francisco Franco va morir oficialment el 20 de novembre de 1975 als 82 anys. La salut del dictador als vuitanta anys era delicada, amb un párkinson avançat i amb els molts estralls que en la seva joventut li havien deixat la guerra del Marroc. El 1916, en una ràfia a prop de Ceuta va ser ferit de gravetat al baix ventre i gairebé mor en un hospital dies després. Aquells records bèl·lics i el pes del poder van fer fallida lentament la robustesa física de Franco. -
Period: to
Transició democràtica
-
Joan Carles I proclamat rei d’Espanya
Després de la mort de l'anterior cap de l'Estat, Francisco Franco, Juan Carlos va ser proclamat rei el 22 de novembre de 1975 i va pronunciar a les Corts el seu primer missatge a la nació, en el qual va expressar les idees bàsiques del seu regnat: restablir la democràcia i ser el rei de tots els espanyols, sense excepció.
La transició a la democràcia, encapçalada per un nou equip, va començar amb la Llei de reforma política el 1976. -
Legalització del Partit Comunista d’Espanya (PCE)
Aquest dia, el govern d’Adolfo Suárez va legalitzar el Partit Comunista d’Espanya, cosa que va ser molt polèmica perquè era el partit més perseguit durant el franquisme. Molts sectors de la dreta i de l’exèrcit estaven en contra, però era necessari per construir una democràcia amb tots els partits. -
Primeres eleccions democràtiques des de 1936
Les eleccions generals espanyoles de 1977 se celebraren el dimecres, 15 de juny de 1977. Eren les primeres eleccions generals lliures després de la dictadura franquista. Quaranta-un anys després de les últimes eleccions generals a Espanya del 1936 hom tornava a decidir el seu destí a les urnes. -
Aprovació de la Constitució 1978
La Constitució espanyola és la màxima llei escrita de l'ordenament jurídic i de l'Estat espanyol. La Constitució espanyola actual fou aprovada en el referèndum del 6 de desembre de 1978 i sancionada pel rei Joan Carles I d'Espanya el 27 de desembre de 1978, essent la novena constitució de l'Estat espanyol. El Dia de la Constitució Espanyola és una de les festes nacionals d'Espanya i es va establir que se celebraria el 6 de desembre. -
Cop d'estat del 23 de febrer de 1981
El cop d'estat del 23 de febrer, normalment anomenat del 23-F, fou un intent de cop d'estat militar contra el govern d'Espanya i els parlamentaris del Congrés dels Diputats escollits per sufragi universal, lliure i directe democràtic i legítim d'Espanya que es va produir el 23 de febrer de 1981.