-
Com que Carles II va morir sense descendència crea un conflicte internacional a Europa i una guerra civil dins d’Espanya. La guerra constituïa de dos bàndols a un s’hi trobaven els borbònics, amb suport de Castella i França i a l’altra els austriacistes, amb suport de la Corona d'Aragó, Àustria i Anglaterra. La guerra va acabar l’11 de setembre de 1714 amb la derrota de Barcelona. Cosa que va marcar l’inici de la centralització borbònica i la fi de les institucions pròpies d’Aragó i Catalunya.
-
Carles II, mor sense descendència després d’un regnat marcat per la decadència de l’Imperi Espanyol. El seu testament designa d’hereu a Felip d’Anjou, net de Lluís XIV de França, iniciant la dinastia Borbó. Aquesta decisió és contestada per Àustria, Anglaterra i Holanda, que temen el control de França respecte a Europa. La seva mort encén un conflicte internacional de gran abast. -
Àustria i Anglaterra signen un pacte per assignar l’arxiduc Carles d’Àustria com a successor de Carles II. Aquest acord és fonamental perquè valida l'aliança antiborbònica i confirma la guerra contra Felip V. Anglaterra hi veu una oportunitat per controlar el comerç atlàntic i Àustria per ampliar els seus territoris. -
Felip V imposa els decrets de Nova Planta entre 1707 i 1716, aquests es van posar a Catalunya, València, Aragó i Mallorca, on se suprimeixen les institucions pròpies de la Corona d’Aragó això inclou: Corts, Consell i Constitucions, i imposen l’administració castellana. Es prohibeix l’ús oficial del català i s’estableix un model centralitzat, consolidant l’absolutisme borbònic.
-
Acabada la guerra, els tractats de pau reconeixen a Felip V com a rei d’Espanya, amb la condició de no unir mai la corona francesa amb l’espanyola. Espanya perd els següents territoris a Europa: Flandes, Nàpols, Milà, Sardenya i cedeix Gibraltar i Menorca a Anglaterra. A més, els britànics aconsegueixen el “navío de permiso” i “l’asiento de negros”, clau pel comerç amb Amèrica. -
El Tractat de Rastatt confirma els acords del Tractat d’Utrecht i posa fi oficial a la guerra de Successió. Estableix les condicions de pau entre Espanya i l’Emperador d’Àustria, consolidant Felip V com a rei d’Espanya i reconeixent les pèrdues territorials que tindria Espanya. -
El regnat de Ferran VI és una etapa de pau i estabilitat. El monarca, amb ministres com Ensenada i Carvajal, impulsa reformes fiscals, econòmiques i militars que reforcen l’administració. Espanya es manté neutral en els conflictes europeus, cosa que afavoreix la recuperació interna i l’estabilitat política d’Espanya. Es millora la marina i es fomenta la modernització agrícola, així com el desenvolupament del comerç i les indústries locals.
-
Aquesta Gran operació fiscal buscava instaurar un impost únic proporcional a la riquesa de cada contribuent, independentment de la seva condició social. Tot i que el projecte mai es va aplicar completament per les resistències de la noblesa i el clergat, va permetre obtenir un cens exhaustiu de propietats, terres i oficis. -
El regnat de Carles III és considerat el millor exemple d’una monarquia reformista. Ja que s’associa a grans reformes econòmiques, urbanístiques i culturals. Millora les infraestructures, crea la Loteria Nacional i fomenta l’agricultura i la indústria. Redueix el poder de l’Església expulsa els jesuïtes el 1767 i promou la ciència. Exteriorment, Espanya participa en la guerra d’independència nord-americana.
-
Carles III decreta que gairebé tots els ports espanyols poden comerciar directament amb les colònies americanes. Això trenca el monopoli de Cadis i impulsa l’economia de moltes regions. També permet a colònies americanes tenir més autonomia econòmica. Aquest fet,però incrementa les tensions que desembocaran en els processos d’independència a principis del segle XIX. -
Carles IV succeeix a Carles III en un moment convuls: poc després esclata la Revolució Francesa. El monarca delega gran part del poder en el seu favorit, Manuel Godoy. El seu regnat es veu marcat per: les guerres contra França i Anglaterra, la crisi econòmica, i la pèrdua progressiva de la seva autoritat com a monarca.
-
Amb de l’execució de Lluís XVI, Espanya s’uneix a la Primera Coalició contra França, entrant a la guerra en contra la Revolució Francesa. Les tropes espanyoles pateixen derrotes militars i l’economia local queda afectada pel bloqueig i les incursions franceses. La guerra genera descontentament social, crisis de subministrament i pressions polítiques internes, mostrant la debilitat militar i diplomàtica d’Espanya davant de les potències emergents d’Europa.
-
El Tractat de Basilea, posa fi oficialment al conflicte amb França. Espanya cedeix part de l’illa de Santo Domingo i estableix condicions de pau amb el govern revolucionari francès, incloent-hi la restauració del comerç i el reconeixement de fronteres. Aquest acord confirma la pèrdua d’influència d’Espanya a escala internacional i evidencia la seva decadència com a gran potència europea. -
Espanya s’alia amb la França revolucionària contra Anglaterra. Aquesta aliança porta al bloqueig comercial britànic i a la ruïna econòmica de moltes zones. La dependència respecte a França augmenta. -
Guerra naval decisiva en què la flota hispanofrancesa cau en contra de l’almirall Nelson. Espanya perd definitivament la seva capacitat de competir amb Anglaterra als mars. Aquest fet accelera la decadència de l’Imperi colonial i deixa Espanya sense defensa davant les independències americanes. -
El 27 d’octubre de 1807, sesigna el Tractat de Fontainebleau on es permet que les tropes franceses passin per Espanya per envair Portugal. Napoleó trenca el tractat i ocupa gran part del país sense autorització espanyola. -
El 17 i 18 de març de 1808, un aixecament popular i militar obliga Carles IV a abdicar en favor del seu fill Ferran VII. El motí reflecteix la insatisfacció popular contra Godoy i la crisi de la monarquia. -
Napoleó obliga Carles IV a abdicar i posa el seu germà Josep Bonaparte com a rei d'Espanya. Més tard, al 2 de maig de 1808, el poble de Madrid s’alça contra els francesos, iniciant una resistència popular. On les tropes britàniques, comandades per Wellington, donen suport als espanyols. Aquestes guerrilles impedeixen el control total dels francesos. La guerra finalitza el 1814 amb la derrota de Napoleó i amb l’inici del regnat de Ferran VII.
-
Les Corts reunides a Cadis aproven la primera Constitució espanyola, coneguda com La Pepa. Estableix la sobirania nacional, la separació de poders, llibertat d’impremta i igualtat davant la llei. Tot i ser vigent poc temps, és un referent del liberalisme europeu i esdevé símbol per als sectors progressistes del segle XIX. -
Amb la derrota de Napoleó, Ferran VII torna a Espanya i anul·la la Constitució de Cadis. Comença un període d’absolutisme. Els liberals són perseguits i molts s’exilien. Aquesta etapa prepara els enfrontaments posteriors entre absolutistes i liberals. -
Ferran VII governa com a rei absolut i restaura tots els privilegis tradicionals. El país pateix crisi econòmica i descontent social. Les conspiracions liberals són reprimides, però les idees constitucionalistes encara eren vives.
-
El coronel Riego encapçala un aixecament militar i obliga Ferran VII a acceptar la Constitució del 1812. Durant tres anys, es duen a terme reformes liberals: llibertat d’impremta, desamortitzacions i reducció del poder eclesiàstic. Malgrat això, el règim és feble i assetjat pels absolutistes.
-
La independència de Mèxic simbolitza la fi de l’Imperi americà espanyol. A partir d’aquest moment, gairebé totes les colònies americanes s’alliberen. El territori espanyol queda reduït a Cuba, Puerto Rico i les Filipines, fet que accelera la seva decadència imperial. -
Amb la intervenció dels cent mil fills de sant Lluís enviats per la Santa Aliança, Ferran VII recupera el poder absolut. Es reprimeix el liberalisme, amb execucions i exilis. Tot i això, en els darrers anys es fan algunes reformes econòmiques. Sent així una dècada molt dura per les llibertats polítiques.
-
Amb la mort de Ferran VII, la seva filla Isabel II és menor d’edat, això provoca que la seva mare, Maria Cristina, assumeix el regnat. Durant aquest període, el govern ha de gestionar la inestabilitat política, les tensions entre liberals i absolutistes, i la crisi econòmica derivada de les guerres anteriors.
-
Els carlistes, partidaris del germà de Ferran VII, Carles M. Isidre, alcen les armes en contra els liberals isabelins. És un conflicte llarg i sagnant que afecta sobretot el País Basc, Navarra i Catalunya. Marca tota la dècada amb combats, guerrilles i tensions polítiques que condicionen la política espanyola posterior.
-
Aquesta va ser una mesura clau del liberalisme progressista: es confisquen i venen terres de l’Església per reduir el deute públic i finançar la guerra. També es vol crear una nova classe de propietaris liberals. Tot i això, en mesura beneficia sobretot als burgesos i especuladors. -
Amb la renúncia de Maria Cristina, el general liberal Espartero assumeix el seu lloc. El seu govern autoritari genera oposició, especialment per les seves mesures lliurecanvistes que perjudiquen la indústria catalana. Finalment, és forçat a exiliar-se.
-
Isabel II compleix la seva majoria d’edat i es converteix en la reina, amb això, els moderats dominen el govern. La Constitució de 1845 és més conservadora, reforça la monarquia i limita drets. Es crea la Guàrdia Civil i es consolida l’Estat centralista.
-
Els progressistes arriben al poder amb Espartero i O’Donnell. Es promouen reformes: Desamortització de Madoz la qual afecta els béns municipals, s’implementa la llei de ferrocarrils i primeres mesures industrials.
-
Durant aquest període governen O’Donnell i després Narváez, aquests dos representant la Unió Liberal i posteriorment governs conservadors. A l’exterior, Espanya participa en la Guerra d’Àfrica 1859–1860 contra el Marroc, tot i que ocasiona una victòria, s'assumeixen molts costos. A dins, el país es pateix crisi econòmica, corrupció, malestar social i descontentament per la mala gestió de l’administració. La combinació de problemes provoca un augment a l’oposició d'Isabel II.
-
Es redacta la Constitució del 1869, la qual resulta ser molt avançada, consta del següent: sobirania nacional, drets individuals, sufragi universal masculí i llibertat religiosa.
-
El 18 de setembre El contraalmirall Topete, origina una rebel·lió contra el regnat d’Isabel II. Ell denuncia la corrupció i el mal govern de la reina i dels seus ministres. Topete defensa els drets del poble i la necessitat de reformes polítiques i socials, i convida les forces militars a unir-se a la revolució. Aquesta acció marca l'inici de la revolució La Gloriosa, que aquest acabarà amb la deposició d’Isabel II i amb l’inici del Sexenni Democràtic. -
El rei italià Amadeu de Savoia és elegit per les Corts. El seu regnat és molt difícil: oposició de nobles, carlins i republicans. Sumat això, mor el seu principal suport, el general Prim. A més, esclata la guerra de Cuba i la III Guerra Carlina. Cosa que provoca que abdiqui cansat de la inestabilitat.
-
Aquesta és declarada després de l’abdicació d’Amadeu I. Aquesta en menys d’un any acaba tenint quatre presidents i pateix grans problemes com ara la guerra cantonal, una guerra carlina i conflictes colonials. El projecte republicà acaba fracassant per manca d’unitat i suport.
-
El general Pavía entra al Congrés i destrueix les Corts republicanes. S'aplica un govern provisional militar i es posa fi a la Primera República. Aquest acaba sent un clar exemple de la inestabilitat que hi havia llavors al govern. -
Martínez Campos proclama rei Alfons XII, fill d’Isabel II. Amb això s’inicia la Restauració Borbònica, un període de relativa estabilitat basat en el sistema bipartidista i el torn pacífic entre liberals i conservadors.