-
Com que Carles II va morir sense descendència crea un conflicte internacional a Europa i una guerra civil dins d’Espanya. La guerra constituïa de dos bàndols a un s’hi trobaven els borbònics, amb suport de Castella i França i a l’altra els austriacistes, amb suport de la Corona d'Aragó, Àustria i Anglaterra. La guerra va acabar l’11 de setembre de 1714 amb la derrota de Barcelona. Cosa que va marcar l’inici de la centralització borbònica i la fi de les institucions pròpies d’Aragó i Catalunya.
-
Carles II, mor sense descendència després d’un regnat marcat per la decadència de l’Imperi Espanyol. El seu testament designa d’hereu a Felip d’Anjou, net de Lluís XIV de França, iniciant la dinastia Borbó. Aquesta decisió és contestada per Àustria, Anglaterra i Holanda, que temen el control de França respecte a Europa. La seva mort encén un conflicte internacional de gran abast.
-
Àustria i Anglaterra signen un pacte per assignar l’arxiduc Carles d’Àustria com a successor de Carles II. Aquest acord és fonamental perquè valida l'aliança antiborbònica i confirma la guerra contra Felip V. Anglaterra hi veu una oportunitat per controlar el comerç atlàntic i Àustria per ampliar els seus territoris.
-
Felip V imposa els decrets de Nova Planta entre 1707 i 1716, aquests es van posar a Catalunya, València, Aragó i Mallorca, on se suprimeixen les institucions pròpies de la Corona d’Aragó això inclou: Corts, Consell i Constitucions, i imposen l’administració castellana. Es prohibeix l’ús oficial del català i s’estableix un model centralitzat, consolidant l’absolutisme borbònic.
-
Acabada la guerra, els tractats de pau reconeixen a Felip V com a rei d’Espanya, amb la condició de no unir mai la corona francesa amb l’espanyola. Espanya perd els següents territoris a Europa: Flandes, Nàpols, Milà, Sardenya i cedeix Gibraltar i Menorca a Anglaterra. A més, els britànics aconsegueixen el “navío de permiso” i “l’asiento de negros”, clau pel comerç amb Amèrica.
-
El Tractat de Rastatt confirma els acords del Tractat d’Utrecht i posa fi oficial a la guerra de Successió. Estableix les condicions de pau entre Espanya i l’Emperador d’Àustria, consolidant Felip V com a rei d’Espanya i reconeixent les pèrdues territorials que tindria Espanya.
-
El regnat de Ferran VI és una etapa de pau i estabilitat. El monarca, amb ministres com Ensenada i Carvajal, impulsa reformes fiscals, econòmiques i militars que reforcen l’administració. Espanya es manté neutral en els conflictes europeus, cosa que afavoreix la recuperació interna i l’estabilitat política d’Espanya. Es millora la marina i es fomenta la modernització agrícola, així com el desenvolupament del comerç i les indústries locals.
-
Aquesta Gran operació fiscal buscava instaurar un impost únic proporcional a la riquesa de cada contribuent, independentment de la seva condició social. Tot i que el projecte mai es va aplicar completament per les resistències de la noblesa i el clergat, va permetre obtenir un cens exhaustiu de propietats, terres i oficis.
-
El regnat de Carles III és considerat el millor exemple d’una monarquia reformista. Ja que s’associa a grans reformes econòmiques, urbanístiques i culturals. Millora les infraestructures, crea la Loteria Nacional i fomenta l’agricultura i la indústria. Redueix el poder de l’Església expulsa els jesuïtes el 1767 i promou la ciència. Exteriorment, Espanya participa en la guerra d’independència nord-americana.
-
Carles III decreta que gairebé tots els ports espanyols poden comerciar directament amb les colònies americanes. Això trenca el monopoli de Cadis i impulsa l’economia de moltes regions. També permet a colònies americanes tenir més autonomia econòmica. Aquest fet,però incrementa les tensions que desembocaran en els processos d’independència a principis del segle XIX.
-
Carles IV succeeix a Carles III en un moment convuls: poc després esclata la Revolució Francesa. El monarca delega gran part del poder en el seu favorit, Manuel Godoy. El seu regnat es veu marcat per: les guerres contra França i Anglaterra, la crisi econòmica, i la pèrdua progressiva de la seva autoritat com a monarca.
-
Amb de l’execució de Lluís XVI, Espanya s’uneix a la Primera Coalició contra França, entrant a la guerra en contra la Revolució Francesa. Les tropes espanyoles pateixen derrotes militars i l’economia local queda afectada pel bloqueig i les incursions franceses. La guerra genera descontentament social, crisis de subministrament i pressions polítiques internes, mostrant la debilitat militar i diplomàtica d’Espanya davant de les potències emergents d’Europa.
-
El Tractat de Basilea, posa fi oficialment al conflicte amb França. Espanya cedeix part de l’illa de Santo Domingo i estableix condicions de pau amb el govern revolucionari francès, incloent-hi la restauració del comerç i el reconeixement de fronteres. Aquest acord confirma la pèrdua d’influència d’Espanya a escala internacional i evidencia la seva decadència com a gran potència europea.
-
Espanya s’alia amb la França revolucionària contra Anglaterra. Aquesta aliança porta al bloqueig comercial britànic i a la ruïna econòmica de moltes zones. La dependència respecte a França augmenta.