Cronologia del catalanisme

  • “L’Oda a la Pàtria” de Bonaventura Carles Aribau

    “L’Oda a la Pàtria” de Bonaventura Carles Aribau

    Poema fundacional del moviment de la Renaixença. Aribau reivindica l’ús del català com a llengua de cultura i expressa la nostàlgia per la pèrdua de llibertats després del 1714. L’obra es converteix en símbol del renaixement cultural i nacional de Catalunya, marcant l’inici d’una etapa de recuperació de la llengua, la història i les tradicions pròpies.
  • Inici de les Bullangues (crema de convents a Barcelona)

    Inici de les Bullangues (crema de convents a Barcelona)

    Revoltes populars anticentralistes i antieclesiàstiques a Catalunya. Denunciaven les condicions socials i el centralisme. Marquen un despertar del malestar col·lectiu i un precedent de les futures demandes d’autonomia.
  • Joaquim Rubió i Ors publica “Lo gaiter del Llobregat”

    Joaquim Rubió i Ors publica “Lo gaiter del Llobregat”

    Rubió i Ors promou el català com a llengua literària moderna. Amb aquesta obra reivindica la dignitat cultural del català i consolida la Renaixença com a moviment literari i identitari.
  • Insurrecció de Barcelona contra Espartero

    Insurrecció de Barcelona contra Espartero

    El poble barceloní es rebel·la contra l’autoritarisme del govern. La repressió amb el bombardeig de la ciutat provoca indignació i alimenta l’anticentralisme.
  • Final de la Dècada Moderada

    Fi del període de fort centralisme i de repressió política a Espanya. A Catalunya, sorgeixen veus en favor de la descentralització, preludi del catalanisme polític.
  • Reinstauració dels Jocs Florals a Barcelona

    Recuperació del certamen literari medieval gràcies a Antoni de Bofarull i Rubió i Ors. Els Jocs Florals impulsen la llengua i la literatura catalanes i consoliden figures com Verdaguer i Guimerà.
  • Revolució de Setembre i fi del regnat d’Isabel II

    La revolució coneguda com La Gloriosa derroca la monarquia. Francesc Pi i Margall lidera la creació del Partit Republicà Democràtic Federal, que defensarà una Espanya federal i plural.
  • Pacte de Tortosa

    Acord entre representants republicans federals de Catalunya, València, Aragó i Balears. Reivindica la tradició de la Corona d’Aragó i defensa una Espanya federal, precedent del catalanisme polític.
  • Fundació de l’Ateneu Barcelonès

    Espai de debat cultural i polític que aplega intel·lectuals catalans. L’Ateneu esdevé un referent del pensament catalanista i de la defensa del progrés i la cultura pròpia.
  • Fundació del “Diari Català” per Valentí Almirall

    Primer periòdic escrit íntegrament en català. Almirall defensa un catalanisme regenerador, allunyat dels partits dinàstics espanyols i centrat en els interessos del país.
  • Celebració del Primer Congrés Catalanista

    Reuneix intel·lectuals i professionals catalans que defensen la llengua i el dret civil. És el primer intent d’organitzar políticament el catalanisme.
  • Fundació del Centre Català

    Primera entitat política catalanista. Promou el proteccionisme econòmic, la defensa del dret civil i la llengua catalana. Busca unir totes les tendències del catalanisme.
  • Segon Congrés Catalanista

    Organitzat pel Centre Català, consolida les bases del moviment. S’hi demana autonomia administrativa i reconeixement del caràcter nacional de Catalunya.
  • Presentació del Memorial de Greuges a Alfons XII

    Document col·lectiu dirigit al rei. Denuncia el centralisme i defensa el dret civil català, la protecció de la indústria i la necessitat d’autonomia administrativa.
  • Publicació de “Lo Catalanisme” de Valentí Almirall

    Llibre que exposa el pensament catalanista progressista. Almirall proposa regenerar Espanya mitjançant una federació de pobles lliures i defensa la personalitat pròpia de Catalunya.
  • Fundació de la Lliga de Catalunya

    Escissió del Centre Català, impulsada per Domènech i Montaner. Representa el catalanisme conservador, de base catòlica i burgesa. Defensen l’autonomia i la restauració de les institucions pròpies.
  • Missatge a la Reina Regent Maria Cristina

    La Lliga de Catalunya demana l’autonomia de Catalunya, el reconeixement del català com a llengua oficial i la devolució de les antigues llibertats. És una fita en la formulació política del catalanisme.
  • Defensa del Dret Civil Català

    La Lliga organitza una campanya per mantenir les lleis pròpies davant el nou Codi Civil espanyol. L’èxit de la mobilització és considerat la primera victòria política del catalanisme.
  • Fundació de la Unió Catalanista

    Federació d’entitats catalanistes locals. Coordina esforços de tot el territori i esdevé una plataforma per al catalanisme polític.
  • Bases de Manresa

    Congrés de la Unió Catalanista on s’aproven les Bases per a la Constitució Regional Catalana. Es proposa un model d’autonomia amb institucions pròpies i ús oficial del català. És el primer projecte polític coherent del catalanisme i un punt clau del seu desenvolupament.
  • Publicació de “La Tradició Catalana” de Josep Torras i Bages

    Obra fonamental del catalanisme tradicionalista. El bisbe de Vic defensa que Catalunya s’ha de fonamentar en la religió, la família i la moral cristiana. Vincula la identitat nacional catalana amb els seus valors espirituals.
  • Restauració del Monestir de Ripoll

    Acte simbòlic impulsat per Torras i Bages i altres clergues catalanistes. Representa el renaixement espiritual i històric de Catalunya i la continuïtat de les seves arrels medievals.
  • Consolidació del catalanisme conservador

    Durant aquesta dècada, el catalanisme guanya força política i social. Prat de la Riba i Cambó lideren una línia moderada, basada en l’ordre, la religió i la defensa de les institucions pròpies.
  • El Desastre colonial (Tractat de París)

    La pèrdua de Cuba, Filipines i Puerto Rico provoca una greu crisi moral i política. A Catalunya, reforça la idea que el centralisme ha fracassat i que cal regenerar Espanya des del catalanisme.
  • Tancament de Caixes i fundació de la Unió Regionalista

    Protesta de la burgesia catalana contra la política fiscal del govern Silvela. D’aquest moviment neix la Unió Regionalista, que reclama autonomia i regeneració política.
  • Creació del Centre Nacional Català

    Fundat per Prat de la Riba, Cambó i Duran i Ventosa, el Centre Nacional Català aposta per participar en la política espanyola. Vol donar al catalanisme una presència institucional i reformar el sistema des de dins.
  • Fundació de la Lliga Regionalista

    Unió del Centre Nacional Català i la Unió Regionalista. Representa la consolidació política del catalanisme i defensa un programa de regeneració moral, econòmica i institucional.
  • Triomf de la Lliga Regionalista a les eleccions generals

    Amb la Candidatura dels Quatre Presidents, la Lliga obté quatre diputats a les Corts. El seu èxit electoral marca l’entrada definitiva del catalanisme en la política espanyola.
  • Publicació de “La Veu de Catalunya”

    Diari fundat per la Lliga Regionalista per difondre el seu programa polític. Esdevé l’òrgan principal del catalanisme conservador i un referent de premsa moderna.
  • Consolidació del catalanisme polític

    A finals de 1901, la Lliga Regionalista és la força hegemònica del catalanisme. Ha passat de ser un moviment cultural a un projecte polític amb representació parlamentària.