-
Poema fundacional del moviment de la Renaixença. Aribau reivindica l’ús del català com a llengua de cultura i expressa la nostàlgia per la pèrdua de llibertats després del 1714. L’obra es converteix en símbol del renaixement cultural i nacional de Catalunya, marcant l’inici d’una etapa de recuperació de la llengua, la història i les tradicions pròpies. -
Revoltes populars anticentralistes i antieclesiàstiques a Catalunya. Denunciaven les condicions socials i el centralisme. Marquen un despertar del malestar col·lectiu i un precedent de les futures demandes d’autonomia. -
Rubió i Ors promou el català com a llengua literària moderna. Amb aquesta obra reivindica la dignitat cultural del català i consolida la Renaixença com a moviment literari i identitari. -
El poble barceloní es rebel·la contra l’autoritarisme del govern. La repressió amb el bombardeig de la ciutat provoca indignació i alimenta l’anticentralisme. -
Fi del període de fort centralisme i de repressió política a Espanya. A Catalunya, sorgeixen veus en favor de la descentralització, preludi del catalanisme polític.
-
Recuperació del certamen literari medieval gràcies a Antoni de Bofarull i Rubió i Ors. Els Jocs Florals impulsen la llengua i la literatura catalanes i consoliden figures com Verdaguer i Guimerà.
-
La revolució coneguda com La Gloriosa derroca la monarquia. Francesc Pi i Margall lidera la creació del Partit Republicà Democràtic Federal, que defensarà una Espanya federal i plural.
-
Acord entre representants republicans federals de Catalunya, València, Aragó i Balears. Reivindica la tradició de la Corona d’Aragó i defensa una Espanya federal, precedent del catalanisme polític.
-
Espai de debat cultural i polític que aplega intel·lectuals catalans. L’Ateneu esdevé un referent del pensament catalanista i de la defensa del progrés i la cultura pròpia.
-
Primer periòdic escrit íntegrament en català. Almirall defensa un catalanisme regenerador, allunyat dels partits dinàstics espanyols i centrat en els interessos del país.
-
Reuneix intel·lectuals i professionals catalans que defensen la llengua i el dret civil. És el primer intent d’organitzar políticament el catalanisme.
-
Primera entitat política catalanista. Promou el proteccionisme econòmic, la defensa del dret civil i la llengua catalana. Busca unir totes les tendències del catalanisme.
-
Organitzat pel Centre Català, consolida les bases del moviment. S’hi demana autonomia administrativa i reconeixement del caràcter nacional de Catalunya.
-
Document col·lectiu dirigit al rei. Denuncia el centralisme i defensa el dret civil català, la protecció de la indústria i la necessitat d’autonomia administrativa.
-
Llibre que exposa el pensament catalanista progressista. Almirall proposa regenerar Espanya mitjançant una federació de pobles lliures i defensa la personalitat pròpia de Catalunya.
-
Escissió del Centre Català, impulsada per Domènech i Montaner. Representa el catalanisme conservador, de base catòlica i burgesa. Defensen l’autonomia i la restauració de les institucions pròpies.
-
La Lliga de Catalunya demana l’autonomia de Catalunya, el reconeixement del català com a llengua oficial i la devolució de les antigues llibertats. És una fita en la formulació política del catalanisme.
-
La Lliga organitza una campanya per mantenir les lleis pròpies davant el nou Codi Civil espanyol. L’èxit de la mobilització és considerat la primera victòria política del catalanisme.
-
Federació d’entitats catalanistes locals. Coordina esforços de tot el territori i esdevé una plataforma per al catalanisme polític.
-
Congrés de la Unió Catalanista on s’aproven les Bases per a la Constitució Regional Catalana. Es proposa un model d’autonomia amb institucions pròpies i ús oficial del català. És el primer projecte polític coherent del catalanisme i un punt clau del seu desenvolupament.
-
Obra fonamental del catalanisme tradicionalista. El bisbe de Vic defensa que Catalunya s’ha de fonamentar en la religió, la família i la moral cristiana. Vincula la identitat nacional catalana amb els seus valors espirituals.
-
Acte simbòlic impulsat per Torras i Bages i altres clergues catalanistes. Representa el renaixement espiritual i històric de Catalunya i la continuïtat de les seves arrels medievals.
-
Durant aquesta dècada, el catalanisme guanya força política i social. Prat de la Riba i Cambó lideren una línia moderada, basada en l’ordre, la religió i la defensa de les institucions pròpies.
-
La pèrdua de Cuba, Filipines i Puerto Rico provoca una greu crisi moral i política. A Catalunya, reforça la idea que el centralisme ha fracassat i que cal regenerar Espanya des del catalanisme.
-
Protesta de la burgesia catalana contra la política fiscal del govern Silvela. D’aquest moviment neix la Unió Regionalista, que reclama autonomia i regeneració política.
-
Fundat per Prat de la Riba, Cambó i Duran i Ventosa, el Centre Nacional Català aposta per participar en la política espanyola. Vol donar al catalanisme una presència institucional i reformar el sistema des de dins.
-
Unió del Centre Nacional Català i la Unió Regionalista. Representa la consolidació política del catalanisme i defensa un programa de regeneració moral, econòmica i institucional.
-
Amb la Candidatura dels Quatre Presidents, la Lliga obté quatre diputats a les Corts. El seu èxit electoral marca l’entrada definitiva del catalanisme en la política espanyola.
-
Diari fundat per la Lliga Regionalista per difondre el seu programa polític. Esdevé l’òrgan principal del catalanisme conservador i un referent de premsa moderna.
-
A finals de 1901, la Lliga Regionalista és la força hegemònica del catalanisme. Ha passat de ser un moviment cultural a un projecte polític amb representació parlamentària.