Cronologia dels comtes-reis catalans

By Núriia
  • Period: 878 to 900

    Guifré I el Pelós

    Fill de Sunifred I. Inicia la dinastia del Comtat de Barcelona.
  • Period: 897 to 913

    Guifré II

    Dit també Borrell I, fill de Guifré I
  • Period: 911 to 951

    Sunyer I

    Germà de l'anterior
  • Period: 947 to 988

    Borrell II

    Germà de l'anterior
  • Period: 947 to 966

    Miró I

    Fill de l'anterior, amb el seu germà
  • 988

    Borrel II

    El 988 Borrell II es nega a renovar el pacte de vassallatge amb el nou rei francès, Hug Capet, ja que tres anys abans no havia rebut l'ajuda demanada quan Almansor atacà Barcelona. Borrell II instaura la independència de fet del comte de Barcelona respecte del rei de França. Amb Jaume I, i el tractat de Corbeil (1258), la independència serà també de dret.
  • Period: 988 to 1000

    Borrell III

    Inicia la dinastía sobirana del Comtat de Barcelona
  • Period: 992 to 1017

    Ramon Borrell

    Fill de Borrell II, amb la seva esposa Ermessenda de Carcassona, associada al govern pel seu marit.
  • Period: 1017 to 1040

    Berenguer Ramon I el Corbat, fill de l'anterior.

    També dit "el Corbat", fill de l'anterior.
  • Period: 1035 to 1089

    Ramon Berenguer I

    També dit "el Vell", fill de l'anterior.
  • Period: 1076 to 1082

    Ramon Berenguer II

    El Cap d'Estopes, fill de l'anterior, amb el seu germà
  • Period: 1076 to 1097

    Berenguer Ramon II

    També dit "el Fratricida", germà de l'anterior
  • Period: 1095 to 1097

    Ramon Berenguer III

    També dit "el Gran", nebot de l'anterior, associat al govern pel seu oncle
  • Period: 1097 to 1131

    Ramon Berenguer III "el Gran".

    Al 1112 es casa amb Dolça de Provença.
  • Period: 1131 to 1137

    Ramon Berenguer IV el Sant

    Fill de l'anterior.
  • 1137

    Ramon Berenguer IV

    L'any 1137 Ramon Berenguer IV rep de Ramir II d'Aragó el Monjo, el Regne d'Aragó en donació, i esdevé príncep sobirà i dominador del regne. El 1150 es casa amb Peronella, segons havien acordat, filla nascuda el 1136 del breu matrimoni entre Ramir II i Agnès de Poitiers, filla del duc Guillem IXè d'Aquitània.
  • Period: 1137 to 1162

    Ramon Berenguer IV el Sant.

    Corona Catalana-Aragonesa
  • Period: 1162 to 1196

    Alfons I el Cast

    Fill de l'anterior.
  • Period: 1196 to 1213

    Pere I "el Catòlic".

    Casament amb Maria de Montpeller al 1204. Perd I mor a la desfeta de Muret. Fi de la influència transpirinenca.
  • 1213

    Jaume I

    Pere I el Catòlic, vençut i mort a Muret el setembre de 1213, deixava el seu fill Jaume en poder del seu vencedor, Simó de Montfort. Però el papa Innocent III ordenà lliurar-lo als seus súbdits que l'educaren al castell de Montsó. Rei als deu anys, Jaume I destinà el primer temps del seu regnat a sobreposar-se a la noblesa. Des de 1232 fins 1266 va anar fent conquistes com Mallorca, país Valenciá, Múrcia... . I és per això que se'l considera el pare des Països Catalans.
  • Period: 1220 to 1276

    Jaume I el Conqueridor.

    Fill de l'anterior. Es convertí en rei als 10 anys.
  • Period: 1276 to 1285

    Pere II el Gran o "dels francesos"

    1276-1285Perd la victòria de coll de Panissars el 1285. Fill de l'anterior.
  • Period: 1285 to 1291

    Alfons II el Franc

    Fill de l'anterior. Desposseeix les Balears al seu oncle Jaume de Mallorca, que havia col·laborat amb els francesos.
  • Period: 1291 to 1327

    Jaume II el Just.

    Germà de l'anterior. Inicialment rei de Sicília, promourà la gran expansió mediterrània a Sardenya i sobre els ducats d'Atenes i Neopàtria.
  • Period: 1327 to 1336

    1327-1336 : Alfons III el Benigne.

    Fill de l'anterior.
  • Period: 1336 to 1387

    Pere III el Cerimoniós.

    Fill de l'anterior.
  • Period: 1387 to 1396

    Joan I el Caçador.

    Fill de l'anterior
  • Period: 1396 to 1410

    Martí I l'Humà.

    Fill de l'anterior. A la seva mort no hi ha una descendència legítima ja que l'any abans havia mort el seu fill, Martí el Jove, rei de Sicília.
  • 1412

    Compromís de Casp.

    Després d'un interregne de dos anys, farcit d'intrigues, els compromissaris reunits a Casp voten Ferran d'Antequera, el que suposa l'entronització d'una nova dinastia de prínceps castellans a la corona catalano-aragonesa.