-
1800 - Carles IV
Carles IV, rei d’Espanya durant una època d’inestabilitat política, governava amb un règim absolutista i era conegut com "el caçador". Amb el suport del seu influent ministre Manuel Godoy, va mantenir una aliança amb França, tot i la seva oposició als revolucionaris francesos. La relació tensa amb el seu fill Ferran VII va provocar una crisi dinàstica que Napoleó va aprofitar, imposant Josep Bonaparte al tron el 1808. -
Tractat de Fontainebleau
El Tractat de Fontainebleau permetia a França travessar Espanya per conquerir Portugal, aliat britànic. Tot i això, Napoleó va aprofitar per ocupar territori espanyol, fet que va alarmar la població. Posteriorment, va imposar el seu germà Josep Bonaparte al tron, iniciant la Guerra del Francès, en què Espanya es va alçar contra l'ocupació francesa, també anomenada Guerra de la Independència Espanyola. -
Capitulacions de Baiona
Les Capitulacions de Baiona van ser el resultat de la pressió de Napoleó sobre Carles IV i Ferran VII, que van abdicar successivament el tron d'Espanya a favor de Napoleó. Aquest, al seu torn, va designar el seu germà Josep Bonaparte com a rei. Aquesta cessió de sobirania va ser considerada una traïció pels espanyols i va desencadenar la resistència armada que va culminar en la Guerra del Francès. -
Josep Bonaparte
Josep Bonaparte, imposat com a rei d’Espanya per Napoleó després de les abdicacions de Baiona, era conegut com a "Pepe Botella", tot i que la seva fama de bevedor era propaganda. Va intentar reformes liberals i modernitzadores, però mai va ser acceptat per la majoria, que el veia com un usurpador. La seva figura està lligada a la Guerra del Francès, on la resistència popular contra ell va alimentar el conflicte. -
Guerra del Francès
La Guerra del Francès va començar amb la invasió francesa d'Espanya. Tot i que Espanya estava ocupada en gran part pels francesos, els espanyols no van abandonar la lluita. Es van formar juntes que representaven el poble per organitzar la resistència. Aquestes juntes van decidir formar un govern a Cadis, on es van elaborar noves regles per Espanya. Aquest govern va acabar creant la Constitució de Cadis de 1812, una constitució liberal que volia limitar el poder del rei i establir més llibertats. -
Motí d'Aranjuez (Revolta contra Carles IV i Godoy)
El Motí d'Aranjuez va ser una revolta popular i de la noblesa contra Carles IV i el seu favorit Manuel Godoy. Va ser provocat per les tensions internes causades per la invasió napoleònica i la gestió impopular del govern. El motí va acabar amb la destitució de Godoy i l'abdicació forçada de Carles IV a favor del seu fill Ferran VII, tot i que aquesta crisi va ser explotada per Napoleó per intervenir a Espanya. -
Corts de Cadis
Durant la Guerra del Francès, les Corts de Cadis es van reunir per establir un sistema de govern més modern. Aquestes Corts eren una assemblea de representants de diverses regions que volien reformar Espanya. L'objectiu principal era limitar el poder del rei i promoure idees liberals com la divisió de poders. Es van crear mesures per establir més drets per als ciutadans i per lluitar contra l'absolutisme. Aquestes idees liberals van influir en la creació de la Constitució de Cadis de 1812. -
Constitució de Cadis
La Constitució de Cadis, també coneguda com "La Pepa", va ser la primera constitució liberal d'Espanya. Va ser aprovada el 19 de març de 1812, durant les Corts de Cadis. Aquesta constitució establia un sistema on el poder del rei estava limitat i on es promogueren drets individuals i la divisió de poders. Tot i que només va estar vigent per poc temps, ja que Ferran VII la va abolir en recuperar el tron, va ser un document important en la història del liberalisme espanyol. -
Ferran VII
Quan Ferran VII, fill de Carles IV va recuperar el tron, va restablir l'absolutisme a Espanya, anul·lant la Constitució de Cadis. Va perseguir els liberals i va tornar a concentrar tot el poder en la figura del monarca, cosa que va dividir la societat espanyola entre absolutistes i liberals. Aquesta situació va portar a una gran inestabilitat política al país. -
Pragmàtica Sanció
La Pragmàtica Sanció de 1830 va ser una llei promulgada per Ferran VII que permetia que la seva filla Isabel II heretés el tron, tot trencant la llei sàlica que excloïa les dones de la successió. Això va generar una disputa pel tron entre els seguidors d'Isabel II i els carlistes, que donaven suport al germà de Ferran VII, Carles. Aquest conflicte va desembocar en les Guerres Carlines, que van marcar la política d'Espanya durant diversos anys. -
Guerres Carlines
Les Guerres Carlines van ser una sèrie de conflictes entre els carlistes, que defensaven els drets de Carles al tron i una Espanya absolutista, i els liberals, que donaven suport a Isabel II i volien una monarquia parlamentària. Aquestes guerres van generar grans pèrdues humanes i materials i van dividir profundament la societat espanyola. -
Isabel II
Isabel II va pujar al tron a l'edat de tres anys després de la mort del seu pare, Ferran VII. El seu regnat va ser marcat per tensions entre absolutistes i liberals, i per la crisi derivada de les Guerres Carlines. Va intentar promoure reformes liberals, com la Constitució de 1837 i la desamortització, però la seva dependència de la cort i les tensions internes van fer que perdés suport, fins que va ser exiliada a França després de la Revolució de 1868. -
Mendizábal
Juan Álvarez Mendizábal, president del Consell de Ministres, va impulsar la desamortització, una reforma econòmica que consistia a confiscar terres de l’Església per vendre-les i redistribuir-les. Aquesta mesura pretenia resoldre els problemes financers d'Espanya i reduir el poder de l'Església. Tot i la gran oposició, especialment de conservadors i l'Església, va obrir la porta a reformes posteriors, tot i la seva destitució el 1837. -
Desamortització de Mendizábal
La Desamortització de Mendizábal, implementada durant la regència de Maria Cristina, consistia en confiscar terres de l’Església per vendre-les a particulars. L'objectiu era reduir el deute públic i fomentar una classe mitjana de propietaris agrícoles. No obstant això, les terres no van arribar als camperols, sinó que van ser adquirides per nobles i grans empresaris, perpetuant les desigualtats socials. -
Espartero
Baldomero Espartero va ser un general liberal destacat durant la Primera Guerra Carlista. Després de la victòria, va ser regent d'Espanya en nom d'Isabel II, encara menor. Va impulsar la modernització, però va perdre suport entre els sectors conservadors. Destituït el 1843, la seva figura simbolitza la divisió entre liberals i conservadors, tot i ser recordat com un defensor del progrés. -
Crisi de 1867
La Crisi de 1867 va ser un període de fort descontentament polític i econòmic durant el regnat d'Isabel II. La corrupció política, la repressió als liberals i la falta de reformes efectives van erosionar el suport popular al règim. Aquesta crisi va ser un preludi de la Revolució de 1868, ja que va deixar en evidència les debilitats del sistema monàrquic en aquell moment. -
Joan Prim
Joan Prim, general nascut a Reus, va liderar la Revolució de 1868, coneguda com La Gloriosa, que va acabar amb el regnat d’Isabel II. Amb l’objectiu d’instaurar una monarquia constitucional, va aconseguir que Amadeu de Savoia fos coronat com a rei d’Espanya. Però el 27 de desembre de 1870, tres dies després de patir un atemptat a Madrid, va morir assassinat. Es creu que l’autoria va ser de grups oposats a les seves reformes i a la nova monarquia, fet que va agreujar la inestabilitat del país. -
“La Gloriosa” (Revolució que derroca Isabel II)
“La Gloriosa” va ser una revolució liderada per liberals i progressistes que va acabar amb el regnat d'Isabel II. Va ser provocada pel descontentament generalitzat amb la corrupció, la falta de reformes i la gestió autoritària de la reina. Aquesta revolució va posar fi a la monarquia borbònica durant un temps i va obrir un període d'inestabilitat política, amb la breu monarquia d'Amadeu de Savoia i la Primera República. -
Amadeu de Savoia
Amadeu de Savoia va ser triat rei d'Espanya després de la Revolució de 1868 ("La Gloriosa"), en un intent de consolidar una monarquia constitucional. Era un príncep italià progressista, però va trobar moltes dificultats per governar a causa de la forta oposició dels sectors conservadors, carlistes i republicans. La seva falta de suport i la inestabilitat política el van portar a abdicar després de només dos anys al tron, deixant pas a la Primera República. -
Primera República
La Primera República Espanyola va ser molt curta, durada només 11 mesos (1873-1874), però marcada per profundes divisions internes. Durant aquest període, hi va haver quatre presidents, i Espanya va patir una gran crisi política i social. El país estava dividit entre els carlistes, que volien restaurar la monarquia absolutista, i els republicans federals, que advocaven per més autonomia per a les regions. A més, es van fer moviments com el cantonalisme, diverses ciutats es van independitzar. -
Alfons XII
Quan Alfons XII va tornar al tron, es va instaurar un sistema bipartidista basat en l’alternança al poder entre liberals i conservadors, sostingut pel caciquisme. Aquest mecanisme manipulava els vots a través de líders locals, assegurant victòries polítiques i una estabilitat poc democràtica. Malgrat això, Alfons XII va intentar reconciliar el país després d’anys de conflictes, però el sistema electoral excloïa gran part de la població del procés polític. -
Antonio Cánovas del Castillo
Cánovas del Castillo va ser el principal impulsor de la Restauració Borbònica i el sistema de torn pacífic entre liberals i conservadors que caracteritzaria el regnat d'Alfons XII. Va ser una figura clau en l'estabilització política després d'anys de conflicte, però també criticat pel seu suport al caciquisme. Va morir assassinat el 1897 per un anarquista. -
Constitució del 1876
La Constitució de 1876 va establir una monarquia parlamentària amb sufragi censatari, limitant el vot als homes propietaris i excloent la majoria de la població. Va buscar estabilitat després de dècades convulses i va ser la més duradora del segle XIX, vigent fins a 1931. Tot i proporcionar ordre durant la Restauració Borbònica, el sistema restringia l’accés polític, deixant fora treballadors i camperols amb baixos ingressos. -
Práxedes Mateo Sagasta
Sagasta va liderar el Partit Liberal durant la Restauració i va ser president del govern en diverses ocasions. Defensor de reformes progressistes dins del sistema bipartidista, va promoure avenços com la llibertat de premsa i d'associació. Va col·laborar amb Cánovas en l'establiment del torn de partits, malgrat les tensions entre ambdós. -
Guerra de Cuba
La Guerra de Cuba (1895-1898) va enfrontar Espanya amb els independentistes cubans, recolzats pels Estats Units, que van intervenir el 1898. La derrota espanyola va suposar la pèrdua de Cuba, Puerto Rico i Filipines, marcant el final de l'imperi espanyol. Conegut com el "Desastre del 98", aquest fracàs va ser un cop moral i econòmic per al país i va impulsar reflexions sobre el futur d'Espanya, donant pas a nous corrents de pensament reformista.