-
Carles II, l’últim rei de la dinastia dels Àustries espanyols, mor sense descendència. El seu testament designa com a successor Felip d’Anjou, nét de Lluís XIV de França. Aquesta decisió provoca tensions internacionals i dóna inici a la Guerra de Successió Espanyola, ja que altres potències europees temen l’excessiu poder de la Casa de Borbó. -
La Guerra de Successió és alhora un conflicte europeu i civil. Felip V (Borbó) compta amb el suport de Castella i França; Carles d’Àustria rep l’ajut d’Àustria, Anglaterra, Països Baixos i Portugal, i dins la Península rep suport sobretot de la Corona d’Aragó.
-
Anglaterra i Àustria signen un pacte amb Catalunya i València per donar suport a l’Arxiduc Carles d’Àustria com a rei d’Espanya. A canvi, prometen respectar les institucions i furs dels territoris de la Corona d’Aragó. Aquest pacte marca l’inici de la divisió interna dins la Monarquia Hispànica. -
Final de la guerra a escala internacional. Espanya reconeix Felip V com a rei, però ha de cedir territoris importants: Gibraltar i Menorca a Anglaterra, Flandes, Nàpols, Milà i Sardenya a Àustria, i Sicília a Savoia. Espanya perd gran part dels seus dominis europeus i consolida un paper secundari a la política internacional. -
El 1714, després del setge de Barcelona, les tropes borbòniques de Felip V posen fi a la resistència catalana. Amb la derrota de la Corona d’Aragó i la confirmació dels acords internacionals d’Utrecht, la monarquia borbònica inicia un procés de centralització i uniformització política que culminarà amb els Decrets de Nova Planta (1716)
-
Entre 1707 i 1716, Felip V va promulgar els Decrets de Nova Planta, que abolien les institucions pròpies dels regnes de la Corona d’Aragó (València, Aragó, Mallorca i Catalunya). Les lleis i estructures de Castella esdevenen les úniques vàlides, marcant el triomf de l’absolutisme borbònic i la pèrdua d’autonomia d’aquests territoris. -
Amb Felip V, s’inicia la dinastia Borbònica a Espanya. S’imposa un model centralista i absolutista inspirat en França, que substitueix definitivament el sistema dels Àustries. -
S’organitza la divisió administrativa d’Amèrica Espanyola: Nova Granada (Colòmbia, Equador, Panamà i Veneçuela) passa a ser virregnat independent per millorar la governança colonial. -
Ferran VI governa amb una política pacifista i reformista. Promou la modernització de l’economia i les finances i afavoreix la recuperació després de les guerres anteriors. És considerat un període de relativa estabilitat.
-
Durant el regnat de Ferran VI, el ministre Zenón de Somodevilla, Marquès de la Ensenada, impulsa una gran reforma fiscal: el Cadastre d’Ensenada. L’objectiu era conèixer la riquesa de cada territori per implantar un sistema tributari més just i eficient. Tot i la seva ambició, no es va aplicar completament. -
Carles III és conegut com el “rei il·lustrat”. Impulsa reformes inspirades en la Il·lustració: modernització de l’agricultura, foment de la indústria i comerç, reformes urbanístiques (especialment a Madrid) i limitació del poder de l’Església. El seu regnat és vist com l’època d’or de la Il·lustració a Espanya.
-
Carles III decreta l’expulsió de la Companyia de Jesús de tots els territoris espanyols, incloses Amèrica. Els jesuïtes tenien gran influència en l’educació i en la societat, i la mesura respon a la voluntat de limitar el poder eclesiàstic i reforçar l’autoritat del rei, amb la confiscació dels seus béns com a conseqüència. -
Carles III autoritza la llibertat de comerç amb gairebé tots els ports americans, trencant el monopoli que Cadis exercia fins aleshores. La mesura fomenta l’intercanvi de productes i la prosperitat colonial, però també provoca tensions amb Anglaterra, que veu amenaçada la seva influència comercial. -
Carles IV puja al tron en un context complicat: la Revolució Francesa (1789) i les guerres napoleòniques sacsegen Europa. El seu govern queda dominat per Manuel Godoy, favorit del rei i la reina. La inestabilitat interna i la pressió exterior debiliten la monarquia.
-
Espanya declara la guerra a la França revolucionària. Després de derrotes militars, Espanya signa la Pau de Basilea (22 de juliol de 1795), cedint Santo Domingo a França. És un moment de crisi per a l’exèrcit i per a la política exterior espanyola.
-
La flota combinada espanyola i francesa és derrotada per la marina britànica a la batalla de Trafalgar. Aquesta derrota posa fi a la llarga hegemonia naval espanyola iniciada al segle XVI i restringeix la capacitat d’Espanya de controlar les rutes comercials atlàntiques i la seva influència sobre les colònies americanes. -
Espanya signa el Tractat de Fontainebleau amb França, autoritzant el pas de les tropes napoleòniques per envair Portugal. Tot i que inicialment semblava un moviment aliat, aquesta decisió facilitarà que les tropes franceses acabin ocupant Espanya, iniciant un període de resistència conegut com la Guerra del Francès.
-
Napoleó Bonaparte ocupa Espanya i col·loca el seu germà Josep Bonaparte com a rei. El poble espanyol s’alça en resistència (2 de maig de 1808 a Madrid). Es forma una guerra de guerrilles i de resistència popular, amb suport britànic. Al mateix temps, les Corts de Cadis elaboren una nova Constitució.
-
Durant aquests anys, la majoria de territoris americans sota domini espanyol aconsegueixen la seva independència: Veneçuela (1811), Colòmbia (1819), Xile (1818), Perú (1821), Bolívia (1825), entre d’altres. Espanya només conserva Cuba, Puerto Rico i Filipines.
-
Aprovada el 19 de març de 1812 per les Corts de Cadis, coneguda com “La Pepa”. Estableix la sobirania nacional, la separació de poders i drets i llibertats bàsiques. Tot i la seva curta vigència, és un símbol del liberalisme espanyol. -
Ferran VII recupera el tron després de la derrota de Napoleó. El seu regnat té tres fases: Absolutisme (1814–1820): restaura l’absolutisme i anul·la la Constitució de Cadis. Trienni Liberal (1820–1823): després del pronunciamiento de Riego, governa sota la Constitució. Dècada Ominosa (1823–1833): torna l’absolutisme amb ajuda de la Santa Aliança.
Durant el seu regnat, Espanya perd gairebé totes les colònies americanes, començant per Mèxic (1821). -
Per complet, inclou la persecució dels liberals i de qualsevol opositor polític que qüestionés l’autoritat monàrquica, la censura estricta de premsa i de publicacions que poguessin difondre idees progressistes, així com la restauració i consolidació dels privilegis de la noblesa i de l’Església, reforçant el seu poder econòmic, social i polític sobre la població.
-
El coronel Rafael del Riego es revolta contra el govern absolutista i obliga Ferran VII a jurar la Constitució de Cadis. Comença el Trienni Liberal, una etapa breu però significativa de govern constitucional. -
Després del pronunciamiento de Riego, s’inicia una etapa de governs liberals en què es torna a aplicar la Constitució de 1812. S’intenten reformes polítiques i econòmiques per limitar el poder absolut de Ferran VII, però el període està marcat per conflictes entre liberals i absolutistes.
-
Mèxic proclama la seva independència amb el Pla d’Iguala i l’entrada de Agustín de Iturbide a la Ciutat de Mèxic. Aquest esdeveniment simbolitza la caiguda de l’imperi espanyol a Amèrica, ja que successivament es perdran la majoria de colònies. -
Amb la intervenció dels Cents Mil Fills de Sant Lluís, Ferran VII recupera el poder absolut. Es cancel·len les reformes liberals del Trienni i es reprèn el govern autoritari, reprenent el control centralitzat sobre Espanya fins a la seva mort.
-
Després de la mort de Ferran VII, els carlins, partidaris del germà del rei, Carles, es revolten contra la successió d’Isabel II i la regència de Maria Cristina. El conflicte es centra al País Basc, Navarra i Catalunya, combinant batalles convencionals amb guerrilles. La guerra finalitza amb la victòria dels liberals, consolidant Isabel II al tron i començant la modernització de l’Estat liberal.
-
A la mort de Ferran VII (1833), Isabel II, menor d’edat, hereta el tron amb Maria Cristina com a regent. Els carlins, partidaris de Carles, inicien la I Guerra Carlina (1833–1839). Durant la regència, es realitza la Desamortització de Mendizábal (1836), que expropia béns de l’Església per finançar l’Estat i afavorir la burgesia.
-
Confiscació i venda de béns eclesiàstics amb l’objectiu de reforçar l’Estat liberal i obtenir recursos per finançar la guerra contra els carlins. Aquesta mesura afavoreix principalment la burgesia, que s’enriqueix amb l’adquisició de terres i propietats, però alhora provoca una forta tensió social i un malestar entre els sectors tradicionals, especialment l’Església i els camperols, que veuen amenaçats els seus drets i la seva estabilitat econòmica.
-
El general Espartero substitueix Maria Cristina després de la seva abdicació. El seu govern té un fort component militar i liberal progressista, però perd suport per la seva autoritat excessiva. Finalitza amb el seu exili.
-
El 1843, Isabel II és proclamada major d’edat amb només 13 anys. El seu regnat comença amb una inestabilitat política notable i la intervenció freqüent de l’exèrcit. Durant la fase moderada (1844–1854), el partit moderat domina la política, es consolida l’Estat centralitzat i s’aprova la Constitució de 1845, establint les bases d’un sistema polític controlat pels moderats.
-
Isabel II és proclamada major d’edat amb 13 anys. El seu regnat es caracteritza per la inestabilitat: alternança entre governs moderats i progressistes, corrupció i intervenció militar constant. Destaquen les guerres carlines i el conflicte entre moderats i progressistes. El 1868, la Revolució de “La Gloriosa” provoca la seva caiguda i exili.
-
Durant el regnat d’Isabel II, els carlins tornen a intentar prendre el poder, però el conflicte és molt més limitat i ràpidament sufocat pels liberals. Aquesta guerra mostra la debilitat residual del moviment carlí i la consolidació progressiva del govern liberal moderat.
-
Entre 1854 i 1856, el bienni progressista introdueix reformes importants, com la desamortització de Madoz i altres mesures per modernitzar l’administració i l’economia, tot i que amb conflictes constants. Després, la Unió Liberal (1856–1868), amb governs d’O’Donnell i Narváez, combina una política exterior activa amb problemes econòmics i socials creixents, mostrant la inestabilitat continuada del regnat.
-
Període d’experimentació política després de la Revolució Gloriosa. Inclou: el regnat d’Amadeu I (1871–1873), la Primera República (1873–1874) i el Cop d’Estat de Pavía (1874). Marca un intent de modernització política, però acaba amb la Restauració borbònica.
-
Un cop militar encapçalat pel general Topete, Serrano i Prim derroca Isabel II. Comença el Sexenni Democràtic, una etapa de gran experimentació política amb nous règims i constitucions. -
La nova Constitució és la més liberal fins al moment. Reconegut amplis drets i llibertats, i estableix la monarquia parlamentària. Es busca un rei amb perfil liberal europeu: finalment, Amadeu de Savoia és escollit. -
Durant el regnat d’Amadeu I de Savoia, els carlins organitzen un aixecament a les zones rurals del País Basc i Catalunya. La guerra és més extensa i organitzada que les anteriors, però finalitza amb la derrota definitiva dels carlins. Això permet la consolidació de l’Estat liberal i centralitzat i el declivi del moviment carlí com a força política significativa.
-
Amadeu de Savoia, rei d’origen italià, arriba a Espanya per governar amb la Constitució de 1869. El seu regnat fracassa per la inestabilitat política, els enfrontaments entre partits i la guerra carlina. Abdica el 1873.
-
Declarada després de l’abdicació d’Amadeu I. És una etapa breu i convulsa: es proclamen diversos governs i hi ha tensions entre republicans federals i unitàries. A més, coincideix amb la Tercera Guerra Carlina i revoltes socials. Finalitza amb el cop d’Estat del general Pavía.
-
El general Pavía dissol per la força les Corts i posa fi a la Primera República. S’inicia un govern provisional militar que prepara el camí per a la Restauració borbònica amb Alfons XII, fill d’Isabel II.