-
Carles II de Castella, anomenat “l'embruixat”, va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia
d'Espanya, entre 1665 i 1700. La seva mort va significar l’extinció de la dinastia dels Habsburg hispànics i l’obertura d’un plet successori que va mobilitzar les cancelleries europees. -
Conflicte dinàstic europeu arran de la mort sense descendència de Carles II. Es van enfrontar els borbònics (Felip d’Anjou) i els austriacistes (Carles d’Àustria). Va acabar amb la victòria borbònica i la pèrdua dels furs a la Corona d’Aragó.
-
Va ser un acord entre França i les Províncies Unides (Holanda) que donava suport a Felip d’Anjou (futur Felip V) com a rei d’Espanya. Aquest pacte va ser un pas clau dins la Guerra de Successió Espanyola (1701–1714), ja que definia aliances i l’equilibri de poder a Europa. -
Acord secret entre representants catalans i Anglaterra: els catalans es comprometien a donar suport a Carles d’Àustria a canvi de mantenir institucions i llibertats. Marca l’entrada oficial de Catalunya a la guerra. -
Lleis promulgades per Felip V que abolien institucions, lleis i furs de la Corona d’Aragó. Van centralitzar el poder segons el model castellà i reforçaren l’absolutisme borbònic.
-
Victòria de les tropes borbòniques sobre els austriacistes. A partir d'aquí Felip V comença a imposar els Decrets de Nova Planta al país Valencià i Aragó. -
La primera màquina de vapor pràctica va ser creada per Thomas Newcomen el 1712, però consumia molt i només servia per a una cosa. James Watt el 1769, va millorar l’eficiència i va permetre que la màquina es fes servir també a fàbriques tèxtils, siderúrgia, transports i molins. A finals del segle XVIII i al XIX, la màquina de vapor es va convertir en la font principal d’energia de la Revolució Industrial. Gràcies a ella van aparèixer els trens i vaixells de vapor.
-
A Utrecht (1713) i Rastatt (1714) es posava fi a la guerra de Successió. Espanya perdia territoris a Europa (Flandes, Nàpols, Sardenya, Gibraltar i Menorca). Felip V era reconegut com a rei d’Espanya.
-
Va ser una operació militar central dins de la Guerra dels catalans, darrer episodi hispànic de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 25 de juliol de 1713 i l'11 de setembre de 1714. Barcelona, fidel a l’arxiduc Carles, resistí més d’un any l’assetjament de les tropes borbòniques. La caiguda de la ciutat l’11 de setembre de 1714 significà la derrota definitiva catalana i la pèrdua de les institucions pròpies.
-
El primer pacte de família va ser un acord entre Felip V d’Espanya i Lluís XV de França, el 7 de novembre de 1733 al Monestir de l'Escorial. Espanya entrava a la Guerra de Successió de Polònia contra Àustria i aconseguí Nàpols i Sicília per als Borbons. El contingut de l'acord l'havien negociat els diplomàtics José Patiño i el comte de Rottemburg, actuant en nom dels respectius reis. -
Acord entre Ferran VI i França durant la Guerra de Successió d’Àustria. Espanya recuperà Nàpols i Parma per a la dinastia borbònica. -
Rei d’Espanya que va governar amb pau exterior i reformes interiors. Es va caracteritzar pel despotisme il·lustrat i la neutralitat internacional.
-
Projecte de reforma fiscal impulsat per Zenón de Somodevilla, marquès de la Ensenada, sota Ferran VI. Pretenia establir un impost únic basat en la riquesa real dels habitants. Malgrat l’esforç, mai es va aplicar plenament.
-
Normes que van trencar el monopoli de Cadis amb Amèrica, permetent a altres ports comerciar. Afavorí el creixement econòmic i el dinamisme colonial.
-
Rei d’Espanya, constitueix l'exemple espanyol del despotisme il·lustrat. Va impulsar reformes econòmiques, comercials i urbanístiques, i va enfortir l’autoritat reial.
-
Acord entre Carles III i França durant la Guerra dels Set Anys. Espanya entrà en guerra contra Anglaterra, però fou derrotada i perdé Florida, tot i recuperar Menorca i obtenir Louisiana. -
Revolta popular del 23 al 26 de març de l'any 1766, que es va organitzar a Madrid el març de 1766 i va estar motivat per un decret de Squillace, ministre de Carles III, que prohibia lluir capa llarga i barret d'ala ampla, adduint que aquesta indumentària afavoria que es cometessin delictes perquè era impossible d'identificar el delinqüent. Representà el malestar pel cost de vida i obligà Carles III a destituir-lo. -
Carles III ordenà l'expulsió de la 1a Companyia de Jesús de tots els seus dominis. La mesura tenia com a objectiu reduir el poder eclesiàstic i reforçar l'autoritat reial dins del marc del despotisme il·lustrat. Totes les seves propietats foren confiscades i molts membres foren enviats a Itàlia. -
Rei marcat per la Revolució Francesa i la Guerra contra França. El poder efectiu el tingué Godoy, el seu favorit.
-
Conflicte entre Espanya i la França revolucionària. Espanya va perdre el Rosselló i part de la Cerdanya amb la Pau de Basilea (1795)
-
La Pau de Basilea és un conjunt de tres tractats firmats el 1795 entre la França i el Regne de Prússia, el Regne d'Espanya i el landgraviat de Hessen-Kassel que posaven fi a la Guerra Gran contra la França revolucionària. Espanya cedí la part oriental de l’illa de Santo Domingo. Marqué un gir en la política exterior espanyola, acostant-se a França. -
Enfrontament naval entre la flota francoespanyola i l’anglesa, comandada per l’almirall Nelson. La derrota espanyola i francesa confirmà l’hegemonia naval britànica i debilità Espanya a nivell internacional. -
Acord secret entre Espanya i França per repartir Portugal. Les tropes franceses entraren a Espanya amb el pretext de l’operació, però acabaren ocupant el país i provocaren la Guerra del Francès. -
Revolta popular i nobiliària produïda entre el 17 i el 19 de març de 1808, durant el regnat de Carles IV, que va comptar amb el suport de Ferran, el príncep d'Astúries, posteriorment nomenat Ferran VII. que obligà Carles IV a abdicar en el seu fill Ferran VII i provocà la caiguda de Godoy. Fou preludi de la invasió napoleònica. -
La transició cap al liberalisme i consta de:
Absolutisme (1814–1820): amb el Manifest dels Perses, Ferran VII restaurà l’Antic Règim i anul·là la Constitució de Cadis.
Trienni Liberal (1820–1823): el pronunciament de Riego obligà el rei a jurar la Constitució, un període de reformes liberals i inestabilitat.
Dècada Ominosa (1823–1833): després de la intervenció dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, tornà l’absolutisme més dur. Es promulgà la Pragmàtica Sanció per tal que Isabel II heretés el tron. -
Insurrecció popular i guerra contra Napoleó després de la invasió francesa. Va combinar guerrilles i suport britànic, i va tenir un caràcter de guerra de lliberació.
-
Comença amb la revolta de Quito, considerada un dels primers moviments d’independència. La guerra continua diversos anys fins a la Batalla de Pichincha, on Bolívar assegura la independència.
-
La revolta comença a Santa Fe de Bogotà contra el virrei espanyol. Simón Bolívar lidera l’exèrcit patriota i culmina amb la victòria a la Batalla de Boyacá.Això consolida la independència de la Nova Granada i crea la Gran Colòmbia.
-
Es declara la independència el 1811, però Espanya intenta recuperar el control. Bolívar i altres líders lluiten durant 10 anys, amb victòria definitiva a la Batalla de Carabobo.
-
Primera constitució liberal espanyola, aprovada per les Corts de Cadis. Establia sobirania nacional, separació de poders i drets civils. -
amb el Manifest dels Perses, Ferran VII restaurà l’Antic Règim i anul·là la Constitució de Cadis. Es perseguiren liberals i es reinstaurà la censura.
-
Declaració d’independència de les Províncies Unides del Río de la Plata. Marca la fi formal del control espanyol, després de la revolta iniciada el 1810. -
Proclamació d’independència definitiva després de la guerra contra Espanya. Liderat per Bernardo O’Higgins i suportat per les tropes de José de San Martín. -
Va ser un alçament militar encapçalat Refael de Riego, va tenir lloc a Espanya i que va ser el detonant de la revolució del 1820. Aquest pronunciament va forçar Ferran VII a jurar la Constitució. -
a ser un període liberal del regnat de Ferran VII, que es va iniciar amb el pronunciament de Riego l'1 de gener de 1820 a Las Cabezas de San Juan,que obligà el rei a jurar la Constitució, i que havia rebut l'encàrrec de dirigir una expedició contra els insurgents de les colònies d'Amèrica. Es visqué un període de reformes liberals, però amb molta inestabilitat.
-
Declaració d’independència de José de San Martín a Lima. La guerra continua fins a la victòria de Bolívar a la Batalla d’Ayacucho, que assegura la llibertat del país.
-
Independència definitiva de Mèxic. Va ser la conseqüència d'un procés polític i social d'emancipació, que buscava independitzar-se del govern central de l'Imperi Espanyol. Després de tres segles sent part d'Espanya, alguns habitants del Virregnat de Nova Espanya van començar a exigir la independència del territori continental. -
És el període que comprèn des de la fi del trienni liberal fins a la mort de Ferran VII el 1833. Aquesta denominació es deu al fet que fou una època de decadència i ineficàcia governamental. Després de la intervenció dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, tornà l’absolutisme més dur. Malgrat això, es promulgà la Pragmàtica Sanció per permetre que Isabel II heretés el tron, origen del conflicte carlí.
-
Va governar en nom de la seva filla Isabel II, encara menor. Hagué de fer front a la I Guerra Carlina (1833–1840) i per mantenir el tron va haver de donar suport als liberals. Durant la seva regència es produí la Desamortització de Mendizábal (1836–1837) i es promulgà la Constitució progressista de 1837.
-
Conflicte civil entre els carlins, que defensaven Carles Maria Isidre i un model absolutista i tradicional, i els isabelins, que donaven suport a Isabel II i al liberalisme. Fou especialment dura al nord i Catalunya i acaba amb la victòria liberal.
-
Procés de transformació política i social que consolidà el liberalisme a Espanya. Inclogué guerres civils, noves constitucions i desamortitzacions que acabaren amb l’Antic Règim.
-
Procés pel qual es van expropiar i vendre les terres de l'Església per reduir el deute de l'Estat i finançar la guerra Carlina. Va beneficiar sobretot la burgesia i no els camperols, que sovint quedaren sense terres.
-
El 18 de juny de 1837, durant la Guerra Carlina i les reformes liberals, s’inicia el desmantellament de l’Antic Règim, abolint privilegis nobiliaris i eclesiàstics, i establint institucions liberals. -
El 19 de novembre de 1837 es va inaugurar el primer ferrocarril de Cuba i també de tota Hispanoamèrica: la línia L’Havana – Güines. Aquest ferrocarril es va construir per facilitar el transport del sucre des de les zones agrícoles fins al port de l’Havana, des d’on s’exportava. Tenia un recorregut de prop de 27 km. -
El 31 d’agost de 1839 es fa la signatura del Conveni de Bergara que posa fi a la Guerra Carlista al País Basc i Navarra, reconeixent els drets forals i integrant els carlistes a l’exèrcit liberal. -
El general progressista Baldomero Espartero va assumir la regència després de la renúncia de Maria Cristina. Tot i tenir el suport dels progressistes, el seu autoritarisme i les mesures econòmiques impopulars com els aranzels que perjudicaven la indústria catalana el va fer caure. Fou expulsat i Isabel II fou proclamada major d'edat amb només 13 anys.
-
El 3 d’octubre de 1842, la política lliurecanvista del regent Baldomero Espartero, i els perjudicis que provocava en la indústria i els treballadors havia portat a una revolta civil a Barcelona, i l'exèrcit va haver de refugiar-se al castell de Montjuïc. -
Un regnat molt marcat per la inestabilitat política i els pronunciaments militars.
Dècada Moderada (1844–1854): domini dels liberals moderats i Constitució centralista de 1845.
Bienni Progressista (1854–1856): iniciat amb la Vicalvarada, va impulsar reformes i noves desamortitzacions.
Etapa final (1856–1868): alternança entre moderats i unionistes, amb crisi econòmica i corrupció. Acabà amb la Revolució Gloriosa (1868) que la destronà. -
El 28 de març del 1844 es va crear la Guàrdia Civil per ordre del govern moderat, amb l’objectiu de mantenir l’ordre públic a zones rurals, controlar el bandolerisme i reforçar l’autoritat de l’Estat. -
Impulsada pel ministre Juan Bravo Murillo, sota Isabel II. Va modernitzar els impostos i l’administració fiscal, creant un sistema més centralitzat i eficient. Va establir impostos directes i indirectes sobre la renda, consum i propietats, establint les bases de la hisenda moderna a Espanya.
-
La segona guerra carlina o guerra dels matiners fou una Guerra Civil Espanyola del segle XIX, emmarcada en el context de l'enfrontament originat en el conflicte de successió dinàstica a la corona d'Espanya conegut genèricament com les guerres carlines i que tingué lloc entre el 1846/47 i el 1849. En defensa del tradicionalisme i contra Isabel II. Fou menys intensa que la primera, però deixà clara la persistència del carlisme.
-
El 23 de juliol de 1848 s’aprova el nou Codi Penal espanyol, modernitzant les lleis i establint de manera més clara els delictes i les seves penes. Va ser un pas important en la normalització del dret a Espanya. -
El 20 d’octubre de 1848 es va inaugurar el primer ferrocarril de la península Ibèrica, que unia Barcelona amb Mataró. El projecte va ser impulsat pel mataroní Miquel Biada, que havia conegut el tren a Cuba. El trajecte feia 28,4 km i disposava de 8 estacions. Va marcar l’inici de la modernització del transport a Catalunya i a Espanya. -
El 1849 es funda el Partit Demòcrata, que defensava drets polítics, llibertats i sufragi ampliat, oposant-se al poder moderat i centralista. -
La Desamortització de Madoz va ser una llei aprovada el 19 de juny de 1855 per Martín Madoz, ministre d’Hisenda. El seu objectiu era vendre els béns de les corporacions i municipis (incloent terres de l’Església i ajuntaments) per obtenir diners per l’Estat. Aquesta mesura va permetre redistribuir terres, però moltes vegades les compraven rics i nobles, sense beneficiar gaire els pagesos. -
El 22 de juliol del 1855 es registra la primera vaga general a Espanya, protagonitzada per treballadors industrials que reclamaven millors condicions laborals i salaris justos. -
El 28 de juliol del 1855 es reforma l’administració local amb la Llei d’Ajuntaments, establint noves normes per a l’organització dels municipis i control de l’administració local. -
Conflicte entre Espanya i el sultanat del Marroc arran d’incidents a Ceuta. Les tropes espanyoles, amb el general O’Donnell, guanyaren batalles com la de Tetuán. La Pau de Wad-Ras concedí a Espanya territoris al nord d’Àfrica i prestigi internacional.
-
Va Començar amb la revolució Gloriosa i el cop de Topete (18 setembre 1868) que enderrocà Isabel II. Es buscà un rei estranger i fou proclamat Amadeu I (1870–1873), però la seva monarquia fracassà per manca de suports. Després s’instaurà la Primera República (11 febrer 1873 – 3 gener 1874), dividida entre federalistes i centralistes, enmig de guerres i revoltes. Finalment, el cop de Pavía (3 gener 1874) dissolgué les Corts i posà fi al Sexenni.
-
fou una sublevació militar amb elements civils que tingué lloc al Regne constitucional d'Espanya. Comença amb el cop d'estat de Topete a Cadis, que suposà el destronament i l'exili de la reina Isabel II, i acaba amb l'arribada del rei estranger Amadeu I, que fou acceptat pel govern provisional. Va marcar l'inici del Sexenni Democràtic, un període de grans reformes liberals i intents de monarquia constitucional, seguit per la Primera República.
-
Alçament naval liderat per l'almirall Topete a Cadis, amb suport dels generals Prim i Serrano. Va iniciar la revolució Gloriosa i provocà l'exili d'Isabel II. -
Insurrecció popular i federalista durant la Primera República. Diverses ciutats, sobretot Cartagena, proclamaren “cantons independents” amb governs propis. Fou un moviment caòtic que desestabilitzà encara més la República.
-
proclama desprès de l'abdicació d'Amadeu I, fou el primer intent republicà a Espanya. Patí qutre governs en menys d'un any, la guerra carlina, la insurrecció cantonal i gran divisió política. La seva feblesa portà al cop de Pavía.
-
El general Manuel Pavía entrà al Congrés amb tropes i dissolgué les corts. Així s'acabava a Primera República i s'instaurava un govern provisional militar sota Serrano.