-
Amb el regnat dels Borbons, després de la Guerra de Successió, es va imporsar un model centralitzat i uniformista inspirat en França. Els Decrets de Nova Planta van abolirr les institucions de la Corona d’Aragó i van consolidar un estat més homogeni i centralitzat fins mitjan segle XVIII.
-
Va ser l'últim rei dels Àustries a Espanya, se'l coneixia com "El Hechizado" i físicament i de salut estava molt dèbil. Va morir sense descendència, fet que va causar la guerra de Successió, considerat per alguns el primer conflicte internacional. -
Va modernitzar Espanya amb els Decrets de Nova Planta (1707-1716), centralitzant el poder i eliminant furs regionals. Va adoptar el sistema administratiu francès, va reorganitzar les forces armades i va recuperar territoris italians, encara que va perdre Gibraltar i Menorca.
El 1724 va abdicar per depressió, però va tornar al tron aquell mateix any després de morir el seu fill Lluís I. -
Davant el buit a la corona, es van proposar dues opcions: Felip d'Anjou (Borbó, net de Lluís XIV de França i que comptava amb el suport de Castella, Navarra...) i Carles d'Àustria (Habsburg, fill de l'emperador Leopold I i que comptava amb el suport de la corona d'Aragó, Anglaterra...). Europa va entrar al conflicte perquè tenien por que els Borbons unifiquessin poders amb Espanya i França. Després de diversos tractats, perdre territoris... Felip V va ser reconegut rei d'Espanya.
-
Va ser un tractat entre Anglaterra, les Províncies Unides i el Sacre Imperi Romanogermànic per frenar la unió de França i Espanya sota els Borbons.
Volien mantenir l’equilibri europeu i donar suport a l’arxiduc Carles d’Àustria com a rei d’Espanya.
Això va portar a l'inici la Guerra de Successió Espanyola (1701-1714). -
Acord entre la Corona d'Aragó i Anglaterra durant la guerra de Successió Espanyola amb la intenció de donar suport a l'arxiduc Carles d'Àustria.
El pacte comprometia a Anglaterra a: enviar tropes i flotes per ajudar en la lluita contra Felip V i a què, si guanyaven, havien de respectar les lleis, llibertats i institucions de Catalunya. Per una altra banda, la corona d'Aragó es comprometia a alçar-se a favor de Carles d'Àustria quan arribessin les tropes. -
Els decrets de Nova Planta, lleis imposades per Felip V, suprimien institucions i lleis pròpies de la corona d'Aragó, com les Corts, la Generalitat... Van establir un sistema centralista borbònic, semblant al model francès.
-
Es va firmar al final de la guerra, reconeixent a Felip V com a rei d'Espanya però amb una pèrdua de territoris europeus: Nàpols, Milà, Sardenya, Països Baixos espanyols, Gibraltar... -
La RAE es va crear durant la il·lustració amb el suport de Felip V. Tenia la intenció de fixar normes gramaticals a la llengua castellana. Forma part de les reformes dels Borbons durant el s. XVIII. El Reconeixement oficial no va arribar fins al 1714, quan Felip V li va donar el títol de "Real" i la va posar sota protecció de la Corona. -
Va completar el tractat d'Ultrech i va acabar de resoldre els acords entre Espanya i l'imperi austríac. També va tancar el conflicte entre França i Àustria dels Habsburg, pel suport de França al Borbó. Així mateix, Espanya va confirmar la pèrdua de territoris com Milà, Nàpols... -
Les tropes borbòniques de Felip V van conquerir la ciutat després de mesos de resistència catalana, acabant amb la Guerra de Successió a Catalunya. La caiguda de Barcelona es va convertir en la pèrdua d'institucions pròpies a Catalunya i de la implantació dels Decrets de Nova Planta, que van centralitzar l’administració i uniformar les lleis segons el model castellà. El 11 de setembre es celebra la Diada Nacional de Catalunya en record de la derrota. -
Es va fundar com a part de les mesures dels Decrets de Nova Planta per centralitzar i controlar l’educació a Catalunya.
Només hi podia haver una universitat a Catalunya, i es va convertir en l’únic centre universitari reconegut. Volia uniformitzar l’ensenyament i reforçar la influència dels Borbons. -
Espanya i França, les dues monarquies borbòniques, van firmar aquest pacte durant el regnat de Felip V. Era un acord dinàstic i militar per donar-se suport mutu en conflictes europeus i poder defensar els interessos dels Borbons. Va fer que Espanya participès a la Guerra de Successió Polonesa (1733-1735), recuperant territoris a Itàlia, com Nàpols i Sicília. -
Formava part de les reformes dels Borbons. Va aparèixer dina el context de la Il·lustració borbònica amb l'objectiu d'estudiar i conservar la història d'Espanya, recollint documents, fonts i memòries. També va promoure la investigació històrica i preservar el patrimoni. -
Pacte entre els reis d’Espanya i de França que reforçava l'aliança borbònica. L’objectiu era coordinar la política exterior i militar als conflictes europeus. Espanya, sota aquest pacte, es va implicar en la Guerra de Successió d’Àustria (1740-1748), per recuperar territoris italians perduts i consolidar la presència borbònica a la península italiana. -
Va consolidar una política basada l'absolutisme il·lustrat, establint reformes fiscals i enfortint la Hisenda. I socialment, va millorar les infraestructures i l'educació.
-
Va ser una gran enquesta per calcular la riquesa i reorganitzar el sistema impositiu als territoris de la Corona de Castella. -
Va ser un projecte impulsat per Ferran VI amb la intenció de fomentar l'ensenyament i el perfeccionament de les arts. Va ser el centre de formació i difusió artística fonamental al s. XVIII i XIX. Molts artistes espanyols coneguts van passar per allà i va servir per modernitzar l'art seguint el model europeu. -
Tenia una política basada en l'absolutisme il·lustrat. L'economia es va dirigir cap a la modernització, el foment del llibre comerç a Amèrica, obres públiques... I a la societat van desenvolupar camins, canals, escoles, biblioteques, institucions científiques...
-
Carles III va promoure reformes borbòniques per modernitzar l’estat i l’economia: va impulsar l’administració centralitzada, la reorganització fiscal, el desenvolupament del comerç i la indústria, i mesures per fomentar l'educació. També va intentar reduir la influència de l’Església i del poder local, reforçant el poder reial i l’eficiència de l’estat.
-
Pacte que unia novament Espanya i França contra Gran Bretanya en el context de la Guerra dels Set Anys (1756-1763). Era un acord militar i diplomàtic que implicava suport a la guerra. Com a conseqüència, Espanya va entrar en el conflicte, patint grans pèrdues, com Florida, cedida després del conflicte. -
Amb inspiració il·lustrada, pretenia fomentar el progrés econòmic, la formació i la modernització a través d’iniciatives agrícoles, industrials i educatives. -
Va permetre el lliure comerç del blat dins d’Espanya, buscant l'estimulació de la producció agrícola i evitar escassetats, tot i que va provocar també protestes populars per l’encariment del pa. -
Va ser una revolta popular a Madrid on el poble es va aixecar contra el ministre italià Leopoldo de Gregorio, marquès d’Esquilache, a qui acusaven de l’encariment del pa i de mesures impopulars com la prohibició de les llargues capes i barrets amples. La protesta va obligar Carles III a destituir Esquilache i a abandonar Madrid temporalment. Tot i això, les reformes il·lustrades van continuar sota ministres espanyols, i el motí va marcar un punt d’inflexió en el govern borbònic. -
L'expulsió la va decretar Carles III, que els acusava de resistir-se a les reformes i d’haver instigat el Motí d’Esquilache. Més de 6.000 van ser desterrats als Estats Pontificis, reforçant l’autoritat reial però deixant un buit cultural i educatiu. -
La Reial Cèdula és un document oficial emès pel rei amb força de llei, utilitzat a Espanya per ordenar, concedir o regular aspectes jurídics, administratius o econòmics.
El 1778 va establir la llibertat de comerç amb Amèrica, permetent que molts ports espanyols fessin comerç amb les colònies, trencant el monopoli de Cadis i dinamitzant l’economia colonial i peninsular. -
Una nova Reial Cèdula va declarar honestes totes les professions i oficis, eliminant l’estigma social sobre els treballs manuals i comercials, seguint les idees reformistes i il·lustrades de Carles III. -
Políticament, hi va haver el debilitament monàrquic, la influència de Godoy... Econòmicament, va haver-hi crisis, tensiones socials... Influenciat per la Revolució Francesa.
I socialment hi va haver un augment del malestar social, la inspiració d'idees il·lustrades i revolucionàries... -
Manuel Godoy va ser nomenat secretari d’Estat per Carles IV. Era el preferit del rei i va tenir una gran influència política fins a la seva caiguda el 1798. -
Espanya va declarar la guerra i va ocupar el Rosselló, però les tropes franceses van contraatacar i van obtenir victòries clau com a Le Boulou (1794). La guerra va acabar amb la Pau de Basilea el 22 de juliol de 1795. El conflicte va evidenciar les dificultats militars d’Espanya davant les forces revolucionàries franceses.
-
Aquest tractat va posar fi a la Guerra Gran. Al firmar-lo, Espanya va haver de cedir la part castellana de l'illa de Santo Domingo a França. -
L'imperi espanyol va declarar la guerra a la Gran Bretanya com a part de les Guerres Revolucionàries Franceses. L’objectiu era enfrontar-se al poder naval britànic i protegir els interessos colonials espanyols. Tot i algunes accions conjuntes amb França, la guerra va mostrar les limitacions de la flota espanyola i es va acabar consolidant el domini naval britànic. El conflicte es va estendre fins a la invasió napoleònica a Espanya i la crisi dinàstica.
-
Va ser una batalla naval entre la flota britànica, comandada per Nelson, i la flota francoespanyola. Va acabar amb la derrota de la flota hispanofrancesa va consolidar el domini naval britànic. -
Espanya i França van signar un acord secret que permetia el pas de tropes franceses per Espanya per envair Portugal. Aquest tractat va ser fonamental per a la invasió napoleònica de la península Ibèrica. -
Carles IV i Ferran VII van abdicar la corona davant Napoleó a Baiona. Aquest últim va imposar el seu germà Josep Bonaparte (Pepe Botella) com a rei d'Espanya, iniciant la invasió francesa. -
Va ser una revolta popular a Aranjuez que va forçar la caiguda de Godoy i va provocar l'abdicació de Carles IV en favor del seu fill Ferran VII, iniciant una crisi dinàstica. -
El seu regnat va ser durant la Guerra del Francès. Tot i impulsar reformes modernes com l’Estatut de Baiona i la supressió de la Inquisició, va ser rebutjat com a rei imposat i només va poder controlar zones ocupades pels francesos. Després de la derrota de Vitòria el 1813, va abdicar i Ferran VII va recuperar el tron al 1814
-
El conflicte va sorgir per la lluita contra Napoleó, una resistència amb mobilització popular, guerrilles... També va obrir la porta a les idees liberals i va marcar l'inici de la decadència de l'Antic Règim a Espanya.
-
La Junta Central va convocar les Corts Generals i Extraordinàries a través d'una instrucció per a l'elecció de diputats. Aquestes Corts es van reunir a Cadis el 24 de setembre de 1810 i van aprovar la Constitució de 1812, coneguda com la Constitució de Cadis o la Pepa, que establia un sistema polític liberal i representatiu. -
Va haver-hi un aixecament liderat per locals com José Gaspar Rodríguez de França, que va expulsar els representants espanyols. Un cop independitzats, van decidir no dependre de Buenos Aires, establint un Estat sobirà i autònom. El seu govern es va centralitzar sota França durant els primers anys. -
Junt amb Bolívar, Francisco de Miranda va impulsar revoltes contra els espanyols. El 5 de juliol es va declarar la Primera República de Veneçuela, però van acabar formant part de la Gran Colòmbia. -
Amb la seva aprovació, va establir la sobirania nacional, una monarquia constitucional limitada, separació de poders i drets (llibertat d'impressió, igualtat davant la llei...). Va inspirar futures constitucions i va convertir-se en el primer intent liberal d'Espanya. També va mantenir el catolicisme com a religió oficial però limitant el poder de l'Església. -
Es va signar el Tractat de Valençay entre França i Espanya, pel qual Napoleó I va reconèixer a Ferran VII com a rei d'Espanya, tot i que aquest es trobava presoner a França. Aquest tractat va ser part de les negociacions per a la pau, però no va ser ratificat per les Corts espanyoles, que seguien considerant-lo com a presoner. -
El regnat de Ferran VII va tenir 3 etapes:
-1814–1820 – Monarquia absoluta.
-1820–1823 – Durant el trienni liberal, els liberals van imposar una monarquia constitucional limitada pel pronunciament de Riego.
-1823–1833 – Es va restaurar el poder absolutista amb ajuda francesa (de l'exèrcit dels “Cent Mil Fills de Sant Lluís”). -
Va sorgir després de la Guerra del Francès i el retorn a l'absolutisme. Aquest moviment exaltava els sentiments, la llibertat individual i la passió. Molts autors van criticar la societat i les injustícies de llavors, com per exemple: Mariano José de Larra, Josep d'Espronceda, Gustavo Adolfo Bécquer...
-
L'Argentina va iniciar la revolució, la Revolució de Maig, després de la invasió napoleònica a Espanya. El 1810, van reemplaçar l'autoritat espanyola amb la Primera Junta de govern a Buenos Aires. Finalment, el 1916 van declarar la seva independència amb el Congrés de Tucumán. -
El general Luis de Lacy va iniciar un alçament militar a Tarragona contra el règim absolutista de Ferran VII. Malgrat el seu esforç, l'alçament va fracassar, i Lacy va ser capturat i executat el 5 de juliol de 1817 al castell de Bellver a Mallorca. -
Va iniciar el procés d'independència amb la formació de la 1a Junta Nacional de Govern el 1810, reemplaçant l'autoritat espanyola com a l'Argentina. Tot i algunes reconquestes espanyoles, a la batalla de Chacabuco (1817) van guanyar definitivament consolidant així la independència que va ser proclamada el 1818. -
Les revoltes van començar a principis del s. XIX influenciades per la Revolució Francesa, la independència dels EUA i les guerres napoleòniques a Espanya. Els revolucionaris, liderats per Simón Bolívar, entre altres, van aconseguir expulsar les tropes espanyoles. El 7 d'agost es va consolidar la independència amb la batalla de Boyacá, portant a la creació de la Gran Colòmbia (Colòmbia, Veneçuela, Equador i Panamà). -
Es va inaugurar a Madrid com una pinacoteca reial i reunia les principals obres de pintura i art espanyol i europeu. Es va convertir en un dels centres culturals més importants d'Espanya i un referent per a l'educació artística i la difusió de la cultura. -
El tinent coronel Rafael del Riego va liderar un alçament militar a Las Cabezas de San Juan (Sevilla). L'esdeveniment va obligar Ferran VII a jurar la Constitució de 1812, iniciant el període conegut com el Trienni Liberal (1820–1823). -
La revolta va iniciar el 1810 amb el "Grito de Dolores", liderada per Miguel Hidalgo contra el domini espanyol. Durant 11 anys, diferents líders van lluitar per la independència. Finalment, el 1821, van establir un Estat sobirà amb el Tractat de Córdoba. -
Durant el Trienni Liberal, es van produir diversos alçaments reialistes, o partides reialistes, en què grups absolutistes es van aixecar per restablir el poder absolut de Ferran VII. Aquests alçaments van ser especialment actius a Catalunya, València, País Basc i Andalusia. -
La Batalla de Pichincha, liderada per forces patriòtiques dirigides per Antonio José de Sucre van aconseguir la independència de l'Equador. Van posar fi al domini espanyol sobre la regió i es van unir a la Gran Colòmbia, consolidant la llibertat i el control dels governants locals. -
Influïts pels moviments de Xile i Argentina també van començar la seva independència el 1810, tenint com a líder a José de San Martin i Simón Bolívar. Van consolidar la seva independència amb les batalles de Junín i Ayacucho fins a declarar-la a Lima el 1824. -
La Batalla d'Ayacucho va ser al Perú on les forces independentistes, comandades per Antonio José de Sucre, van derrotar les tropes reialistes. Aquesta victòria va marcar la fi de la dominació espanyola a Amèrica del Sud i va consolidar la independència de les repúbliques sud-americanes. -
Després de les campanyes militars de Simón Bolívar i Antonio José de Sucre, es va proclamar la República de Bolívia, acabant amb el domini espanyol. La nova nació va adoptar una constitució pròpia i es va establir com a estat independent, amb Bolívar com a figura inspiradora, política i militarment. -
Va ser un aixecament absolutista que va tenir lloc entre març i octubre de 1827 a Catalunya, amb alguns esdeveniments també a València, Aragó, País Basc i Andalusia. Els participants, coneguts com a malcontents, es van oposar al govern liberal de Ferran VII. -
Amb el Tractat de Montevideo, es va posar fi als conflictes entre Brasil i Espanya, establint-se com un estat sobirà i neutral, després de diverses guerres i ocupacions en el territori. -
Durant aquest període, Espanya va viure una intensa alternança política entre diferents faccions liberals. Els moderats defensaven una monarquia constitucional amb una sobirania compartida entre el rei i les Corts; els progressistes apostaven per una sobirania nacional i una monarquia parlamentària; i els unionistes buscaven una estabilitat política mitjançant aliances entre ambdós sectors liberals. Aquesta alternança va generar tensions i conflictes.
-
El sindicalisme i els moviments obrers (socialisme i anarquisme) van començar a créixer a Espanya a partir de la segona meitat del segle XIX. Amb la industrialització, les condicions laborals dures, i la influència de les idees socialistes i del moviment obrer europeu, van aparèixer associacions obreres, societats de resistència i mutualitats que defensaven drets laborals, jornades més curtes, i acció col·lectiva.
-
Ferran VII va promulgar la Pragmàtica Sanció, una llei que derogava la Llei Sàlica i permetia que les dones poguessin heretar la corona. Ho va fer per assegurar que la seva filla, pogués ser la futura reina d'Espanya, tot i que generar un conflicte dinàstic amb el seu germà, Carles María Isidro, que es considerava el legítim hereu segons la llei anterior. -
Isabel II va néixer a Madrid, filla de Ferran VII i de la seva quarta esposa, Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies. El seu naixement va provocar una crisi dinàstica, per l'abolició de la Llei Sàlica, que excloïa les dones de la successió al tron, per tal que Isabel pogués heretar la corona. -
Va ser promulgat per la regent Maria Cristina de Borbó com a carta atorgada. Establia un sistema bicameral amb una cambra alta designada pel rei i una cambra baixa elegida per sufragi censatari. Tot i ser un intent de modernització política, va ser criticat per no reconèixer la sobirania nacional i per la seva naturalesa atorgada. Va ser derogat el 13 d'agost de 1836 després del pronunciament dels sergents. -
L’industrialització va ser limitada i molt concentrada: Catalunya en la indústria tèxtil i el País Basc en la siderúrgia. El ferrocarril (1848) va connectar mercats i ports, impulsant el comerç i la indústria. Però faltava capital (degut a la pèrdua del mercat colonial), mà d’obra qualificada i un mercat interior ampli, i la manufactura artesanal continuava dominant altres regions. Hi va haver un auge de Cuba com a mercat i de les colònies industrials, augment de les exportacions...
-
La pèrdua de les colònies a Amèrica va fer que s'haguès de produir internament i amb una mirada més liberal. Les desamortitzacions (Mendizábal i Madoz), van posar a la venda terres eclesiàstiques i comunals. Va concentrar la terra en poques mans dificultant la vida dels camperols i provocant emigracions. Es van anar introduint noves tècniques agrícoles, com el regadiu i la rotació de conreus. Hi va haver un auge vinícola, la llei de mines i la de construcció del ferrocarril, mercat a Cuba...
-
Va ser el conflicte civil que hi va haver després de la mort de Ferran VII (considerat un dels pitjors reis d'Espanya). Els carlins defensaven el dret al tron del germà del rei, a més d'un model absolutista i tradicional. Els liberals o isabelins defensaven a la filla del rei, Isabel II, i un model més constitucional.
-
Va ser la regent de la seva filla Isabel II. Políticament, va començar la 1a Guerra Carlina, ja que els carlins s'oposaven a la successió d'Isabel. Econòmicament, es va aplicar la desamortització de Mendizábal, que incloïa béns eclesiàstics per finançar l'Estat. Socialment, hi havia fortes tensions entre liberals i carlins, generant conflictes i divisions a la societat.
-
Al barri del Raval de Barcelona, es va incendiar el Vapor Bonaplata, una fàbrica pionera que havia incorporat màquines de vapor.
El motiu va ser una revolta popular (“bullanga”) amb component ludista i antimaquinista, perquè molts obrers veien que les màquines els podien prendre la feina. L’incendi va ser un punt d’inflexió perquè va evidenciar la tensió entre patrons, tecnologia i obrers. -
Van ser una sèrie de revoltes populars de signe liberal que van tenir lloc a Catalunya, especialment a Barcelona. Aquestes revoltes es van caracteritzar per l'anticlericalisme i la protesta contra l'Antic Règim. Algunes de les més destacades van ser la crema de convents i l'assalt a institucions religioses.
-
Durant una de les bullangues a Barcelona, es va produir la crema de la Fàbrica Bonaplata. Aquesta fàbrica, inaugurada el 1832, va ser la primera a Espanya en utilitzar màquines de vapor per a la producció tèxtil. L'incendi va ser un acte de protesta contra la industrialització i les condicions laborals de l'època. -
Van ser una sèrie de moviments polítics i socials que tenien l'objectiu de desmantellar l'Antic Règim i establir un sistema més liberal i constitucional. Aquestes revoltes van incloure el pronunciament dels sergents, que va portar a la derogació de l'Estatut Reial i al restabliment de la Constitució de 1812. -
Durant aquest període, els liberals progressistes van dur a terme una sèrie de reformes per desmantellar les institucions de l'Antic Règim. Aquest procés va incloure la secularització dels béns eclesiàstics, la reforma de l'administració local i la creació d'un sistema econòmic liberal. Van ser fonamentals per a la consolidació de l'Estat liberal a Espanya.
-
Va ser una mesura econòmica durant el regnat de Maria Cristina per vendre els béns de l'Església i convents amb l'objectiu de finançar la lluita contra els carlins i reduir el deute de l'Estat. Socialment, va provocar que molts pagesos no poguessin accedir a les terres, mentre que grans propietaris i burgesos van adquirir terres, afavorint la concentració de propietats. -
Va ser promulgada durant la regència de Maria Cristina com a resultat del consens entre els liberals progressistes i moderats. Va establir una monarquia constitucional amb sobirania compartida, un sistema parlamentari i drets individuals. Va estar vigent fins a la promulgació de la Constitució de 1845. -
En 1839 el govern va autoritzar la creació de societats mutualistes i cooperatives.
En aquest període hi va haver conflictes laborals a ciutats com Granada, Madrid i València, usualment per salaris, condicions de treball i jornades. Molts d’aquests conflictes formaven part de l’ambient creixent del moviment obrer. -
El Conveni de Bergara, o l'abraçada de Bergara, va ser signat a Oñate (Guipúscoa) entre el general isabelí Baldomero Espartero i el general carlista Rafael Maroto. Aquest tractat va posar fi a la Primera Guerra Carlista i va establir una amnistia per als carlistes que es rendissin. -
Durant aquest període hi va haver un govern progressista que intentava aplicar reformes liberals limitades en l'economia i l'administració. Políticament i socialment, hi va haver una alta conflictivitat social i militar, amb tensions entre liberals moderats i progressistes, aixecaments regionals...
-
Amb la inspiració del teixidor Juan Munts, es va fundar a Barcelona una "Asociación mutua de obreros de la industria algodonera", que va ser una de les primeres societats obreres que actuaven com a sindicat. Sota aquesta associació també hi havia la "Sociedad de Tejedores del Algodón". -
Va establir la creació d'ajuntaments amb elecció popular. Aquesta llei va ser impulsada pel govern moderat d'Espartero i va provocar altercats a diverses ciutats. -
Espartero va ordenar el bombardeig de Barcelona després d'una insurrecció popular contra la seva política econòmica lliurecanvista, que reduïa els aranzels i perjudicava la indústria tèxtil catalana. La ciutat va ser bombardejada durant diverses hores, causant molts danys i víctimes. -
Durant aquest període, Espanya va alternar règims moderats i progressistes:
-Del 1843 al 1854 domini moderat.
-Del 1854 al 1856 Bienni Progressista després de la Revolució Liberal
-Del 1856 al 1868 restauració moderada. Econòmicament, va industrialitzar Catalunya i el País Basc a més de l'expansió ferroviària. Socialment, hi van haver migracions internes i fortes tensions polítiques entre diferents bàndols. Va haver d'abdicar per la revolució "La Gloriosa" del 1868, exiliant-se a França. -
Va ser una insurrecció popular contra el govern moderat de Joaquín María López, que havia incomplert els acords amb la Junta Central i violat diverses disposicions de la Constitució de 1837. El nom "Jamància" prové del caló "jamar", que significa "menjar", referint-se als membres dels batallons de voluntaris que es van unir per obtenir menjar i una paga. -
Va ser establerta com una força armada d'infanteria i cavalleria, amb l'objectiu de mantenir l'ordre públic i la seguretat al camp i a les zones rurals. El mariscal Francisco Javier Girón va ser designat per organitzar aquesta nova institució. -
Establia la creació d'ajuntaments amb elecció popular, amb l'objectiu de millorar l'administració local i promoure la participació ciutadana en la gestió pública.
-
Va establir un sistema polític basat en la sobirania compartida entre el rei i les Corts, amb un poder executiu fort i una influència limitada del legislatiu. Aquesta constitució va ser la norma suprema durant el regnat d'Isabel II fins a la Constitució de 1869. -
Va ser una revolta carlista que va tenir lloc principalment a Catalunya. Els carlistes, liderats per Cabrera, es van aixecar contra el govern liberal d'Isabel II, amb l'objectiu de restaurar el règim absolutista. La guerra va acabar amb la victòria dels liberals i la consolidació del poder central a Espanya.
-
Aquest conflicte va enfrontar els carlins (tradicionalistes i regionals), durant el govern liberal moderat d’Isabel II. La guerra va ser sobretot al País Basc i Catalunya, i va acabar amb la victòria del govern central, consolidant el règim moderat i debilitant el moviment carlí a gran escala.
-
Va ser una recopilació de les lleis penals vigents fins a aquell moment, amb l'objectiu de sistematitzar i unificar la legislació penal a Espanya. Aquest codi va estar en vigor fins a la promulgació del Codi Penal de 1870. -
Va ser fundat com una escissió del Partit Progressista, creat com a resposta a la Revolució de 1848 a Europa i va defensar la instauració d'una república democràtica, el sufragi universal i la igualtat davant la llei. Tot i la seva curta existència, va influir en la política espanyola del segle XIX. -
Va sorgir després del Romanticisme, a mitjans del s. XIX. Volia representar la realitat de manera objectiva i detallada, especialment la vida quotidiana i social. Autors clau com Benito Pérez Galdós, Leopoldo Alas “Clarín” i Emilia Pardo Bazán, van retractar la societat espanyola, els conflictes morals i les desigualtats socials.
-
Va ser signat entre Espanya i la Santa Seu i establia les bases de les relacions entre l'Església i l'Estat, reconeixent el catolicisme com a religió oficial d'Espanya i atorgant a l'Església una sèrie de privilegis i drets. Aquest acord va marcar una etapa de col·laboració estreta entre ambdues institucions fins a la desamortització de mitjans del segle XIX. -
Després de la revolta de 1854, el general O'Donnell va fundar la Unió Liberal com a partit polític amb la intenció de forjar un compromís i adoptar una posició centrista entre les dues forces que fins aleshores havien dominat la política espanyola durant el regnat d'Isabel II. La Unió Liberal va buscar una alternativa entre moderats i progressistes. -
Va ser una vaga obrera a Catalunya protagonitzada per obrers tèxtils que protestaven per l’ús de les màquines automàtiques (“selfactines”) que reduïen les seves remuneracions o posicions de treball. -
La Revolució progressista de 1854, també coneguda com la Vicalvarada, va començar amb una confrontació entre les tropes rebels sota el comandament del general O'Donnell i les forces governamentals a prop del poble de Vicálvaro. Aquest esdeveniment va desencadenar una insurrecció popular que va portar a la caiguda del govern moderat i al retorn al poder dels progressistes, iniciant el Bienni Progressista. -
Els treballadors de Barcelona van convocar la primera vaga obrera general a Espanya, exigint millores laborals. Va ser una resposta a les condicions laborals de l'època i va marcar un punt d'inflexió en la mobilització obrera al país. -
La primera vaga general reconeguda a Catalunya va ser una mostra de la mobilització obrera col·lectiva, pressionant per millores en les condicions laborals. -
Durant aquest període es van produir diverses revoltes i alçaments pagesos a Andalusia, Castella i Aragó, motivats per les males condicions econòmiques, els impostos, i les tensions socials per la propietat de la terra i la crisi agrària.
-
Va ser una reforma econòmica durant regnat d'Isabel II, que venia béns de municipis i propietats públiques per reduir el deute de l'Estat i modernitzar l'economia. Va generar desigualtat i tensió social amb l'afavoriment de la burgesia i els grans propietaris, mentre que els pagesos i les classes populars no podien accedir a les terres. -
Va establir les bases per a la construcció d'una xarxa ferroviària a Espanya, amb l'objectiu de modernitzar el país i millorar les comunicacions internes. Va ser una peça clau en el desenvolupament de la infraestructura espanyola durant el segle XIX. -
Va ser aprovada pel ministre liberal Claudio Moyano. Aquesta llei va establir el sistema educatiu nacional a Espanya, convertint l'ensenyament primari en universal i determinant la llengua castellana com a única a estudiar. Va ser la primera llei en què l'Estat regulava els plans d'estudis intervenint en l'educació. -
Espanya va participar en diverses expedicions militars a Indoxina, conjuntament amb França, amb l'objectiu d'establir presència colonial a la regió. Aquesta col·laboració va ser part de l'expansió imperialista europea durant el segle XIX.
-
La Guerra del Marroc, també coneguda com la Guerra d'Àfrica, va ser motivat per disputes territorials i va culminar amb la victòria espanyola a la Batalla de Tetuan. El 26 d'abril de 1860, es va signar el Tractat de Wad-Ras, pel qual el Marroc va reconèixer la sobirania espanyola sobre Ceuta i Melilla, i Espanya va obtenir altres concessions territorials.
-
Espanya va intervenir a Mèxic per protegir els seus interessos econòmics. Tot i que va ser breu, la intervenció va mostrar la voluntat d'Espanya de mantenir la seva influència a Amèrica Llatina. -
L'any 1866 va estar marcat per una greu crisi econòmica a Espanya, amb fallides bancàries i una alta taxa d'atur. Va generar malestar social i va contribuir a la inestabilitat política del moment. -
La insurrecció militar de San Gil a Madrid, tenia l'objectiu de derrocar el govern moderat. Tot i que la insurrecció va ser sufocada ràpidament, va reflectir el descontentament de diversos sectors socials amb el règim. -
La revolta coneguda com la "Gloriosa" va derrocar Isabel II, iniciant el Sexenni Democràtic. Aquest període va estar marcat per intents de consolidar un sistema polític més liberal i democràtic a Espanya. -
Després de "La Gloriosa", es va implementar per primera vegada a Espanya el sufragi universal masculí. Tots els homes majors de 25 anys podien votar, independenment de la seva classe social. Va ser un gran avanç democràtic, tot i excluir les dones. -
Amb la Revolució de 1868, es van formar juntes revolucionàries en diferents regions d'Espanya.
La Junta Revolucionària de Cataluña volia impulsar reformes polítiques i socials a la regió. Demanaven més autonomia per Catalunya i la defensa dels seus interesos polítics. -
La peseta com a la moneda nacional de España va substituir l'àntic sistema de monedes múltiples. L'unificació monetària es va fer per modernitzar l'economía espanyola i facilitar el comerç tant intern com extern. La pesseta es va mantenir fins a l'introducció de l'euro el 2002. -
L’AIT (Associació Internacional dels Treballadors) es va arribar a Espanya aportant idees internacionalistes i obreres. -
Va ser el primer conflicte seriós per la independència de Cuba d'Espanya. Va començar amb el "Crit de Yara" liderat per Carlos Manuel de Céspedes. Els independentistes no tenien unitat i recursos.
La guerra va acabar amb el Pacte de Zanjón, que oferia algunes reformes però no la independència, cosa que va portar a conflictes futurs. -
Va aparèixer després del derroc d'Isabel II. Durant aquest període va haver-hi un govern provisional, el regnat d’Amadeu I i la Constitució de 1869, amb reformes liberals i intent de democratitzar Espanya. Tot i això, la inestabilitat política, els conflictes socials i les tensions militars van portar finalment a la restauració monàrquica amb Alfons XII.
-
Topete, junt amb altres militars i sectors liberals, va derrocar el regnat d’Isabel II. Aquest cop va ser l’inici de la Revolució de Setembre i va obrir el camí al sexenni democràtic (1868–1874), caracteritzat per un període de reformes liberals i provisionalitat política abans del regnat d’Amadeu I. -
Aixecaments armats liderats per republicans descontents per conservar el govern provisional. Volien una república federal i reformes socials més profundes. -
Mesura econòmica que buscava liberar el comerç a Espanya, reduint arancels i obrint el mercat a productes extrangers. Va generar controversia entre els industrials nacionals. -
Es va aprovar durant el Sexenni Democràtic i era molt progressista: establia sufragi universal masculí, llibertat de premsa, reunió i associació, reconeixement de diverses formes de religió... Tot això dins d’una monarquia parlamentària.
Va marcar un intent de democratitzar Espanya i modernitzar l’Estat. -
El Primer Congrés Obrer de la Federació Regional Española de l’AIT va organitzar obrers sota un marc internacionalista i defensant drets laborals i llibertats polítiques. -
Políticament, Espanya va estar marcada per tensions entre carlins, republicans i monàrquics. El rei va intentar modernitzar l’Estat i aplicar reformes liberals, però va enfrontar-se a conflictes socials i militars constants, inclosa la Tercera Guerra Carlina. Va ser un regnat breu i inestable fins que va abdicar el 1873.
-
El General Prim, president del govern i figura clau a la Revolució de 1868, va ser assassinat a Madrid. La seva mort va desestabilitzar la situació política i va complicar la cerca d'un nou rei. -
Norma aprovada durant el Sexenni Democràtic que establia que el subsòl, les riqueses mineres, passaven a ser propietat de l’Estat, però es permetia la seva explotació a particulars a través de concessions. Això va afavorir la inversió privada i l’entrada de capital estranger. -
Aixecaments organitzats pels republicans federals contra el govern de la monarquia d’Amadeu I. Volien instaurar una república federal i van esclatar en diversos punts (com Catalunya i el País Valencià), però van ser ràpidament reprimides per l’exèrcit. -
La Nueva Federación Madrileña va sorgir com a grup sindical/socialista a Madrid, amb obrers que volien organitzar-se fora dels corrents tradicionals. -
Els carlins lluitaven contra el govern liberal per imposar una monarquia tradicionalista i regionalista. La guerra es va centrar sobretot al País Basc, Navarra i Catalunya, i va acabar amb la victòria del govern central, consolidant la monarquia d'Alfons XII.
-
Va ser un pacte entre republicans, federals i carlistes per derrocar el govern provisional després de la revolució de 1868. Volia establir una república federal o restaurar la monarquía carlista. -
Escrita durant la 1a República, proposava un Estat federal amb 17 estats (Cuba i Puerto Rico inclosos). Defensava drets i llibertats, sobirania nacional i la separació de poders. Peró no es va arribar a aprovar a causa de la inestabilitat política. -
Va ser a revolta popular i federalista que volia instaurar de manera immediata el federalisme, proclamant cantons autònoms en diferents ciutats.
El més important va ser el Cantó de Cartagena, que va resistir durant mesos amb suport popular i fins i tot va crear la seva pròpia flota, fins a ser derrotat per l’exèrcit. -
Va ser un curt període republicà després de la renúncia d'Amadeu I. El país es va dividir entre federalistes i unitàries. Pavía va donar fi a aquesta república amb un cop d'estat, per la Restauració borbònica amb Alfons XII. Es va dividir en:
- República federal (1873)
-República unitària (1873)
-Govern del general Serrano (1874) -
Va ser un moviment militar que va dispersar les Corts espanyoles durant la 1a República que la va dissoldre i va permetre la restauració monàrquica amb Alfons XII. -
El general Arsenio Martínez Campos, a Sagunt, es va alçar en favor d’Alfons XII, posant fi a la Primera República i va iniciar la Restauració borbònica amb un sistema monàrquic constitucional i el torn pacífic de partits. -
La Agrupación Socialista Madrileña va ser un pas important per a l’organització política del moviment obrer/socialista a Madrid. -
La FTRE (Federación de Trabajadores de la Región Española) va ser fundada al Congrés Obrer de Barcelona com una organització anarcosindicalista, amb molta força sobretot a Catalunya i Andalusia. -
La Comissió de Reformes Socials es va crear buscant reformes legislatives laborals, millores en les condicions de treball, qüestions sanitàries i socials, per reduir les tensions obreres i evitar conflictes. -
La Unión General de Trabajadores (UGT) es va fundar a Barcelona, al Congrés Obrer fundacional. Va ser fonamental com a sindicat obrer de caràcter socialista. El seu primer president: Antonio García Quejido. -
Van ser un conjunt de judicis i represàlies legals que es van fer contra obrers i activistes a Barcelona, acusats de participar en explosions i actes de violència anarquista – sovint en context de confrontació social. Va ser una persecució que va generar fortes crítiques per la manca de garanties. -
Es va consolidar amb el Tractat de París, on Espanya va posar fi al seu domini sobre Cuba després de la Guerra Hispanoamericana. Va passar a ser un estat sobirà, tot i la posterior influència dels Estats Units en la seva política i economia. -
Espanya va cedir les Filipines als EUA pel mateix tractat, posant fi a tres segles de control colonial. Aquest traspàs va iniciar un període de resistència filipina contra els nous governs nord-americans abans de consolidar l’administració dels EUA. -
Espanya va cedir l’illa de Guam als Estats Units dins del Tractat de París. Això suposà la pèrdua definitiva del territori al Pacífic, que passà a formar part de possessions colonials dels EUA. -
També pel Tractat de París, Espanya va cedir Puerto Rico als Estats Units, acabant amb més de 400 anys de domini espanyol. L’illa passa a ser territori nord-americà, amb noves estructures polítiques i administratives imposades pels EUA. -
Espanya va vendre aquests territoris a Alemanya, acabant amb el seu domini a les illes del Pacífic. I amb la pèrdua total de les últimes possessions espanyoles fora del continent americà.