-
Conflicte europeu a causa de la mort del monarca Carles II sense descendència. Va provocar l'enfrontament entre els borbònics (Felip d’Anjou) i els austracistes (Carles d’Habsburg). Finalment, va acabar amb la victòria borbònica i la pèrdua dels furs a la Corona d’Aragó.
-
Carles II d'Espanya, anomenat «l'Echizado», va ser rei d'Espanya entre 1665 i 1700. La seva mort va significar l'extinció de la dinastia dels Habsburg hispànics i l'obertura d'un plet successori, una disputa per decidir qui heretaria el tron, que va desembocar en la Guerra de Successió Espanyola (1701-1714). -
Acord secret entre Catalunya i Anglaterra, mitjançant el qual els catalans acceptaven donar suport a Carles d’Àustria com a rei, a canvi de conservar les seves institucions pròpies i llibertats tradicionals. Aquest pacte va significar l’entrada oficial de Catalunya a la Guerra de Successió. -
Normes dictades per Felip V que suprimien les institucions pròpies, les lleis i els furs de la Corona d’Aragó. Amb aquestes mesures es va centralitzar el poder seguint el model castellà i es va enfortir l’absolutisme borbònic.
-
Als tractats d’Utrecht i Rastatt es va posar fi a la Guerra de Successió. Espanya va haver de cedir diversos territoris europeus —com Flandes, Nàpols, Sardenya, Gibraltar i Menorca—, mentre que Felip V era reconegut oficialment com a rei d’Espanya.
-
La caiguda final de Barcelona a causa de les tropes borbòniques, marcant el final de la resistència catalana en la Guerra de Successió.
-
El seu regnat va significar un període de pau, i va dur a terme reformes internes econòmiques i militars
-
Monarca espanyol que va mantenir la pau amb altres països i va impulsar diverses reformes internes. El seu regnat es va distingir pel despotisme il·lustrat i per una actitud de neutralitat en la política internacional.
-
Iniciativa de reforma fiscal promoguda per Zenón de Somodevilla, marquès de la Ensenada, durant el regnat de Ferran VI. L’objectiu era crear un impost únic proporcional a la riquesa real de cada ciutadà. Tot i l’ambició del projecte, no va arribar a aplicar-se completament.
-
Monarca espanyol i representant del despotisme il·lustrat, que va dur a terme reformes econòmiques, comercials i urbanístiques, alhora que reforçava l’autoritat del rei.
-
Regulacions que van acabar amb el monopoli comercial de Cadis amb Amèrica, permetent que altres ports espanyols també comerciessin amb les colònies. Això va impulsar el creixement econòmic i el dinamisme colonial.
-
El rei Carles III va fer fora els jesuïtes de tot l’imperi espanyol, ho fa principalment perquè en general el sector religiós tenia molta influència. -
Fins ara el comerç només era a cadis, fins que es va aprovar una llei que permetia a més ports espanyols comerciar amb Amèrica. Això va fer que hi hagués més oportunitats de negoci i més competència. -
Monarca espanyol durant l’època de la Revolució Francesa i els conflictes amb França. El poder real el va exercir principalment el seu favorit, Godoy.
-
Guerra entre Espanya i la França revolucionària, en el marc dels conflictes europeus de finals del segle XVIII. Amb la Pau de Basilea (1795), Espanya va cedir el Rosselló i part de la Cerdanya a França.
-
Acord entre Espanya i França per conquerir Portugal. -
Levantament popular i conflicte contra Napoleó arran de la invasió francesa d’Espanya. Es va caracteritzar per la combinació de guerrilles locals i ajuda britànica, constituint una autèntica guerra d’alliberament.
-
Primera constitució liberal d’Espanya, aprovada per les Corts de Cadis. Garantia la sobirania nacional, la separació de poders i els drets civils dels ciutadans. -
El pronunciament de Riego va ser una revolta militar de l’any 1820, dirigida pel coronel Rafael del Riego, que va obligar el rei Ferran VII a tornar a acceptar la Constitució de Cadis de 1812 i així va començar el període conegut com el Trienni Liberal. -
Ferran VII va començar a regnar el 19 de març de 1808, però Napoleó el va obligar a renunciar i va posar el seu germà Josep Bonaparte al tron, fet que va desencadenar la Guerra del Francès. Quan els francesos van ser derrotats, Ferran va tornar a Espanya el 1814 i va regnar fins a la seva mort el 1833, amb tres etapes ben clares:
- Retorn de l'absolutisme (1814-1820)
- El trienni Liberal o constitucional (1820-1823)
- Segona etapa absolutista (1823-1833)
-
La Pèrdua de Mèxic es va donar el 1821. La figura principal i l'originador del moviment d'independència mexicà, va ser Miguel Hidalgo, que el 1810 va iniciar la lluita amb el famós “Crit de Dolores”. Aquest moviment va posar en marxa la guerra que finalment va portar a la independència de Mèxic el 1821 -
El moviment obrer i el primer sindicalisme a Catalunya va sorgir durant el segle XIX, quan els treballadors de les fàbriques van començar a organitzar-se per defensar els seus drets i reivindicar les situacions precàries en què es trobaven. Van crear associacions i sindicats per lluitar contra les males condicions laborals, els salaris baixos i les llargues jornades de treball, sent els inicis de la reivindicació obrera a Espanya.
-
Va començar després de la mort de Ferran VII, quan va deixar el tron a la seva filla Isabel II, cosa que va provocar que els carlistes lluitessin pel seu pretendent, Carles. Va afectar sobretot el País Basc, Navarra i Catalunya.
-
Quan Isabel II era molt petita després de la mort del seu pare, Ferran VII (1833), la seva mare, Maria Cristina, va assumir la regència i va governar Espanya en nom de la filla.
Durant aquests anys va haver-hi la Primera Guerra Carlina, i va haver d'acceptar les decisions liberals per mantenir el poder i protegir el tron d’Isabel II. -
Les Guerres Carlines van ser un conjunt de guerres civils a Espanya entre els partidaris d’Isabel II (isabelins) i els partidaris del germà de Ferran VII, Carles (carlistes), que volien un rei home i mantenir un model més tradicional i absolutista.
-
Quan Ferran VII va morir, no tenia cap hereu home, així que segons la tradició el tron hauria d’anar al seu germà. Però ell va decidir donar-lo a la seva filla Isabel II, cosa que mai s’havia fet abans a la història d’Espanya. Aquesta decisió va provocar les Guerres Carlines, un conflicte entre els partidaris d’Isabel (isabelins) i els partidaris del germà de Ferran (carlistes). -
La Isabel II va ser nomenada reina pel seu pare, Ferran VII, quan només tenia 3 anys, però al principi van governar la seva mare, Maria Cristina, i després el general Espartero com a regents. Quan va començar a governar ella mateixa, hi va haver molts canvis de governs, conflictes i revoltes. El seu regnat es pot dividir en fases: l’inici (1843–1854), els biennis progressistes i moderats (1854–1868), i finalment la Revolució de 1868 (“La Gloriosa”), que la va fer exiliar-se.
-
El ministre Mendizábal va vendre els béns de l’Església per ajudar l’Estat amb els diners i intentar repartir terra entre la gent. Aquesta mesura va canviar molt l’economia i la societat, sobretot a Catalunya, i va ser un dels primers passos cap a reformes liberals. -
El vapor Bonaplata era una de les màquines més moderna fins al moment i els seus treballadors la van cremar perquè creien que les màquines els prendrien la feina. -
El ministre Mendizábal va decidir vendre els béns de l’Església perquè Espanya pogués reduir el deute i repartir més terra entre la gent.
-
Espartero va governar durant el període de la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya, va ser regent després de Maria Cristina. Va aplicar polítiques liberals, però va ser impopular entre alguns sectors, cosa que el va fer abandonar el poder.
-
Conflicte més petit, que afecta principalment Catalunya, on els carlistes van intentar aixecar-se de nou, però els isabelins van guanyar consolidant així el regnat d'Isabel II.
-
Espanya va fer lleis per controlar el comerç. De vegades posaven impostos per protegir les fàbriques locals i altres vegades els reduïen per obrir mercats i afavorir el comerç.
-
La primera vaga general a Catalunya va passar el 1855. Els treballadors de diverses fàbriques es van unir per protestar contra les males condicions laborals i els baixos salaris. -
Espanya va participar en una expedició militar a la regió de Cotxinxina, al sud del Vietnam, juntament amb França. L'objectiu era protegir missioners i tenir presència a la zona. Va ser una expedició curta, però va marcar la seva implicació a Àsia.
-
Espanya va entrar en guerra amb el Marroc després que atacés Ceuta. El conflicte va acabar amb la victòria espanyola i la signatura del Tractat de Wad-Ras, que va ampliar els territoris sota control espanyol al Marroc.
-
Va ser l’inici de la Revolució de setembre, coneguda com “La Gloriosa”. El general Topete i altres militars van aixecar-se contra Isabel II perquè hi havia molta corrupció i problemes al govern. Aquest cop va fer que Isabel II s’exiliés i va obrir el camí al Sexenni Democràtic. -
La Revolució de setembre, o “La Gloriosa”, va ser una revolta popular i militar que va fer caure Isabel II. Els revoltats, formats per liberals, progressistes i militars estaven farts de la corrupció i els problemes del govern. Isabel II va haver d’exiliar-se, obrint el camí al Sexenni Democràtic i a la posterior elecció d’Amadeu de Savoia com a rei. -
El Sexenni Democràtic va ser un període de sis anys a Espanya que va començar amb la Revolució “La Gloriosa”, quan van fer fora Isabel II, i va acabar amb el retorn de la monarquia amb Alfons XII.
-
Després de la caiguda d’Isabel II, es va formar un govern provisional que havia d’organitzar el país i trobar un nou rei. Van fer reformes liberals i van intentar estabilitzar la situació política.
-
El 18 de maig de 1869, es va signar el Pacte de Tortosa, un acord entre republicans federalistes de Catalunya, València, Aragó i les Illes Balears. Aquest pacte defensava una organització territorial federal per Espanya, basada en l'autogovern dels territoris. -
Durant el seu govern, Amadeu de Savoia, un rei Itàlia, va tenir molts problemes perquè molts no l’acceptaven. Durant aquests anys hi va haver revoltes, conflictes amb carlistes i tensions entre diferents grups polítics fins a arribar a l'abdicació d'aquest.
-
El general Prim era un militar i polític que va acabar d'expulsar a Isabel II i va portar a Amadeu de Savoia com a rei d’Espanya. El 1870 el van assassinar, i això va deixar el país sense un dictador i va provocar molta inestabilitat política. -
La Tercera Guerra Carlina va començar perquè, després de l’exili d’Isabel II, van triar Amadeu de Savoia com a rei en lloc d’un Borbó carlista. Això va enfadar els carlistes, que van lluitar per posar al tron Carles VII, però finalment van ser derrotats i va quedar consolidat el regnat d’Amadeu i després d’Alfons XII.
-
Quan Amadeu va abdicar, es va declarar la Primera República, què va durar molt poc. Hi va haver diversos presidents i molts problemes interns, fins que el cop d’estat de Pavía va acabar amb la república i va permetre el retorn de la monarquia amb Alfons XII.
-
El Cop d’Estat de Pavía va ser el 1874 i va acabar amb la Primera República. Els militars, dirigits pel general Pavía, van intervenir perquè el govern era molt inestable. Després del cop, va tornar la monarquia amb Alfons XII, fill d’Isabel II.