-
Va morir Carles II sense successors al tron, creant una crisi monàrquica. En conseqüència, es van presentar dos possibles successors recolzats cada un per grans potències: Felip d'Anjou (net de la seva germana i recolzat per França i part d'Espanya) i Carles d'Àustria (recolzat per Anglaterra, Països Baixos, Àustria...). Finalment s'elegirà a Felip d'Anjou. -
La guerra es va iniciar quan es va firmar primerament el tractat de l'Haia formant la Gran Aliança i a continuació quan la Gran Aliança va declarar la guerra a Lluís XIV i a Felip V. A Catalunya els qui recolzaven al president austríac van signar el Pacte de Gènova el 20 de juny de 1705, el qual donava suport a Carles d'Habsburg. L'any 1705 van lliurar la batalla d'Almansa sortint guanyador Felip V. Finalment acabarà la guerra quan a Catalunya Barcelona caigui l'11 de setembre de 1714.
-
Pacte que expressa el suport de Catalunya a Carles d'Habsburg i rebuig a Felip V. Aquesta rebel·lió s'estén per gran part de la corona d'Aragó. -
Decret imposat a la majoria de territoris Espanyols per unificar-los. Vanimplementar forçadament una organització politicoadministrattiva per a tots els territoris. Van abolir las Corts dels diferents regnes (creant només les corts d'Espanya), van suprimir el Consell d'Aragó i Castella. Van demarcar les provincies posant capitans generals a cada una, que tenien poder militar, administratiu i judicial.
-
Tractat de pau que va posar fi a la guerra de Successió. El tractat d'Utrecht va ser firmat principalment per Països Baixos (Anthonie Heinsius) Prússia, Portugal, Savoia, França (Lluís XIV) i Espanya (Felip V), i el tractat de Rastatt va ser firmat per França i Àustria. Van arribar a un acord a canvi d'algunes cessions territorials a Austràlia (Milanesat, Nàpols, Sardenya i Flandes) i a la Gran Bretanya (Menorca i Gibraltar) juntament amb privilegis comercials a l'Amèrica hispànica. -
El seu regnat va ser pacífic i neutral on se centrava en reformes econòmiques, en el problema de les colònies americanes i les reformes internes. Va firmar el tractat de pau i va impulsar la cultura i la creació d'institucions buscant una millora intel·lectual de la població, creant diverses institucions científiques i culturals.
-
El cadastre d'Ensenada van ser una sèrie de mesures econòmiques i judicials ordenades per marquès de l'Ensenada que tenien com a objectiu substituir el complex sistema d'impostos vigent per una única contribució que té en compte les riqueses personals. L'important era conèixer que té cada persona en el moment per establir impostos justos.
-
Germanastre de Ferran VI, Carles III va és considerat uns dels màxims exponents del despotisme il·lustrat, ja que va fer moltes reformes administratives, econòmiques i territorials, evitant guerres, treien poder a l'església, potenciant la cultura i la ciència (creant universitats i escoles), va facilitar el comerç... peò era absolutista. Va centralitzar el poder a Madrid fent que es creés un malestar amb el poble i la noblesa, creant una resistència que esclatarà després de la seva mort.
-
Es van crear companyies privilegiades on l'estat cedia alguns monopolis de rutes o productes a canvi d'un pagament. Aquests monopolis ensopegaven amb el comerç de contraban britànic, així que la solució a la qual van arribar és fer un lliure comerç a alguns ports espanyols i d'altres americans. Gràcies a això, van patir un augment dràstic de les exportacions colonials i va ser beneficiós per a erradicar la crisi econòmica que encara patien. -
Carles IV té un regnat molt turbulent arran de la Guerra del Francès, l'herència de la crisi econòmica de l'Antic Règim i a les revoltes socials. La majoria del poder va recaure sobre la seva esposa i el seu amant Godoy.
-
Carles IV va unir-se a la coalició militar contra França arrel de la mort de Lluís XVI, creant la Guerra Gran. Van intentar plantar cara a França pel territori català, però la contraofensiva francesa va fer que retrocedissin fins a Urgell. Per fer front a la guerra es crea la Junta General del Principat, que organitzaven l'exèrcit que obliga França a retrocedir. La pau arriba quan els espanyols s'adonen que no poden fer front a França i firmen la Pau de Basilea.
-
Guerra que esclata quan Napoleó posa al seu germà Josep Bonaparte com a rei d'Espanya, després que Carles IV i Ferran VII cedissin la corona. El poble espanyol es va aixecar contra els francesos creant diverses revoltes on lluitaven els patriotes contra francesos i afrancesats (nobles espanyols que seguien la idiologia francesa). Va ser la primera derrota militar de Napoleó Bonaparte.
-
Seguit de lleis i decrets que posa fi a l'Antic Règim i comença un sistema liberal. Defineix els drets dels ciutadans, les llibertats civils, la seguretat individual, la igualtat fiscal i judicial repartint proporcionalment els impostos. La Constitució espanyola va servir com a model per molts països d'Europa i Amèrica. -
Amb la tornada de Ferran VII el poble l'acull amb els braços oberts. Ferran VII quan arriba al tron restableix l'Antic Règim i l'absolutisme i inutilitzant la Constitució espanyola, creant diverses revoltes i malestar social pels canvis que proposa. L'any 1820 esdevindran lliures totes les colònies americanes, desembocant a la pèrdua d'ingressos i més revoltes socials. Les revoltes van ser molt intenses perquè la majoria estava descontent amb les noves polítiques, inclús militars.
-
La pronunciació del coronel Riego va triomfar, obligant al rei que acceptes la Constitució i nomenar un nou govern. Amb la victòria del bàndol liberal, on van expandir les llibertats del poble i abolir l'Antic Règim (amb reformes eclesiàstiques, llibertat de reunió i d'impremta, eliminació de gremis i senyorius...). L'any 1822, després de descontentament de la pagesia, noblesa i l'Església, van fer una revolta contra el govern liberal, va haver-hi una gran revolta que marcaria l'inici del final.
-
Es va perdre Mèxic per la falta de recursos a causa de la recent guerra napoleònica, el desig d'autonomia per part de Mèxic i la seva unió popular i el pla d'Iguala. Això va comportar una gran pèrdua econòmica, agreujant encara més la crisi que ja patien.
-
Es va restablir el govern absolutista de Ferran VII gràcies a l'ajuda francesa dels Cent Mil Fills de Sant Lluís. Va haver-hi molta crisi econòmica per la pèrdua de les colònies i crisi popular per la tornada a l'absolutisme, fent que a Catalunya s'iniciés la Guerra dels Malcontents. Finalment, Ferran VII va tenir una filla (Isabel) amb la seva neboda fent que aquesta sigui la seva successora, promulgant, així, la Pragmàtica Sanció, que autoritzava la successió femenina.
-
Els carlins s'oposaven al liberalisme i a la centralització política, perquè la majoria dels carlins eren del clero o de la noblesa agrària. Els isabelins constituïen, en un primer moment, la alta noblesa, funcionaris i una part del clero. Exigien la fi de l'Antic Règim i de l'absolutisme.
On es va desenvolupar més el bàndol carlí, va ser a Navarra (organitzant un petit estat) i Catalunya. La guerra va acabar quan Espartero i Maroto van firmar el Conveni de Bargara (1839). -
Maria Cristina va “governar” fins que es va exiliar a França per culpa de les revoltes progressistes. Va ser una època molt violenta, ja que s'inicia la Primera Guerra Carlina, en la qual s'enfronten el bàndol Carlí (absolutistes) i el bàndol isabelí (liberals). Maria Cristina va donar suport al bàndol liberal aprovant lleis a favor d'aquest, però la seva política exterior es va mantenir neutral.
-
La Revolució Liberal va començar quan la reina va nomenar Martínez de la Rosa (liberal moderat) com a cap de govern. Al mateix moment va creixa la fam, les epidèmies i els continus atacs carlins, creant més malestar i desordre públic, cremant convents i fàbriques, com el Vapor Bonaplata. La reina va nominar a Mendizábal com a cap de govern, tornant a l'estat de calma. Aquest va crear moltes lleis, estatuts i constitució liberals i progressistes on el seu objectiu era acabar amb el carlisme.
-
El seu regnat es va caracteritzar per les constants revoltes carlines (per la guerra que encara existia) i pels constants canvis entre moderats, progressistes i unionistes. El seu regnat va acabar quan va sorgir una gran crisi i la van destituir del càrrec.
-
Va consistir en vendre terres del clero per fer que la població les pugui comprar, movent l'economia i fent que l'església perdi poder. Això va ser impulsat per Juan Álvarez Mendizábal, un ministre finances i primer ministre progressista, que ho va fer amb la millor de les intencions, però el poble no podia comprar les terres i els que podien van ser els nobles i burgesos. -
Va donar suport al bàndol progressista. Va intentar aprovar propostes liberals, la desamortització i la reorganització administrativa, va centralitzar el poder militar. Diverses revoltes per part dels moderats i les va reprimir amb poder militar (dictadura progressista) fins que Isabel II va ser major d'edat.
-
Es caracteritza per se un període de crisi financera, industrial, de subsistència i social. Van caure les accions (per la gran inversió i el poc ús del ferrocarril), va haver-hi la revolució de la Gloriosa i es va crear un nou govern provisional encapçalat per Prim. Prim va crear una nova constitució (1869) i va fer reformes econòmiques, fent que augmenti la popularitat del republicanisme. Tot i això, els carlins encara feien moltes revoltes apel·lant a la importància de la monarquia i el clero.
-
Arran de la inestabilitat política, la major part de la població (intel·lectuals, Militars i el poble) va donar suport al moviment de Juan B. Topete. Amb l'ajuda del general Prim i el general Serrano, van publicar un manifest on denunciava la corrupció monàrquica i demanava la contribució del poble en la causa. Es va generar una revolta que el govern va intentar posar fi, però van acabar sofrint una derrota que l'anomenaran la batalla d'Alcolea, el gobern va dimitir i la reina va exiliar-se. -
Van decidir buscar un mitjançant una tria. Amadeu de Savoia va ser elegit com a rei i des d'un primer moment van poder veure les dificultats d'una nova monarquia (la falta d'acceptació popular, part de l'exercit i els isabelins no van donar suport al rei). Serrano va presidir el primer govern monàrquic on, per la lluita de radicals i constitucionals, es van haver de fer 3 eleccions i una gran inestabilitat. Per les guerres, revoltes i poc suport el rei va renunciar.
-
Després de la renúncia de l'antic rei, es crea una república federal i s'intenta crear una nova Constitució, que acaba no aprovant. Els carlins, per la instauració de la república, creant més disturbis. Per la politica federalista, Cuba va entrar en guerra amb espanya per ser una terra independent a l'estat espanyol.
-
El general Pavía va irrompre a les Corts amb forces de guàrdia civil, imposant-se sense trobar resistència. A continuació el general Serrano va imposar un règim dictatorial, il·legalitzant i censurant la majoria de les llibertats que tenien. El 29 de setembre del mateix any, proclamen rei a Alfons XII.