-
La data real és aproximadament 1 300 000 000. (La web no deixava posar dates mes llunyanes) -
Al cap un temps infinitament petit les primeres particules subatòmiques: Netrons i Protons.
Formats per 3 quarks.
I al voltant giren electrons que no poden interectuar encara perqué fa massa calor (la temperatura era de 100 quintilions de graus.)
Els protons (p+) tenen càrrega elèctrica positiva. Els neutrons (n) no tenen càrrega elèctrica. Els electrons, (e-) tenen una càrrega elèctrica negativa. -
Hi havia en proporcions similars, però els neutrons es van anar convertint en protons a mesura que l’univers es refredava. Així, al cap d’una dècima de segon (30.000 milions de graus) hi havia 38 neutrons per cada 62 protons, i al cap d’un segon (10.000 milions de graus), 24 per cada 76. Uns 14 segons després, a 3.000 milions de graus, es van formar els primers nuclis de deuteri, i tres minuts més tard, quan la temperatura va baixar a uns mil milions de graus, aquests nuclis es van fer estables. -
Una supernova és l’explosió d’una estrella al final de la seva vida, que allibera molta energia i elements pesants. Pot sorgir per col·lapse de nucli en estrelles massives o per explosió termonuclear en nanes blanques. Aquesta explosió contribueix a la formació de noves estrelles i planetes.
Hi ha dos tipus principals de supernoves:
Passa en estrelles massives: formant un forat negre o estrella de neutrons.
Ocorre en nanes blanques: atrauen massa d’una estrella companya fins que exploten. -
Els electrons finalment han sigut capturats pels nuclis.
Uns minuts després del Big Bang, els nuclis d’hidrogen i deuteri es van fusionar formant heli, però encara no podien captar electrons. Passats uns 30 minuts, la matèria era un plasma. Uns 300.000 anys després, l’univers es va refredar suficient perquè es formessin àtoms i els fotons poguessin viatjar lliurement, fent-lo transparent. Amb el temps, la matèria es va organitzar en estrelles i galàxies. -
Fa 4.600 milions d’anys, el Sistema Solar es va formar quan una nebulosa de gas i pols es va contraure per gravetat. El Sol es va formar al centre i, del disc de material que el rodejava, van sorgir els planetes per acreció: els rocosos a prop del Sol i els gegants gasosos i de gel més lluny. El vent solar va netejar el disc i va acabar el procés. Tot i això, hi ha problemes amb el model, com la rotació del Sol i la posició d’Urà i Neptú. -
La nebulosa solar es va aplanar en un disc protoplanetari mentre augmentava la seva rotació i gravetat. La major part de la massa es va acumular al centre, on es va escalfar fins a iniciar la fusió nuclear i formar el Sol. La gravetat va fer que la matèria del disc es dividís en anells i fragments, que xocant entre sí van donar lloc als protoplanetes, inclosa la Terra. El vent solar va dispersar el material sobrant, permetent la condensació dels cossos majors. -
Fa uns 4.600–4.000 milions d’anys: formació de la Terra, gran activitat volcànica, oceans de lava i atmosfera primitiva sense oxigen.
-
Fa uns 4.500 milions d’anys, la Terra va experimentar una col·lisió gegantina amb un protoplaneta de la mida de Mart anomenat Teia/Orfeu. L’impacte va ser tan violent que va expulsar enormes quantitats de material de l’escorça terrestre, que van quedar orbitant al voltant del planeta. Amb el temps, aquests fragments es van agrupar i fusionar, formant finalment la Lluna, el satèl·lit natural de la Terra, i modificant significativament la seva evolució inicial. -
Durant el primer milió d’anys, la Terra era extremadament hostil, amb oceans de lava, alta activitat volcànica i una atmosfera tòxica sense oxigen. Aquesta etapa s'anomena l'Hàdic. Els constants impactes de meteorits van modificar la geologia i aportar possibles elements com l’aigua. Aquest període va permetre la formació de l’escorça sòlida i establir les condicions per la futura aparició de la vida. -
La teoria de l’origen intern suggereix que l’aigua ja existia dins de la Terra des de la seva formació, atrapada en minerals del mantell. A mesura que el planeta es refredava, aquesta aigua va ser alliberada gradualment a través de erupcions volcàniques i esquerdes a l’escorça, contribuint a la formació dels primers oceans. -
Fa uns 4.000–2.500 milions d’anys: estabilització de l’escorça terrestre i aparició de les primeres formes de vida unicel·lulars.
-
La teoria de l’arribada externa proposa que l’aigua a la Terra va ser aportada per asteroides i cometes amb gel. Quan aquests cossos van xocar amb el planeta, van alliberar l’aigua que contenien, acumulant-se a la superfície i formant els primers oceans. Aquesta hipòtesi està recolzada per la similitud isotòpica entre l’aigua dels meteorits i l’aigua terrestre. -
Les primeres formes de vida van aparèixer als oceans fa uns 3.800 milions d’anys. Eren organismes unicel·lulars procariotes, que es reproduïen i evolucionaven en un entorn estable protegit de la radiació solar. La teoria de la panspermia suggereix que compostos orgànics essencials podrien haver arribat a la Terra via meteorits, formant un “brou primitiu” on van sorgir les primeres cèl·lules, establint les bases per a la vida futura. -
Fa uns 2.500–541 milions d’anys: augment de l’oxigen a l’atmosfera (Gran Oxidació) i organismes més complexos unicel·lulars i multicel·lulars simples.
-
Fa uns 3.500 milions d’anys, els estromatòlits, colònies de cianobacteris, van començar a proliferar als oceans realitzant fotosíntesi, alliberant oxigen a l’atmosfera. Aquest oxigen va acumular-se, permetent la formació de la capa d’ozó i preparant el terreny per a la vida multicel·lular, evidenciada avui pels fòssils d’estromatòlits. -
Rodinia va ser un antic supercontinent format fa uns 1.100 milions d’anys, que reunia gairebé totes les masses terrestres del planeta. Es va estendre del pol sud fins a l’equador, modificant el clima i la circulació dels oceans. La seva formació i posterior fractura, fa uns 750 milions d’anys, van ser causades per la tectònica de plaques. La seva destrucció va generar erupcions, noves conques oceàniques i importants canvis climàtics, que podrien haver contribuït a un període de glaciació global. -
Fa uns 720 milions d’anys, la Terra va viure una glaciació extrema anomenada “Terra bola de neu”, durant la qual gairebé tot el planeta va quedar cobert de gel, fins i tot a l’equador. La causa principal va ser la reducció del diòxid de carboni i la disposició dels continents, que van ajudar al refredament global. Tot i les condicions extremes, la vida va sobreviure als oceans sota el gel. El període va acabar quan l’activitat volcànica va augmentar el CO₂ atmosfèric i va escalfar el planeta. -
Fa uns 540 milions d’anys, durant l’explosió càmbrica, es va produir una ràpida diversificació de la vida multicel·lular, amb l’aparició de la majoria dels grups animals actuals. Van sorgir organismes amb estructures dures com esquelets i petxines, deixant un ampli registre fòssil. Aquest gran augment de biodiversitat va ser afavorit per l’increment d’oxigen a l’atmosfera i els oceans, i per noves interaccions ecològiques com la depredació. -