-
La pèrdua de Cuba, Puerto Rico i Filipines va suposar la fi del mercat protegit per al tèxtil català i el cereal castellà, provocant una crisi de preus. No obstant això, el retorn dels capitals dels "indianos" va permetre la creació de nous bancs i indústries. Per evitar la fallida de l'Estat, el ministre Raimundo Fernández Villaverde va aplicar una reforma fiscal rigorosa que va sanejar la Hisenda Pública i va reduir el deute, tot i que va limitar la inversió pública inicial.
-
Espanya comença el segle amb una caiguda notable de la mortalitat (del 29‰ al 22‰) gràcies a millores higièniques i sanitàries, tot i que la mortalitat infantil seguia sent un llast. Amb una esperança de vida de només 34,8 anys, la població comença a créixer de forma sostinguda, iniciant-se també l'èxode rural cap a ciutats com Barcelona, Madrid i Bilbao, i una forta onada migratòria cap a Amèrica Llatina. -
-
El govern aprova el Pla d'Obres Públiques de Rafael Gasset, que posava el regadiu com la clau per modernitzar una agricultura estancada i poc competitiva. Paral·lelament, a Biscaia es funden els Altos Hornos de Vizcaya (AHV), consolidant el País Basc com el centre siderúrgic de la Península gràcies a l'intercanvi comercial de ferro basc per carbó gal·lès amb la Gran Bretanya. -
Es funda a Barcelona la Hispano-Suiza, marca d'automòbils de luxe que situarà Catalunya en el mapa tecnològic europeu. Al mateix temps, Eusebi Güell impulsa la cimentera Asland a Castellar de n'Hug; l'aparició del ciment pòrtland serà fonamental per a la construcció d'infraestructures i l'expansió del formigó en l'arquitectura moderna. -
Sota la pressió del Foment del Treball català i els terratinents castellans, s'aprova la Llei d'Aranzels. Aquesta mesura imposava elevats impostos als productes estrangers per garantir que el mercat espanyol consumís el blat de Castella, el tèxtil de Catalunya i el carbó d'Astúries, evitant la competència internacional però encarint el cost de la vida per a les classes populars.
-
La plaga, que havia entrat de França, acaba d'arrasar les vinyes de Catalunya. Això va obligar a una reconversió total: es van importar peus de cep americans (immunes a la plaga) i es van replantar les terres. Aquest canvi va tenir greus conseqüències socials, ja que va alterar els contractes de rabassa morta, provocant una forta conflictivitat entre propietaris i camperols. -
La fundació de "La Canadenca" (Barcelona Traction) per part de Pearson marca l'inici de la Segona Revolució Industrial a Espanya. L'electricitat va permetre que les fàbriques abandonessin les lleres dels rius (fi de les colònies tèxtils) per instal·lar-se a les ciutats, a més de permetre l'electrificació dels tramvies i l'enllumenat públic, canviant per sempre la fisonomia urbana. -
-
Espanya es va mantenir neutral durant la Primera Guerra Mundial, fet que la va convertir en la gran proveïdora de productes industrials i agrícoles (tèxtil, metalls, cereals) per als països en guerra. Aquesta conjuntura va generar una expansió econòmica sense precedents i uns beneficis extraordinaris per a la burgesia industrial i la banca (amb la creació del Banco Central o el Banco Urquijo), permetent la cancel·lació del deute extern de l'Estat.
-
Mentre els empresaris s'enriquien, les exportacions massives van provocar escassetat de productes bàsics a l'interior i un augment descontrolat dels preus. La inflació va arribar al 20%, però els salaris no van pujar al mateix ritme, provocant una pèrdua dràstica del poder adquisitiu de les classes baixes. Aquesta tensió va culminar en la Vaga General Revolucionària de 1917, on el moviment obrer es va unir per primera vegada per demanar canvis polítics i socials. -
La modernització urbana va seguir amb la inauguració del primer tram del Metro de Madrid, facilitant el transport massiu en una ciutat que creixia ràpidament. A Barcelona, la conflictivitat laboral va assolir el seu punt àlgid amb la Vaga de la Canadenca, que va paralitzar l'electricitat i la indústria durant setmanes. La victòria obrera va ser històrica: el govern va haver d'aprovar el decret de la jornada laboral de 8 hores, convertint Espanya en un dels primers països del món en aplicar-la. -
Un cop acabada la Gran Guerra, els països bel·ligerants van recuperar la seva producció i van deixar de comprar a Espanya. Les exportacions van caure en picat, provocant el tancament de fàbriques, fallides bancàries (com el Banc de Barcelona) i un augment massiu de l'atur. Aquesta crisi econòmica va radicalitzar els sindicats i va portar al període més violent del pistolerisme a Catalunya, on la patronal i els obrers es van enfrontar en una guerra bruta.
-
-
Primo de Rivera opta per un model econòmic nacionalista i impulsa grans monopolis estatals. Es crea la Compañía Telefónica Nacional de España (CTNE) per unificar el servei telefònic sota control espanyol. Al mateix temps, la tecnologia avança amb la primera emissió de Ràdio Barcelona (EAJ-1), marcant l'inici dels mitjans de comunicació de masses, i la inauguració del Gran Metro de Barcelona, que modernitza definitivament el transport urbà de la ciutat. -
Aprofitant la bona conjuntura econòmica internacional (els "feliços anys vint"), el règim va realitzar una inversió massiva en infraestructures. Es van crear les Confederacions Hidrogràfiques per potenciar el regadiu i l'energia hidroelèctrica, es van construir milers de quilòmetres de carreteres (Circuito Nacional de Firmes Especiales) i es va modernitzar el ferrocarril. Aquesta activitat va reduir l'atur, però va generar un dèficit pressupostari i un deute públic que hipotecarien l'Estat.
-
Es funda CAMPSA (Compañía Arrendataria del Monopolio de Petróleos), una mesura estratègica per controlar el mercat del combustible i reduir la dependència de les companyies estrangeres. El règim s'emmiralla en el model feixista italià i aplica el corporativisme, intentant eliminar els conflictes laborals mitjançant els Comitès Paritaris, on l'Estat feia d'àrbitre entre patrons i treballadors (sector del qual la UGT va participar inicialment, a diferència de la CNT prohibida). -
Barcelona i Sevilla van organitzar les Exposicions Internacionals com un gran acte de propaganda per mostrar al món una Espanya moderna, estable i pròspera. A Barcelona, això va suposar la urbanització definitiva de la muntanya de Montjuïc i la Plaça Espanya. Tanmateix, a finals d'any, el Crack de Wall Street va desencadenar la Gran Depressió; tot i que el proteccionisme va retardar l'impacte a Espanya, la caiguda del comerç exterior i la fugida de capitals van sentenciar la viabilitat econòmica -
Apareix la premsa de masses com a instrument d'influència política i es multipliquen els espais de reunió: els Casinos per a la burgesia i, sobretot, els Ateneus Populars per a les classes obreres, que esdevenen centres de debat, biblioteques i plataformes de difusió de les noves idees republicanes i socialistes. -
Espanya arriba al final de la Restauració presentant una forta desigualtat regional: mentre Catalunya, el País Basc i Madrid s'han consolidat com a zones industrials modernes i urbanes, bona part de l'interior i el sud segueixen ancorats en una agricultura de latifundi poc competitiva. Tot i això, el canvi social és real: l'alfabetització ha pujat al 70% (comparat amb el 45% del 1900), fet que genera una opinió pública més crítica i independent. L'esperança de vida s'ha elevat fins als 50 anys. -
Tot i que el proteccionisme espanyol va fer de coixí inicial, els efectes del Crack de 1929 es fan evidents el 1931. El comerç exterior s'enfonsa (caiguda de les exportacions agrícoles i mineres) i la inestabilitat política provoca una fugida de capitals massiva cap a l'estranger. La pesseta es devalua fortament, encarint les importacions i augmentant el malestar social. Aquesta precarietat econòmica serà el teló de fons que accelerarà el desig de canvi de règim. -
La proclamació de la Segona República no és només un canvi polític, sinó també una resposta a la necessitat de reformes estructurals que el sistema de la Restauració no havia pogut resoldre: la reforma agrària per eliminar la dualitat del camp, la reforma educativa per culminar l'alfabetització i una nova política econòmica per fer front a la crisi internacional.