-
L'ús de l'electricitat és limitat. Es destina principalment a la il·luminació pública, tramvies, edificis públics i algunes cases particulars.
-
L'economia catalana deixa de dependre només del teixit per obrir-se a nous sectors:
Pèrdua de pes del tèxtil: Tot i que continua sent el sector principal, passa de representar el 67,1% (1890) al 48,1% (1930) del total industrial.
Sectors emergents (els més importants):
Química i Metal·lúrgia.
Construccions mecàniques.
Sector elèctric. Sectors en creixement: Mineria, ciment, siderúrgia i indústries lleugeres (cuir, paper, confecció). -
Es produeix un descens generalitzat de la mortalitat (del 28,9‰ al 21,3‰) gràcies a les millores en l'alimentació i la higiene urbana. Això va fer que la població espanyola passés de 18,6 a 23,5 milions d'habitants en només tres dècades.
-
Tot i la pèrdua de les colònies, es va produir un procés de sanejament econòmic: 1898: Crisi per la pèrdua de mercats i deute de guerra.
1899: El Banc d'Espanya passa a controlar l'emissió de bitllets per estabilitzar la pesseta i limitar la inflació. Primera dècada del segle XX:
Els diners que tornen de Cuba permeten fundar bancs moderns (Banc Bilbao, Biscaia,r, Hispanoamericà, Espanyol de Crèdit).
Per primer cop s'aconsegueix un pressupost positiu gràcies al control de la despesa pública. -
Per connectar una ciutat que ara era molt més gran, es van realitzar obres d'infraestructura fonamentals.
Es van obrir grans vies com la Via Laietana, es va construir el primer metro per facilitar la comunicació ràpida i es van urbanitzar espais de lleure com Montjuïc i el Tibidabo -
Població activa: Espanya era un país eminentment agrari. Dels 7,4 milions de persones actives, 5,2 milions (2/3) treballaven al camp i la pesca.
Dualitat agrícola: Coexistia una agricultura mediterrània dinàmica amb una de cerealista (interior) endarrerida.
Sector Cerealista: Representava el 50% de la producció, però era molt poc productiu. Els preus eren alts a causa del proteccionisme, cosa que empobria les famílies i frenava la indústria. -
Les repercussions positives de l'electrificació es van afegir a dues grans innovacions: l'avenç en la destil-lació del petroli i els progres-sos técnics en la mecánica de motors. Totes dues innovacions van permetre revolucionar els transports de la primera meitat del segle XX amb l'aparició de l'automobil. Espanya no va quedar al marge d'aquesta revolució, sobretot mitjançant la importació d'automobils.
-
Descens de l'analfabetisme: * 1900: 55% analfabets. 1930: es redueix al 30%. Aparició de la premsa de masses: Els diaris es converteixen en eines de creació d'opinió pública independent. Nou associacionisme (1900-1930): Creació de més de 1.880 entitats a Catalunya. Consolidació de l'esport: L'esport passa de ser elitista a ser un espectacle de masses (naixement dels grans clubs de futbol). Revolució del transport: Construcció dels primers Metros a Madrid (1919) i Barcelona (1924).
-
Primer terç del segle XX.
Catalunya viu una Segona Revolució Industrial. El nombre de treballadors del sector es triplica i la productivitat augmenta a tots els sectors. El nivell d'industrialització catalana arriba a ser cinc vegades superior al de la resta d'Espanya. -
Primer terç del segle XX, els governs apliquen una política basada en dos pilars: Proteccionisme: Impostos a la importació per evitar la competència estrangera. Neix de l'aliança entre els cerealistes castellans i els industrials bascos i catalans. 1907: Llei de protecció a la indústria nacional. L'Estat només pot comprar productes espanyols en els seus contractes. Intervencionisme: L'Estat ajuda les empreses privades amb subsidis i exempcions fiscals per reduir el seu risc econòmic.
-
Creixement de la classe mitjana (1930): Arriba als 4 milions de persones . Aparició del republicanisme (anys 20): Les classes mitjanes comencen a veure la República com la solució per modernitzar el país. Creixement del proletariat: Augment massiu d'obrers industrials a Catalunya, Madrid i el País Basc. Auge sindical: Creixement de l'afiliació a la CNT i la UGT i augment de la conflictivitat social per l'atur i els preus.
-
L'Estat inverteix fortament per modernitzar el país, especialment durant els anys vint: Carreteres: Es passen de 30.000 km el 1900 a 90.000 km el 1930. 1924: Creació de la Compañía Telefónica Nacional de España. El 1930 ja hi havia 222.000 abonats. Ferrocarril: S'inicia l'electrificació de la xarxa. Comunicacions: Es duplica l'extensió de la xarxa de telègrafs
-
L'arribada de productes més barats dels EUA, Argentina i Rússia va enfonsar els preus europeus.
La Fil·loxera: Un insecte provinent d'Amèrica va destruir un terç dels ceps de vinya a Espanya. A Catalunya, la plaga va ser total el 1910, provocant una crisi social i econòmica profunda.
"Rabassa Morta" (Catalunya): La mort de les vinyes va fer que els contractes dels pagesos (rabassaires) s'extingissin, provocant tensions amb els propietaris que volien noves condicions pitjors -
Creació a Barcelona de la marca Hispano-Suiza, pionera en la fabricació d'automòbils. -
El gran problema era el latifundi al sud (grans propietaris conservadors) i el minifundi al nord (terres massa petites per ser rendibles).
Èxode rural: La pobresa i la subsistència van obligar molts pagesos a emigrar cap a les ciutats o a l'estranger.
Es van fer repartiments simbòlics el 1907 i 1917, però la gran Reforma Agrària no va arribar fins al 1932 (Segona República). -
L'electricitat s'estén massivament a la indústria, permetent mecanitzar les fàbriques i reduir costos.
-
Començament del segle XX.
La banca catalana entra en decadència. Malgrat ser una potència industrial, Catalunya perd autonomia financera i passa a dependre de la banca madrilenya i basca. -
A principis de segle, hi havia una sortida massiva de població cap a Amèrica, però un fet internacional va canviar la tendència. L'onada migratòria cap a Amèrica del Sud i Cuba, que havia mobilitzat més d'un milió de persones, es va frenar a partir de 1914 a causa de l'esclat de la Primera Guerra Mundial, que va fer créixer el perill i les dificultats de la navegació marítima. -
Espanya es va mantenir neutral, cosa que la va convertir en la gran subministradora dels països en guerra.
Es van exportar quantitats massives de tèxtils (llana i cotó), metalls, calçat, productes químics i aliments. Sectors més beneficiats:
Siderúrgia basca.
Mineria asturiana.
Tèxtil i metal·lúrgia de Catalunya. El transport era difícil i això va fer baixar l'exportació de productes tradicionals com la taronja. -
L'any 1917, Espanya importava la meitat que el 1913. Preus alts: Tot i comprar menys quantitat, el cost va ser elevat perquè els preus internacionals havien pujat pel conflicte. -
Quan la guerra es va acabar, la bombolla va esclatar: L'any 1919, la demanda exterior va caure en picat perquè els països europeus van tornar a produir els seus propis béns. Període de crisi: Espanya va entrar en una forta recessió econòmica que va durar cinc anys, fins al 1924.
-
Barcelona va créixer espectacularment no només per construcció, sinó absorbint els pobles del voltant per convertir-se en una gran metròpoli.
L'any 1897 es van integrar municipis com Gràcia, Sant Gervasi, Sant Martí de Provençals, Sant Andreu del Palomar, Sants i les Corts. Més tard, es van afegir Horta (1904) i Sarrià (1921). -
Inici (1923): Espanya encara arrossegava la crisi de la postguerra de la Gran Guerra. Canvi de conjuntura: La dictadura coincideix amb els "feliços anys vint" a nivell internacional. Resultats: Etapa de prosperitat, expansió industrial, estabilitat i augment de l'ocupació.
-
Aquesta política de grans despeses va tenir conseqüències financeres greus: Manca de reforma fiscal: L'Estat gastava molt però no pujava els impostos (ingressos). Deute Públic: Per pagar les obres, l'Estat va emetre deute massivament. Dada clau: L'any 1929, l'endeutament era set cops superior al del 1924. Això va ser una càrrega heretada per la Segona República (1931).
-
Millorar la situació de l'agricultura i augmentar la seva productivitat, ja que l'endarreriment del camp era un obstacle per al desenvolupament del país.
Es van promoure com una eina per a l'extensió del regadiu. Era una de les mesures dels governs per intentar solucionar la pobresa dels pagesos i els conflictes socials que aquesta generava. -
Concentració de riquesa: Catalunya, el País Basc i Madrid eren les úniques zones amb rendes molt per sobre de la mitjana.
Zones deprimides: Canàries, Galícia i Castella-la Manxa tenien una renda un 40% inferior a la mitjana.
Problemes estructurals: Indústria poc competitiva, dependència de patents estrangeres i falta de tradició industrial a la major part del territor -
Efectes positius: Millora de la tecnologia, augment de la productivitat privada i creació d'un mercat interior gràcies als transports. Efectes negatius: * Preus alts: El proteccionisme feia que els productes fossin més cars per als ciutadans, limitant la demanda. Dèficit públic: Les grans inversions en infraestructures van duplicar la despesa pública i van agreujar el deute de l'Estat.
-
Cap a 1930, Barcelona i Madrid arriben al milió d'habitants per primer cop. A Catalunya, aquest creixement va ser tan fort per l'arribada d'immigrants (d'Aragó, València o Múrcia) que, en aquell any, un de cada cinc habitants de Catalunya havia nascut fora del Principat. -
El creixement causat per l'arribada d'immigrants per treballar a la indústria i les obres públiques va culminar en una xifra històrica.
L'any 1930, Barcelona es va convertir en la ciutat més poblada d'Espanya, assolint exactament 1.005.565 habitants. -
Es va posar en marxa durant la Segona República.
Igual que el pla de 1902 i les Confederacions de 1926, el seu objectiu era augmentar la productivitat de les terres mitjançant el regadiu.
Aquest tipus de mesures (juntament amb l'ús de fertilitzants i la mecanització) van permetre que el valor de la producció agrària augmentés un 55% entre el 1900 i el 1930