Edat Contemporània

  • Period: to

    GUERRA CIVIL AMERICANA

    Moment en el que America entre en guerra entre 2 parts
  • CANAL SUEZ

    CANAL SUEZ

    El año 1869 es crucial para el Canal de Suez porque marcó su inauguración oficial el 17 de noviembre, después de diez años de construcción. Este proyecto de ingeniería conectó por primera vez el Mar Mediterráneo con el Mar Rojo, creando así la ruta marítima más corta entre Europa y Asia
  • UNIFICACIO ITALIANA

    UNIFICACIO ITALIANA

    La unificació italiana va ser el procés històric que, al llarg del segle XIX, va portar a la unió dels diversos Estats en què la península itàlica estava dividida, majoritàriament vinculats a dinasties considerades «no italianes», com els Habsburg o els Borbons.
  • UNIFICACIO ALEMANYA

    UNIFICACIO ALEMANYA

    La unificació alemanya va ser un procés històric que va culminar amb la creació de l'Imperi Alemany el 1871. Aquest procés, dut a terme principalment per Prússia sota el lideratge del rei Guillem I i el canceller Otto von Bismarck
  • CONFERENCIA DE BERLIN

    CONFERENCIA DE BERLIN

    es refereix principalment a dos acords històrics diferents: el primer va ser signat el 1878 per posar fi a la guerra entre Rússia i l'Imperi Otomà, i el segon, encara que no és un tractat com a tal sinó un acord entre potències europees, es refereix a la Conferència de Berlín de 1884-1885, que va regular la colonització europea d'Àfrica.
  • Period: to

    PAU ARMADA

    Moment en el que no hi ha guerres pero les potencies es van armant
  • REVOLUCIO 1905(BLODY SUNDAY)

    REVOLUCIO 1905(BLODY SUNDAY)

    El Bloody Sunday de 1905 va ser una massacre de manifestants pacífics per part de l’exèrcit tsarista. Va marcar un punt d’inflexió i va mostrar el descontentament profund de la població russa amb l’autocràcia del tsar.
  • 1A GUERRA BALCANICA

    1A GUERRA BALCANICA

    La primera guerra balcànica va ser un enfrontament bèl·lic que va tenir lloc els anys 1912 i 1913 entre les nacions reunides a la Lliga Balcànica
  • 2A GUERRA BALCANICA

    2A GUERRA BALCANICA

    La segona guerra dels Balcans va ser un breu conflicte que va enfrontar l'estiu del 1913 a Bulgària amb els seus antics aliats de la Lliga Balcànica
  • CANAL PANAMA

    CANAL PANAMA

    A partir de l'1 d'abril del 1914, la Comissió del Canal Ístmic va deixar d'existir i una nova entitat administradora, el Governador de la Zona del Canal, va ser establerta oficialment. El Coronel Goethals es va convertir en el primer Governador del Canal de Panamà, confirmat per unanimitat pel Senat.
  • BATALLA MARME

    BATALLA MARME

    La Batalla del Marne es refereix a dos enfrontaments clau a la Primera Guerra Mundial. La Primera Batalla del Marne 5-12 de setembre de 191) va ser una victòria aliada França i Regne Unit que va aturar l'avenç alemany cap a París, el fracàs del Pla Schlieffen i va iniciar la guerra de trinxeres al Front Occidental.
  • Period: to

    1A GUERRA MUNDIAL

    La Primera Guerra Mundial va ser un conflicte global que es va lliurar entre 1914 i 1918, enfrontant les potències mundials de l'època en dos grans blocs: les Potències Centrals (Alemanya, Àustria-Hongria, Imperi Otomà) i l'Entente (Regne Unit, França, Rússia, més tard Itàlia i EUA). Es va caracteritzar per l'ús de noves tecnologies militars, com les metralladores i els gasos tòxics,
  • ATEMTAT SARAJEVO

    ATEMTAT SARAJEVO

    l'assassinat de l'arxiduc Francisco Fernando, hereu del tron ​​austrohongarès, i la seva dona Sofia el 28 de juny de 1914 a Sarajevo
  • BATALLA TANNENBERG

    BATALLA TANNENBERG

    La batalla va tenir com a conseqüència la gairebé total anihilació del 2n Exèrcit rus, i una sèrie de batalles immediatament posteriors van destruir la major part del 1r Exèrcit rus també, la qual cosa va deixar en molt mala situació bèl·lica a Rússia fins a la primavera de 1915.
  • Period: to

    GUERRA DE TRINXERES

    El 1915, el front occidental de la Primera Guerra Mundial va entrar completament a la fase de guerra de trinxeres, marcant el pas d'una guerra de moviments a una guerra de posicions.
  • BATALLA SOMME

    BATALLA SOMME

    La batalla va tenir com a conseqüència la gairebé total anihilació del 2n Exèrcit rus, i una sèrie de batalles immediatament posteriors van destruir la major part del 1r Exèrcit rus també, la qual cosa va deixar en molt mala situació bèl·lica a Rússia fins a la primavera de 1915.
  • REVOLUCIO DE FEBRER

    REVOLUCIO DE FEBRER

    Una manifestació espontània de dones a Petrograd va convertir-se en una revolta massiva on obrers i soldats es van unir. La protesta va esdevenir tan gran i ingovernable que va acabar amb la caiguda del tsar i va obrir el camí cap a la Revolució Russa de 1917.
  • BATALLA VERDUN

    BATALLA VERDUN

    El vencedor de Verdún fue Philippe Pétain, un general francés que lideró las fuerzas de su país durante la batalla de la Primera Guerra Mundial y se ganó el apodo de "el vencedor de Verdún" por la defensa exitosa del territorio francés. Su liderazgo le valió gran prestigio y más tarde fue nombrado Mariscal de Francia.
  • PERIODI INTERREVOLUCIONARI(tesis d'abril, fets del juliol, i fets d'agost)

    PERIODI INTERREVOLUCIONARI(tesis d'abril, fets del juliol, i fets d'agost)

    Entre febrer i octubre de 1917, Rússia va viure un període de desordre amb dos poders enfrontats (Govern Provisional i Sòviets). La guerra, la crisi i la incapacitat del govern van permetre que els bolxevics guanyessin suport i finalment conquistessin el poder a la Revolució d’Octubre.
  • REVOLUCIO DE LOCTUBRE

    REVOLUCIO DE LOCTUBRE

    La Revolució d’Octubre és el cop de mà dels bolxevics que, aprofitant el descontent general, van prendre Petrograd, van enderrocar el Govern Provisional i van instaurar el primer estat comunista de la història.
  • 2A BATALLA MARME

    2A BATALLA MARME

    Segona Batalla del Marne juliol-agost de 1918 va ser l'última ofensiva alemanya, que va fracassar davant un contraatac aliat massiu, marcant el principi de la fi de la guerra.
  • Period: to

    REPUBLICA DE WEIMAR

    La República de Weimar va ser la primera democràcia alemanya, marcada per crisis econòmiques, inestabilitat política i l’oposició dels extremistes, que finalment van permetre l’ascens del nazisme.
  • Period: to

    NEP( NOVA POLITICA ECONOMICA

    La NEP, aplicada entre 1921 i 1928 a la Unió Soviètica, va ser un recul tàctic del comunisme estricte, que va permetre activitat privada limitada (agricultura, comerç, petites indústries) mentre l’Estat mantenia el control de la indústria pesada, banca i comerç exterior. Gràcies a la NEP l’economia va començar a recuperar‑se després de la guerra i la crisi, però finalment va ser abandonada el 1928 per tornar a una economia totalment estatal amb col·lectivització i plans centralitzats.
  • ARMISTICI DE COMPIEGNE

    ARMISTICI DE COMPIEGNE

    L'Armistici de Compiègne va ser l'acord signat l'11 de novembre de 1918 que va posar fi a la Primera Guerra Mundial entre els Aliats i l'Imperi alemany. Es va signar en un vagó de tren al bosc de Compiègne
  • APARICIO DE MUSOLINI

  • PAU PARIS

    PAU PARIS

    La Conferència de pau de París va ser una trobada entre els governants dels països aliats que van vèncer a la Primera Guerra Mundial (1914-1918). Es va celebrar a la capital de França amb l'objectiu de negociar les condicions per a la redacció dels tractats de pau amb les nacions vençudes
  • TRACTAT DE VERSALLES

    TRACTAT DE VERSALLES

    El Tractat de Versalles va ser un tractat de pau que es va signar a la Sala dels Miralls del Palau de Versalles a França al final de la Primera Guerra mundial
  • Period: to

    EUA POSPERITAT I CRISI(feliços anys 20)

    Els Feliços Anys 20 van ser una dècada de gran prosperitat econòmica, avenços culturals i canvis socials, especialment als EUA i Europa. Van ser anys de modernitat i oci, però també d’inestabilitats que van acabar desembocant en la crisi de 1929.
  • PUTSH DE KAPP

    PUTSH DE KAPP

    El Putsch de Kapp va ser un intent de cop d’estat feixista i militar contra la República de Weimar, que fracassà gràcies a una vaga general massiva.
  • PARTIT NACIONAL FEIXISTA

    PARTIT NACIONAL FEIXISTA

    El Partit Nacional Feixista va ser el partit de Mussolini que va instaurar una dictadura autoritària a Itàlia, basada en nacionalisme, lideratge personal i control total de l’Estat.
  • ELECCIONS I MARXA SOBRE ROMA

    ELECCIONS I MARXA SOBRE ROMA

    Els feixistes van créixer políticament després de les eleccions de 1921, i amb la Marxa sobre Roma de 1922, Mussolini va aconseguir el poder sense lluita directa, instaurant la dictadura feixista a Itàlia.
  • CONSTITUCIO DE LA URSS

    CONSTITUCIO DE LA URSS

    La Constitució de 1923 va organitzar legalment la nova URSS i va concentrar el poder polític en el govern central i en el Partit Comunista.
  • EMPRESONAMENT A HITLER

    EMPRESONAMENT A HITLER

    Empresonen a Hitler i escriu un llibre anomenat mein kampt.
  • OCUPACIO FRANCOBELGA DEL RUHR

    OCUPACIO FRANCOBELGA DEL RUHR

    L’ocupació franco-belga del Ruhr (1923) va ser una resposta al retard alemany en pagar les reparacions. Va provocar vaga, crisi econòmica i hiperinflació, mostrant la debilitat de la República de Weimar.
  • PUTSCH DE MUNICH

    PUTSCH DE MUNICH

    El Putsch de Munic va ser un intent fallit d’Adolf Hitler i els nazis de prendre el poder per la força el 1923. Tot i fracassar, va augmentar la seva fama i va marcar la seva estratègia futura de conquerir el poder pel camí legal.
  • EMIGRACIO TROTSKI

    EMIGRACIO TROTSKI

    Trotsky va ser expulsat de la URSS el 1929 per la seva oposició al règim de Joseph StalIN
    A partir d’aleshores va viure en exili a diversos països: Turquia, França, Noruega i finalment Mèxic.
  • ELECCIONS AMB VIOLENCIA

    Les eleccions de 1924 van ser manipulades amb violència i frau pel Partit Nacional Feixista, permetent a Mussolini consolidar la seva dictadura a Itàlia.
  • CREACIO SA

    CREACIO SA

    Les SA eren la milícia paramilitar del Partit Nazi: vestien camises marrons, protegien mítings nazis, intimidaven rivals i enemics del règim i van ajudar que el Adolf Hitler arribés al poder.
  • CREACIO SS

    CREACIO SS

    La SS va ser fundada per ordre de Adolf Hitler l’abril de 1925 com a petit grup de guarda personal per protegir-lo a ell i altres líders nazis
  • Period: to

    GOVERNS CONSERVADORS

    Entre 1925 i 1934, la República de Weimar alterna estabilitat econòmica inicial amb la crisi de la Gran Depressió, l’ascens de l’extremisme i la incapacitat dels governs conservadors de defensar la democràcia, obrint pas a Hitler.
  • Period: to

    PLANS QUINQUENNALS

    Els plans quinquennals marquen la transformació radical de la URSS: d’un estat agrari a una potència industrial i militar. Van servir per consolidar el règim comunista, centralitzar l’economia i garantir l’autosuficiència de l’Estat. Però també van revelar els límits d’una economia planificada: sacrifici humà, repressió, fam, i un model molt estrictre de control polític i social.
  • INDEPENDENCIA PAISOS COLONIALS

    el paisos que estant colonitzats per estats uniut,la urss.. deixen de estaaro
  • ESFONDRAMENT URSS

  • NEW DEAL(gran depresio economica)

    NEW DEAL(gran depresio economica)

    El New Deal va ser un programa de Roosevelt per sortir de la Gran Depressió: combinava ocupació pública, reformes financeres i ajuda social. Va canviar el paper del govern federal a EUA i va protegir els ciutadans davant futures crisis.
  • CREACIO GESTAPO

    CREACIO GESTAPO

    La Gestapo va ser creada el 1933 per Hermann Göring com a policia política de Prússia, però sota el mandat d’Heinrich Himmler va esdevenir la policia secreta nacional de l’Alemanya nazi — un instrument de terror estatal, repressió i persecució sistemàtica.
  • INCENDI DE REICHSTAG

    INCENDI DE REICHSTAG

    L’incendi del Reichstag és considerat un punt d’inflexió clau: va marcar la fi de la democràcia a la que havia estat la República de Weimar, i va obrir el camí a l’establiment de la dictadura de Hitler. És un exemple de com un incident real o provocat pot servir com pretext per l’abolició de drets, la persecució política i el canvi radical del sistema de govern.
  • MORT DE HINDENBURG

    MORT DE HINDENBURG

    Hindenburg va morir l’2 d’agost de 1934.
    Just el dia abans, el govern de Adolf Hitler havia aprovat una llei que fusionava els càrrecs de president i canceller.
    Amb la seva mort, Hitler va assumir tots els poders: es va convertir en Führer i dictador absolut d’Alemanya.
  • LLEIS NUREMBERG

    LLEIS NUREMBERG

    Les Lleis de Nuremberg (1935) eren les lleis racials del règim nazi que privaven els jueus de la ciutadania alemanya i prohibien els matrimonis i relacions sexuals entre jueus i “alemanes de sang germana o afí
  • PACTE ANIKOMINTORN

    PACTE ANIKOMINTORN

    El Pacte Antikomintern 1936 va ser un acord entre Alemanya i Japó I més tard Itàlia contra la Internacional Comunista, liderada per l’URSS.
  • CONFERENCIA DE MUNICH

    CONFERENCIA DE MUNICH

    La Conferència de Munic 1938 va ser una reunió entre Alemanya, el Regne Unit, França i Itàlia, on es va permetre a Hitler annexar els Sudets, una zona de Txecoslovàquia amb població alemanya. Les potències europees ho van acceptar per intentar evitar una guerra, però Txecoslovàquia no va participar en la decisió.
  • PACTE DACER

    El Pacte d’Acer (1939) va ser una aliança militar i política entre Alemanya nazi i Itàlia feixista.
  • PACTE MOLOTOV REIBERNOTROP

    PACTE MOLOTOV REIBERNOTROP

    El Pacte Molotov-Ribbentrop va ser un acord entre Alemanya nazi i la Unió Soviètica signat el 23 d’agost de 1939. Oficialment, era un pacte de no agressió, és a dir, cap dels dos països atacaria l’altre. Però tenia una clàusula secreta: els dos estats es repartien zones d’influència a Polònia i altres països de l’Europa de l’Est, de manera que podien expandir-se sense conflictes entre ells.
  • BATALLA DANGLATERRA

    BATALLA DANGLATERRA

    La Batalla d’Anglaterra (1940) va ser un dels primers grans enfrontaments aerians de la Segona Guerra Mundial
  • ATAC PEARL HARBOR

    ATAC PEARL HARBOR

    7 de desembre de 1941 Japó va bombardejar per sorpresa la base nord‑americana de Pearl Harbor (Hawaii), causant uns 2.400 morts i destruïnt gran part de la flota del Pacífic. Aquest atac va forçar els EUA a entrar a la Segona Guerra Mundial i va marcar un abans i un després en la història global.
  • Period: to

    BATALLA DE L'ATLANTIC

    La Batalla de l’Atlàntic va ser una llarga confrontació naval durant la Segona Guerra Mundial, centrada en el control de les rutes marítimes de l’Atlàntic.
  • Period: to

    AFRIKA KORPS

    L’Afrika Korps representa un dels exemples més coneguts de guerra mòbil i blindada en condicions desèrtiques. La seva creació, les seves victòries i finalment, la seva derrota, formen part essencial de la història de la Segona Guerra Mundial especialment de la campanya del Nord d’Àfrica. També, la figura de Rommel com a líder militar va contribuir al mite i la memoròria d’aquest cos.
  • Period: to

    OPERACIO BARBA ROJA

    L’Operació Barbarossa, iniciada el 22 de juny de 1941, va ser la gran invasió alemanya de la URSS, buscant una victòria ràpida i l’annexió de terres. Malgrat els èxits inicials, va fracassar a causa de la resistència soviètica, les llargues distàncies, la logística fallida i l’hivern rus, i va esdevenir l’inici del front més sagnant de la Segona Guerra Mundial.
  • BATALLA MAR DE CORAIN

    BATALLA MAR DE CORAIN

    La Batalla del Mar del Coral 4–8 maig 194) va ser el primer gran combat naval entre portaavions de la Segona Guerra Mundial; va impedir l’avanç japonès cap a Austràlia i va marcar un punt d’inflexió en la guerra al Pacífic.
  • BATALLA MIDWAY

    BATALLA MIDWAY

    La Batalla de Midway4‑7 juny 1942)va ser una victòria decisiva dels Estats Units sobre el Japó: enfonsant quatre portaavions japonesos, va aturar l’expansió nipona i va marcar un abans i un després en la guerra al Pacífic.
  • Period: to

    EL ALEMAIN

    La Batalla de El Alamein (1942) va ser la gran derrota de l’Eix a l’Àfrica del Nord: els aliats van aturar l’avanç alemany cap a Egipte i el Suez, van trencar les defenses enemigues i van començar la reconquesta del desert. Aquesta victòria va marcar el gir de la guerra a favor dels aliats a la regió.
  • Period: to

    BATALLA GUADALCANAL

    La Batalla de Guadalcanal agost 1942 – febrer 194) fou la primera gran ofensiva aliada al Pacífic: enormes combats per terra, mar i aire que acabaren amb una victòria estratègica aliada i amb l’inici del declivi militar japonès en la guerra del Pacífic.
  • Period: to

    DESEMBARCAMENT AL NORD D'AFRICA

    El Desembarcament del Nord d’Àfrica (Operation Torch), iniciat el 8 de novembre de 1942, va ser la gran invasió aliada sobre el nord d’Àfrica ocupat pel règim de Vichy i l’Eix. Va aconseguir establir una base de poder aliada a la regió, va ser clau per debilitar les forces de l’Eix i va marcar l’inici de la reconquesta nord‑africana per part dels Aliats.
  • Period: to

    BATALLA STALINGRAD

    La Batalla de Stalingrad (agost 1942 – febrer 1943) va ser un xoc brutal i determinant entre Alemanya i la Unió Soviètica, que va acabar amb la rendició alemanya i va marcar l’inici del declivi de la Wehrmacht al front oriental. Va ser una de les batalles més sagnants de la història i un gir clau de la Segona Guerra Mundial.
  • CONFERENCIA TEHERAN

    CONFERENCIA TEHERAN

    La Conferència de Teheran (1943) va reunir Roosevelt, Churchill i Stalin per coordinar l’ofensiva aliada contra Alemanya.
    Es va acordar obrir un segon front a l’Europa Occidental i discutir la postguerra.
  • Period: to

    GRAN GUERRA PATRIORCA

    La Gran Guerra Patria és la denominació que la URSS va donar a la guerra contra l’Alemanya nazi: una guerra brutal però victoriosa, que va marcar el gir definitiu de la Segona Guerra Mundial, amb batalles determinades com Stalingrad i Kursk, i va acabar amb la derrota de l’Eix a Europa de l’Est.
  • Period: to

    BATALLA KURSK

    La Batalla de Kursk juliol‑agost 1943 va ser l’última gran ofensiva alemanya al front oriental. Els soviètics, preparats, van aturar l’avenç alemany i van respondre amb una contraofensiva que va decantar la guerra: Kursk va ser la gran derrota de la Wehrmacht i va donar inici al declivi militar alemany a l’est.
  • ALLIBERAMENT PARIS

    L’Alliberament de París 24–25 agost 1944 va ser la recuperació de la capital francesa per les forces aliades i de la resistència, després de quatre anys d’ocupació nazi. Va suposar la fi de l’ocupació, la restauració de la sobirania francesa i un símbol històric de la victòria contra el nazisme.
  • ALLIBERAMENT DEL REICH

    L’alliberament del Reich va tenir lloc el maig de 1945: després de la mort d’Hitler, l’ocupació de Berlín i la rendició incondicional alemanya, el règim nazi va caure i Europa i Alemanya van quedar en mans dels Aliats posant fi a la Segona Guerra Mundial a Europa.
  • DESEMBARCAMENT NORMANDIA

    DESEMBARCAMENT NORMANDIA

    El 6 de juny de 1944, els Aliats van desembarcar a Normandia en la major invasió anfíbia de la història (Utah, Omaha, Gold, Juno i Sword). Aquesta operació va obrir un nou front en la Segona Guerra Mundial, va marcar l’inici de la llibertat de l’Europa occidental i va començar el declivi nazi al continent.
  • CONFERNCIA POTSDAM

    CONFERNCIA POTSDAM

    La Conferència de Potsdam (1945) va reunir Truman, Churchill/Attlee i Stalin per organitzar la postguerra i gestionar Alemanya.
    Es va decidir la divisió d’Alemanya, la pressió sobre el Japó i es van marcar les tensions que iniciarien la Guerra Freda.
  • CONFERENCIA IALTA

    CONFERENCIA IALTA

    La Conferència d’Ialta (1945) va reunir Roosevelt, Churchill i Stalin per organitzar la postguerra i crear les Nacions Unides.
    Es va acordar dividir Alemanya, definir l’Europa de l’Est i que l’URSS entrés contra el Japó.
  • BOMBARDEIG HIROSHIMA I NAGASAKI

    BOMBARDEIG HIROSHIMA I NAGASAKI

    Els bombardejos atòmics de Hiroshima (6‑agost‑1945) i Nagasaki (9‑agost‑1945) van ser els únics usos d’armes nuclears en guerra: van causar centenars de milers de morts i van precipitar la rendició del Japó, marcant el final de la Segona Guerra Mundial i l’inici de l’era nuclear.
  • JUDICI DE NUREMBERG

    JUDICI DE NUREMBERG

    Els judicis de Núremberg (1945-1946) van jutjar els líders nazis per crims de guerra i contra la humanitat.
    Van establir els principis de responsabilitat individual i justícia internacional després de la Segona Guerra Mundial.
  • SUICIDI DE HITLER

    HITLER ES SUICIDA
  • CAPITULACIO DALEMANYA

    FINAL DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL
  • CAPITULACIO JAPO

    El Japó va signar la rendició incondicional el 2 de setembre de 1945 a bord del USS Missouri, posant fi oficial a la Segona Guerra Mundial al Pacífic i marcant la derrota del Japó.
  • JUDICI DE TOKIO

    Els judicis de Tòquio (1946-1948) van jutjar els líders japonesos per crims de guerra i contra la humanitat.
    Van reforçar la responsabilitat individual i els principis de justícia internacional a l’Àsia.
  • Period: to

    CONFERENCIA DE PARIS

    La Conferència de París va reunir els Aliats el juliol‑octubre de 1946 per negociar els tractats de pau amb els antics aliats de l’Eix (Itàlia, Hongria, Romania, Bulgària i Finlàndia). Els acords signats el 10 de febrer de 1947 van establir reparacions de guerra, ajustos territorials i garanties de drets humans i van posar fi formal a la guerra a Europa per aquests països
  • TELO DACER

    TELO DACER

    La màxima tensió de la Guerra Freda es va produir quan el món va estar a punt d’una guerra nuclear entre els Estats Units i la Unió Soviètica. El moment més perillós va ser la Crisi dels Míssils de Cuba, quan la URSS va instal·lar míssils nuclears a Cuba. Durant 13 dies el món va témer una guerra nuclear, però finalment es va arribar a un acord.
  • Doctrine Truman

    Doctrine Truman

    La Doctrina Truman fue una política exterior de Estados Unidos anunciada por el presidente Harry S. Truman el 12 de marzo de 1947, cuyo objetivo principal era contener la expansión del comunismo durante los inicios de la Guerra Fría.
  • Period: to

    MAXIMA TENSIO

    El punt de màxim perill va ser la Crisi dels Míssils de Cuba.
    La Unió Soviètica va instal·lar míssils nuclears a Cuba, molt a prop del territori nord-americà. Durant 13 dies, el món va témer una guerra nuclear. Finalment, ambdues potències van arribar a un acord i es van retirar els míssils.
  • Period: to

    BLOQUEIG BERLIN

    El bloqueig de Berlín va ser un conflicte de la Guerra Freda (1948-1949) en què la Unió Soviètica va intentar obligar els aliats occidentals a abandonar Berlín Occidental tancant totes les vies de comunicació terrestre.
  • CREACIO OTAN

    CREACIO OTAN

    Data: 4 d’abril de 1949 Signatura: Tractat del Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN) Països fundadors: EUA, Canadà i 10 països europeus (com França, Regne Unit, Bèlgica, Països Baixos…) Objectiu principal: defensa col·lectiva davant possibles agressions, especialment de la Unió Soviètica durant la Guerra Freda Article clau: Article 5 → un atac contra un membre es considera atac contra tots
  • Period: to

    GUERRA COREA

    La Guerra de Corea va ser un conflicte dins de la Guerra Freda entre Corea del Nord i Corea del Sud, amb intervenció de superpotències: la Unió Soviètica i la Xina donant suport al Nord, i els Estats Units i altres països aliats de l’ONU donant suport al Sud.
  • TRACTAT PARIS

  • MORT ESTALIN

    mort stalin, rei de la urrs
  • PACTE VARSOVIA

    PACTE VARSOVIA

    El Pacte de Varsòvia va ser una aliança militar creada el 1955 per la Unió Soviètica i els països comunistes d’Europa de l’Est. Es va formar com a resposta a la OTAN durant la Guerra Freda i es va dissoldre l’any 1991.
  • Period: to

    COEXISTENCIA PACIFICA

    La coexistència pacífica no va posar fi a la rivalitat entre blocs, sinó que va ser una estratègia per evitar una guerra nuclear directa i mantenir la competició en altres àmbits.
  • CONSTRUCCIO MUR BERLIN

    CONSTRUCCIO MUR BERLIN

    El Mur de Berlín es va construir per separar Berlín Occidental i Berlín Oriental, i esdevingué un símbol de la Guerra Freda i de la divisió entre el bloc capitalista i el bloc socialista.
  • CRISI MISILS CUBA

    CRISI MISILS CUBA

    La Crisi dels míssils de Cuba va ser un dels moments més tensos de la Guerra Freda, arribant gairebé a un conflicte nuclear entre els Estats Units i la Unió Soviètica.
  • Period: to

    GUERRA VIETNAM

    La Guerra del Vietnam va ser un conflicte de la Guerra Freda entre el Vietnam del Nord comunista i el Vietnam del Sud capitalista, amb gran intervenció de les superpotències.
  • Period: to

    GUERRA VIETNAM

  • Period: to

    GUERRA AFGANOSOVIETICA

    La Guerra Afganès-Soviètica va ser un conflicte durant la Guerra Freda en què la Unió Soviètica va intervenir a Afganistan per donar suport al govern comunista, mentre els mujahidins rebien ajuda dels EUA, Pakistan i altres països.
  • Gorbatxov inicia perestroika i glàsnost

    Gorbatxov inicia perestroika i glàsnost

  • Period: to

    FI GUERRA FREDA

    La fi de la Guerra Freda va tenir lloc entre 1989 i 1991, quan es va posar punt final a la rivalitat entre el bloc occidental liderat pels Estats Units i el bloc socialista encapçalat per la Unió Soviètica.
  • Dissolucio unio sovietica

    Dissolucio unio sovietica