-
476
caiguda de l'imperi romà d'occident
L'imperi Romà d'orient,[1] conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval,[2] fou la part oriental de l'imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizantí), que després de la caiguda de l'imperi Romà d'occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans -
476
edat mitjana
L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història de Europa que va des del segle v fins al segle xv. Succeeix a l'edat antiga, que acaba amb la caiguda de l'imperi Romà d'occident, i precedeix el Renaixement i l'era de l'exploració. És la segona de les tres divisions tradicionals de la història d'occident -
589
conversió de Recared
La conversió al catolicisme de Recaredo es va produir el 587 i després d'ell la noblesa goda del regne visigot de Toledo també va abjurar de la seva fe cristiana arriana anterior. La formalització de la conversió es va produir durant el III Concili de Toledo celebrat el 589. En la conversió va influir la rebel·lió d'Hermenegildo, germà de Recaredo, que va tenir lloc al final del regnat del pare de tots dos, Leovigildo. -
711
batalla de guadalete
La batalla de Guadalete (en àrab clàssic: معركة وادي لكة) és el nom amb què es coneix una batalla que, segons la historiografia tradicionalment admesa, basada en cròniques àrabs dels segles X i XI, va tenir lloc a la península ibèrica entre el 19 i el 26 de juliol de 711 ( -
732
batalla poitiers
La batalla de Poitiers va tenir lloc el 10 d'octubre de 732 entre les forces comandades pel líder franc Carlos Martel i un exèrcit musulmà a les ordres del valí (governador) d'Al-Àndalus Abd ar-Rahman ibn Abd Allah al-Gafiqi, a prop de la ciutat de Tours, a l'actual França. Durant la batalla, els francs (cristians) van derrotar l'exèrcit musulmà i al-Gafiqi va resultar mort.1 Aquesta batalla va frenar l'expansió musulmana cap al nord des de la península ibèrica -
800
coronació de carlemany com emperador del sacre imperi romà germànic
. Fou un personatge central en la consolidació i prosperitat de Imperi carolingi. Expandí els diferents regnes francs fins a transformar-los en un imperi, al qual va incorporar gran part de
Europa occidental i central. -
1096
inici primera croada a terra santa
La Primera Croada (1096-1099) va ser una expedició militar promoguda pel papa Urbà II per conquerir Jerusalem i alliberar del poder musulmà Jerusalem i altres llocs considerats sants, a més d'ajudar l'emperador romà d'orient Aleix I Comnè a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'asia Central i Pèrsia. El papa Urbà II, al Concili de Clarmont,[4] va predicar la Primera Croada al crit de «Déu ho vol» (Deus vult), amb l'objectiu d'alliberar Jerusalem del domini musulmà, -
1348
Pesta negra
La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per passà a Gènova; el 1348 havia infectat Suïssa (excepte els Grisons) i tota la península Itàlica, Des de Suïssa s'estengué a França i la península Ibèrica i el 1349 arribà a les Illes Britàniques.1353, després d'haver infectat tot Europa, els focus de la malaltia es reduïren fins a desaparèixer. -
1378
cisma d'occident
El Cisma d'occident, també conegut com a Gran Cisma d'occident (diferent del Gran Cisma d'orient i Occident), i sovint anomenat Cisma d'avinyó, fa referència a la divisió que es va produir a l'església catòlica en el període comprès entre 1378 i 1417 , quan dos bisbes, ia partir de 1410 fins i tot tres, es van disputar l'autoritat pontifícia. -
1431
execució de joana d'arc
Joana d'arc també coneguda com a Joana, la donzella d'Orléans –en francès Jeanne, la Pucelle d'Orléans– (Domrémy, ca. 1412 - Roan, 30 de maig de 1431),[1] fou una mística esdevinguda heroïna i actualment patrona de França, així com santa de d'església Catòlica. mística es va sentir cridada a alliberar França del jou anglès. La seva falta de formació militar no va ser obstacle perquè inspirés els desmoralitzats exèrcits francesos i els conduís a una victòria rere l'altra. -
1453
caiguda de l'imperi romà d'orient altrament coneguda com imperi bizantí
L'imperi Romà d'orient,[1] conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval,[2] fou la part oriental de l'imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizantí), que després de la caiguda de l'imperi Romà d'occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453. -
1492
Cristòfol colom descobreix Amèrica
Descobriment d'amèrica és la denominació que rep l'esdeveniment històric esdevingut el 12 d'octubre de 1492, consistent en l'arribada a Amèrica d'una expedició provinent de la península ibèrica dirigida per Cristòfol Colom per mandat dels Reis Catòlics, Isabel de Castella i Ferran de Aragó. Colom havia partit del Port de Palos dos mesos i nou dies abans i, després de creuar l'oceà Atlàntic, va arribar a una illa del continent americà -
1492
edat moderna
L'edat Moderna és el tercer dels períodes històrics en què es divideix convencionalment la història universal, comprès entre el segle xv i el xviii. Cronològicament alberga un període l'inici del qual es pot fixar en la caiguda de Constantinoble (1453) o en el descobriment d'amèrica (1492), i el final del qual pot situar-se a la Revolució francesa (1789) o al final de la dècada prèvia -
1517
95 tesis de Martí luter
El Qüestionament al poder i eficàcia de les indulgències (en llatí, Disputatio pro declaratione virtutis indulgentiarum), a més conegut com les noranta-cinc tesis,3 és una llista de proposicions per a un debat acadèmic escrita per Martín Lutero —professor de Teologia a la Universitat de Wittenberg— l'any 1517, que va començar a la Reforma protestant, un cisma a l'església catòlica -
guerra dels segadors
La Guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França. -
pa de westfàlia
teatre de osnabrück (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
La Pau de Westfàlia, també coneguda com la dels Tractats de Münster i Osnabrück, foren una sèrie de tractats que van posar fi a la Guerra dels Trenta Anys i oficialment reconeixien les Províncies Unides Holandeses i la Confederació Suïssa. El tractat espanyol (Osnabrück), que acabava la Guerra dels Vuitanta Anys, es va signar el 15 d'octubre de 1648. -
llei de gravitació universal
La llei de la gravitació universal de Newton ens diu que la força d'atracció entre dos cossos, amb masses m1 i m2 respectivament, és proporcional al producte de les masses m1 i m2 i inversament proporcional al quadrat de la distància que separa els dos cossos. Matemàticament s'expressa com: {\displaystyle F=G{\frac {m_{1}m_{2}}{d^{2}}}\ ,}{\displaystyle F=G{\frac {m_{1}m_{2}}{d^{2}}}\ ,} -
edat mitjana
L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història de Europa que va des del segle v fins al segle xv. Succeeix a l'edat antiga, que acaba amb la caiguda de l'imperi Romà d'occident, i precedeix el Renaixement i l'era de l'exploració. És la segona de les tres divisions tradicionals de la història d'occident -
edat moderna
L'edat Moderna és el tercer dels períodes històrics en què es divideix convencionalment la història universal, comprès entre el segle xv i el xviii. Cronològicament alberga un període l'inici del qual es pot fixar en la caiguda de Constantinoble (1453) o en el descobriment d'amèrica (1492), i el final del qual pot situar-se a la Revolució francesa (1789) o al final de la dècada prèvia -
revulsió francesa
La Revolució Francesa (1789 – 1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat. En acabar el segle xviii, el regne de França, com la major part de Europa, estava sotmesa a l'antic Règim. Era, doncs, una societat esta mental fonamentada en el privilegi i la propietat de la terra. La monarquia absoluta de Lluís XVI era incapaç de millorar la situació de crisi -
invenció de la interpreta mòbil
La impremta és un mètode mecànic destinat a reproduir textos i imatges sobre paper, vitel·la, tela o altre material. En la forma clàssica, consisteix a aplicar una tinta, generalment oliosa, sobre unes peces metàl·liques (tipus) per transferir-la o gravar-la per pressió. Encara que va començar com un mètode artesana, la seva implantació a mitjans del segle xv va comportar una gegantina revolució cultural.