-
La biòloga Rachel Carson publica el llibre Silent Spring (Primavera silenciosa), on denuncia els efectes nocius dels pesticides, especialment el DDT, sobre els ecosistemes, la fauna i la salut humana. Aquest llibre desperta la consciència ambiental a escala mundial i inspira els primers moviments ecologistes moderns -
Es celebra a Estocolm la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Humà, la primera trobada internacional per tractar els problemes ambientals globals. Es reconeix la importància de l’educació com a eina clau per a la protecció del medi ambient i es recomana incloure-la als programes escolars i socials. -
A Belgrad (Iugoslàvia), experts i representants de diferents països redacten la Carta de Belgrad, que estableix els principals objectius, principis i valors de l’educació ambiental. Aquesta carta defineix que l’educació ambiental ha de fomentar el respecte pel medi, la participació ciutadana i l’ús responsable dels recursos naturals. -
La Conferència Intergovernamental sobre Educació Ambiental es fa a Tbilisi (Geòrgia, URSS). Aquesta trobada és fonamental perquè fixa les directrius internacionals que encara avui guien l’educació ambiental: ha de ser permanent, accessible per a tothom i orientada a promoure canvis de comportament en la societat. -
La Comissió Mundial sobre Medi Ambient i Desenvolupament publica l’Informe Brundtland, que introdueix el concepte de desenvolupament sostenible: satisfer les necessitats actuals sense comprometre les de les futures generacions. Aquest concepte s’incorpora als programes d’educació ambiental, que comencen a destacar la relació entre medi ambient, economia i benestar social. -
La Conferència de les Nacions Unides sobre Medi Ambient i Desenvolupament, coneguda com la Cimera de la Terra a Rio de Janeiro, aprova el pla d’acció Agenda 21. S’hi subratlla el paper fonamental de l’educació ambiental per aconseguir un desenvolupament sostenible i es recomana integrar-la a les escoles, universitats i comunitats locals d’arreu del món. -
La UNESCO impulsa la Dècada de l’Educació per al Desenvolupament Sostenible, amb l’objectiu d’integrar els valors de la sostenibilitat a tots els nivells educatius. Durant aquest període s’implementen programes escolars, projectes comunitaris i campanyes globals per promoure hàbits respectuosos amb el medi ambient i la justícia social. -
Les Nacions Unides aproven els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), que inclouen l’educació de qualitat (ODS 4) i l’acció climàtica (ODS 13). L’educació ambiental es reforça com a eina essencial per conscienciar sobre el canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat i la gestió sostenible dels recursos. -
Els joves de tot el món, inspirats per Greta Thunberg, creen el moviment Fridays for Future i altres iniciatives per exigir als governs mesures urgents contra l’escalfament global. Aquest moviment reforça la idea que l’educació ambiental no és només teòrica, sinó que ha d’impulsar accions col·lectives i participació ciutadana. -
Durant aquests anys, especialment després de la pandèmia, creixen les iniciatives d’educació ambiental digital, com plataformes en línia, aplicacions interactives i projectes de ciència ciutadana.