-
La Llei del Segell de 1765 va imposar un impost directe sobre molts documents utilitzats pels colons americans, cosa que va provocar un rebuig immediat perquè es veia com una decisió imposada des de Londres sense representació. Les protestes, els boicots i l’organització dels Sons of Liberty van convertir esta llei en un dels primers motius importants que van impulsar el camí cap a la Revolució Americana. -
-
Les Tea Acts de 1773 van ser una llei britànica que donava a la Companyia de les Índies Orientals el control quasi total de la venda de te a les colònies. Encara que el te resultava més barat, els colons ho van interpretar com un altre intent de Londres d’imposar normes i impostos sense que ells hi tingueren veu. Esta tensió va acabar desembocant en el famós Motí del Te de Boston. -
Va ser una protesta organitzada pels colons contra els impostos sobre el te imposats per Gran Bretanya. Un grup de colons disfressats d’indígenes va llençar grans carregaments de te al port de Boston com a símbol de rebuig al control britànic i a la falta de representació en les decisions fiscals. Aquest esdeveniment va augmentar la tensió entre les colònies i la metròpoli. -
En 1774, les colònies (Excepte Geòrgia) van convocar el Primer Congrés Continental per a coordinar una resposta comuna davant les anomenades Lleis Intolerables. En aquella reunió es van acordar tres mesures principals: redactar una Declaració de Drets per a deixar clara la seua posició política, establir un boicot als productes britànics i recomanar que cada colònia organitzara milícies pròpies davant la possibilitat d’un conflicte armat. -
La Guerra d'Independència dels Estats Units, que va començar eixe any amb els enfrontaments de Lexington i Concord i va acabar en 1783 amb la signatura del Tractat de París. Este conflicte va enfrontar les tretze colònies americanes contra la Gran Bretanya i va culminar amb la independència dels Estats Units. -
En 1776, Thomas Jefferson va ser l’encarregat de redactar el text principal de la Declaració d’Independència. S’inspirà en idees il·lustrades —especialment les de John Locke— i en documents colonials com la Declaració de Drets de Virgínia. El text proclamava la ruptura oficial amb Gran Bretanya i afirmava principis bàsics: la igualtat de les persones, uns drets naturals que ningú pot llevar i la possibilitat de substituir un govern que es torne opressor. -
El 4 de juliol, les tretze colònies van proclamar la seua independència del Regne Unit. El document, redactat principalment per Thomas Jefferson, establia els principis de llibertat, igualtat i dret a l’autodeterminació, inspirant-se en les idees de la Il·lustració. Aquesta declaració no sols marcava el naixement d’una nova nació, sinó que també justificava de manera legal i moral la rebel·lió contra el govern britànic. -
Va ser una victòria decisiva per als colons, que representà un punt d’inflexió en la guerra. Aquest triomf va augmentar la moral de l’exèrcit nord-americà i va ser clau per aconseguir el suport militar i financer de França, que es convertiria en un aliat fonamental en la lluita per la independència. -
suposar l’última gran victòria colonial. Les tropes nord-americanes, amb el suport de forces franceses, van rendir l’exèrcit britànic comandat pel general Cornwallis. Aquesta victòria pràcticament va posar fi a la guerra, debilitant la capacitat militar britànica i obrint el camí cap a la independència formal de les colònies. -
Signat per Gran Bretanya i els Estats Units, aquest tractat va reconèixer oficialment la independència del nou país. També establia els límits territorials de la nació, concedint amplis territoris als Estats Units, i posava fi de manera formal al conflicte armat. Així, es consolidava la sobirania dels estats americans i es permetia començar la construcció d’un govern propi i estable. -
Es va redactar la primera Constitució del país, establint un marc legal i polític que definia l’estructura del govern. Aquesta constitució introduïa la divisió de poders entre executiu, legislatiu i judicial, reconeixia els drets fonamentals dels ciutadans i creava un sistema de govern representatiu. Així, es posaven les bases de la democràcia nord-americana i s’assegurava l’estabilitat del nou estat independent. -
-
El poble de París assalta la Bastilla, símbol del poder absolut del rei. Este fet marca l’inici de la Revolució Francesa. -
La nova Assemblea aprova un document fonamental que proclama la llibertat, la igualtat, la propietat i la sobirania nacional. -
-
França deixa de ser una monarquia absoluta i passa a ser una monarquia constitucional, és a dir que el rei manté alguns poders,però està controlat per una Assemblea elegida pels ciutadans.
És un intent de fer convivència entre Revolució i monarquia. -
-
El rei intenta fugir i col·labora amb potències estrangeres.
La seua traïció provoca que la monarquia siga abolida.
França es converteix en una República, on el poder ja no depén del rei, sinó del poble. -
-
El rei és jutjat, declarat culpable i executat a la guillotina.
Este fet provoca que molts països d’Europa s’unisquen contra França per por d’una revolució en els seus propis països. -
Era una Constitució molt avançada: -sufragi universal masculí, -drets socials, -més igualitària. Tot i això, mai es posa en pràctica perquè el país està en guerra i s’imposa el "Terror". -
Robespierre dirigeix una etapa de repressió brutal.
Molts diputats, espantats, s’uneixen i el detenen.
L’endemà és guillotinat.
El Terror s’acaba i el poder torna als moderats. -
-
Es redacta una Constitució més conservadora: -elimina moltes mesures radicals, -recupera l’ordre, -estableix un govern de 5 directors, molt feble i corrupte. -
Gracchus Babeuf volia una revolució d’igualtat total (quasi comunista).
Organitza una conspiració que és descoberta i ell acaba executat. -
Els directors colpregen els diputats reialistes perquè temen que tornen a instaurar la monarquia.
D’esta manera el Directori manté el poder. -
Crisis econòmica, guerres a Europa i mala gestió.
El Directori perd suport i el caos polític creix. -
Napoleó es converteix en el líder del nou govern, el Consulat. -
-
-
Napoleó aprofita la feblesa del govern i dona un cop d’estat.
Elimina el Directori i estableix el Consulat, on ell serà el líder absolut.
És el final de la Revolució Francesa. -
Napoleó es concedeix el càrrec de cònsol vitalici, és a dir, governarà tota la vida.
Ja practica com un dictador. -
– Crea el Codi Civil, que estableix lleis modernes (igualtat davant la llei, propietat privada).
– Es corona emperador en una cerimònia espectacular.
Comença l’Imperi Napoleònic. -
-
-Trafalgar: derrota naval contra Anglaterra. -Austerlitz: gran victòria contra Àustria i Rússia, que consolida el poder de Napoleó en Europa. -
-Derrota Prússia. -Ordena que tots els països europeus no comercien amb Anglaterra per a arruïnar-la (Bloqueig Continental). -
Napoleó ocupa Espanya i posa al seu germà Josep Bonaparte com a rei.
El poble espanyol s’alça i comença una guerra molt dura. -
Napoleó intenta envair Rússia, però: -l’hivern és extrem, -els russos cremen les seues pròpies terres, -l’exèrcit francés mor per fam i fred. És un desastre total. -
Les potències europees s’uneixen i derroten Napoleó.
És una derrota decisiva. -
Napoleó perd el tron i és enviat a l’illa d’Elba.
Els Borbons tornen a França. -
Napoleó escapa de l’illa i torna a governar França durant 100 dies.
Però les potències europees el derroten definitivament a Waterloo.
És exiliat a l’illa de Santa Helena, on mor. -
El Congrés de Viena (1814-1815) va reorganitzar Europa després de la derrota de Napoleó, amb l’objectiu de restaurar l’ordre conservador i evitar noves revolucions. Es va recuperar l’equilibri de poder, es reintegraren les monarquies legítimes i es redibuixaren les fronteres, deixant França reduïda als límits de 1792. A més, Rússia, Prússia i Àustria crearen la Santa Aliança, una coalició destinada a mantindre l’absolutisme i reprimir qualsevol moviment liberal o revolucionari a Europa. -
Les revolucions de 1820 van ser els primers alçaments liberals contra l’ordre imposat pel Congrés de Viena. A Espanya, el pronunciament de Riego obligà Ferran VII a restaurar la Constitució de 1812, encara que la Santa Aliança acabà enviant tropes per retornar l’absolutisme. En Grècia, el poble es va revoltar contra l’Imperi Otomà i aconseguí la independència en 1829. També hi hagué moviments en alguns estats italians i en l’Amèrica espanyola, tot i que molts d’ells no van triomfar. -
-
Les revolucions de 1830 van sorgir per frenar governs absolutistes i impulsar idees liberals i nacionals. A França, Carles X fou derrocat i substituït per Lluís Felip, que instaurà una monarquia més liberal. A Brussel·les, un alçament contra el rei dels Països Baixos aconseguí la independència de Bèlgica en 1831. Al mateix temps, Polònia es va alçar contra l’Imperi Rus, encara que la revolta fou durament reprimida, i en alguns estats italians també hi hagué intents revolucionaris que fracassaren -
Les revolucions de 1848 van sacsejar Europa amb ideals liberals, nacionalistes i demandes socials. A França caigué Lluís Felip i naixé la Segona República, però Lluís Napoleó acabà instaurat el Segon Imperi. Encara que moltes revoltes fracassaren, impulsaren el liberalisme i alguns drets. -
-Cavour aconsegueix que França ajude Piemont contra Àustria. -França venç els austríacs i Piemont obté Lombardia i a canvi, Piemont cedeix Savoia i Niça a França. -
-
-
-Garibaldi i les seues camises roges conquisten Nàpols i Sicília. -El sud d’Itàlia s’uneix al Piemont. -1861: Víctor Manuel II és proclamat rei d’Itàlia. -
-Prússia i Àustria lluiten contra Dinamarca pels ducats de Schleswig i Holstein. -Guanyen i Prússia pren el control d’aquests territoris. -
-
-Prússia declara la guerra a Àustria (Guerra Austroprussiana). -Prússia venç i s’annexiona els estats del nord. -Es crea la Confederació de l’Alemanya del Nord sota direcció prussiana. -
-Piemont ajuda Prússia en la guerra contra Àustria. -Itàlia rep Venècia com a recompensa. -
-Bismarck provoca una guerra entre França i Prússia (Guerra Franco-prussiana). -França és derrotada i Napoleó III cau. -Prússia s’annexiona Alsàcia i Lorena. -1871: proclamació de l’Imperi alemany a Versalles. Alemanya queda unificada. -
-França retira les seues tropes de Roma per la guerra francoprussiana. -El Piemont ocupa Roma i la incorpora. -Roma es converteix en la capital del Regne d’Itàlia.