Eix cronològic

By hiba30
  • Descobriment de l'electró

    Descobriment de l'electró

    J.J. Thomson va descobrir l’electró amb tubs de raigs catòdics. Va veure que dins dels àtoms hi havia partícules molt petites amb càrrega negativa que es podien desviar amb camps elèctrics i magnètics. Això va demostrar que els àtoms no eren indivisibles, sinó que estaven formats per partícules més petites. Font de la imatge Wikipedia.
  • Model atòmic de thomson

    Model atòmic de thomson

    Thomson va imaginar l’àtom com un púding de panses, amb electrons incrustats dins una massa positiva. Això explicava per què els àtoms eren neutres i va ser el primer intent de representar com eren els àtoms. Font de la imatge Wikipedia.
  • Teoria de la relativitat

    Teoria de la relativitat

    Albert Einstein va explicar que l’espai i el temps són relatius i depenen del moviment de l’observador (relativitat especial). Més tard, la relativitat general descriu la gravetat com una curvatura de l’espai-temps al voltant de les masses. Font de la imatge National i geogrphic
  • Model atòmic de Rutherford

    Model atòmic de Rutherford

    Rutherford va fer l’experiment de la làmina d’or i va veure que algunes partícules alfa es desviaven molt. Això va demostrar que l’àtom té un nucli petit i positiu al centre, amb els electrons orbitant al seu voltant, canviant la idea de Thomson. Font de la imatge Wikipedia
  • Model atòmic de Bohr

    Model atòmic de Bohr

    Bohr va proposar que els electrons tenen nivells d’energia fixes i que només poden saltar d’un nivell a un altre, absorbint o emetent energia en forma de llum. Això explicava els espectres d’emissió de l’hidrogen i la quantització de l’energia. Font de la imatge Wikipedia.
  • Descobriment del protó

    Descobriment del protó

    Ernest Rutherford va descobrir el protó bombardejant nitrogen amb partícules alfa. Va detectar partícules amb càrrega positiva dins del nucli, demostrant que els àtoms tenen una part central carregada positivament. Això va ajudar a entendre millor la composició de l’àtom. Font de la Wikipedia.
  • Descobriment del neutró

    Descobriment del neutró

    James Chadwick va descobrir el neutró bombardejant beril·li amb partícules alfa. Va veure una partícula sense càrrega dins del nucli que ajuda al fet que els protons no es rapelin entre si. Aquest descobriment va ser important per explicar l’estabilitat dels nuclis atòmics. Font de la imatge Wikipedia.
  • Descobriment del positró

    Descobriment del positró

    Carl Anderson va descobrir el positró, que és com un electró però amb càrrega positiva. Va veure el seu rastre en un detector especial i aquest descobriment va mostrar que també existeix la matèria amb càrrega oposada a la dels electrons. Font de la imatge Wikipedia
  • Formació del CERN

    Formació del CERN

    El CERN es va crear el 1954 per diversos països europeus per estudiar les partícules i l’estructura de la matèria. Avui és el centre més important del món per investigar física de partícules i fer experiments amb acceleradors. Font de la imatge Wikipedia.
  • Descobriment del neutrí

    Descobriment del neutrí

    Clyde Cowan i Frederick Reines van descobrir el neutrí, una partícula molt lleugera i sense càrrega que gairebé no interacciona amb la matèria. Van construir un detector molt proper a un reactor nuclear per poder captar-lo, i això va ajudar a entendre com funcionen algunes reaccions nuclears. Font de la imatge Wikipedia
  • Descobriment dels quarks

    Descobriment dels quarks

    Murray Gell-Mann i George Zweig van proposar que els protons i neutrons estaven formats per partícules més petites anomenades quarks. Això va ser important perquè va explicar moltes propietats dels nuclis i de les partícules subatòmiques Font de la imatge. Una vista circular - WordPress.com.
  • Posada en funcionament del LHC

    Posada en funcionament del LHC

    El LHC és un gran accelerador de partícules del CERN, posat en marxa el 2008. Serveix per xocar protons a energies molt altes i estudiar partícules fonamentals, com el bosó de Higgs, que ajuda a entendre com tenen massa les partícules. Font de la imatge Xataka