-
L'1 de novembre de 1700, mor, al Reial Alcàsser de Madrid, Carles II, últim representant de la Casa d'Àustria al tron d'Espanya.
Fill de Felip IV i Mariana d'Àustria, des del seu naixement, va mostrar una gran debilitat física i mental, atribuïda a la consanguinitat dels seus pares, i incapaç per portar els assumptes d'Estat. -
El conflicte bèl·lic va tenir un reflex en el si de la Monarquia Hispànica quan els catalans i la major part dels regnes de la Corona d’Aragó van donar suport a l’Arxiduc Carles d’Àustria i als països de l’Aliança de la Haia. Per la seva banda, Felip d’Anjou, net de Lluís XIV de França, rebia el suport de Castella i França.
-
Aliança entre Anglaterra i els representants de Catalunya en suport de Carles d'Àustria. Segons aquest pacte, Catalunya es compromet a defensar per les armes la legitimitat de Carles III, facilitarien el desembarcament de tropes de la Gran Aliança i alçarien diverses companyies militars. El Regne d’Anglaterra facilitaria ajuda militar contra Felip V de Castella, així com prometia garantia perpètua per assegurar les constitucions i lleis del Principat. -
El setge de Barcelona de 1713-1714 va ser un dels episodis més importants de la guerra de Successió Espanyola. Barcelona, que recolzava l'arxiduc Carles d'Àustria com a rei, va ser assetjada per les tropes de Felip V, el rei Borbó. El setge va començar el juliol del 1713 i va acabar l'11 de setembre del 1714 amb la caiguda de la ciutat. Aquesta derrota va tenir conseqüències a Catalunya, incloent-hi l'abolició de les institucions pròpies i la imposició de les lleis de Castella. -
Fi de la guerra de Successió, Felip V és reconegut com a rei d'Espanya, però Espanya perd territoris a Europa. Són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la guerra de Successió Espanyola.
-
Els decrets de Nova Planta van ser un conjunt de decrets promulgats per Felip V després de la guerra de Successió Espanyola. Van abolir les lleis i institucions pròpies dels territoris de la Corona d'Aragó (Aragó, València, Catalunya i Mallorca), imposant al seu lloc les lleis i les institucions de Castella. -
Després de la guerra de Successió, l'any 1717, el rei Felip V va suprimir les set universitats catalanes i en va crear una de nova planta a la ciutat de Cervera, en premi a la seva fidelitat durant la contesa bèl·lica. Les obres es van iniciar l'any següent i es van allargar durant dècades, mentre les classes es feien a l'antic convent de Mínims. Es va mantenir activa fins a l'any 1837. Va arribar a comptar, en els seus millors moments, cap a la fi del segle XVIII, amb 2.000 com Jaume Balmes. -
Ferran VI d'Espanya també conegut com a Ferran VI de Castella, va ser rei d'Espanya des de 1746 fins a 1759. El seu regnat va significar un període de pau en les relacions internacionals a través d'un sistema de neutralitat instaurat durant el període de 1749 1759, a causa de la preocupació per la situació interna i la de les colònies americanes. -
El Cadastre d'Ensenada va ser la unificació de les dades provincials a una contribució única que es va fer a partir del 1749 a Castella. Va ser un cadastre ordenat pel rei Ferran VI a petició del seu ministre Marquès de l'Ensenada, que esperava que esdevingués una solució per les finances. Era un nou impost general d'una quota anual que es repartia entre els municipis i es pagava en funció de la riquesa. -
Rei de Nàpols i d'Espanya. Tercer fill de Felip V. Com a rei de Nàpols, va jugar un paper important en el manteniment de la sobirania d'aquest territori en mans espanyoles. Després de la mort sense descendència de Ferran VI, Carles III va ser nomenat rei d'Espanya. Sota el seu regnat es van implantar nombroses reformes il·lustrades de caràcter administratiu, judicial, eclesiàstic i impositiu. Va sorgir el Despotisme il·lustrat i reformes de modernització del país. -
Va tenir lloc el 1766 a Madrid, va ser una revolta popular contra les reformes introduïdes pel ministre d'Hisenda, el marquès de Squillace. Les mesures, que incloïen la prohibició de certes peces de vestir tradicionals espanyoles com el barret d'ala ampla i la capa llarga, van ser percebudes com un atac als costums locals i van generar un gran descontentament entre la població. El motí va obligar Carles III a destituir Squillace i a suavitzar algunes de les seves polítiques. -
El Reglament de lliure comerç amb Amèrica de 1778, el nom complet del qual és Reglament i Aranzels Reials per al Comerç Lliure d'Espanya a les Índies, va ser promulgat pel rei Carles III d'Espanya el 12 d'octubre de 1778 en el marc de les reformes borbòniques, per tal de flexibilitzar el monopoli comercial espanyol existent, i per això va obrir al comerç 13 ports d'Espanya amb 27 de les Índies. -
El regnat de Carles IV va estar marcat per l’esclat de la Revolució Francesa i les seves conseqüències així com per ser una època de crisi generalitzada per a la societat espanyola. Espanya no es podrà mantenir en una posició neutral davant l’esclat revolucionari i així Carles IV es veurà obligat a escollir entre els imperatius estratègics i les motivacions ideològiques per decantar-se en una aliança amb Anglaterra o França. -
Va ser la Guerra Gran, en la qual Espanya formaria part de la coalició per a preservar l’absolutisme i les institucions de l’Antic Règim. L’exèrcit espanyol va obrir tres fronts al Pirineu, dos defensius, al País Basc i a l’Aragó, i un tercer vocació ofensiva, a Catalunya. -
Va ser un conflicte entre Espanya i el Primer Imperi Francès de Napoleó. Napoleó va voler conquerir Espanya, posant el seu germà Josep Bonaparte com a rei. Això va provocar una gran revolta popular a Espanya, incloent-hi Catalunya, que es va aliar amb la Gran Bretanya per lluitar contra els francesos. Va ser una guerra molt dura i sagnant, amb moltes batalles i setges, i va acabar amb la derrota de Napoleó i la restauració de la monarquia espanyola. -
La Constitució de Cadis de 1812, coneguda com "La Pepa", va ser la primera Constitució espanyola, proclamada durant la Guerra del Francès. Els seus punts clau incloïen la sobirania nacional, la divisió de poders (legislatiu, executiu i judicial), el reconeixement de drets i llibertats individuals, el sufragi universal masculí indirecte i el catolicisme com a religió oficial. Va haver-hi moltes dificultats per implementar-la. -
Després de la Guerra del Francès, Ferran VII torna a Espanya i restaura l'absolutisme, anul·lant la Constitució de 1812 i perseguint liberals i afrancesats. Aquesta etapa es caracteritza per la repressió política i la crisi econòmica. El decret del 4 de maig del 1814 va ser el primer pas d'un procés destinat a restaurar l'Antic Règim. -
El Trienni Liberal va començar amb “El pronunciament de Riego” on Ferran VII és obligat a jurar la Constitució de 1812. Durant aquest període, es posen en marxa reformes liberals com la supressió de la Inquisició i l'abolició del règim senyorial, però les tensions entre liberals i absolutistes són constants. -
Va ser una època amb ineficiència governamental. Amb l'ajuda de la Santa Aliança, Ferran VII recupera el poder absolut i inicia una nova etapa de repressió contra els liberals. Tot i això, a partir de 1830, el rei busca un acostament als sectors més moderats davant el problema successori, ja que només té una filla, Isabel, i la Llei Sàlica impedeix que les dones regnin. -
La independència de Mèxic va ser conseqüència d'un procés polític i social resolt per les armes, que va posar fi al domini espanyol mitjançant una guerra civil multifacètica. Va tenir lloc a la major part dels territoris del Regne de Mèxic de Nova Espanya, i va donar com a resultat el sorgiment del Primer Imperi mexicà. -
Va ser un conflicte bèl·lic a Espanya que va començar quan Carles Maria Isidre, germà de Ferran VII, no va reconèixer Isabel II com a reina i va reclamar el tron. Els carlins, defensors de l'absolutisme, l'Antic Règim i els furs tradicionals, es van enfrontar als liberals, que donaven suport a Isabel II i a un sistema més liberal i modern. La guerra va marcar l'inici d'una sèrie de conflictes carlins al llarg del segle XIX i va influir en la política espanyola durant dècades. -
Va començar després de la mort de Ferran VII, quan la seva filla Isabel II va ser proclamada reina, però Maria Cristina va assumir la regència a causa de la seva minoria d'edat. Aquest període va estar marcat per la Primera Guerra Carlina, ja que Carles Maria Isidre no va reconèixer Isabel com a reina. Maria Cristina va buscar el suport dels liberals, cosa que va portar a reformes liberals com l'Estatut Reial de 1834, que no va satisfer els liberals més progressistes. -
La desamortització de Mendizábal va ser un procés iniciat pel ministre Juan Álvarez Mendizábal, que consistia en l'expropiació i venda de béns eclesiàstics per part de l'Estat. L'objectiu principal era obtenir recursos per finançar la Primera Guerra Carlina i reduir el deute públic. Aquesta mesura va tenir un gran impacte econòmic i social, ja que va canviar la propietat de la terra i va afavorir la burgesia, però també va generar desigualtats i va afectar negativament molts camperols. -
Va ser un període en què el general Baldomero Espartero va governar Espanya com a regent durant la minoria d'edat d'Isabel II, després de la renúncia de Maria Cristina. Tot i ser un militar progressista, Espartero va exercir un poder autoritari, cosa que va generar descontentament entre diversos sectors de la societat. -
Va ser una etapa marcada per la inestabilitat política i social a Espanya. Després de la regència d'Espartero, Isabel II va ser proclamada reina amb només 13 anys. Durant el seu regnat, es van succeir governs moderats i progressistes, però la corrupció i el favoritisme van ser constants. Es van promulgar diverses constitucions, com la de 1845, de caràcter conservador. La crisi econòmica i el descontentament popular van portar a la Revolució de 1868. -
Durant el regnat d'Isabel II es caracteritza per l'hegemonia del Partit Moderat, que va establir un règim conservador i centralista. Es va promulgar la Constitució de 1845, que reforçava el poder de la Corona i limitava les llibertats individuals. Es va crear la Guàrdia Civil per mantenir l'ordre públic i es va signar el Concordat de 1851 amb la Santa Seu per normalitzar les relacions amb l'Església. -
Va seguir a la Dècada Moderada durant el regnat d'Isabel II. Va començar amb la revolució de 1854, que va portar al poder als progressistes liderats per Espartero i O'Donnell. Durant aquest temps, es van intentar implementar reformes importants, com la desamortització de Madoz, que afectava els béns municipals, i es va projectar una nova constitució que no va arribar a ser promulgada. La inestabilitat política i social, juntament amb les tensions entre els diferents sectors progressistes. -
Va ser un període marcat per la inestabilitat política i el deteriorament de la imatge de la monarquia. Després del Bienni Progressista, es va retornar a un govern moderat i autoritari, amb figures com Narváez. La repressió política, la corrupció i la crisi econòmica van augmentar el descontentament popular. A més, la reina Isabel II va ser criticada per la seva vida personal i la seva influència en la política. -
Va ser un punt d'inflexió a Espanya, marcant la fi del regnat d'Isabel II a causa del descontentament popular amb el govern autoritari i la crisi econòmica. Iniciada amb el pronunciament militar de Topete a Cadis, la revolució es va estendre ràpidament per tot el país, recolzada per juntes revolucionàries. La batalla d'Alcolea va segellar la derrota de les forces isabelines, conduint a l'exili de la reina i obrint pas al Sexenni Democràtic. -
Va ser un període transformador a Espanya després de la deposició d'Isabel II. Es va caracteritzar per la promulgació d'una constitució progressista el 1869, l'intent fallit d'una monarquia democràtica amb Amadeu I, i la proclamació de la Primera República, marcada per la inestabilitat i conflictes com la Guerra de Cuba i la Tercera Guerra Carlina. El període va acabar amb la restauració de la monarquia borbònica el 1874, posant fi a l'experiment democràtic. -
Encapçalat per Serrano, va prendre les regnes a Espanya amb la missió d'establir un nou ordre polític. La seva tasca principal va ser convocar Corts Constituents per redactar una nova Constitució, marcant un període de transició cap a la modernització política i social. Durant aquest temps, es van adoptar mesures significatives, com l'abolició de l'impost de consums i la garantia de llibertats fonamentals, assentant les bases per a un futur més democràtic. -
Després de la Revolució de 1868, les Corts van triar Amadeu de Savoia com a rei, però va haver d'enfrontar-se a una forta oposició de carlins, republicans i part de l'aristocràcia. La inestabilitat política, els conflictes socials i la falta de suport van portar Amadeu I a abdicar, deixant el país en una situació de crisi que va conduir a la proclamació de la Primera República. -
Després de l'abdicació d'Amadeu I, es va proclamar la República, però les divisions entre republicans federalistes i unitaris, juntament amb les guerres carlines i els conflictes socials, van debilitar el règim. Quatre presidents es van succeir en menys d'un any, i finalment, un cop d'estat del general Pavía va posar fi a la República, obrint el camí a la Restauració borbònica. -
Va marcar la fi de la Primera República Espanyola. El general Manuel Pavía, amb forces de la Guàrdia Civil, va irrompre a les Corts Generals, dissolvent l'Assemblea i posant fi al govern republicà. Aquest acte va ser una resposta a la inestabilitat i el caos polític del moment, i va obrir el camí a la Restauració borbònica amb la proclamació d'Alfons XII com a rei d'Espanya.