-
La Revolució Americana va començar quan les Tretze Colònies es van rebel·lar contra els impostos. Les tensions van provocar guerres i, després, les colònies van declarar la seua independència. Després d’uns anys de lluita, van guanyar el conflicte i van crear els Estats Units d’Amèrica.
-
El rei Jordi III va voler controlar més les colònies americanes i va imposar nous impostos i lleis comercials. Les colònies es van negar a pagar-los i van començar a fer boicot als productes britànics. -
(Tea Acts) Motí del Te(1773): Els colons americans es van manifestar atacant els vaixells britànics carregats de te al port de Boston.
Declaració de Drets de Virgínia (1776): Thomas Jefferson va redactar la Declaració dels Drets de Virgínia on s'anunciaven els principis de sobirania nacional, divisió de poders i sufragi.
Declaració d'Independència dels Estats Units (1776): Els representants de les Tretze Colònies van signar la Declaració d'Independència. -
Tractat de Versalles (1783): Va ser signada per les decisives victòries colonials en les batalles de Saratoga i Yorktown, la contesa va acabar en 1783 amb la signatura del Tractat de Versalles, en què el Regne Unit reconeguè la independència dels Estats Units.
Constitució dels Estats Units (1787): va ser la primera Constitució de la història, s'hi reconeixien la sobirania nacional i la separació de poders.
Al 1789, George Washington es va convertir en el primer president estadounidenc. -
La Revolució Francesa va començar perquè la societat era molt desigual. El poble pagava molts impostos mentre la noblesa i el clero quasi no contribuïen. A més, el país tenia una gran crisi econòmica i fam per culpa de les males collites. Les idees de la Il·lustració, que defensaven la llibertat i la igualtat, també van inspirar molta gent a reclamar canvis.
-
L'Assemblea Constituent abolí els drets feudals i aprovà la Declaració dels Drets de l'Home i el Ciutadà, on reconeixien i garantien les llibertats personals, la igualtat davant la llei i el dret a la propietat, això va suposar el fi de l'absolutisme.
Al 1791 es promulgà la primera Constitució de França que va establir: la sobirania nacional i els drets fonamentals de la ciutadania, una monarquia parlamentària, la divisió de poders i es sufragi censatari. -
El Tercer Estat estava cansat de la desigualtat i de no tinddre poder (encara que representaven la major part de la població francesa), així que van separar-se dels altres estaments, autoproclamant-se l'Assemblea Nacional, perquè es consideraven els únics amb plena capacitat de decisió política i de votar impostos.
Després al Jeu de Pume juraren mantindre's units fins crear una constitució a França. -
L'any 1791 va ser un periode turbulent, la noblesa i el clergat es resistien a perdre els seus privilegis, emigraren i conspiraven des de l'exterior contra la Revolució. Hi sentien amenaces d'altres monarquies europees per les idees revolucionaries, l'Assemblea declarà la guerra a Àustria i va ser derrotada mentre que Prússia envaïa França. Destacaven els Jacobins amb el suport dels sans-culottes, que consideraven que les reformes eren insuficients. A 1792 Lluís es destituït per l'Assemblea. -
S'aboleix la monarquia i es proclamà república en 1792.
Van jutjar i comdemnar a Lluís XVI per alta traïció; va ser esecutat a la guillotona al 1793.
Es va formar la primera coalició contra França.
Va haver un alçament reialista i ultracatòlic. -
El temor al fracàs de la Revolució provocà un colp d'estat dels sans-culotte.Els muntanyesos dirigits per Robespierre aconseguiren el poder.S'aprovà una constitució democràtica, que reconeixia la sobirania popular i el sufragi universal masculí.Robespierre implantà una dictadura.S'implantà el Terror, perqué tots havien de suportar la República i els que no hi suportaven eren guillotinats.
Es va crear un nou calendari.
Robespierre va perdre suports i va se guillotinat junt amb els seus seguidors. -
Es va aprovar la Constitució de 1795 amb la finalitat d'evitar una nova dictadura. S'hi reconeixien la sobirania nacional, el sufragi censatari i la separació de poders. Va ser un període políticament dèbil, amb conflictes interns i problemes econòmics. Tot i intentar mantenir els ideals revolucionaris, la inestabilitat va continuar. Finalment, el 9 de novembre de 1799, Napoleó Bonaparte va donar un colp d’estat i va establir el Consolat. -
Va ser un règim personalista on Napoleó va acaparar tot el poder. Al 1799 va ser nomenat primer cònsol i al 1802 es proclamà cònsol vitalici.
Va elaborar un codi civil que simplificà les lleis, va crear el Banc de França i signà un concordat amb la Santa Seu. -
A 1804,el consolat nomenà Napoleó emperador hereditari i una nova Constitució li va otorgar poders.Napoleó va desenvolupar una política expansionista.Establí un bloqueig continental per evitar el comerç britànic amb la resta d'Europa.Amb la negació de Portugal Napoleó va envair-lo i per el seu pas va ocupar Espanya.Napoleó intenta envair Rússia,però va ser derrotat.Napoleó abdicà al 1814 i es va exiliar a Elba.Va ser derrotat definitivament a la batalla de Waterloo i deportat a Santa Helena. -
Després de la derrota de Napoleó s'aboliren les institucion si s'organitzaren congressos per resoldre problemes internacionals i evitar la guerra.
Les principals potències europees s'hi reunien al Congrés de Viena.S'hi remodelà el mapa polític d'Europa:França tornà a les seues fronteres.Es van crear estats tap al voltant de França.Rússia, Àustria i Prússia es reparteixen territoris de manera equilibrada.Es van formar dos blocs per consolidar la Restauració;La Santa Aliança i Quíntuple Aliança. -
A Espanya, en 1820 el tinent coronel Riego es va pronunciar contra la monarquia absoluta de Ferran VII. Això va ser el començament d'una etapa liberal en què el rei va haver de governar respectant la Constitució de 1812.
En 1821 el poble grec es va revoltar contra l'imperi otomà i va aconseguir l'independència a l'any 1829.
Els moviments revolucionaris es van estendre. -
Els intents de la Restauració per a tornar a l'Àntic Règim van fracassar. En alguns llocs van sorgir revolucions en les quals van influir principalment dos factors:
L'afirmació dels sentiments nacionals.
La defensa del liberalisme. -
En 1830 Carles X de França va ser enderrocat després d'intenta governar de manera absoluta. El va succeir Lluís Felip d'Orleans, que implantà una monarquia liberal.
Independència de Bèlgica en 1831.
Polònia es va alçar contra l'imperi rus , però la revolta va ser reprimida.
També van haver-hi revoltes en alguns estats italians -
Aquestes revolucions van afectar diversos països. A més dels ideals liberals i nacionalistes, van tindre importància les demandes socials de les classes popularsl.En alguns llocs va haver-hi un component democràtic. La revolució va començar a França a Febrer de 1848. Es va enderrocar la monarquia de Lluís Felip d'Orleans i es proclamà Segona República. El nou govern elaborà la Constitució de 1848. Es van convocar eleccions que les va guanyar Lluís Napoleó Bonaparte. Es proclama 2n Imperi al 1852 -
Cavour va aconseguir que França accedira a les demandes italianes enfront dels austríacs a canvi que el Piemont li cedira Savoia i Niça. L'exèrcit francopiemontés va derrotar a Magenta i Solferino els austríacs, que van liurar a Llombardia al Piemont. -
La península Itàlica estva divididaen diversos estats, alguns sota dominació estrangera.
El procés d'unificació va ser liderat pel regne del Piemont. Els artífexs de la unitat van ser Víctor Manuel II, rei del Piemont, el seu primer ministre Cavour, i el revolucionari Garibaldi -
El sud d'Itàlia es vinculà el Piemont després de l'expedició de les camises roges de Garibaldi, que es van apoderar de Nàpols i Sicília. En 1861 es va reunir a Torí el primer parlament italià. Víctor Manuel II va se proclamat rei. -
El territori alemany estava dividit en 39 estats. El Congrés de Viena els agrupà en l'anomenada Confederació Germànica, que estava presidida per Àustria.
Prússia es va convertir en l'eix d'questa unificació.
Guillem I, rei de prússia, i el seu primer ministre Otto von Bismarck van aacelerar la unificació alemana mitjançant guerres. Aquest procés va portar a la proclamació del Segon Reich. -
Un prblema successori en dos ducats sota l'autoritat de Dinamarca, però amb majoria de població alemana, va permetre a Prússia envair i annexionar-se aquests territoris -
El Piemont va donar suport a Prússia en la guerra contra Àustria i, a canvi, es va annexionar Venècia -
Prússia es va enfrontar a Àustria. Aprofitant que Àustria estava immersa en la rebel·lió dels estats italians sota el seu domini, Bismarck promogué la invasió del ducat austríac de Holstein per Prússia. La derrota austríaca en la batalla de Sadovà va fer realitat l'annexió i la creació de la Confederació de l'Alemanya del Nord. -
El Piemont aprofità la retirada francesa per la guerra francoprusiana per a ocupar Roma. El papa no va reconèixer aquesta ocpació, però la ciutat es va convertir en la capital d'Itàlia. -
Bismarck signà una aliança militar amb els estats alemanys del sud. França s'oposava a la seua annexió a Prússia, ja que una Alemanya unificada seria perillosa per a ella. Per aconseguir l'annexió dels estats del sud d'Alemanya, Bismarck provocà una gurra contra França.
Els estats del sud s'unirien a la resta d'Alemaanya. Guillem I va ser coronat emperador.