-
El metge Joseph-Ignace Guillotin va proposar aquest invent per fer les execucions més ràpides i igualitàries. La guillotina es va convertir en un símbol de la Revolució. Tot i que feia por, també era vista com una manera “justa” de castigar.
(Retrat de Joseph-Ignace Guillotin (1738-1814), metge i home polític francès. Pintura anònima)
Font: Recursos -
La comtessa de la Motte va enganyar el cardenal de Rohan perquè cregués que Maria Antonieta volia un caríssim collar. Aquest el va robar per guanyar-se el favor de la reina. Tot i que la reina no hi estava implicada, quan es va descobrir l’estafa molts la van culpar i això va reforçar la seva imatge de frívola i malgastadora, agreujant la seva mala fama abans de la Revolució. (María Antonieta per Vigée Lebrun, 1783)
Font: Viquipèdia -
Durant la Revolució Francesa la gent volia vestir-se diferent per no semblar rics. Els nobles portaven “culottes”, uns pantalons curts fins al genoll. Els revolucionaris portaven pantalons llargs i per això se’ls deia “sans-culottes”. També es van posar de moda els cabells curts, “a la guillotina”, que deixaven el coll descobert i recordaven els executats.
(autor desconegut, 1789, tall de cabell).
Font: "El Correo" -
La Bastilla era una presó de París que representava el poder del rei. El poble, enfadat i amb por de ser atacat, la va assaltar i la va destruir. Aquest fet és considerat l’inici oficial de la Revolució Francesa i encara avui es celebra cada 14 de juliol a França.
(La Bastilla, símbol de la tirania, cau davant del poble de París).
Font: Recursos -
La Convenció Nacional era una assemblea de diputats elegits pel poble que governava França després de la caiguda del rei Lluís XVI. Aquesta assemblea va posar fi a la monarquia i va proclamar la Primera República Francesa, el nou sistema de govern sense rei. Va ser un moment històric perquè marcava la fi de la monarquia absoluta i començava una etapa on el poble tenia més poder polític.
(Dibuix de Jean-Baptiste Lesueur sobre la primera reunió de la Convenció Nacional (1792)).
Font: Recursos -
Després de ser obligats a viure al Palau de les Tulleries a París, vigilats pels revolucionaris, Lluís XVI i Maria Antonieta van intentar escapar. El seu pla era arribar a Montmédy, prop de la frontera, on tenien tropes fidels i buscaven ajuda d’altres reis. Però van ser reconeguts a Varennes-en-Argonne i arrestats. El retorn a París va ser humiliant i va fer que molta gent perdés la confiança en ells i obrís el camí cap a la república.
(Jean-Baptiste Lesueur, detenció del rei a Varennes (1791)) -
El rei Lluís XVI va ser jutjat per traïció i condemnat a mort. La seva execució amb la guillotina va ser un moment molt impactant a tot Europa. Per als revolucionaris, significava que la monarquia s’havia acabat per sempre.
(El rei, davant del poble, és guillotinat a París, obra anonima).
Font: Recursos -
Durant la Revolució Francesa, la Convenció Nacional va voler instaurar un nou calendari per marcar l’inici de la República i trencar amb la religió i el passat monàrquic. Es deia calendari republicà francès i començava el 22 de setembre de 1792, dia que es va proclamar la República. Va durar fins a l’1 de gener de 1806, quan Napoleó va tornar al calendari gregorià.
(Calendari republicà francès de 1794, dibuixat per Louis-Philibert Debucourt).
Font: Viquipèdia -
A la Revolució Francesa, els revolucionaris van intentar canviar fins i tot els noms de les persones. En lloc de noms de sants, alguns pares posaven noms com Révolution, Victoire, Constitution o fins i tot Guillotine als seus fills. Així, doncs, poder expressar el seu compromís amb els valors republicans i la ruptura amb l'Antic Règim.
(La llibertat guiant el poble, 1830, Eugène Delacroix)
Font: Nancy Baby Names -
Durant el Terror (1793-1794), molts sospitosos de la Revolució van ser executats amb la guillotina. El líder, Maximilien Robespierre, jacobí nascut a Arras, defensava la república i la igualtat. Encara que abans també moria molta gent, el Terror va ser diferent perquè les execucions eren organitzades i afectaven totes les classes. Quan Robespierre va ser guillotinat, aquesta etapa fosca va acabar.
(Retrat de Maximilien Robespierre (1758-1794), polític francès. Pintura anònima).
Font: Recursos -
Mai he estat una noia molt exquisida amb el menjar, hi ha d'alguns que m'agraden més i d'altres menys, però el que sempre he tingut clar és que m'encanta el pa. En qualsevol àpat, a qualsevol hora, qualsevol dia, un trosset de pa (o dos o tres), sempre va bé. Aquell dia del 2011, seguda al marbre de la cuina dels meus avis mentre que la meva àvia feia el dinar ho vaig saber, m'encanta el pa. -
Sempre m'he posat a pensar, quin és el primer record que el meu cervell és capaç d'analitzar, com per poder explicar. Simple, però ple, vist des dels meus ulls, estic dreta enmig del menjador del meu antic pis, amb un carro que m'ajudava a aprendre a caminar. El carro té una cara somrient i uns túnels per on tirar boles des de dalt i que després de donar alguna volta cauen a baix, m'encanta. A ma mare segurament també, o així ho diu ella, mentre grava un vídeo somrient. -
Primer any, primera extraescolar. La mini Iris de 4 anys encara no ho sabia, però aquell seria el primer de molts. De la mà de les seves millors amigues i seguint els passos de la seva germana gran a la qual admirava com a la millor superheroïna, aquella nena va ballar fins que les cames li van fer mal i va somriure fins a quedar-se adormida. Primers inicis, primers balls, primeres vegades de sentir-se viva de veritat. -
És tradició passar el dia de Sant Esteve amb la família del meu pare, els Parra. El meu tiet avi organitza jocs entretinguts perquè tots puguem passar l’estona, ja que som molta gent i no sempre ens relacionem entre tots. Sempre hi ha hagut jocs de cartes amb premis, però el més desitjat era el pernil. Aquell any vaig ser la primera a guanyar-lo, sorprenent a tothom perquè era la més petita. A partir d’aquell moment, tot i les possibles trampes, sempre guanyaria el pernil, fins avui. -
Primer i únic cop que vaig sortir de la meva terra. Vam anar a Saragossa un total de 3 dies per celebrar la boda dels pares d'una amiga de l'escola. Em sentia estranya, ningú m'entenia en català, nens del poble de la meva amiga em deien coses perquè les traduís al català, sabia perfectament que es reien de mi, però em donava absolutament igual perquè els podia insultar sense que s'interessin. Una molt maca experiència, però a mi deixeu-me tranquil·la amb el meu pa amb tomàquet. -
Després de nou anys convivint cada dia amb les mateixes 27 persones, els mateixos amics, les mateixes instal·lacions i el mateix amor, un comiat fa molt mal. Recordo que tothom plorava, cadascú prendria un camí diferent i tots teníem por, por al desconegut, por de deixar anar, por d'avançar, por de créixer i a madurar. -
El primer divendres d’institut, durant l’excursió a la piscina, vaig notar una nena nova, vaig sentir que acabava de tornar de Nova York. Més tard, als vestuaris, la vaig voler advertir sobre portar el mòbil a l'institut, en escoltar música cap a la seva direcció, però em vaig adonar que la música venia dels altaveus del sostre. Tot i sentir-me una mica ridícula, ella va riure, i quatre anys després encara som inseparables. Una tal Emma, quina sort de tenir-la. -
Encara no ser el final del ball, va ser el final d'una etapa. Avui en dia continuo ballant, en una altra acadèmia de ball, però ja no amb la mateixa gent. L'Ateneu de Sant Andreu, on vaig prendre les primeres classes de ball i les dels cinc anys següents. Amb un grup, un equip, molt més enllà de la dansa, si no més aviat amistat.