-
Espanya perd Cuba, Puerto Rico i Filipines, cosa que provoca una crisi moral i política. S’estén la idea que cal reformar el país (“regeneracionisme”). Tot i el debat, el sistema continua amb moltes dificultats per canviar de veritat. -
El sistema es basa en l’alternança entre conservadors i liberals, amb eleccions sovint manipulades. Això dona estabilitat aparent, però limita la representació real. Molts sectors socials i polítics queden fora del sistema.
-
Després de la mort d’Alfons XII, s’assegura la continuïtat del règim mentre el futur rei és menor. Es manté l’alternança de partits per evitar una crisi. Tot i l’estabilitat institucional, el conflicte social i territorial continua creixent.
-
Protesta fiscal de comerciants i industrials davant impostos considerats abusius. Mostra el xoc entre l’Estat i sectors econòmics catalans, i reforça la idea que hi ha un conflicte polític i econòmic de fons. -
Es crea una força catalanista amb gran capacitat política i electoral. Defensa modernització, ordre i més autogovern, i marca la política catalana de començaments del segle XX. -
Gran vaga en un context d’industrialització i condicions laborals dures. Mostra la força del moviment obrer i la capacitat de paralitzar activitat econòmica. La resposta acostuma a ser repressiva, i el conflicte social es manté viu. -
El sistema de la Restauració funciona cada cop pitjor: molts governs duren poc i hi ha poca capacitat de fer reformes. L’etapa es caracteritza per crisi social, problemes colonials i creixement de l’oposició al sistema. Augmenten les protestes obreres i també les demandes d’autogovern. La monarquia queda molt desgastada i acaba caient.
-
Coalició àmplia de forces catalanes creada per oposar-se a la Llei de Jurisdiccions. Mostra una gran capacitat de mobilització i unitat temporal. Té molt impacte electoral i reforça el catalanisme polític. -
Es prova d’impulsar reformes per “netejar” el sistema polític i modernitzar-lo, però amb límits clars. El caciquisme i els conflictes socials continuen. El govern acaba molt desgastat per la crisi de 1909.
-
Coincideixen protestes obreres (vaga general), tensió dins l’exèrcit i bloqueig polític. Es fa evident que el sistema de la Restauració està en crisi i no sap respondre als problemes. El període deixa una sensació clara d’inestabilitat i de necessitat de canvis profunds. -
Neix un sindicat molt fort a les zones industrials, sobretot a Catalunya. Organitza vagues i mobilitzacions per millorar salaris i condicions de treball. Amb els anys es converteix en una peça clau del moviment obrer. -
Coordina les quatre diputacions i impulsa millores al territori. Es fan carreteres, serveis i projectes culturals i educatius. Tot i que no és un autogovern complet, és un precedent molt important.
-
La seva mort talla una línia de reformes que volia modernitzar el país. A partir d’aquí, la política encara és més inestable. La sensació de crisi del sistema augmenta. -
Espanya no entra a la guerra, però l’economia canvia molt. Alguns sectors guanyen diners, però els preus pugen i moltes famílies ho passen pitjor. Això fa créixer les protestes i els conflictes laborals.
-
Coincideixen protestes obreres, tensió dins l’exèrcit i una política molt bloquejada. Es veu que el sistema no pot donar resposta als problemes. La crisi deixa un país més inestable i dividit. -
Vaga molt gran que paralitza sectors clau, sobretot a la capital catalana. Mostra la força del sindicalisme i pressiona perquè hi hagi millores laborals. Una de les fites és l’impuls de la jornada de 8 hores. -
A Catalunya es demana un autogovern més ampli i es proposa un estatut. Hi ha suport, però a escala estatal no avança com s’esperava. La frustració fa que el debat territorial continuï obert i més tens. -
Etapa de violència social: atemptats i assassinats entre sectors obrers, grups patronals i forces de l’ordre. El clima de por es fa habitual a la ciutat i a zones industrials. Aquesta situació dificulta qualsevol sortida pactada.
-
Gran derrota militar al Marroc amb moltes baixes. L’opinió pública queda indignada i es demanen responsabilitats. La crisi debilita encara més el govern i la monarquia. -
Apareix un nou partit obrer amb idees comunistes. Al principi és petit, però introdueix un corrent polític nou. Més endavant tindrà més pes en el debat social i polític. -
Investigació per aclarir què va fallar a Annual i qui n’és responsable. El tema crea tensió entre polítics i militars. L’escàndol fa créixer el descrèdit del sistema. -
Neix una nova força catalanista amb voluntat de renovació. Critica el lideratge tradicional i vol noves formes d’acció política. Ajuda a explicar com canvia el panorama català abans de la República. -
Organització independentista que defensa vies més contundents que el catalanisme tradicional. Ajuda a entendre per què el catalanisme es diversifica i com apareixen opcions més radicals abans dels anys 30. -
Era un dirigent obrer molt destacat. La seva mort sacseja el moviment obrer i simbolitza el moment més dur de la violència social. També fa que el clima polític sigui encara més tens. -
Un sector de l’exèrcit pren el poder i posa fi al funcionament normal del sistema polític (Parlament i governs). Es justifica com una manera de “posar ordre” davant la crisi social i política, però suposa una ruptura amb el règim constitucional. -
Règim autoritari amb censura i menys llibertats. Es controlen partits i sindicats, es centralitza el poder i es persegueixen moviments opositors, inclòs el catalanisme. Tot i que hi ha obres públiques i una imatge de “modernització”, el sistema no és democràtic i el malestar polític continua creixent.
-
Es posa en marxa una infraestructura moderna que millora la mobilitat urbana. Serveix també com a símbol de modernització dels anys 20. Tot això passa, però, en un context de dictadura i manca de llibertats. -
Es reforça el servei telefònic amb una estructura més centralitzada. Això ajuda a estendre comunicacions i modernitzar el país. També mostra el model d’infraestructures basat en grans concessions i control estatal. -
Es limiten actes, símbols i ús públic del català. Moltes entitats culturals i associatives passen a estar vigilades o restringides. Aquesta política fa créixer el malestar i reforça l’oposició al règim. -
Organització creada per donar suport a la dictadura i agrupar partidaris. No funciona com un partit democràtic amb debat real. Serveix sobretot per controlar institucions i donar una imatge de suport social.
-
La dictadura elimina la institució i recentralitza competències. Molts projectes institucionals catalans queden frenats o debilitats. És un pas enrere clar en el camí cap a l’autogovern. -
Operació militar decisiva que millora la situació al Marroc. Dona prestigi al règim i reforça la idea que “controla” el problema. També ajuda a tancar una guerra que havia creat molta crisi política. -
Intent d’entrada armada des de França per impulsar una revolta catalanista, que fracassa. Tot i això, el cas dona molta visibilitat internacional a la causa catalana. També mostra que una part del catalanisme es radicalitza. -
Es crea una federació anarquista que influeix en el sindicalisme. Defensa posicions més dures i l’acció directa. Això pot augmentar la tensió en alguns conflictes socials dels anys següents. -
Baixa l’activitat econòmica i creix l’atur i el malestar. La dictadura perd suport i la monarquia queda més debilitada. En aquest clima, les idees republicanes guanyen força. -
Intent d’aixecament republicà que fracassa i és reprimit. Els afusellaments tenen un gran impacte i generen simpatia per la causa republicana. La monarquia queda encara més tocada. -
Intent de tornar a una normalitat sense trencar del tot amb el passat, però sense credibilitat democràtica. La població i l’oposició ja no confien en la monarquia i el sistema continua afeblint-se. -
Dimiteix i s’intenta tornar a la normalitat, però el sistema està molt desprestigiat. La monarquia no recupera confiança i la crisi política continua. L’oposició es reorganitza i es prepara el canvi de règim. -
Acord entre forces opositores per coordinar el pas a la República. Es fixen línies d’acció i es crea una estratègia comuna. És un pas clau per entendre per què el 1931 el canvi arriba tan ràpid. -
Neix un partit que uneix republicanisme i catalanisme i connecta amb molta gent. En pocs mesos es converteix en una força principal a Catalunya. Té un paper decisiu en els fets de 1931. -
Tot i ser eleccions locals, es viuen com una prova sobre monarquia o república. Els resultats a moltes ciutats afavoreixen els republicans. Això accelera la sortida de la monarquia i el canvi polític. -
Es posa fi a la monarquia i comença una etapa de reformes. S’obren debats sobre drets, educació, religió i qüestions socials. A Catalunya, el tema de l’autogovern torna a ser central des del primer moment. -
Es restableix un govern català provisional, amb institucions pròpies i capacitat d’organitzar l’administració. S’obre el camí per redactar i negociar un estatut d’autonomia. -
S’aprova una constitució amb drets i reformes importants: Estat laic, canvis en educació i nou marc polític. També preveu la possibilitat d’autonomies, fet clau per al cas català. -
Últim govern monàrquic abans de la República. Convoca eleccions municipals que acaben accelerant el canvi de règim. És el pas final del col·lapse de la monarquia. -
S’impulsen mesures urgents mentre es preparen eleccions constituents. També apareixen tensions (ordre públic, Església, conflictes socials) que mostren que el país està molt polaritzat. -
Es promouen reformes militars, educatives i socials, i s’intenta modernitzar l’Estat. Les reformes generen suport en uns sectors i oposició forta en d’altres, cosa que alimenta la polarització.
-
Es consolida la presidència com a institució del nou règim. La seva etapa reflecteix les dificultats de mantenir l’equilibri polític en un país molt dividit.
-
Lidera el primer tram d’autogovern dins la República. La seva figura té un gran pes simbòlic i polític en el catalanisme i en la consolidació institucional catalana.
-
Hi ha un intent de trencar el règim republicà per la força. Fracassa, però deixa clar que hi ha sectors que no accepten el nou sistema i que la República té enemics interns. -
L’Estatut dóna un marc legal a l’autogovern català i defineix institucions i competències. És un pas polític molt important, però també genera debat i resistències en part de l’Estat. -
Després de la mort de Macià, assumeix el lideratge del govern català. El seu mandat quedarà marcat per la tensió amb el govern central i per l’esclat d’una crisi molt greu el 1934.
-
Les eleccions porten una majoria més conservadora i s’obre un període de frenada de les reformes. Es formen governs que depenen del suport parlamentari de la dreta catòlica. Molts sectors d’esquerra ho veuen com una amenaça al projecte republicà i creix la conflictivitat social.
-
La inestabilitat de governs i els escàndols debiliten el bloc que governava. El clima polític es fa encara més tens i es prepara un nou cicle electoral. -
Una part de l’exèrcit s’aixeca contra la República i el país queda dividit en dos bàndols. Comença una guerra llarga i dura, amb repressió i mobilització total a cada zona.