-
Conegut també com a "El Hechizado" a causa de les seves diverses malalties. La manca de descendència va tenir implicacions importants per a la successió i el futur del País. I va donar a cap a la coronació de Felip V, a la casa de Borbó . -
Conagut també com a "Gran aliaça", va ser un acord signa el 1702 entre diveses potencies europees.
En l'objectiu de mantenir la pau i evitar conflictes, així creant un sistema d'equilibri. Amb la coŀlabració com el regne unit, França, Russia i altres potencies. -
Va sr un clonflicte per la successió al tron espanyol després de la mort de Carles II.
Divereses potencies europees es van enfrontar per aconsegui el control de la monaruqia espanyola. La guerra es van enfrontar:
La "Gran Aliança", formada per: Anglaterra, Països Baixos, Rússia i Àustria.
Contra la França i Esoanya, que recolzaven a Felip de Borbó. El conflicte, va acaber amb Felip V com a rei d'Espanya i la cessió de terrtoris. -
Pacte signat durant la guerra de successió Espanyola, va ser una aliança entre Anglaterra, els Països Baixos i Àustria.
Amb l'objectiu era atacar contra França i Espanya. -
Aquest tractat va reconèixer Felip V com a rei d'Espanya.
I com la renuncia a kes corones franceses i espanyoles d'un mateix monarca i la cessió de territoris coma els Països Baixos, Gibraltar i Anglaterra. -
Va ser una sèries de dictacions per rei Felip V. Amb l'objectiu d'unificar l'administració del territori espanyol després de la guerra de successió. I les institucions pròpies de Catalunya, Aragó, València, Mallorca i País Basc, va imposar el model jurdic del Castella.
Així buscan una major unificació del país sopa un model centralitzat -
El seu propòsit va ser recopilar i difondre el coneixement racional, científic i cultural de l'època. Va ser una obra coŀlectiva i oberta, en la qual van participar molts filòsefs i científics. Oferint una llibertar de pensament i crítica a l'autoritat tradicional.
-
Va ser una protesta, en la qual es va assaltar un viaxell de la Companyia Britànica de les Índies orientals, de concessió reial. -
Escrita per Thomas Jefferson, que s'inspirava en la tesis del lliberalisme polític. Cada teritori va aprovar la seva pròpia constitució, pocedida d'una declaració de drets que garantia la igualtat entre els ciutadans. -
Sota la presidència de Gorge Washinton, es va apovar una cosntitució, elavorada per Jefferson. Ajustada als principals teòrics del lliberalisme i establia una organització pilítica republicana federal. -
El descontentament popular va esclatar a París, amb l'assalt de la presó de la Bastilla, i al camp, amb diverses revoltes contra els nobles. -
La pressió dels representants del tercer estat, amb el support d'alguns nobles i d'alguns ecesiàtics librerals, va aconseguir transformar l'organisme en una Assemblea Nacional, en la cual el vot era idividual, (cosa que els afavoria, ja que el tercer estat era moolt més nombrós que els alteres dos). -
La Revolució es va radicalitzar.
La implicació de Luís XVI en les conspiracions contrarevolucionàries i els seus contactes amb les potències que lluitaven contra França van provocar la caiguda de la monarquia. Les noves autoritats revolucionàries van convocar eleccions por sufragi universal masculí. -
La convecció va ser dominada pels Girondins, paridaris d'una república moderada i federal. Es va proclamar la República, i més endevant es va jutjar el rei, que va ser executat.
-
Els jacobins eren partidaris d'un poder centralitzat i d'aprofundir les conquestes socials de la Revolució.
La convecció jacobina va redactar una nova constitució que incloïa la sobirania popular i el sufragi universal, que no va es va poder aplicar-la, ja que era necessari tenir un govern fern. La guerra i la contrarevolució interna van portar la Conenció jacobina a exerir una dictadura revoluncionària mintjançant el Comitè de Salvació Pública, organisme dirigit per Robespierre. -
Es va jutjar el rei i va ser executat, a partir de una gillotina. -
La convnció va aprovar una nova constitució, que establia un poder legislatiu format per dues cambres per sufragi censatari; a més, per evitar una nova dictadura, el poder executiu era comparitit per una istitució de cinc membres, anoment el DIRECTORI. El nou règim va tenir el suport de la burgesia financera i de negocis, que volia que retornès l'ordre.
A l'exterior, l'exèrcit francès va passar a l'fensiva i va aconseguir un seguit de victòries que van consolidar la nova Repùblica. -
Escara que el directori estava a l'ofensiva, alguns sectors de les classes populars seguien lluitant per una revoluciómés radical i el 1797 va tenir lloc la conspiració dels iguals, encapllaçada per Françios Babeuf, per tal d'enderrocar el Directori. Aqueta conspiració va permetre que el general cors Napoleó Bonaparte aconseguís el suport dels sectors que volien manternir l'ordre i fes un cop d'estat, que va inaugurar una nova etapa pilítica.