EIX CRONOLÒGIC ART MEDEIVAL

  • Sarcòfag de Juni Bas
    359

    Sarcòfag de Juni Bas

    Estil: Paleocristià
    Autor: desconegut
    Localització: Museu del Tresor de Sant Pere, Vaticà
    Descripció: Relleus amb escenes bíbliques que combinen classicisme romà i simbolisme cristià sobre un sol bloc de marbre. Pertany a Juni Bas, prefecte de Roma.
  • Mosaic del Bon Pastor, Mausoleu de Gal·la Placídia
    425

    Mosaic del Bon Pastor, Mausoleu de Gal·la Placídia

    Estil: Paleocristià
    Autor: desconegut
    Localització: Mausoleu de Gal·la Placídia, Itàlia
    Descripció: Mosaic dins el Mausoleu dedicat a Gal·la Placídia, germanastra de l’emperador Honori. Al mosaic hi apareix Crist representat com a pastor, símbol de protecció divina, mantenint influències romanes. Aquest és considerat el mosaic més antic i més ben conservat de tots els monuments amb mosaics.
  • Mosaic de Justinià i Teodora
    547

    Mosaic de Justinià i Teodora

    Estil: Bizantí
    Autor: desconegut
    Localització: Església de Sant Vidal, Itàlia
    Descripció: El mosaic ens mostra a l'emperador Justinià el dia de la consagració de l'església de Sant Vidal, acompanyat de la seva cort. A la dreta té als seus generals i soldats, i a l’esquerra els representants de l’església.
  • San Juan de Baños (Visigòtic)
    661

    San Juan de Baños (Visigòtic)

    Estil: Preromànic
    Autor: Regne visigot de Recesvint
    Localització: Palència, Castella
    Descripció: Un dels temples visigòtics més ben conservats. L’arquitectura presenta arcs de ferradura i capitells decorats amb motius vegetals i geomètrics. És una síntesi entre influències romanes tardanes i nous llenguatges cristians. Manté una atmosfera molt austera però solemne.
  • Sant Miquel de Lillo
    848

    Sant Miquel de Lillo

    Estil: Preromànic
    Autor: Artistes del regne asturià
    Localització: Oviedo, Astúries
    Descripció:
    Església preromànica amb influències bizantines i carolíngies. Conserva relleus decoratius a les portes, amb figures humanes i motius simbòlics. La seva planta original era basilical, però només queda una part després d’un ensorrament medieval. L’edifici destaca per la seva esveltesa i per un sistema arquitectònic que demostra coneixements avançats per a l’època.
  • Santa Maria del Naranco
    848

    Santa Maria del Naranco

    Estil: Preromànic
    Autor: Mestres del regnat de Ramir I
    Localització: Oviedo, Astúries
    Descripció: Originalment, un palau reial (aula regia) i després església. L’arquitectura destaca per la seva harmonia i modernitat: arcs de mig punt i una estructura basilical. L’ús de volta de canó i contraforts interiors anticipa el romànic. L’interior té una ornamentació austera, però elegant, amb columnes i capitells que imiten models clàssics. És una de les obres més avançades del preromànic europeu.
  • Mesquita d'Ibn Tulun
    876

    Mesquita d'Ibn Tulun

    Estil: Islàmic
    Autor: -
    Localització: El Caire, Egipte
    Descripció: Una de les mesquites més grans i antigues del món islàmic que ha arribat fins avui gairebé intacta. Construïda en maó i estuc, destaca pel seu immens pati central, i la repetició d’arcs apuntats. És un exemple d’arquitectura abbàssida monumental.
  • Església de Sant Pere de Rodes
    1000

    Església de Sant Pere de Rodes

    Estil: Romànic
    Autor: Mestres llombards i catalans
    Localització: Port de la Selva, Girona
    Descripció: Monestir ubicat en un entorn espectacular. La planta és basilical amb volta de canó reforçada per arcs torals. El campanar i el claustre mostren influències carolíngies. El conjunt destaca per l’ús de granit i per la seva monumentalitat, molt poc habitual al romànic català.
  • Palau de l’Aljaferia
    1065

    Palau de l’Aljaferia

    Estil: Islàmic
    Autor: -
    Localització: Saragossa
    Descripció: Palau fortificat dels reis taifa de Saragossa, considerat el millor exemple d’arquitectura islàmica hispanomusulmana anterior a l'arribada dels almoràvits. Destaquen els seus patis porticats, els arcs de ferradura lobulats decorats amb estuc i la combinació d’espais residencials i defensius. Té una gran riquesa ornamental i és precursor d’elements que més tard es desenvoluparien plenament a l’Alhambra.
  • Frescos de Sant Quirze de Pedret
    1100

    Frescos de Sant Quirze de Pedret

    Estil: Romànic
    Autor: Mestres locals
    Localització: Cercs (Berguedà), originals al MNAC i Solsona
    Descripció:
    Conjunt pictòric amb influència italobizantina: figures rígides, ulls grans i expressius, i línies negres que marquen els contorns. Molts motius són simbòlics (màrtirs, animals apocalíptics, representacions del Mal). És un exemple de la primera gran pintura mural catalana.
  • Pantocràtor de Sant Climent de Taüll
    1123

    Pantocràtor de Sant Climent de Taüll

    Estil: Romànic
    Autor: Mestre de Taüll
    Localització: Taüll (Lleida) – original al MNAC
    Descripció:
    Fresc emblemàtic del romànic europeu. Crist en Majestat apareix frontal, hieràtic i envoltat d’una màndorla, símbol de la seva divinitat. El tractament del color és planer, però intens, amb blaus profunds que eren extraordinaris per l’època. La iconografia revela influències bizantines adaptades al llenguatge llombard dels Pirineus. Representa el cim espiritual i pictòric del romànic català.
  • Portada del Monestir de Ripoll
    1200

    Portada del Monestir de Ripoll

    Estil: Romànic
    Autor: Tallers romànics catalans
    Localització: Ripoll (Girona)
    Descripció: Coneguda com “la Bíblia de pedra”, és un enorme relleu monumental amb escenes de l’Antic Testament. Mostra coneixement de models clàssics i carolingis. La portada era un instrument catequètic per a una població que no sabia llegir, i és un dels conjunts escultòrics més complexos del romànic europeu. La riquesa iconogràfica i l’ordenació en registres la converteixen en una peça única.
  • Rosassa de la Catedral de Chartres
    1200

    Rosassa de la Catedral de Chartres

    Estil: Gòtic
    Autor: Mestres vidriers de Chartres
    Localització: Chartres, França
    Descripció: El vitrall és un dels més espectaculars del gòtic francès. Els colors intensos (especialment el blau de Chartres) creen un efecte lumínic espiritual. El disseny radial simbolitza la perfecció divina i la llum com a manifestació de Déu, principi fonamental del gòtic. Els vitralls narren episodis bíblics integrats dins formes geomètriques d’una precisió extraordinària.
  • Torre del Oro
    1220

    Torre del Oro

    Estil: Islàmic
    Autor: Almohades
    Localització: Sevilla
    Descripció: Torre de vigilància i control fluvial del Guadalquivir. El seu nom prové del reflex daurat del revestiment que tenia originàriament. L’arquitectura almohade és austera però funcional, basada en maó i geometria pura. Formava part d’un sistema defensiu que protegia la ciutat i els vaixells comercials. El seu caràcter monumental i simbòlic la converteix en un dels monuments islàmics més reconeguts de Sevilla.
  • Gàrgoles de Notre-Dame de París
    1250

    Gàrgoles de Notre-Dame de París

    Estil: Gòtic
    Autor: Tallers de l’Île-de-France
    Localització: París, França
    Descripció: Les gàrgoles servien tant per evacuar l’aigua de pluja com per protegir simbòlicament la catedral dels mals esperits. Representen animals fantàstics, monstres i figures híbrides. Són un exemple de la imaginació gòtica i de l’interès medieval pel sobrenatural. Encara que moltes van ser restaurades al s. XIX, conserven el llenguatge i l’esperit originals del gòtic.
  • Pantocràtor de Santa Sofia
    1280

    Pantocràtor de Santa Sofia

    Estil: Bizantí
    Autor: -
    Localització: Basílica de Santa Sofia, Istanbul, Turquia
    Descripció: En el mosaic podem observar les figures de la Verge Maria i Joan el Baptista, que semblen adorar a Crist Pantocràtor, representant amb la mà dreta en actitud de beneir i amb l'esquerra sostenint les Sagrades Escriptures, en el dia del judici final. Té efectes de cromatisme i profunditat. La rigidesa i la severitat dels trets transmeten solemnitat i eternitat.
  • L’Anunciació (Simone Martini)
    1333

    L’Anunciació (Simone Martini)

    Autor: Simone Martini i Lippo Memmi
    Localització: Galeria dels Uffizi, Florència
    Descripció: Obra delicada i refinada del gòtic internacional. L’arcàngel Gabriel entra amb un moviment ple de gràcia mentre Maria es mostra sorpresa però elegant. Els colors són brillants, amb abundant ús de daurats. Les línies sinuoses i els detalls minuciosos creen un ambient cortesà i poètic.
  • Alhambra de Granada- El Pati dels Lleons
    1370

    Alhambra de Granada- El Pati dels Lleons

    Estil: Islàmic
    Autor: Dinastia Nassarita
    Localització: Granada, Andalusia
    Descripció:
    Un dels espais més icònics de l’art islàmic mundial. El pati combina arquitectura, aigua i poesia epigràfica en un conjunt d’harmonia exquisida. Els dotze lleons del basament, d’estil més arcaic, simbolitzen poder i perfecció. Els arcs esvelts, la delicada decoració d’estuc i el joc de llums i ombres creen un ambient de paradís terrenal, idea central de l’art islàmic.
  • El matrimoni Arnolfini (Jan van Eyck)
    1434

    El matrimoni Arnolfini (Jan van Eyck)

    Autor: Jan van Eyck
    Localització: National Gallery, Londres
    Descripció: Una obra mestra del detall i del simbolisme. L’ús de l’oli permet un realisme excepcional: la llum, les textures dels teixits, el reflex del mirall convex… El quadre està ple d’elements simbòlics relacionats amb el matrimoni i la prosperitat: el gos, la fruita, l’espelma encesa o el gest de les mans. Van Eyck va revolucionar la pintura europea amb una observació minuciosa de la realitat.
  • Retaule de la Mare de Déu dels Consellers
    1445

    Retaule de la Mare de Déu dels Consellers

    Estil: Gòtic
    Autor: Lluís Dalmau
    Localització: Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC)
    Descripció: Pintura gòtica flamenca realitzada per un artista català que havia visitat els Països Baixos. La influència flamenca es veu en el detall minuciós de les robes, els rostres i els objectes. L’ús de l’oli permet crear transparències i textures naturals. El retaule retrata amb gran realisme els consellers de Barcelona, combinant devoció i retrat civil.