-
Primer filòsof de la història. Considera que el principi de tot (l’“arjé”) és l’aigua.
Corrents principals: Presocràtic -
La filosofia antiga s’origina a Grècia i busca entendre l’origen del món i el coneixement humà.
-
Defensa que el principi de totes les coses són els nombres i que l’ordre del món és harmònic i matemàtic.
Corrents principals: Presocràtic -
“Tot flueix” (panta rei): la realitat està en constant canvi i el foc és el principi de totes les coses.
Corrents principals: Presocràtic -
Defensa que “l’ésser és i el no-ésser no és”: el canvi és una il·lusió.
Corrents principals: Presocràtic -
“L’home és la mesura de totes les coses”: relativisme del coneixement i la moral.
Corrents principals: Sofista -
Defensa que el coneixement és impossible: escepticisme i poder de la paraula (retòrica).
Corrents principals: Sofista -
Coneixement i virtut van units. Mètode socràtic (diàleg i ironia).
Corrents principals: Clàssic -
Món de les Idees (realitat autèntica) i dualisme cos-ànima.
Corrents Principals: Idealista -
Defensa que la realitat és matèria i forma; base del pensament científic i lògica.
Corrents principals: Realista -
Busca l’ataràxia (felicitat tranquil·la) a través del plaer moderat.
Corrents principals: Epicureisme -
Defensa el domini de les passions i la vida conforme a la raó i la natura.
Corrents principals: Estoïcisme -
La filosofia medieval s’inicia després de la caiguda de l’Imperi Romà (cap al 300 dC) i gira al voltant de la relació entre fe i raó.
-
Integra el pensament de Plató amb el cristianisme: coneixement interior i amor a Déu.
Corrents principals: Cristiana -
Sintetitza Aristòtil amb el cristianisme: raó i fe poden coexistir.
Crroents principals: Escolàstica -
“Navalla d’Ockham”: cal no multiplicar entitats innecessàriament; separa fe i raó.
Corrents principals: Nominalisme -
La filosofia moderna comença cap al 1590 amb el racionalisme de Descartes i la ciència moderna. Es debat l’origen del coneixement: la raó per als racionalistes i l’experiència per als empiristes.
-
“Penso, doncs existeixo”: el coneixement comença amb la raó.
Corrents principals: Racionalisme -
La ment és una “tabula rasa”; tot coneixement prové de l’experiència.
Corrents principals: Empirisme -
El coneixement és percepció i costum; nega la causalitat com a certesa.
Corrents principals: Empirisme -
Sintetitza raó i experiència: coneixem el món com ens apareix, no com és en si.
Corrents principals: Idealista crític -
La filosofia contemporània comença després de 1800, marcada pels canvis socials i científics. Moviments com l’existencialisme, la hermenèutica i la teoria crítica reflexionen sobre la llibertat, el sentit de la vida, el llenguatge i la societat actual.
-
La història és lluita de classes; vol transformar la societat.
Corrents principals: Materialisme històric -
“Déu ha mort”: defensa la vida, la voluntat de poder i el superhome.
Corrents principals: Vitalisme -
La conducta humana està guiada per l’inconscient i els instints.
Corrents principals: Psicoanàlisi -
“Jo sóc jo i la meva circumstància”: combina raó i vida concreta.
Corrents principals: Raciovitalisme -
L’ésser humà és “ser-en-el-món”; reflexiona sobre el sentit de l’existència.
Corrents principals: Existencialisme -
La veritat s’assoleix a través de la interpretació del diàleg i la tradició.
Corrents principals: Hermenèutica -
Critica la societat de consum i la raó instrumental.
Corrents principals: Escola de Frankfurt -
Defensa una raó més intuïtiva i emocional, un pensament poètic.
Corrents principals: Raó poètica -
“L’existència precedeix l’essència”: som lliures i responsables del nostre sentit.
Corrents principals: Existencialisme -
Reflexiona sobre el mal, la llibertat i la responsabilitat en la política.
Corrents principals: Política contemporània -
Defensa la comunicació racional i la democràcia deliberativa.
Corrents principals: Escola de Frankfurt