-
Period: 1401 to
Barroc
El Barroc és un art que va néixer durant el segle XVII, i que va ocupar bona part del segle XVIII. No va ser només un moviment artístic, sinó que també va comprendre molts àmbits de la cultura i de la vida.
El Barroc també es caracteritza per ser una època de les monarquies absolutes. -
Period: 1401 to 1501
Renaixement
El Renaixement és una nova visió de l’art que es va desenvolupar durant els dos primers segles de l’edat moderna (XV i XVI) i va estar vinculada a la revolució l’humanisme. Es va iniciar a les ciutats italianes, on els nobles i prínceps es van envoltar d’artistes, literats i filòsofs, van actuar com a mecenes i van finançar les seves obres. Vivien en palaus luxosos i s’interessaven per les arts i les lletres. Al segle XV, una família molt rica van fer de Florència el bressol del Renaixement. -
1440
Creació del David de bronze de Donatello di Niccolò
David de Donatello di Niccolò, és una escultura de bronze d’uns 158 cm, creada cap al 1440 per encàrrec de Cosme el Vell per als jardins del seu palau a Florència. Actualment, es troba al Museu del Bargello. És una obra clau del Quattrocento italià, amb influències de l’art clàssic, tot i tractar un tema bíblic. Representa David just després de vèncer Goliat i és la primera escultura renaixentista exempta feta amb bronze i totalment nua. -
Period: 1450 to
Humanisme
Al segle XV també es va difondre per Europa un nou corrent cultural que va revolucionar la manera de pensar. És l’Humanisme, que va estar unit íntimament al Renaixement artístic. Consistia que en la mentalitat medieval se situava a Déu al centre del món (teocentrisme) i la doctrina de l’Església donava resposta a totes les preguntes que l’ésser humà podia fer-se sobre si mateix i sobre tot el que l’envoltava. -
1453
L’Imperi Otomà conquesta Constantinoble
La caiguda de Constantinoble va ser quan l’exèrcit turc d’Mehmet II va conquerir la ciutat entre abril i maig del 1453. Això va suposar la fi de l’Imperi Romà d’Orient, que ja estava molt reduït i debilitada després de moltes guerres.
Abans de la conquesta, Constantinoble era una ciutat aïllada, envoltada pels territoris dels otomans. L’últim emperador, Constantí XI, sabia que la ciutat estava en perill davant la força dels turcs, que volien controlar-la. -
1455
Invenció de la Impremta
Abans els llibres es copiaven a mà pels monjos, cosa que feia que n’hi hagués pocs exemplars. A mitjans del segle XV, Johannes Gutenberg va inventar la impremta, que va permetre imprimir molts llibres ràpidament, facilitant la difusió del saber i les idees humanistes. Aquest canvi va preocupar monarquies i Església, que van voler controlar la impremta.
La impremta va arribar als regnes hispànics als anys 1470. Aquesta invenció va revolucionar la cultura, fent els llibres més accessibles. -
1469
Casament d’Isabel de Castella amb Ferran d’Aragó
Isabel de Castella i Ferran d’Aragó es van casar en secret el 1469 i van unir les seves corones Castella i Aragó. Van ser coneguts com els Reis Catòlics.
Cada regne va conservar les seves pròpies lleis, institucions i organització. Castella va millorar el govern i va crear una policia contra els robatoris. A Aragó, van seguir les mateixes normes, però van donar més poder als representants i van fer eleccions per sorteig. -
Period: 1478 to 1516
Regnat dels Reis Catòlics
Els Reis Catòlics, Isabel de Castella i Ferran d'Aragó, van unir les corones dels seus regnes, però cada territori va mantenir les seves lleis. Van reforçar el poder reial i van intentar unificar religiosament el país. Durant el seu regnat, van conquerir Granada i Navarra, van expulsar jueus i musulmans i van crear la Inquisició. Van finançar Colom, que va descobrir Amèrica, van fer aliances amb altres monarquies i van lluitar contra França. -
1480
Creació del Tribunal de la Inquisició
El 1478 els Reis Catòlics van crear el "Tribunal del Santo Oficio de la Inquisición", per perseguir l'heretgia i imposar la fe cristiana. Tota la població era, per a la Inquisició, sospitosa de judaïtzar en secret. Per això se la controlava i se la perseguia amb insistència. La sala gira entorn els horrors i les penúries d'aquelles i aquells que van ser perseguits i torturats. -
1486
Sentència arbitral de Guadalupe
La Sentència arbitral de Guadalupe, va acabar amb els abusos dels senyors als pagesos a canvi d’un pagament.
Els pagesos van conservar les terres però van haver de pagar drets i fer homenatge. Va marcar l’inici de la llibertat dels pagesos a Catalunya, que van gaudir d’una llibertat que altres zones no tindrien fins molt més tard. -
1490
Creació de l'Home de vitruvi de Leonardo da Vinci
L’Home de Vitruvi és un dibuix fet per Leonardo da Vinci cap a l’any 1490. Aquest dibuix mostra quines són les mesures perfectes i equilibrades del cos humà. És un estudi científic que va fer da Vinci de les proporcions del cos humà. Va inspirar-se en un llibre anomenat "De Architectura" que va fer Vitruvi (un arquitecte romà), on explicava com hauria de ser el cos humà ideal per a construir edificis i figures harmonioses. -
1492
Conquesta del Regne de Granada
La conquesta de Granada el 1492 va ser l'últim pas de la Reconquesta, quan els Reis Catòlics van expulsar els musulmans de la península. Va acabar amb la presència islàmica que havia començat l'any 711 i va tenir importants conseqüències polítiques, religioses i socials per a Espanya. -
1492
Expulsió dels jueus de la Corona hispànica
Durant l’edat mitjana, els jueus vivien als regnes cristians i destacaven en professions com la medicina o el comerç. Però a finals del segle XIV, la crisi va fer créixer l’odi contra ells. El 1391 van començar atacs violents (pogroms) i el 1492 els Reis Catòlics van ordenar la seva expulsió. Podien batejar-se o marxar. Milers van fugir i altres es van convertir. L’expulsió va ser un gran drama humà. -
1492
Descobriment d’Amèrica
El 1492, Cristòfor Colom va arribar a Amèrica buscant una ruta cap a la Índia. Aquest fet va iniciar la colonització europea, que va provocar la desaparició de moltes cultures natives i la mort de molts indígenes per malalties i conflictes.
Castella va controlar les noves terres, explotant els indígenes i portant esclaus africans per treballar. Tot això va enriquir Europa, però va causar molt sofriment als pobles originaris. -
Period: 1492 to
Edat Moderna
L'edat moderna és un període de temps que va començar a la segona meitat del segle XV, quan Europa va superar a crisi de la darreria de l’edat mitjana i va entrar en una etapa de recuperació demogràfica i econòmica, d’enriquiment de la burgesia i d’enfortiment de la monarquia. Uns canvis que van ser protagonitzats per un creixement del comerç, que va empènyer a Europa a l’exploració de territoris nous, i per l’ascens de la burgesia, que va donar un impuls al creixement de les ciutats. -
1493
Segon viatge de Colom a Amèrica
Les promeses de més troballes van impulsar un segon viatge a Colom que es va iniciar el 25 de setembre de 1493. En aquesta ocasió amb més recursos materials i unes 1.200 persones. L'11 de març del 1496 Colom tornaria a la península. Entremig, l'any 1494, Castella i Portugal havien signat el Tractat de Tordesillas, amb la finalitat de repartir-se els nous territoris descoberts. -
1497
Conquesta de Melilla
L’any 1497, Juan Alonso Pérez de Guzmán, amb suport dels Reis Catòlics, va conquerir la ciutat de Melilla, que estava en ruïnes i mal defensada.
Tot i que els Reis Catòlics al principi no hi estaven gaire interessats, al final van arribar a un acord amb el duc: Melilla passava a ser part de la Corona, i els Reis pagarien les despeses militars de la ciutat.
Aquesta conquesta formava part de l’objectiu d’estendre el poder castellà al nord d’Àfrica. -
1498
Tercer viatge de Colom a Amèrica 1498
El tercer viatge de Cristòfor Colom va tenir com a objectiu seguir explorant noves terres per als Reis d’Espanya. En aquest viatge va descobrir la massa continental americana i la desembocadura del riu Orinoco. No va trobar Cipango (Japó) ni les costes de la Xina. Francisco de Bobadilla li va treure el poder, el va empresonar a ell i als seus germans, i Colom va tornar com a presoner. -
Period: 1501 to
Economia i política S.XVI
El segle XVI va ser un moment clau per a l’Imperi Espanyol, que va aconseguir establir un immens imperi colonial a Amèrica. L’economia va experimentar un gran impuls gràcies a l’explotació de recursos colonials i l’arribada de metalls preciosos, tot i que també va enfrontar crisis inflacionàries. En l’àmbit polític, les monarquies absolutes es van consolidar, mentre que les tensions religioses a Europa es van intensificar, amb la Reforma Protestant i la Contrareforma prenent protagonisme. -
1502
Expulsió dels musulmans de la Corona hispànica
El rei Felip III va ordenar expulsar els moriscos, que eren musulmans obligats a convertir-se al cristianisme però que seguien practicant la seva religió en secret. Després d’una revolta a Granada, l’expulsió es va fer efectiva i molts moriscos van haver de marxar al nord d’Àfrica en unes condicions difícils. Aquesta expulsió va afectar l’economia, especialment a València, i va deixar molts pobles i camps sense gent per treballar. -
1502
Quart viatge de Colom a Amèrica
El quart viatge de Cristòfor Colom va explorar diverses illes de les Antilles Majors i el Golf d’Urbà, entre Panamà i Colòmbia. El van acompanyar el seu germà Bartomeu i el seu fill Hernau. El governador Nicolau Ovando els va prohibir entrar a Santo Domingo. La tripulació el va abandonar i els habitants no els donaven menjar, però finalment van ser rescatats. Colom va morir el 1506. -
1504
Creació del David de Michelangelo Buonarroti
David de Michelangelo és una escultura renaixentista feta amb marbre blanc, considerada una obra mestra de l’art universal. Representa el rei bíblic David abans d’enfrontar-se a Goliat. Es va convertir en símbol de la llibertat de la República florentina, especialment en un context polític tens. L’escultura fa 5,17 metres i actualment s’exposa a la Galleria dell'Accademia de Florència. Fins al 1910 era a la Plaça de la Senyoria, on ara hi ha una rèplica. -
1504
Conquesta del Regne de Nàpols
L’any 1442, després de molts anys de guerra, el rei Alfons IV d’Aragó va conquerir la ciutat de Nàpols, que era molt important a Itàlia. La conquesta de Nàpols va ser dura, però finalment Alfons va entrar a la ciutat de manera triomfal i va governar des d’allà. Així, la Corona d’Aragó va arribar a la seva màxima grandària.
Alfons, era molt aficionat a la cultura i va portar artistes del Renaixement a Nàpols. -
1510
Conquesta d’Alger i Bugia
Després de conquerir Granada, els Reis Catòlics volien fer de la monarquia hispànica una gran potència al Mediterrani conquistant territoris del nord d’Àfrica, com Melilla, Bugia i Alger amb l'objectiu de guanyar poder militar i econòmic.
Aquests llocs estaven controlats per pirates que atacaven vaixells i ciutats de la costa. Per protegir el comerç i la costa, es van fer expedicions militars per ocupar els principals ports. -
1511
Raffaello Sanzio pinta l'Escola d'Atenes
L'Escola d'Atenes és una pintura de Rafael, feta al Palau Apostòlic del Vaticà.
Mostra filòsofs de l'antiga Grècia, com Plató i Aristòtil, que es troben precisament al centre de l'obra. L'aparició d'aquests filòsofs expressa la unió entre fe i raó.
Rafael es va inspirar en personatges del seu temps per als rostres, però no va identificar-los clarament. Dues coses importants que destaquen de l'obra, són: que té una composició equilibrada i fa servir la perspectiva. -
1515
Conquesta del Regne de Navarra
Navarra era un regne que, després de molts problemes i guerres amb Castella i Aragó, va ser conquerit en parts i finalment es va unir completament a la Corona de Castella. Això va ajudar a formar la Corona d’Espanya. Algunes zones de Navarra van quedar sota França durant un temps, però la major part va passar a formar part d’Espanya. Tot i que alguns reis van intentar recuperar Navarra, no ho van aconseguir. -
Period: 1516 to 1556
Regnat de Carles I d’Espanya
Carles I va ser el primer rei d’Espanya que governava tots els territoris de la monarquia hispànica unificats, heretant un gran imperi per part dels Reis Catòlics. Durant el seu regnat, va tenir conflictes interns. Va lluitar contra França, els protestants alemanys i l’Imperi otomà. Es van conquerir grans territoris a Amèrica i va governar un imperi molt extens, però amb moltes dificultats per controlar-lo tot, així que va deixar la corona d’Espanya al seu fill Felip II. -
1517
Inici de la Reforma Protestant
A finals de l’edat mitjana, hi havia un malestar generalitzat envers l’Església, motivat per diversos factors: el luxe de l'alta jerarquia eclesiàstica, la falta de cultura i la mala conducta del clero, la compravenda de càrrecs eclesiàstics per interessos econòmics, i la venda de butlles i indulgències per enriquir l'Església. L'any 1517, Martí Luter, un monjo alemany, va publicar 95 tesis, criticant la doctrina catòlica i l'enriquiment de l'Església. -
1520
Revolta de les comunitats
Va ser un aixecament de diverses ciutats de Castella contra el nou rei Carles I, molestes per la seva gestió, els impostos i l'arribada de cortesans flamencs.
10Les ciutats, com Toledo i Valladolid, van reclamar més autonomia i van intentar fer valer el poder de la reina Joana. La revolta va ser derrotada a la batalla de Villalar (1521), on van executar els líders comuners. Després, el rei va reforçar el seu poder i la noblesa va quedar subordinada a la monarquia. -
1521
Caiguda de Tenochtitlan
El 13 d’agost de 1521, els espanyols liderats per Hernán Cortés van conquerir Tenochtitlán, la capital dels àstecs. Els espanyols tenien armes millors i van portar malalties que van afectar molt als indígenes. Molts pobles que odiaven els àstecs van ajudar els espanyols. Després de la caiguda, la ciutat es va destruir i després es va reconstruir, convertint-se en la Ciutat de Mèxic. -
1521
Batalla de Villalar
La batalla de Villalar al 23 d’abril de 1521 va ser el combat decisiu de la Revolta de les Comunitats de Castella, en què les tropes de l’emperador Carles V van derrotar l’exèrcit comuner liderat per Padilla, Bravo i Maldonado. Després de la derrota, els tres líders van ser executats l’endemà. Aquesta batalla va posar fi al moviment comuner al nord de Castella. En commemoració, el 23 d’abril se celebra avui el Dia de Castella i Lleó. -
1522
Primera volta al món
Fa 500 anys, cinc vaixells amb 239 homes van sortir d’Espanya per trobar una ruta a les Índies navegant cap a l’oest. El viatge, dirigit per Magalhães i després per Elcano, va ser la primera volta al món. Van passar per Sud-amèrica, van travessar l’oceà Pacífic i van arribar a les illes Filipines, on Magalhães va morir. Finalment, Elcano i la nau Victòria van tornar a Espanya el 1522 amb només 18 supervivents, demostrant que la Terra és rodona. -
1525
Batalla de Pavia
La batalla de Pavia es va crear entre les tropes franceses i les espanyoles. França volia controlar el Milanesat, però l’exèrcit espanyol, amb reforços alemanys, va resistir el setge i va derrotar els francesos. El rei Francesc I va ser capturat i aquesta derrota va obligar-lo a renunciar a diversos territoris amb el Tractat de Madrid. Això va donar a Carles I el domini sobre Itàlia. -
1543
Copèrnic
Nicolau Copèrnic era polonès i tot i que es dedicava a moltes coses (metge, polític, clergue...), és famós per les seves idees sobre l’astronomia.
Va ser el primer astrònom que va proposar l’heliocentrisme de l’Univers, és a dir, que el Sol és al centre de l’Univers i no la Terra. Va escriure un llibre molt important el 1543 que es va estendre i amb les seves idees va començar la Revolució copernicana, que va canviar la ciència per sempre. -
1543
Vesalius
Andreas Vesalius va ser un metge del segle XVI que va revolucionar l’estudi del cos humà. Va demostrar que Galè s’equivocava, pel que fa a l'anatomia humana perquè ell havia estudiat animals i no persones. Vesalius va descriure l’anatomia, i va anotar i realitzar les primeres disseccions del cos humà. També va escriure un llibre molt important amb imatges detallades del cos, que va marcar un abans i un després en la medicina. -
Period: 1549 to
Regnat de Felip II
Felip II va heretar un gran imperi amb territoris a Europa, Amèrica i Àsia. Va governar com un rei molt autoritari, amb una centralització del poder.
Durant el seu regnat, va defensar el catolicisme contra protestants i musulmans. Va tenir molts conflictes. L’imperi espanyol va arribar a la seva màxima expansió territorial. Va governar Portugal i les seves colònies.
Felip II va morir el 1598. El seu regnat es coneix com un període de gran poder i de moltes guerres i crisi econòmica. -
1553
Servet
Miquel Servet va ser un pensador i científic del segle XVI que va defensar la llibertat de pensar i expressar-se. Va criticar idees religioses com la Trinitat (3 déus que apareixen junts a les històries i representen conceptes relacionats) i va descobrir la circulació pulmonar (o menor) de la sang. Però ningú li va fer cas en aquell moment. Per les seves idees, va ser perseguit tant pels catòlics com pels protestants i va ser cremat viu a la foguera. -
1555
Pau d’Augsburg
Va ser un acord que va posar fi als conflictes entre catòlics i protestants al Sacre Imperi Romanogermànic.
Permetia que cada príncep triés la religió del seu territori (catòlica o luterana). Va reconèixer oficialment el protestantisme, però no va resoldre del tot les tensions, que més endavant portarien a la Guerra dels Trenta Anys. -
1561
Madrid es converteix en la capital de l’Imperi
L’any 1561, el rei Felip II va decidir establir la cort reial a Madrid, convertint-la en la capital de la Monarquia Hispànica. Fins aquell moment, la cort es movia entre diverses ciutats (Valladolid, Toledo, Sevilla...).
Tot i que no es va fer cap llei oficial declarant Madrid com a capital, la presència permanent del rei i l’administració reial va convertir la ciutat en el centre polític de l’Imperi Espanyol. -
1568
Insurrecció de les Alpujarras
La Insurrecció de les Alpujarras va ser una revolta dels moriscs a Granada contra les lleis que limitaven les seves llibertats religioses i culturals. Després de la seva derrota, més de 80.000 moriscs van ser dispersats per Espanya per evitar més revoltes. Aquesta guerra és la culminació d’una llarga sèrie d’aixecaments dels musulmans convertits al cristianisme (moriscs) després de la conquesta de Granada el 1492, que van patir pressions per abandonar les seves costums i llengua. -
1571
Fundació de la ciutat de Manila
Manila va ser fundada el 24 de juny de 1571 pel conquistador espanyol Miguel López de Legazpi. L’antiga ciutat emmurallada es troba avui al barri d’Intramuros. Al llarg del temps, ha patit guerres que han fet malbé part del seu patrimoni cultural. -
1571
Batalla de Lepant
La batalla de Lepant va passar el 1571 entre l’Imperi Otomà (turcs) i una coalició cristiana anomenada la Lliga Santa. Va ser una gran batalla naval al Mediterrani.
Els cristians, liderats per Don Joan d’Àustria, van guanyar i van impedir que els turcs seguissin expandint-se per Europa. Aquesta victòria va ser molt important per protegir els països europeus i va marcar un punt d’inflexió en la lluita pel control del Mediterrani. -
1579
Independència d’Holanda
Les províncies protestants del nord d'Holanda, es van revoltar contra el rei Felip II d’Espanya (catòlic). Després de molts anys de guerra, van aconseguir la independència i van crear la República neerlandesa, que es va fer molt rica i poderosa. Les províncies del sud van quedar sota control espanyol. -
Derrota de l’Armada Invencible
L’any 1588, el rei Felip II d’Espanya va enviar una gran flota, anomenada "l'Armada Invencible", per envair Anglaterra. Volia fer fora la reina Isabel I i tornar-hi el catolicisme.
La flota tenia uns 130 vaixells, però estava mal organitzada. Els anglesos, amb vaixells més ràpids i millor estratègia, els van atacar i destrossar a la batalla de Gravelines.
L’Armada es va veure obligada a fugir i molts vaixells es van perdre per tempestes. La derrota va fer créixer el poder naval d’Anglaterra. -
Execució de Juan de Lanuza
Juan de Lanuza, va ser decapitat el 20 de desembre de 1591 per ordre de Felip II per defensar els Furs aragonesos i les lleis que protegien les llibertats del regne. Quan Felip II va intentar saltar-se aquestes lleis per empresonar el seu secretari Antonio Pérez, Lanuza va organitzar la resistència aragonesa contra l’exèrcit castellà, però va ser derrotat, detingut i executat sense judici. Aquesta acció va suposar la pèrdua de molts drets d’Aragó i va marcar una època de repressió política. -
Mercator
Gerardus Mercator va ser un important geògraf i cartògraf. Va crear un mapa molt famós, conegut com la projecció de Mercator, que facilitava la navegació. D'aquesta manera va idear un sistema de representació cartogràfica de la Terra. Va estudiar filosofia, matemàtiques i geografia, i va construir globus terrestres i estel·lars. Va ser empresonat per les seves idees religioses, però després va continuar publicant mapes. La seva feina va ajudar molt a la navegació i a la ciència del seu temps. -
Jansen
Zacharias Jansen va ser un inventor dels Països Baixos conegut principalment per construir, juntament amb el seu pare, el primer microscopi compost. Això va permetre veure organismes molt petits, cosa que va revolucionar la biologia i la medicina. Molt més endavant també va fabricar altres instruments òptics, com telescopis i en va millorar molts.
Gràcies a la seva invenció es van obrir les portes a grans descobriments científics. -
Period: to
Economia política S.XVII
El segle XVII va ser un període marcat per una crisi econòmica que va afectar gran part d’Europa, amb recessions, guerres i fams. A Espanya, la decadència econòmica va coincidir amb la pèrdua de poder polític. A escala europea, les monarquies absolutes van arribar a la seva màxima esplendor, amb figures destacades com Lluís XIV de França. Les tensions religioses van continuar amb la Guerra dels Trenta Anys (1618–1648), que va transformar el mapa polític europeu. -
Galileu
Galileu va ser un científic italià que va estudiar matemàtiques i va fer experiments que contradeien les idees d'Aristòtil, com el moviment dels cossos. Va construir el primer telescopi i va fer descobertes com els cràters de la Lluna i els satèl·lits de Júpiter. Defensava el sistema heliocèntric, i va tenir problemes amb la Inquisició. Tot i ser obligat a renunciar a les seves idees, va continuar treballant i va posar les bases de la ciència moderna amb el mètode experimental i l’observació. -
Harvey
William Harvey va ser un metge anglès que, va descobrir com circula realment la sang pel cos. La seva teoria contradeia les idees antigues de Galè.
Va publicar el seu descobriment en un llibre anomenat De Motu Cordis el 1628, basat en experiments fets amb animals. Tot i que altres com Miquel Servet havien parlat abans de la circulació pulmonar, Harvey va ser el primer a explicar-la de forma completa i clara, la qual cosa va revolucionar la medicina. -
Judici a Galileu Galilei
Des de l’antiguitat, havia predominat la idea del científic grec Ptomoleu, que deia que la Terra estava immòbil i que el Sol i els altres planetes giraven al seu voltant (geocentrisme). L’Església acceptava aquesta teoria. Al segle XVI, Copèrnic va formular la teoria de l'heliocentrisme i, al segle XVII, Galileu la va defensar amb proves més contundents gràcies a l’observació directa del firmament. Però les teories de tots dos astrònoms van ser condemnades per l’Església. -
Descartes
René Descartes va ser un filòsof, matemàtic i científic francès, conegut com el pare de la filosofia moderna. Va Elaborar el mètode de raonament científic i va fer
progressar les matemàtiques. És famós per la frase “Penso, aleshores soc”, amb la qual volia demostrar que el pensament és la base de tot coneixement.
També va inventar les coordenades cartesianes, que permeten representar punts i formes matemàtiques en un pla, i va fer aportacions a la física i a la biologia. -
Pascal
Blaise Pascal va ser un científic i filòsof francès molt important. Va inventar una de les primeres calculadores mecàniques, la pascalina. Va fer descobriments sobre el buit, la pressió atmosfèrica i va crear el principi de Pascal, clau en els sistemes hidràulics.
També va ser un dels creadors de la teoria de la probabilitat. Va morir amb només 39 anys, però va deixar una gran empremta en la ciència i la filosofia. -
Torricelli
Evangelista Torricelli va ser un científic italià famós per inventar el baròmetre, un instrument que mesura la pressió atmosfèrica. Va demostrar que el buit podia existir i va formular el teorema de Torricelli, molt útil en hidràulica. També va fer millores en telescopis i va descobrir la banya de Gabriel, una figura matemàtica amb volum finit però superfície infinita. Les seves idees van tenir molt d'impacte en la ciència. -
Boyle
Robert Boyle va ser un científic anglès molt important que va descobrir la llei de compressibilitat dels gasos (la llei de Boyle) i va ajudar a crear la idea d’element químic. Va fer molts experiments en el seu laboratori i va formar part de la Royal Society, un grup de científics que estudiaven la natura. Va ser un dels pioners de la química moderna. -
Newton
Isaac Newton va ser un científic i matemàtic anglès molt important. Va descobrir la lleis de la gravetat, gràcies a una poma que li va caure al cap quan estava sota un arbre, i va descobrir el moviment, que expliquen com es mouen els objectes a la Terra i a l’espai. També va inventar el telescopi reflector i va estudiar la llum i els colors. A més, va crear el càlcul infinitesimal, una part molt important de les matemàtiques. -
Revolta de les Barretines
La Revolta de les Barretines va ser una revolta pagesa a Catalunya contra els abusos de les tropes de Carles II, especialment pels allotjaments forçats i les contribucions.
Es va iniciar a Centelles i es va estendre pel país. Va mobilitzar fins a 20.000 pagesos. El 1689, amb l’esclat de la guerra amb França, la repressió va ser molt forta. La revolta va ser derrotada i els líders exiliats o morts.