-
Vaig néixer puntual. A la meva mare li van dir "Naixerà aproximadament el 17 de març" i justament aquell dia vaig néixer. El meu pare diu que ell etava més espantat que ma mare i que vaig néixer amb el nas aixafat. Al dia següent em van notar calenta i les infermeres van veure que tenia febre. Em van ingressar i em van posar a la incubadora durant una setmana. Als meus pares no els van deixar quedar-se amb mi i estaven molt preocupats, però tot va anar bé. -
Quan tenia tres anys, vaig començar a l'Escola Rosella de Viladecavalls i ja coneixia a gairebé tothom, ja que havien anat amb mi a la llar d'infants. La professora, que es deia Laura, ens va presentar a dues nenes que venien de Terrassa i molt ràpid ens vam avenir. Actualment son les meves dues millors amigues. -
Durant unes vacances a Itàlia, em vaig obsessionar en que volia un peluix dels que tenen els ulls grans i vaig insistir molt. Però molt. Al final, me'n van acabar comprant un. Era un osset blanc, rosa i lila amb els ulls blaus amb purpurina. A l'etiqueta posava que es deia Pan i que el seu aniversari era el cinc de novembre.
-
Estàvem comprant un diari personal, amb combinació, per a mi, al Drim quan la meva mare va trencar aigües. Em van deixar a casa els avis i van anar directes a l'hospital. El dia següent va néixer el Lluc. -
La meva cosina, i també padrina, per nadal, ens va explicar que estava embarassada i ens van dir que el nen es diria Pol. Llavors el dia de la mona, em va portar una capseta dient-me que era el meu regal d'aniversari (que havia sigut al març) i al obrir-la hi havia una samarreta blava en la que posava "Padrina del Pol." Dos mesos després, va néixer i jo em vaig convertir oficialment en la padrina d'un nen. -
Feia bastant temps que el meu avi menjava poc, es veia més pàlid i es va aprimar. Va anar a molts metges i cap d'ells li sabia dir ben be que tenia. A l final li van trobar una infecció però ja s'havia estès tant que no sabien on havia començat. Un dia ens van trucar dient que estava molt malament i els meus pares i la meva àvia van anar a veure'l deixant-nos a mi i al meu germà amb els nostres tiets. Quan van tornar ens van dir que ja no hi era.
-
El primer musical que vaig fer va ser "El Geperut de Notre-Dame". Jo feia d'una ballarina gitana. No tenia text perquè era el meu primer any a ala companyia. Els balls eren molt divertits i quan feia voltes la faldilla se m'aixecava molt amunt. Era tot molt maco.
-
El meu llibre preferit es diu "Siguiendo el juego". És un jugador de béisbol que s'enamora de la metgessa de l'equip. Tres anys després, ell segueix enamorat i un dia a Las Vegas es desperten al mateix llit, amb un anell cada un i una llicència matrimonial. Decideixen fingir que tot estava pensat des del principi i no va ser sota els efectes de l'alchool perquè ella no perdi la feina (ja que pot perdre la feina si els directors saben el que ha passat realment) -
Vaig anar a Montpeller amb l'institut i va ser el primer cop que sortia de Catalunya una setmana sense els meus pares i va ser molt divertit ja que vaig notar la independència de no estar controlada tota l'estona pels pares i la responsabilitat d'això mateix.
-
Aquests van ser els millors campaments d'estiu amb el cau de la meva vida. Vam fer una ruta de 22 km pel Pallars Jussà. Amb la gent de la meva edat vam tenir molt bona relació i hi va haver molta cohesió.