-
La fil·loxera va ser una plaga procedent de França que va destruir gran part de les vinyes catalanes. La caiguda de la producció vitivinícola va provocar una greu crisi econòmica al camp. Molts pagesos van perdre els seus ingressos i es van generar conflictes socials. Aquesta situació va impulsar l’emigració rural cap a les ciutats. Superada la crisi, es van replantar vinyes amb ceps americans més resistents i es va modernitzar l’agricultura. -
Espanya inicia la transició demogràfica amb un descens progressiu de la mortalitat i, més lentament, de la natalitat. Les millores en l’alimentació, la higiene i la sanitat (vacunes) redueixen les malalties infeccioses. La mortalitat infantil disminueix i l’esperança de vida passa de 35 a 50 anys. La població creix de manera notable, sobretot a les zones urbanes. A Catalunya el procés és més ràpid. -
Aquest fet va marcar l'ascens del Partit Republicà Radical i l'eclosió del lerrouxisme, un moviment populista i anticlerical que va tenir una gran força a les classes populars urbanes de Barcelona durant els primers anys del segle XX. La seva elecció va trencar, parcialment, el domini del caciquisme tradicional en aquesta circumscripció clau. -
L’augment de població i la crisi del món rural impulsen l’emigració. Molts espanyols marxen a Amèrica del Sud i Cuba gràcies a la millora del transport marítim. Paral·lelament, es produeix un fort èxode rural cap a les ciutats industrials. Barcelona i Madrid són les principals destinacions. Catalunya rep molts immigrants d’Aragó, València, Múrcia i Andalusia. -
-
El regnat d'Alfons XIII (1902-1931) va estar marcat per la crisi del sistema de la Restauració i el caciquisme. Es va enfrontar a greus problemes socials, tensions regionals i desastres militars com Annual. La inestabilitat política va portar al cop d'Estat de Primo de Rivera el 1923, amb el suport del Rei. La caiguda de la dictadura va deixar la monarquia sense suports significatius. Les eleccions municipals del 1931 van provocar l'exili del monarca i l'inici de la Segona República.
-
La Llei del Descans Dominical va ser una de les mesures socials impulsades durant el període de la Restauració, concretament durant el govern de Maura (1903-1904), com a part dels intents de regeneració social. Aquesta llei buscava protegir la salut i la moral dels treballadors, establint la prohibició de treballar els diumenges i dies festius -
Aquest partit va intentar agrupar les diferents faccions republicanes moderades que es trobaven fragmentades i buscaven una alternativa al sistema de la Restauració, posicionant-se generalment a l'ala dreta del republicanisme, més reformista i menys revolucionària que el Partit Republicà Radical de Lerroux. La seva principal figura destacada va ser Salmerón. La seva influència va ser notable durant els primers anys del regnat d'Alfons XIII. -
El Govern Conservador de Silvela i Maura (1903-1904) va ser el primer intent seriós de regeneració del sistema de la Restauració sota Alfons XIII. Maura va intentar una reforma des de dalt per sanejar l'administració i combatre el caciquisme, buscant evitar una revolució popular. Tot i les seves intencions, les reformes van ser limitades per l'oposició interna del seu propi partit. La manca de suport per a canvis estructurals profunds va provocar la seva caiguda.
-
L'assalt a la revista satírica Cu-Cut! el 1905 per part d'oficials de l'exèrcit, indignats per una sàtira, va constituir un greu atac a la llibertat de premsa. Aquest fet va provocar una crisi política, ja que l'acció militar no va ser frenada per l'autoritat civil. Com a resposta, el diari catalanista La Veu de Catalunya va intensificar la seva crítica al centralisme i a l'exèrcit, utilitzant l'episodi com a catalitzador per a la unió de forces catalanistes en la Solidaritat Catalana. -
La Conferència d'Algesires (1906) va ser convocada per resoldre la crisi internacional sobre el control del Marroc, on Espanya i França tenien interessos en conflicte. Tot i que l'Acta final va reconèixer una influència espanyola limitada al nord, el resultat va ser percebut majoritàriament com una victòria diplomàtica per a França. Aquesta decepció va accentuar la frustració nacional espanyola respecte a la seva posició internacional i va impulsar el catalanisme polític. -
La Solidaritat Obrera va ser una organització sindical catalana fundada el 1907 a Barcelona, principalment per sectors anarquistes i republicans. Va sorgir com una resposta a la necessitat d'unificar les forces obreres catalanes, que estaven molt dividides entre diferents tendències (anarquistes, socialistes, republicanes). -
La Llei Electoral de 1907 (que es va aplicar a les eleccions de 1908) va ser un intent del govern de Maura per reformar el sistema electoral de la Restauració, buscant donar més legitimitat al règim davant la crisi. Aquesta llei va intentar combatre el caciquisme i el frau electoral (el pucherazo). -
El pistolerisme a Barcelona fa referència a una època de violència extrema i repressió que es va viure principalment entre 1917 i 1923, coincidint amb la crisi del sistema de la Restauració. Era una lluita oberta entre els sindicats obrers (especialment la CNT, d'orientació anarquista, que era molt forta a Barcelona) i la patronal.
-
El Partit Republicà Radical (PRR) va ser fundat el 1908 per Alejandro Lerroux, després de trencar amb el Partit Republicà Democràtic Federal. -
Aquesta unió va néixer amb l'objectiu d'aglutinar les diferents forces republicanes i catalanistes que estaven descontentes amb el sistema de la Restauració, especialment després dels esdeveniments de la Setmana Tràgica. -
Va ser una derrota militar espanyola molt sagnant a prop de Melilla, on les tropes espanyoles van patir grans pèrdues davant les tribus rifenyes. Aquest desastre militar va ser el detonant directe de la Setmana Tràgica de Barcelona (juliol de 1909), ja que el govern va decretar la mobilització de reservistes (molts dels quals eren obrers amb poca formació militar) per enviar-los a combatre al Marroc, provocant protestes massives i revoltes populars a Catalunya. -
La Setmana Tràgica de juliol de 1909 va ser una insurrecció popular violenta a Barcelona, desencadenada per la indignació davant l'enviament de tropes de reserva a la guerra del Marroc després de la derrota al Barranc del Llop. La revolta, dirigida contra l'Església i els símbols burgesos, va ser sufocada amb una repressió severa, incloent l'afusellament de Ferrer i Guàrdia, la qual cosa va provocar una crisi política que va forçar la dimissió del govern de Maura. -
La Confederació Nacional del Treball (CNT) es va fundar oficialment el novembre de 1910 a Barcelona.
Va néixer de la unió de diverses federacions i grups anarquistes, sent la Solidaritat Obrera (que ja havíem comentat) el nucli impulsor principal. Es va basar en el sindicalisme revolucionari, defensant la vaga general revolucionària com a eina per abolir el capitalisme i l'Estat, sense participació política parlamentària. -
La Ley de Candado (Ley de Asociaciones Religiosas) va ser una mesura impulsada pel govern liberal de José Canalejas el 1910. Prohibia l'establiment de noves comunitats religioses (ordres monàstiques) a Espanya fins que el Parlament no aprovés una llei específica que regulés la seva activitat. -
El Protectorat Espanyol al Marroc es va establir oficialment el 1912 amb la signatura del Tractat de Fes, després d'anys de tensions i intervencions (com la Guerra del Rif iniciada el 1909). El territori es va dividir entre la zona d'influència espanyola (la majoria al nord, incloent el Rif i el territori de Larraix) i la zona francesa (la majoria del país). -
L'assassinat del president del Consell de Ministres, José Canalejas, va tenir lloc el 14 de novembre de 1912 a Madrid. Va ser assassinat per Manuel Posa, un anarquista. -
La Primera Guerra Mundial (PGM) va ser un conflicte global que va tenir lloc principalment a Europa.
-
Va ser el resultat de la greu crisi econòmica i social derivada de la neutralitat espanyola durant la Primera Guerra Mundial. Els beneficis de les exportacions van generar una inflació brutal, fent que els salaris reals caiguessin en picat. -
Era un partit de caràcter republicà i catalanista. A diferència de la Lliga Regionalista (monàrquica i conservadora), el PRC defensava la instauració d'una república a Espanya, i dins d'aquesta, una solució d'autogovern per a Catalunya, sovint amb tendències federalistes. -
La Constitució de la Mancomunitat de Catalunya no és exactament una "Constitució" en el sentit estricte, sinó que es refereix a l'Estatut d'Autonomia que es va aprovar per crear la Mancomunitat. -
Paral·lelament, les forces de l'ordre (policia i governadors civils, com Arlegui) aplicaven la "Llei de Fugues" per afusellar sumàriament els detinguts revolucionaris, justificant-ho com un intent de fuga. -
Eren associacions o assemblees formades per oficials de l'Exèrcit espanyol (principalment d'ascensos per antiguitat, no per mèrit de guerra) que es van organitzar al marge de la jerarquia oficial. -
L’epidèmia de grip provoca una greu crisi sanitària. Mor aproximadament l’1% de la població espanyola. L’impacte és molt fort malgrat les millores sanitàries del període. La crisi agreuja les dificultats econòmiques i socials de la postguerra. També posa de manifest les mancances del sistema de salut. -
Va ser una conseqüència directa de la crisi de la postguerra mundial (inflació, fam) i la influència de la Revolució Russa de 1917. Els treballadors van veure la possibilitat d'aconseguir canvis radicals.
-
La vaga de La Canadenca
1919 va ser una aturada massiva impulsada per la CNT que va paralitzar la indústria catalana durant 44 dies. La reivindicació principal era la implantació de la jornada laboral de vuit hores, un objectiu que es va aconseguir per decret reial. Aquest èxit va suposar una gran victòria obrera i va intensificar la conflictivitat social posterior. Va ser un dels moments àlgids del Trienni Bolxèvic. -
El final de la Primera Guerra Mundial provoca una forta crisi econòmica. Cau la demanda exterior i augmenta l’atur. Els sindicats responen amb vagues i mobilitzacions obreres. A Catalunya destaca la vaga de la Canadenca. El conflicte social s’intensifica tant a les ciutats com al camp.
-
El Desastre d'Annual va ser una derrota militar greu patida per l'Exèrcit espanyol el juliol de 1921 al Marroc. Les tropes espanyoles, mal dirigides, van ser aniquilades per les tropes rifenyes d'Abd el-Krim, amb milers de baixes. Aquest succés va generar una profunda crisi política i moral a Espanya, evidenciant la corrupció i la ineficàcia de la monarquia. La necessitat de solucionar el problema marroquí va ser un dels arguments principals per al posterior cop d'estat de Primo de Rivera. -
El Pacte de Sant Sebastià es va signar el 1921 com un acord entre republicans, socialistes i catalanistes per oposar-se a la monarquia d'Alfons XIII. L'objectiu principal era coordinar la caiguda del sistema de la Restauració i establir una República. Aquest pacte va aconseguir unir forces polítiques molt diverses contra el règim. Va ser un pas clau en la preparació de l'ambient polític que portaria a la proclamació de la Segona República. -
Va ser la primera etapa de la Dictadura de Primo de Rivera, que va durar des del cop d'Estat. Estava format exclusivament per generals i almiralls de l'Exèrcit, amb Primo de Rivera com a president. Volien liquidar la inestabilitat política i social del període anterior (pistolerisme, crisi parlamentària).
-
Va començar amb un cop d'Estat (o pronunciamiento) el 13 de setembre de 1923, amb el suport del rei Alfons XIII. El general Miguel Primo de Rivera va ser nomenat President del Govern. Es va presentar com una solució temporal per acabar amb la inestabilitat política (crisi del torn dinàstic, pistolerisme, conflicte al Marroc).
-
La Unión Patriótica (UP) es va fundar el 1924 per iniciativa de Primo de Rivera com a suport polític al seu règim dictatorial. No era un partit tradicional, sinó un agrupament d'adhesió voluntària que pretenia integrar totes les forces socials favorables a la Dictadura. Va actuar com l'únic vehicle polític legal durant el Directori Militar i va intentar donar suport al projecte constitucional del Directori Civil. Amb la caiguda del règim el 1930, la UP es va desintegrar ràpidament. -
El Desembarcament d'Alhucemas va tenir lloc el setembre de 1925 i va ser una operació militar crucial en la Guerra del Rif. Aquesta acció, liderada conjuntament per Primo de Rivera i el general Berenguer, va suposar el punt d'inflexió a favor d'Espanya contra els rebels d'Abd el-Krim. L'èxit d'Alhucemas va ser vist com una gran victòria, ja que va permetre establir una base sòlida a la costa nord del Marroc. Aquest triomf militar va consolidar enormement el prestigi de Primo de Rivera. -
Després de l'èxit militar al Marroc (Alhucemas), Primo de Rivera va intentar donar un aspecte més "constitucional" i menys militar al règim. Va incorporar polítics civils (d'aquí el nom "Civil") al govern, tot i que ell seguia sent la figura central. El principal objectiu era crear un nou marc polític que substituís el sistema liberal anterior.
-
La crisi del 1929 posa fi a la prosperitat econòmica. Cau la producció industrial i augmenta l’atur. L’Estat arrossega un dèficit molt elevat a causa de la política econòmica anterior. La situació social empitjora de nou. Aquesta crisi afebleix encara més el règim i prepara el camí cap al canvi polític de 1931. -
Aquest fet va ser el resultat directe de la pèrdua de suports del rei Alfons XIII, especialment després de la caiguda de la Dictadura de Primo de Rivera el gener de 1930.