-
Carles II de Castella (1661-1700), va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700. Com que va esdevenir rei sent menor d'edat, la seva mare va ser regent, Mᵃ Anna d'Àustria.
És conegut pel mal estat físic i de salut que tenia, atribuïts al resultat de matrimonis endogàmics dels seus avantpassats. Últim monarca de la dinastia d'Àustria perquè no va tenir fills. Poc després de la seva mort va esclatar la Guerra de Successió entre els pretendents al tron. -
La Guerra de Successió Espanyola va ser un conflicte internacional i civil que es va iniciar arran de la mort de Carles II sense descendència, desembocant en una lluita pel tron espanyol entre Felip de Borbó (suportat per França i Castella) i Carles d’Habsburg (suportat per la Gran Aliança). Aquesta guerra enfronta els borbònics, i els austriacistes. El conflicte internacional acaba amb la victòria borbònica, el Tractat d’Utrecht i Felip V com a rei d’Espanya.
-
El Pacte de Gènova va ser una aliança política i militar entre Anglaterra i un grup de propietaris i nobles catalans austriacistes. Va ser clau per l’entrada d’Anglaterra i les forces catalanes al conflicte contra Felip V, amb l’objectiu de preservar les llibertats i institucions catalanes dins d’un nou marc dinàstic.
-
Són un conjunt de lleis promulgades per Felip V entre després de la victòria a la G.S.E . Aquestes disposicions establiren el règim absolutista borbònic a Espanya, suprimint les institucions i furs propis dels antics regnes de la Corona d’Aragó i imposant les lleis i l’organització política pròpies de Castella. Es va instaurar un govern executiu jeràrquic basat en la “reial voluntat”, eliminant el sistema anterior deliberatiu i de consells col·legiats. A més el català ja no era llegua oficial.
-
Amb aquest tractat s'acaba la Gueerra de Sucessió a escala internacional, signat entre França, Espanya, Anglaterra, Països Baixos, Portugal, Saboya i altres.- Reconegué Felip V com a rei d'Espanya però establí que les corones de França i Espanya no podrien unir-se en una mateixa persona.
- Espanya cedí a Gran Bretanya Gibraltar i Menorca, així com territoris en Amèrica cedits per França (Terranova, Acàdia, illa de Sant Cristòfol) i privilegis comercials.
-
Signat entre França i l'Imperi Sacre Romanogermànic per posar fi a la guerra entre ambdós després d'Utrecht.- Aquest tractat confirma la devolució de territoris que França havia ocupat durant la guerra.
- Regula qüestions de frontera a Alemanya, tornant a posicions anteriors amb excepcions com la ciutat de Landau.
- Confirmà definitivament la cessió a l’Imperi austríac dels territoris europeus espanyols: els Països Baixos, Milà, Nàpols, Sardenya i altres possessions Italianes.
-
Els impostos estaven basats en consums i transaccions no eren equitatius, generaven molts abusos i evasions. Les guerres havien esgotat els recursos de l’Estat, calia un augment urgent dels ingressos fiscals. Aquí sorgeix el Cadastre d'Ensenada,fet a Castella, encarregat pel rei Ferran VI i el marquès d'Ensenada. Fou una recopilació detallada de dades sobre habitants, propietats i activitats econòmiques per modernitzar l'administració fiscal i aconseguir un sistema tributari més just i eficient.
-
Ferran VI (1713-1759) va ser rei d'Espanya, fill de Felip V. El seu regnat es caracteritza per continuar i reforçar les reformes borbòniques iniciades pels seus predecessors i aprofundir en l'absolutisme il·lustrat.
Va perseguir una política de neutralitat internacional després de la G.S, centrant-se en la reconstrucció interna i estabilització econòmica. Li deien “el Prudente” es recorda com un monarca que estructurà Espanya per a la modernitat, sense implicar-se en grans conflictes bèl·lics. -
Carles III va ser rei d'Espanya fins a la seva mort i un dels monarques més emblemàtics del reformisme borbònic i l'absolutisme il·lustrat. Venia de la Casa de Borbó, abans de pujar al tron va ser rei de Nàpols i Sicília, on va adquirir experiència en governs reformistes. Va impulsar una profunda modernització administrativa centralitzada que buscava eficiència i va reforçar el control de la monarquia.
- Va implementar reformes fiscals
- Va desenvolupar infraestructures com carreteres, canals
-
El comerç amb les colònies americanes estava restringit als ports de Sevilla i Cadis, fet que limitava la competència i dificultava el creixement econòmic. El reglament posterior va obrir nous ports espanyols i americans, reduint el monopoli i afavorint un comerç més lliure. Això va permetre més participació de mercaders, més dinamisme en les transaccions i va estimular l’agricultura, la indústria i la població en els territoris espanyols. -
Carles IV d’Espanya va regnar entre 1788 i 1808. Fill de Carles III i Maria Amàlia de Saxònia, el seu mandat va estar marcat pels efectes de la Revolució Francesa i les guerres napoleòniques, que van provocar crisi política i econòmica. Va confiar el poder a Manuel Godoy, criticat per la seva política pròxima a Napoleó. Es va veure obligat a abdicar a favor de Ferran VII. Poc després, Napoleó va imposar Josep Bonaparte, iniciant la Guerra de la Independència.
-
Manuel Godoy (1767-1851) va ser polític i militar espanyol, primer ministre durant el regnat de Carles IV fins a el final. Va aliar Espanya amb França i participar en conflictes com Trafalgar (1805). La seva impopularitat i les males decisions van provocar la caiguda amb el Motí d’Aranjuez (1808). Va ser mecenes de les arts, però va imposar censura lingüística i teatral, i ostentava diversos títols nobiliaris. Signa la Pau de Basilea amb França, consolidant la seva fama i poder. -
Va enfrontar Espanya i la Primera República Francesa dins les guerres revolucionàries. Combatuda als Pirineus orientals i occidentals, va començar amb una invasió espanyola, però els francesos van contraatacar. Va acabar amb la Pau de Basilea, consolidant França en part del nord-est espanyol. A Catalunya va generar una mobilització popular contra la Revolució i per defensar la religió.
-
La Pau de Basilea (1795) va posar fi a la Guerra Gran entre Espanya i França. Espanya reconeixia la superioritat militar francesa, cedint la part oriental de Santo Domingo i alguns territoris ocupats als Pirineus, però manté Louisiana i recupera altres conquestes peninsulars. Aquest acord va preservar gran part de la integritat territorial espanyola i va iniciar una etapa d’aliança amb França. -
La Batalla de Trafalgar, al cap Trafalgar el 1805, va enfrontar el Regne Unit contra França i Espanya per frenar Napoleó. Les forces britàniques, dirigides per Nelson, van guanyar de manera decisiva. La flota franco-española va perdre 22 dels 33 vaixells, mentre els britànics no van perdre cap. Aquesta victòria va assegurar la supremacia naval britànica i va impedir la invasió de Gran Bretanya. -
Període en què es van imposar idees liberals contra l’absolutisme, especialment després de la mort de Ferran VII i durant el regnat d’Isabel II. Aquest moviment defensava constitucions, drets civils, llibertat econòmica i limitació del poder reial. Va incloure pronunciaments militars, constitucions com la de Cadis 1812 i reformes com la Desamortització de Mendizábal, i transformà l’organització política, econòmica i social del país, tot generant conflictes i revoltes contínues.
-
El Moti d’Aranjuez va ser un aixecament popular i militar a Espanya que va provocar l'abdicació del rei Carles IV i l’ascens de Ferran VII. Espanya es trobava en una greu situació de crisis després de ser vençuda a la batalla de Trafalgar. Alhora, els aristòcrates estaven descontents amb el mal govern de Manuel Godoy i el clergat temia mesures desamortitzadores
La població patia fam, crisi econòmica i desigualtats i el fill era vist com una alternativa més digna. Van unir-se per exigir canvis. -
Va ser la primera constitució política de la Monarquia espanyola. Va ser elaborada per les Corts Generals reunides a Cadis durant la Guerra d'Independència contra Napoleó. Aquest text constitucional constava de 384 articles dividits en deu títols i va establir principis liberals inèdits a Espanya fins aleshores.- Sobirania nacional
- Establir la divisió de poders
- Va abolir l'absolutisme de dret diví
- Va limitar el poder real -Va establir drets civils i polítics
-
Ferran VII d’Espanya (1784-1833) va ser rei en dos períodes: 1808 i 1814-1833. Fill de Carles IV i Maria Lluïsa de Parma, pateix l’ocupació napoleònica i es obligat a abdicar en favor de Josep Bonaparte. Recuperà el tron el 1813 i restableix l’absolutisme, derogant la Constitució de Cadis. Es casa diverses vegades i obté com a hereva Isabel II, fet que provoca la Primera Guerra Carlina. Mor sent considerat el pitjor rei d'Espanya.
-
Després de la Guerra d'Independència contra Napoleó i el seu confinament a França, Ferran VII va restaurar la monarquia absoluta anul·lant la Constitució de Cadis i totes les reformes liberals. Va reinstaurar el sistema tradicional i va reprimir els liberals, recuperant el control total del poder durant sis anys. Aquest període és conegut també com la Restauració absolutista.
-
El pronunciament de Riego va ser un alçament militar liderat pel tinent coronel Rafael del Riego a Caps de Sant Joan, Sevilla. Va sorgir per evitar l’embarcament de la Gran Expedició d’Ultramar destinada a sufocar les revoltes americanes i buscava restablir la Constitució de Cadis. Aquest moviment va esdevenir el detonant de la Revolució liberal i va marcar l’inici de la pèrdua definitiva de l’Imperi espanyol a Amèrica. -
Una revolució liderada pel comandant Rafael del Riego va obligar Ferran VII a acceptar i jurar la Constitució de 1812, instaurant un govern liberal. Durant tres anys, el rei va compartir el poder amb un govern constitucional que va promoure reformes liberals importants com l'abolició de la Inquisició, encara que Ferran conspirava per recuperar l'absolutisme.
-
Amb ajuda de la intervenció militar francesa coneguda com "els Cent Mil Fills de Sant Lluís", es va restaurar l'absolutisme absolut al país. Ferran VII va eliminar les reformes liberals i va començar una dura repressió contra el liberalisme fins a la seva mort el 1833. Aquest darrer període es va caracteritzar per la ferma restauració del poder absolut i un ambient polític repressiu.
-
La Pragmàtica Sanció de 1830, promulgada per Ferran VII, que va anul·lar la Llei Sàlica i va fer possible que les dones poguessin heretar el tron si no hi havia descendència masculina, restaurant així el sistema tradicional anterior a la dinastia borbònica. -
Carles, germà del rei, no va acceptar Isabel II i s'autoproclama rei legítim, generant l’aixecament carlí. Els carlins defensaven l’absolutisme, la tradició i l’Església, mentre els isabelins, el liberalisme i la centralització política, desencadenant una guerra civil. Després del Convení de Vergara, Maroto i Espartero pactaren la rendició i el reconeixement de certs drets carlins. La guerra deixà profundes divisions socials i establí les bases de les següents guerres carlines.
-
-
Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies va regnar com a regent durant la minoria d'edat d'Isabel II. Va afrontar la Guerra Carlista, recolzant-se en liberals per defensar la seva filla. Durant la seva regència es van impulsar l’Estatut Reial de 1834 i la divisió provincial de Burgos. Malgrat les reformes, es van generar tensions amb progressistes, que van portar a la Revolució de 1840 i a l'exili, cedint el poder a Espartero. Va estar marcada per guerra civil i inestabilitat política.
-
L'Estatut Reial de 1834 va ésser una carta de tendència liberal molt moderada, promulgada a Espanya per la reina regent Maria Cristina de Borbó. Malgrat les seues limitacions va suposar la desaparició definitiva de la monarquia absoluta, substituïda per la monarquia constitucional. -
Va ser una reforma econòmica i social impulsada pel ministre liberal Juan Álvarez Mendizábal durant el regnat d’Isabel II. Consistia a vendre terres i béns de l’Església i dels convents per reduir el deute de l’Estat i pagar l’exèrcit liberal a la Primera Guerra Carlina. Volia modernitzar l’economia i la propietat privada, però va causar conflictes socials, sobretot amb el clero i sectors conservadors. -
El virregnat de Nova Espanya, ric en plata i terres, comença a sacsejar-se amb la influència de la Revolució Francesa i, la crisi de la monarquia espanyola arran Napoleó. El descontentament, sumat a les desigualtats socials, va encendre revoltes com el Grito de Dolores de Miguel Hidalgo. Altres com Morelos i Guerrero continuen l'espiritu. Finalment, el Pla d’Iguala i l’aliança entre insurgents i sectors conservadors obriren la porta a la independència, proclamada el 1821 però reconeguda el 1836. -
Va ser un moviment polític i popular que va contra la regència de Maria Cristina. El detonant va ser la seva aposta pels moderats, que limitaven les llibertats amb la Llei Municipal de 1840.
Els progressistes, amb fort suport popular i milícies urbanes, s’hi van oposar. Les revoltes es van estendre. Maria Cristina va haver d'abdicar i marxar a l’exili.
El poder va passar a Espartero, líder progressista i heroi de la Primera Guerra Carlina, que va assumir la regència fins al 1843. -
La regència d'Espartero va començar després de la revolució que expulsa a Maria Cristina. Espartero, militar liberal, va ser regent i va aplicar mesures autoritàries i reformistes. Va suspendre la Llei d'Ajuntaments i reprimeix una revolta a Barcelona amb bombardeig. La seva impopularitat i conflictes interns el van forçar a exiliar-se. Així acaba la seva regència, i es proclamà la majoria d’edat d’Isabel II per iniciar-ne el regnat. Període marcat per tensions polítiques i socials.
-
-
Dominen els moderats amb el general Narváez. El període està marcat per un gir conservador, la Constitució de 1845 i una política centralitzadora amb control estricte de l'ordre públic i censura.
-
Durant aquest període, els progressistes van ocupar el poder i van impulsar reformes liberals, com la desamortització general i la lliure impressió.
-
Govern d’una coalició liberal-moderada dirigida per O’Donnell, marcada per estabilitat relativa i política de centre.
-
Retorn dels moderats amb Narváez, conflictes interns, revoltes i la crisi que va culminar amb la Revolució del 1868 (La Gloriosa), que va provocar l’exili d’Isabel II.
-
La Gloriosa va ser una revolta militar amb elements civils a Espanya. Aquesta revolució va provocar la destitució i l'exili de la reina Isabel II i va marcar l'inici del Sexenni Democràtic (1868-1874), un període de grans canvis polítics i intents de modernització del país. La revolució va ser liderada per generals com Juan Bautista Topete, que va començar el pronunciament militar des de la flota a Cadis, i pel general Prim, que va arribar des de Londres per coordinar l'aixecament. -
Dirigit per Francisco Serrano, es va promulgar la Constitució de 1869 i es va establir una monarquia constitucional.
-
Va ser un aixecament militar liderat per Juan Bautista Topete, contra la reina Isabel II, motivat per la corrupció, la mala gestió econòmica i la impopularitat del règim. Aquest cop, juntament amb altres generals i sectors liberals i progressistes, s'inicia la Revolució de 1868, també coneguda com La Gloriosa, que desemboca en l’exili d’Isabel II i l’inici del Sexenni Democràtic. -
Amadeu de Savoia va ser elegit rei però va afrontar problemes polítics, socials i carlistes, que van culminar amb la seva abdicació.
-
Un període curt i convulsi amb quatre presidents i conflictes interns entre republicans federals i unitari. Va acabar amb el pronunciament de Martínez Campos que va restaurar la monarquia borbònica amb Alfons XII.
-
Va ser un cop d'estat liderat pel general Manuel Pavía durant la Primera República Espanyola. Ocupa el Palau de les Corts amb soldats i la Guàrdia Civil, desallotjant els diputats mentre votaven un nou president en substitució d’Emilio Castelar. El general impedeix el control federalista i anomena Francisco Serrano com a cap de govern, iniciant la República Unitària. Posà fi al règim parlamentari i marcà la transició cap a una dictadura davant la inestabilitat i les rebel·lions cantonals.