-
L'imperi d'occident, l'emperador Teodosi decidix dividir l'imperi entre els seus dos fills, Arcadio i Honorio, l'ultime tub el d'occident.
La capital de l'imperi d'occident va ser Roma i Milà successivament. Este imperi tub uns grans problemes, i entre en decadència. Mes tard van ser conquistats pels pobles germànics i pels huns, com capità d'ells "Àtila l'Huno". -
La Divisió de Teodosi va ser la partició definitiva de l'Imperi Romà en dues entitats separades a la mort de l'emperador Teodosi I l'any 395 dC, deixant-li l'Imperi d'Orient al seu fill Arcadio (capital Constantinoble) i l'Imperi d'Occident al seu fill Honori (capital Milà/Ràven per a la caiguda d'Occident i el sorgiment de l'Imperi Bizantí a Orient. -
El 409, els sueus, alans i vàndals (asdingos i silings) van entrar a la Península Ibèrica, dividint-se el territori, amb els sueus establint-se a Gallaecia (nord-oest) i els altres a Lusitània i Cartaginense, marcant l'inici de la fi del domini romà, tot i que posteriorment els visigots els expulsarien parcialment, enviant vàndals a Àfrica i arraconant els sueus. -
A finals de juny del 451 dC de C. una aliança de romans, gots i germans va aconseguir derrotar la temible horda invasora d'Atila en una batalla que va tenir lloc a les planes de la Xampanya francesa. La batalla dels Camps Catalàunics –també coneguda com dels Camps Mauriacus o, més comunament, la batalla de Châlons– va canviar el curs de la història europea. -
La caiguda de l'Imperi romà d'Occident fa referència al fet de la pèrdua d'autoritat sobre el seu vast territori de l'Imperi romà d'Occident que va quedar dividit en nombroses entitats polítiques successores. -
A finals del segle V de la nostra era es va produir un dels fets més rellevants de la història universal: la deposició del darrer emperador romà, un nen de 15 anys anomenat Ròmul Augústol. L'encarregat de solucionar el tràmit va ser un tal Odoacre, rei dels hèruls, un poble germànic que, al costat dels gots, havia penetrat a l'imperi a finals del segle III. -
Batalla de Vouillé La batalla de Vouillé (en latín, Campus Vogladensis) fue una batalla decisiva por el control de la Galia entre visigodos y francos ocurrida en la primavera de 507. Se libró en las marcas septentrionales del territorio visigodo, en Vouillé, cerca de Poitiers. -
L'Imperi bizantí va assolir l'esplendor en temps de l'emperador Justinià, que va governar, juntament amb la seva esposa Teodora, entre els anys 527 i 565
-
L'Hègira és la emigració del profeta Mahoma i els seus seguidors de La Meca a Medina l'any 622 dC, un esdeveniment crucial que marca l'inici del calendari islàmic i l'establiment de la primera comunitat musulmana alla va establir un nou model social basat en la fe, no en clans de sang, i va transformar Mahoma en líder polític i religiós. -
·Expansió despré de la mort de Mahoma (632) mitjançan la yihad.
·Van arribar a la península Aràbiga, Pèrsia i Egipte.
·Els califes eren escollits i governaven des de Medina. -
· El títol de califa es va fer hereditari.
· La capital es va traslladar a Damasc.
· Es va assolir l'expansió màxima (fins a la península ibèrica), frenada pels francs l'any 732. -
L'emperador Lleó III l'Isàuric va promulgar un edicte que limitava i va començar a prohibir les imatges religioses, sobretot en esglésies, per por a la idolatria, influenciat possiblement per l'Islam, i que va provocar una gran polèmica teològica i política que va durar fins al segle IX. -
Carles Martell derrota els musulmans.
La batalla de Poitiers, antigament anomenada batalla de Tours, va tenir lloc el 10 d'octubre de 732 entre les forces comandades pel líder franc Carlos Martel i un exèrcit musulmà a les ordres del valí d'Al-Àndalus Abd ar-Rahman ibn Abd Allah al-Gafiqi, a prop de la ciutat de Tours. -
· La família abbàssida va prendre el poder i va instal·lar la capital a Bagdad.
· L'imperi va començar a desintegrar-se; van perdre territoris com al-Àndalus.
· Bagdad va ser saquejada pels mongols el 1258, que van matar l'últim califa abbàssida. -
La successió de Carlemany va començar amb el seu fillLuis I el Piadós (814-840) com a emperador únic, però la seva mort va desencadenar guerres civils entre els seus hereus (Lotari, Lluis el Germànic i Carles el Calv), que van culminar en el Tractat de Verdun (843) , dividint l'imperi en tres parts, asseient les bases de França i Alemanya, i marcant l'Imperi -
El papa León III va coronar a Carlemany com a emperador d'Occident el dia de Nadal de l'any 800 a Roma, un acte que va restaurar la dignitat imperial a Occident, va fundar el Sacro Imperi Romano Germànic, -
El Tractat de Verdún (843) va consistir enla divisió de l'Imperi Carolingi entre els tres fills de Lluís el Piadós: Carles el Calb (França Occidental, origen de França), Lluís el Germànic (França Oriental, origen d'Alemanya) i Lotari I (França Mitjana, una franja central des d'Itàlia fins al Mar del Nord, que incloïa el títol imperial). -
La creença que l'any 1000 seria la fi del món va ser una idea popularitzada posteriorment, sobretot al segle XIX, no una por generalitzada a l'època medieval, ja que les cròniques i la historiografia moderna desmenteixen un pànic massiu. Tot i que hi havia certes inquietuds, la idea d'una "crisi general de terror" per l'any mil és una llegenda que va inspirar molta literatura, però no es correspon amb la realitat històrica d'aquell moment. -
-
El cisma d'Orient va ser la divisió produïda l'any 1024 entre l'església ortodoxa o oriental i la romana o occidental. -
La Primera Croada (1095-1099) va ser unacampanya militar organitzada per l'Europa cristiana occidental, convocada pel Papa Urbà II després de la petició d'ajuda de l'Imperi Bizantí, per recuperar Jerusalem i Terra Santa del control musulmà peró al final Jerusalem va caure.
-
L'any 1203 la Quarta Croada, que originalment anava cap a Egipte, va ser desviada per Venècia per conquerir Constantinoble per motius econòmics i polítics. -
Va ser un conflicte armat que va durar 116 anys, del 24 de maig de 1337 al 19 d'octubre de 1453, encara que de forma intermitent, i va tenir als regnes de França i Anglaterra com a principals com el regne de Navarra o el Ducat de Borgonya . Altres regnes i senyorius europeus també es van veure afectats encara que en menor mesura i per menor temps.
-
La Peste Negra va ser una pandèmia bacteriana que va assolir Europa, Àsia i Àfrica al segle XIV, transmesa per puçes de rates, causant la mort de mitja Europa.
-
L'Aixecament anglès de 1381, conegut com la Guerra Pagesa o la Revolta de Wat Tyler, va ser una rebel·lió massiva de camperols, artesans i pobres urbans contra la monarquia i la noblesa anglesa, impulsada per impostos excessius -
Els turcs otomans, liderats pel sultà Mehmed II, van conquerir Constantinoble el 29 de maig de 1453, després d'un assalt de 53 dies, posant fi al mil·lenari Imperi Bizantí i convertint la ciutat en la nova capital otomana, coneguda com a Istambul, marcant un punt clau en la transició de l'Edat Mitjana a l'Edat Moderna