Unnamed

Eix cronològic historia

  • divisio de l'imperi roma
    395

    divisio de l'imperi roma

    va ser un procés que va culminar l'any 395 dC, quan l'emperador Teodosi I el va repartir entre els seus dos fills: Occident per a Honori (amb capital a Roma) i Orient per a Arcadi (amb capital a Constantinoble)
  • sueus alans i vandals van envair la peninsula iberica
    409

    sueus alans i vandals van envair la peninsula iberica

    creuant els Pirineus com a part de les grans migracions germàniques, i es van repartir el territori peninsular amb els romans, establint-se a la Gallaecia (sueus), Lusitania i Cartaginense (alans), i Bètica (vàndals silings) i Gallaecia (vàndals asdingos). Aquesta invasió va ser un punt d'inflexió a la història romana de la península, amb els visigots arribant poc després per “ajudar” Roma, i els sueus establint-se a llarg termini a Gallaècia
  • Invasions germàniques a la península Ibèrica
    409

    Invasions germàniques a la península Ibèrica

    pobles germànics com sueus, alans i vàndals van envair la península Ibèrica. Aquestes invasions van contribuir a la fi del domini romà i a l’inici de l’Edat Mitjana a Hispània.
  • Batalla dels Camps Catalàunics
    451

    Batalla dels Camps Catalàunics

    L’any 451, romans i pobles germànics es van unir per derrotar els huns a la batalla dels Camps Catalàunics. Aquesta victòria va frenar l’expansió d’Àtila a l’Europa occidental.
  • Expulsió dels visigots de la Gàl·lia
    507

    Expulsió dels visigots de la Gàl·lia

    els francs van derrotar els visigots i els van expulsar de la Gàl·lia. Aquest fet va permetre als francs consolidar el seu domini en aquest territori.
  • Regnat de Justinià i Teodora
    565

    Regnat de Justinià i Teodora

    Entre els anys 527 i 565, l’emperador Justinià va governar l’Imperi bizantí juntament amb la seva esposa Teodora. El seu govern va destacar per reformes legals importants, expansions territorials i la construcció de grans obres com Santa Sofia.
  • Hègira de Mahoma
    622

    Hègira de Mahoma

    Mahoma va haver de fugir de la Meca a Medina per evitar persecucions. Aquest fet, conegut com l’Hègira, marca l’inici del calendari musulmà i el començament de l’expansió de l’islam.
  • Fi del poder dels omeies
    661

    Fi del poder dels omeies

    la família omeia va perdre el poder polític després de conflictes interns. Aquest canvi va obrir una nova etapa en la història de l’islam amb altres dinasties governants.
  • Batalla de Poitiers o Tours
    732

    Batalla de Poitiers o Tours

    l’avanç musulmà per Europa occidental va ser aturat pels francs a la batalla de Poitiers. Aquesta victòria va ser clau per frenar l’expansió islàmica cap al nord d’Europa.
  • Ascens de Pipí el Breu
    732

    Ascens de Pipí el Breu

    Pipí el Breu va posar fi a la dinastia merovíngia en destronar l’últim rei franc. Amb aquest fet va començar una nova etapa política, ja que el poder va passar a la dinastia carolíngia.
  • Revolució abbàssida
    750

    Revolució abbàssida

    va tenir lloc la revolució abbàssida, que va provocar la caiguda definitiva dels omeies i l’ascens de la dinastia abbàssida. El centre del poder islàmic es va traslladar cap a Orient.
  • Successió de Carlemany
    768

    Successió de Carlemany

    després de la mort de Pipí el Breu, el seu fill Carlemany va heretar el tron. El seu regnat es va caracteritzar per una gran expansió territorial i per l’enfortiment del poder polític i militar dels francs.
  • Coronació imperial de Carlemany
    800

    Coronació imperial de Carlemany

    el papa va coronar Carlemany com a emperador d’Occident a Roma. Aquest fet va simbolitzar la restauració de l’Imperi a l’Europa occidental i va reforçar l’aliança entre l’Església i el poder polític.
  • Divisió de l’Imperi Carolingi
    870

    Divisió de l’Imperi Carolingi

    després de la mort dels successors de Carlemany, l’Imperi carolingi es va dividir en diversos regnes. Aquesta fragmentació va afeblir el poder central i va donar origen a futurs estats europeus.
  • Caiguda de Constantinoble
    1453

    Caiguda de Constantinoble

    l’Imperi bizantí va arribar a la seva fi quan els turcs otomans van conquerir Constantinoble. Aquest esdeveniment marca el final de l’Edat Mitjana i l’inici de l’Edat Moderna.