ETAPA NAPOLEÒNICA, RESTAURACIÓ, LIBERALISME I NACIONALISME.

  • Cop d’estat de Napoleó.

    Cop d’estat de Napoleó.

    El cop d'estat del 18 de Brumari va succeir durant la Revolució Francesa. Va iniciar una revolta històrica que posaria punt final a la monarquia borbònica que governava en aquell moment. Inicialment, la revolució únicament contemplava la reducció dels poders del rei en favor d'una Assemblea Nacional.
  • Period: to

    Consolat

    El nou govern s'estructurava segons la constitució de l'any VIII. Estava format per tres cambres, el Consell d'Estat, que projectava lleis; el Tribunal, que les discutia; i l'Assemblea Legislativa, que les votava. Es mantenia el sufragi popular, tot i que mutilat en llistes de notables. Els cònsols ostentaven el poder executiu.
  • Napoleó, cònsol vitalici

    Napoleó, cònsol vitalici

    Napoleó Bonaparte va ser nomenat cònsol vitalici durant el seu govern a França, el 1802. Aquesta mesura va consolidar el seu poder, ja que li atorgava un càrrec amb autoritat gairebé de per vida, evitant la necessitat de renovar el seu mandat periòdicament.
  • Period: to

    Imperi napoleònic

    Va ser un període de gran expansió i transformació a Europa, liderat per Napoleó Bonaparte. Aquest període, que va començar amb la seva ascensió al poder a França després de la Revolució Francesa, es va estendre des de finals del segle XVIII fins a principis del segle XIX.
  • Codi civil napoleònic

    Codi civil napoleònic

    El Codi Civil napoleònic, també anomenat Codi Civil dels Francesos, és un conjunt de lleis civils promulgat el 1804 sota l'egida de Napoleó Bonaparte. Va ser dissenyat per unificar el dret civil a França després de la Revolució Francesa i ha influït en molts sistemes jurídics arreu del món.
  • Napoleó, emperador francès

    Napoleó, emperador francès

    Napoleó Bonaparte va ser nomenat emperador dels francesos. Aquesta proclamació va tenir lloc a la catedral de Notre-Dame de París, on va ser coronat en una cerimònia on es va coronar a si mateix, prenent la corona i col·locant-la al cap, simbolitzant que el seu poder venia directament de la voluntat del poble i no de cap autoritat superior. Aquest acte va marcar l'inici del Primer Imperi Francès.
  • Batalla de Trafalgar

    Batalla de Trafalgar

    Va ser una batalla naval que va tenir lloc el 21 d'octubre de 1805, en el marc de la Tercera Coalició iniciada pel Regne Unit, l'Arxiducat d'Àustria, l'Imperi Rus, el Regne de Nàpols i Suècia per intentar enderrocar Napoleó Bonaparte del tron imperial i dissoldre la influència militar francesa existent a Europa.
  • Màxim domini napoleònic sobre Europa

    Màxim domini napoleònic sobre Europa

    Durant aquest període, Napoleó Bonaparte va aconseguir expandir el seu control sobre una gran part de l'Europa continental. Aquest va ser el punt àlgid del seu domini.
  • Fracàs de la invasió de Rússia

    Fracàs de la invasió de Rússia

    Coneguda com la Campanya de Rússia , va ser una expedició militar liderada per Napoleó Bonaparte amb l'objectiu d'imposar la seva autoritat sobre l'Imperi Rus i forçar una aliança contra els seus enemics comuns a Europa. Aquesta invasió va tenir lloc durant el període de les Guerrres Napoleòniques i va ser una de les campanyes més decisives i desastroses per a l'Exèrcit francès.
  • Derrota a Espanya

    Derrota a Espanya

    las tropas españolas comandadas por el marqués de Wellington se enfrentaron al ejército imperial del mariscal Soult en Toulouse. Esta batalla fue la última de la Guerra de Independencia española y supuso el fin de la ocupación napoleónica de la península ibérica.
  • Period: to

    Congrés de Viena

    El Congrés de Viena es va celebrar de novembre de 1814 a juny de 1815, després de la fi de les guerres napoleòniques. Es tractava d'una assemblea diplomàtica convocada per redefinir l'ordre europeu, restablir les monarquies i assegurar la stabilitat continental després de la caiguda de Napoleó Bonaparte. Les principals potències implicades eren Àustria, Prússia, Rússia, el Regne Unit i França.
  • La coalició antifrancesa (GB, Àustria, Prússia i Rússia) entra a París.

    La coalició antifrancesa (GB, Àustria, Prússia i Rússia) entra a París.

    El 1813 Napoléon estava en retirada després del seu fallit intent d'envair Rússia. Els exèrcits de la Coalició s'havien agrupat i van derrotar els francesos a la batalla de Leipzig. L'emperador d'Àustria, Francesc II, estava interessat a buscar la pau amb els francesos, però tant el Tsar Alexandre I de Rússia com el Rei Frederic Guillem III de Prússia volien envair França. Just com Napoleó havia entrat a Moscou un any abans, Alexandre volia entrar a París.
  • Napoleó és desterrat a l’illa d’Elba

    Napoleó és desterrat a l’illa d’Elba

    Després de la seva primera abdicació el 1814 i de la seva derrota a la batalla de Leipzig, va ser exiliat a aquesta illa del Mar Mediterrani, on va estar abans de fugir i intentar tornar al poder.
  • Period: to

    Restauració

    Durant el període de 1815 a 1830, Europa va viure una fase política significativa coneguda com la Restauració. Aquesta era es va caracteritzar per la reinstauració de monarquies conservadores i la revocació de molts dels canvis revolucionaris i napoleònics que havien modelat els primers anys del segle XIX.
  • Napoleó s’escapa i recupera el poder (Imperi dels 100 dies)

    Napoleó s’escapa i recupera el poder (Imperi dels 100 dies)

    Durant aquest període, conegut com l’Imperi dels 100 Dies, Napoleó va recuperar el control del govern i va intentar restaurar la seva hegemonia a Europa. La seva campanya culminà amb la batalla de Waterloo, que va resultar en la seva definitiva derrota.
  • Napoleó, derrotat a Waterloo per la coalició antifrancesa

    Napoleó, derrotat a Waterloo per la coalició antifrancesa

    Va ser derrotat a la batalla de Waterloo, que va tenir lloc el 18 de juny de 1815 a Bèlgica. Aquesta batalla va ser decisiva i va marcar el final del seu govern i de la seva era com a emperador de França. L'aliança entre les forces britàniques, liderades pel duque de Wellington, i les forces prussianes, comandades per Blücher, va ser clau per derrotar l'exèrcit napoleònic.
  • 1ª onada revolucionària (Espanya, Portugal i Itàlia)

    1ª onada revolucionària (Espanya, Portugal i Itàlia)

    Va ser un moviment que va afectar principalment Espanya, Portugal i Itàlia, marcant un període de significatives transformacions polítiques i socials a Europa. Aquest moviment va estar motivat per diversos factors, incloent la insatisfacció amb els règims absolutistes, la influència de les idees il·lustrades i els efectes de la Revolució Francesa de 1789.
  • Napoleó mor a l’illa de Santa Elena

    Napoleó mor a l’illa de Santa Elena

    Sí, Napoleó Bonaparte va morir a l’illa de Santa Elena el 5 de maig de 1821.
  • 2ª onada revolucionària (França, Itàlia, Alemanya, Polònia…)

    2ª onada revolucionària (França, Itàlia, Alemanya, Polònia…)

    La segona onada revolucionària de 1830, coneguda com a Revolució de Juliol a França, va ser un conjunt de revoltes que van impactar diversos països europeus com França, Itàlia, Alemanya i Polònia. Aquesta etapa va estar marcada per la caiguda de règims monàrquics absolutistes i la demanda de més llibertats polítiques, constitucions liberals i drets civils.
  • Independència de Grècia

    Independència de Grècia

    L'independència de Grècia va ser un procés clau en la història moderna del país, que va culminar amb la seva sobirania després de segles de dominació otomana. Aquest moviment va començar a finals del segle XVIII i va guanyar força durant el segle XIX, impulsat per un ambient de reformes il·lustrades, sentiments nacionalistes i el suport de països europeus.
  • Caiguda de la monarquia borbònica a França. Regnat de Lluís Felip d’Orleans

    Caiguda de la monarquia borbònica a França. Regnat de Lluís Felip d’Orleans

    La caiguda de la monarquia borbònica a França en 1830 va marcar un canvi radical en la història del país. Aquesta revolució, coneguda com la Revolució de Juliol, va acabar amb el règim de Carles X, el últim monarca borbònic que governava França, i va donar pas a la instauració d’una monarquia més liberal sota Lluís Felip d’Orleans.
  • Independència de Bèlgica

    Independència de Bèlgica

    La independència de Bèlgica es va aconseguir el 4 d'octubre de 1830, després d'anys de tensions i conflictes amb els Països Baixos, que fins aleshores havien governat la regió com a part del Regne Unit dels Països Baixos. El procés d'independència va començar amb una sèrie de protestes i aixecaments populars, coneguts com les Revoltes de Bèlgica, que van ser motivades per diferències culturals, lingüístiques i econòmiques entre les regions del sud (actual Bèlgica) i el nord (Països Baixos).
  • Caiguda de Lluís Felip d’Orleans a França i proclamació de la 2ª República

    Caiguda de Lluís Felip d’Orleans a França i proclamació de la 2ª República

    La seva monarquia va ser coneguda com la Monarquia de Juliol i va ser una monarquia parlamentària constitucional. No obstant això, la insatisfacció social, econòmica i política va créixer amb el temps, especialment entre els sectors liberals i republicans. La seva governança va estar marcada per conflictes socials i una manca de suport popular ampli.
  • 3ª onada revolucionària (França, Itàlia, Confederació Germànica, Imperi austríac…)

    3ª onada revolucionària (França, Itàlia, Confederació Germànica, Imperi austríac…)

    La tercera onada revolucionària a Europa, va ser un conjunt de tossudes protestes i aixecaments que van afectar diversos països com França, Itàlia, la Confederació Germànica i l'Imperi austríac. Aquesta onada va estar motivada per la combinació de factors com la insatisfacció amb els règims conservadors, les demandes de reformes liberals, el descontent social i nacionalista, així com els efectes de les crisis econòmiques de l'època.
  • Segon Imperi a França. Napoleó III es proclama emperador

    Segon Imperi a França. Napoleó III es proclama emperador

    El Segon Imperi a França va començar el 1852 quan Napoleó III es va proclamar emperador. Després de la seva victòria en la revolució de 1848 i la seva elecció com president de la República, Napoleó III va buscar consolidar el seu poder.
  • Unificació alemanya

    Unificació alemanya

    La Unificació alemanya fa referència al procés per consolidar els diversos estats i territoris alemanys en una única nació. Aquest procés es va completar principalment al segle XIX i va ser un esdeveniment clau en la història europea, transformant l'Europa de petits estats en una gran potència unificada.
  • 1871: Unificació italiana

    1871: Unificació italiana

    La unificació italiana, coneguda com a "Risorgimento", va ser un procés polític, social i militar que va permetre la unificació dels diversos estats i principats de la península Itàlica en una sola nació italiana. Aquest procés va culminar oficialment el 17 de març de 1861, quan Víctor Manuel II de Savoia va ser proclamat rei d'Itàlia.