-
-
El 30 d'abril del 1897, Joseph John Thomson va anunciar el descobriment de l'electró. És una partícula elemental amb càrrega negativa. Thomson va col·locar el tub de raigs catòdics entre dues plaques amb càrregues oposades, i va observar que el raig es desviava, allunyant-se de la placa carregada negativament i acostant-se a la placa carregada positivament. -
És un model d’àtom que va proposar en J.J. Thomson a l’any 1904. Thomson va proposar que l'àtom està format per una regió positiva on els electrons es troben incrustats i escampats de manera similar a com estan distribuïdes les panses en un budí. Així, aquest científic considerava l'àtom com una esfera positiva on els electrons, que tenen càrrega negativa, estan distribuïts de manera uniforme. -
Va ser publicada el 26 de setembre del 1905, per part d'Albert Einstein. Albert Einstein va revolucionar la física amb la seva teoria de la relativitat. La relativitat especial (1905) mostra que el temps i l’espai depenen del moviment i que la massa és energia (E = mc²). -
Model d’àtom que va proposar l’Ernest Rutherford l’any 1911. El model atòmic de Rutherford afirma que l’àtom té un nucli petit, dens i positiu, format per protons i neutrons, al centre, mentre que els electrons ocupen la resta de l’espai (tot i que les seves òrbites fixes no eren del tot correctes).
Basat en l’experiment de la làmina d’or (1909), Rutherford va demostrar que l’àtom és gairebé tot espai buit i que hi ha un nucli carregat positivament que provoca la desviació de partícules. -
El model atòmic de Bohr (1913) proposa que l’àtom té un nucli positiu envoltat d’electrons que giren en òrbites fixes amb energia quantitzada. Els electrons absorbeixen o emeten energia en passar d’una òrbita a una altra, explicant l’espectre de l’hidrogen. Aquest model es basa en l’experiment de Rutherford, que va revelar que l’àtom és gairebé buit amb un nucli petit i dens. Va ser un pas important cap a la mecànica quàntica. -
La relativitat general (1915) explica la gravetat com la curvatura de l’espai-temps al voltant de la massa. Aquesta teoria ha canviat la nostra comprensió de l’univers i és essencial en tecnologies modernes com el GPS. -
El 1919, Rutherford va descobrir el protó, una partícula amb càrrega positiva al nucli atòmic. L’experiment de la làmina d’or va mostrar que la càrrega positiva es concentra en un petit nucli envoltat per càrrega negativa, establint el model atòmic modern. -
És l’antipartícula de l’electró, un leptó amb igual massa i espín que l'electró, però amb càrrega elèctrica oposada. Va ser descobert l’any 1932 per Carl David Anderson. Estava estudiant els raigs còsmics usant una càmera de boira i un camp magnètic. Va observar una partícula que tenia la mateixa massa que l'electró, però amb càrrega positiva. -
El 7 de febrer de 1932, James Chadwick va descobrir el neutró, una partícula sense càrrega que forma part del nucli atòmic. Experiments previs de Bothe, Becker i el matrimoni Joliot-Curie van revelar una radiació desconeguda produïda en bombardejar materials lleugers amb partícules alfa, que inicialment es va confondre amb raigs gamma, però en realitat eren neutrons. -
El CERN (Organització Europea per a la Recerca Nuclear) es va formar el 29 de setembre de 1954 amb l’objectiu de fomentar la recerca en física de partícules a Europa i construir instal·lacions avançades per estudiar les partícules subatòmiques. Va ser creat per 12 països europeus i es va convertir en un centre internacional líder en física de l’alta energia. -
El neutrí és una partícula elemental sense càrrega elèctrica, de massa molt petita i espín 1/2. Va ser descobert el 1956 per Clyde Cowan i Frederick Reines mitjançant un experiment amb antineutrins d’un reactor nuclear. En col·lidir amb protons de l’aigua, es generaven neutrons i positrons; el positró s’anihilava amb un electró produint fotons, i el neutró era capturat, emetent llum detectable. -
Els quarks van ser descoberts el 1964 per Murray Gell-Mann i George Zweig. Són partícules fonamentals que interactuen amb les quatre forces bàsiques. Experiments de dispersió inelàstica profunda al SLAC, en llençar electrons d’alta energia contra protons i neutrons, van demostrar que aquests no eren indivisibles, sinó formats per partícules més petites: els quarks. -
El Gran Col·lisionador de Hadrons (LHC), situat al CERN, es va posar en funcionament el 10 de setembre de 2008. És l'accelerador de partícules més gran i potent del món, amb un túnel de 27 km de circumferència, i permet estudiar col·lisions de protons i altres partícules per investigar la física de l’alta energia, com el bosó de Higgs i les propietats fonamentals de la matèria.