-
Va néixer el 1854, i va ser dirigida pel general O’Donnell. Va aglutinar sectors moderats i progressistes, en una mena de centre polític. Pretenia harmonitzar l'ordre amb la llibertat per renovar el sistema polític, tot i que va tendir a la pràctica cap al moderantisme. Dòmino l'escena política entre 1858 i 1863, després de la desaparició d'O'Donnell pactaria amb els progressistes per enderrocar el règim isabelí (1868). -
-
Inciciat pel general Leopoldo O'Donell en Vialvaro -
Redactat pel jove Antonio Cánovas del Castillo i signat per O´Donnell, aquest manifest recollia les reivindicacions progressistes, exigia reformes polítiques i
unes Corts constituents per fer possible una autèntica regeneració liberal, cosa que va fer que aconseguís un ampli suport popular i va animar altres generals a unir-se a la rebel·lió. Finalment, el cop va triomfar i va propiciar la formació d'un govern presidit pel progressista Espartero. -
Va culminar el procés desamortitzador, amb els béns dels municipis, a més dels de l'Església i l'Estat, provocant una nova ruptura amb la Santa Seu. -
La Llei General de Ferrocarrils de 1855 va ser una norma clau per al desenvolupament del ferrocarril a Espanya. Va establir les bases per a la concessió de línies a empreses privades, amb supervisió estatal, i va fomentar la inversió i expansió de la xarxa ferroviària, impulsant el transport i el comerç al país.
Va donar grans beneficis i privilegis a qui invertissin en la construcció del ferrocarril. -
Es van adoptar mesures per propiciar la modernització econòmica del país tals com la Llei General de Ferrocarrils de 1855, que regulava la construcció de ferrocarrils, oferint incentius (subvencions de capital, exempcions aranzelàries, etc...) a les empreses que participessin en aquesta construcció. Per la seva banda, la Llei Bancària i la Llei de Societats de Crèdit de 1856 van suposar l'inici de l'expansió del sector bancari espanyol i el Banc d'Espanya es va crear en aquell mateix any.
-
L’esdeveniment del Banco de España de 1856 va ser la creació formal del Banco de España, que substituí el Banco de San Fernando. Durant el Bienni Progressista es buscava estabilitzar la moneda i unificar el sistema bancari, marcant l’inici del camí cap al banc central. -
La Constitució non nata de 1856 va ser un projecte de constitució molt progressista aprovat per les Corts durant el Bienni Progressista, però no va arribar mai a entrar en vigor. Proposava ampliar drets, limitar el poder de la Corona i estendre el sufragi. Tanmateix, el 1856 O’Donnell va fer un cop d’estat, va dissoldre les Corts i va restaurar la Constitució de 1845, deixant aquest projecte sense aplicar.
-
O’Donnell arriba al Govern (juliol 1856-octubre 1857) amb la Unió Liberal. Busca consolidar la monarquia constitucional, restablir l‟ordre públic i la conciliació moderada i progressista. O'Donnell va reposar la Constitució del 1845 amb un Acta Addicional, va suprimir la Milícia Nacional i va reorganitzar els ajuntaments.
-
Després del fracàs del Bienni Progressista, els moderats tornaren al poder i Leopoldo O’Donnell liderà un govern llarg (1856–1863). El seu mandat es caracteritzà per estabilitat política relativa, centralització del poder i mesures conservadores, reprenent moltes de les polítiques del règim moderat anterior.
-
És la darrera fase del seu regnat, o crisi del moderantisme, que va concloure a la «Gloriosa», i va provocar el seu destronament (1856-1868).
-
Narváez va retornar al govern entre octubre de 1857 i juliol de 1858, suprimint l'Acta Addicional, interrompent la desamortització i envoltant-se d'elements conservadors, amb el decidit suport de la reina, cada cop més identificada amb la facció més reaccionària del moderantisme. -
La Unió Liberal va tornar al govern en el període de 1858 a 1863. Durant aquesta nova etapa es va produir una expansió i prosperitat econòmica i una estabilitat política que
van permetre al govern una política de prestigi a l'exterior. Es va sufocar l'intent d'aixecament carlí dut a terme pel fill de Carles M. Isidre.
Més greu va ser la revolta camperola de Loja que va començar el juny de 1861 i que es va estendre per la resta de la província Màlaga i Còrdova. -
La descomposició del sistema Isabelí fa referència a la crisi del règim d’Isabel II, marcat per la inestabilitat política, els conflictes entre moderats i progressistes, els cops d’estat i la corrupció. Aquestes circumstàncies van provocar el descontent popular i van debilitar les institucions, acabant amb la fi del sistema i obrint el camí cap a la Revolució de 1868.
-
Dins del context de la política de prestigi, Espanya es va incorporar al costat de França a la carrera per reconstruir un imperi colonial, destacant la Guerra del Marroc (1859-1861) amb escassos èxits territorials però de notable exaltació patriòtica.
-
Va començar el juny de 1861 i que es va estendre per la resta de la província Màlaga i Còrdova. Uns deu mil pagesos van protagonitzar una onada de disturbis que va incloure l'ocupació de terres i els enfrontaments amb la Guàrdia Civil i l'Exèrcit. -
La crisi econòmica de 1864 va ser una greu dificultat financera que afectà Espanya durant el regnat d’Isabel II. Era causada per la caiguda dels preus agrícoles, la mala gestió econòmica i el deute públic elevat, i va provocar atur, pobresa i malestar social, agreujant la inestabilitat política del país.
La inestabilitat política i la deriva autoritària dels governs van caracteritzar una etapa en què la bonança econòmica va arribar al final després de la crisi econòmica del 1864. -
El 1864, de nou Narváez va tornar al govern i, amb ell, una política conservadora i de repressió de les llibertats públiques. Això va provocar fortes divisions internes i aixecaments pagesos (descontentament que van produir les desamortitzacions de Pascual Madoz), sumat al
que provocava el sistema de cinquenes per als reemplaçaments del servei militar i els impostos al consum. -
La impossibilitat del moderantisme de respondre a les demandes socials i de participació política dels ciutadans, el descrèdit d'Isabel II i de la seva cort, i, finalment, el malestar social generat per una seriosa crisi financera i de subsistències el 1866. La crisi econòmica general es va aguditzar en la indústria tèxtil que es va veure afectada per la Guerra de Secessió Americana per la baixa rendibilitat de les línies. -
El Motí dels Sergents de San Gil va ser un intent de cop d’estat a Madrid l’11 de juny de 1866 durant el regnat d’Isabel II. El motí, liderat per militars progressistes i republicans, pretenia enderrocar la monarquia i instaurar reformes liberals més profundes, però va ser fracassat ràpidament. Tot i això, el fet evidencià el descontentament creixent amb Isabel II i l’erosió del seu règim abans de la Revolució de 1868. -
El Pacte d’Ostende es va formar el setembre de 1866 a la ciutat d’Ostende (Bèlgica) com una aliança secreta entre liberals progressistes, demòcrates i republicans. L’objectiu era derrocar la monarquia d’Isabel II i establir un govern més liberal o republicà. Tot i les diferències ideològiques entre els signants, el pacte coordinà esforços polítics i militars que finalment desembocarien en la Revolució de 1868. -
En aquest període es va acabar amb el regnat d'Isabel II, a través de la Gloriosa revolució de 1868. Van portar a un rei estranger, Amadeu de Saboya.
-
Amadeu Saboya va ser escollit rei d'Espanya, però només va estar 2 anys ja que no tenia suport d'una gran part de la població. A més, es va iniciar una nova guerra Carlista i una altra a Cuba.
-
La Revolució de setembre de 1868, o La Gloriosa, va enderrocar Isabel II per descontentament popular, crisi econòmica i corrupció. Liderada per Topete i Prim amb suport liberal i republicà, va portar l’exili de la reina i un govern provisional. -
La Tercera Guerra Carlista (1872–1876) va enfrontar els carlins, partidaris de Carlos VII, amb el govern d’Espanya, principalment al nord. Els carlins defensaven un model tradicionalista, i la guerra va acabar amb la victòria del govern i la consolidació d’Alfons XII.
-
La Primera República Espanyola va ser un període breu (1873–1874) després de l'abdicació d’Amadeu I. Va intentar establir un règim republicà i federal, però va patir inestabilitat política, conflictes interns i revoltes regionals, cosa que va provocar la seva caiguda i la restauració de la monarquia amb Alfons XII.
-
El cop d’estat del general Pavía va tenir lloc el 3 de gener de 1874 durant la Primera República Espanyola. Pavía va dissoldre les Corts amb tropes militars, posant fi al sistema parlamentari i obrint el camí per a un règim presidencialista i, finalment, la restauració monàrquica amb Alfons XII. -
El pronunciament de Martínez Campos va tenir lloc el 29 de desembre de 1874 a Sagunt. Aquest cop militar va restaurar la monarquia amb Alfons XII, posant fi a la Primera República Espanyola i iniciant la Restauració borbònica. -
La Restauració espanyola va començar el 29 de desembre de 1874, amb el pronunciament de Martínez Campos que va portar al tron Alfons XII. Aquest període es caracteritzà per un sistema monàrquic constitucional estable, el turno pacífic entre liberals i conservadors i la consolidació del poder central.
-
La Constitució de 1876 va ser aprovada el 30 de juny de 1876 durant la Restauració amb Alfons XII. Va establir una monarquia constitucional flexible, amb un sufragi censatari ampliat, reconeixia les llibertats individuals, però reforçava el poder de la Corona i permetia el sistema de torn pacífic entre liberals i conservadors.