-
Les idees il·lustrades s'estenen, i impulsen a les tretze colònies a finalment, independitzar-se. (La revolución Francesa en 14 minutos [https://sites.google.com/martipous.cat/humanitats-4t/p%C3%A1gina-principal/sa1-gent-perillosa/recursos]) -
La Revolució Francesa es va iniciar amb una revolta de privilegiats que es van negar a pagar els nous impostos. Llavors es va exigir al rei Lluís XVI que convoqués als Estats Generals. Aquests van ser dirigits pel rei i formats per representants de la noblesa, el clero i el tercer estat.
Mentre que els privilegiats exigien el vot per estament, els del tercer estat volien fer un vot per persona, però els privilegiats es van negar.
(http://www.buxaweb.cat/dossiers/revolucionsliberals.htm#apt.3) -
Aquesta assemblea va ser el primer acte revolucionari, ja que davant la negativa dels privilegiats, sobre fer vot per persona, els representants del tercer estat, van convocar una assemblea nacional on es declaren a ells mateixos representants de la nació. Ja no com estament, sinó en nom de tot el poble. (La Revolución Francesa: el fin del Antiguo Régimen [https://historia.nationalgeographic.com.es/a/revolucion-francesa-fin-antiguo-regimen-2_6774]). -
Després d'haver-se constituït com a representants de la nació, els representants del Tercer Estat es reuneixen al Saló del Joc de Pilota (perquè els havien fet fora dels estats generals) i juren no separar-se fins a donar amb una constitució a França. (La Revolución Francesa: el fin del Antiguo Régimen [https://historia.nationalgeographic.com.es/a/revolucion-francesa-fin-antiguo-regimen-2_6774]). -
Es van assaltar d'altres presons fins a arribar a la de Bastilla, on després de 4 hores de combat, els soldats es van rendir amb la condició que els hi deixin viure.
Però la seva petició va ser en va. Es van colgar i passejar en piques els caps de Launay (líder de la guerra) i d'alguns soldats pels carrers, fins a arribar a l'Ajuntament de la ciutat. (La toma de la Bastilla [https://historia.nationalgeographic.com.es/a/14-de-julio-de-1789-la-toma-de-la-bastilla_6776]) -
Davant aquesta forma de protesta, el monarca Lluís XVI es veu obligat a reconèixer la legalitat de l’Assemblea Nacional Constituent.
Aquesta, prometia la llibertat individual i la igualtat davant la llei i els impostos. (Les revolucions liberals i nacionals (1789-1871) [http://www.buxaweb.cat/dossiers/revolucionsliberals.htm#apt.3]) -
Aquesta marxa va ser liderada per dones furioses que es queixaven pel preu del pa. Van anar des-de París fins al Palau de Versalles, per exigir que el rei escoltés les necessitats del poble. La gent furiosa va entrar al palau, i van morir alguns guàrdies. Al final, es va exigir a Lluís XVI i la seva família anar al Palau de Tulleries. (Marcha de las mujeres sobre Versalles [https://www.worldhistory.org/trans/es/1-20893/marcha-de-las-mujeres-a-versalles/]) -
A Tulleries, la família reial se sentia presonera, llavors van idear un pla d'escapada cap a la frontera del país, per huir. Però no va sortir com ells pensaven, ja que a les 8 del matí de l'endemà la fuga va ser descoberta. (Varennes, el intento fallido de fuga de Luis XVI y María Antonieta [https://historia.nationalgeographic.com.es/a/varennes-intento-fallido-fuga-luis-xvi-maria-antonieta_6757]) -
Aquesta va ser la primera constitució escrita de la història Francesa. Es va fer una assemblea legislativa en la quina es van redactar noves lleis per garantir la igualtat de tots els ciutadans, prohibir tortures, i obligar els privilegiats a pagar impostos. Aquesta nova monarquia es caracteritza per la separació de poders: judicial, executiu i legislatiu.
El rei perd el seu poder absolut. (Constitución Francesa 1791 [https://es.wikipedia.org/wiki/Constituci%C3%B3n_francesa_de_1791]). -
Es declara la guerra amb Àustria, ja que tenen por que d'altres parts d'Europa s'imposin a la revolució, i s'inicia com a resposta a Declaració de guerra de França cap a Àustria. També se'l coneix com la primera guerra de coalició, a la quina més tard se li uneixen d'altres països. (Primera Coalición [https://es.wikipedia.org/wiki/Primera_Coalici%C3%B3n]) -
Després de la fugida del rei i la reina, la gent decideix que ja no volen el seu rei com a monarca, i que volen una república. Llavors primera hora del matí, es presenta la gent armada al Palau de Tulleries amb l'objectiu d'obligar al rei renunciar. (La caída de la monarquia de la Revolución Francesa [https://www.laizquierdadiario.com/La-caida-de-la-monarquia-en-la-Revolucion-francesa]) -
Després d'haver assaltat el Palau de Tulleries, haver empresonat al monarca, i proclamar França una república, França queda en mans dels Girondins. Es crea la Convenció Nacional elegida pel sufragi universal masculí.
Hi ha un judici contra Lluís XVI i Maria Antonieta, acusats per traïció, i condemnats a la guillotina. (La Revolució Francesa [https://drive.google.com/file/d/1tQGI0Dg9LoHDC5THI_n1suzCJDXwoMGi/view]) -
Després del seu intent de fugida, i d'altres delictes, Lluís XVI va ser acusat per traïdor, i finalment el 21 de gener de 1793, va complir amb la seva condemna, morint guillotinat davant el seu poble. (Luis XVI de Francia, ejecución en la guillotina por traicionar a la Revolución [https://www.lavanguardia.com/historiayvida/edad-moderna/20240221/27255/luis-xvi-guillotina.html]) -
En juny de 1793, els Jacobins agafen el poder, i la revolució entra en la fase més radical.
Es va proclamar una constitució basada en la democràcia social.
L'executiu va quedar en mans d'un Comitè de Salvació Pública, la quina va donar tot el poder a Robespierre (líder dels Jacobins). (La Revolució Francesa [https://drive.google.com/file/d/1tQGI0Dg9LoHDC5THI_n1suzCJDXwoMGi/view]) -
La constitució de 1793 es basava en la democràcia, i proposava la igualtat, la limitació de la propietat privada, i d'altres coses que aportessin al benestar de la societat i la seva felicitat.
Va ser aprovada, malgrat mai aplicada, ja que França estava en crisi i plena guerra, i els Jacobins van prioritzar el Terror. (Libertad, igualdad y propiedad en la Constitución jacobina de 1793 [https://alvargonzalezabogados.com/libertad-igualdad-y-propiedad-en-la-constitucion-jacobina-de-1793/]) -
Jean-Paul Marat (periodista), es va convertir en la veu de la revolució i una mena de líder, ja que parlava sobre el seu odi i profunda fustigació cap als rics.
Però el moment en el quin Marat descansava en la banyera de sa casa, la girondina Charlotte Corday, va aconseguir entrar a la casa, i clavar-li una profunda apunyalada en el pit. (La muerte de Marat, un mártir para la Revolución Francesa [https://historia.nationalgeographic.com.es/a/muerte-marat-martir-para-revolucion-francesa_24092]) -
El regnat del Terror va ser l'època més radical de la revolució. El Terror va néixer com l'instint paranoic que veia enemics de la Revolució pertot arreu.
El Comitè va suspendre les llibertats i es va castigar amb la presó o la guillotina a tot qui estigués en contra de la revolució o ho semblés (llei dels sospitosos). (Reinado del Terror [https://www.worldhistory.org/trans/es/1-21142/reinado-del-terror/]) -
L'arxiduquessa d'Àustria va ser acusada de conspirar contra França, satisfer capritxos desmesurats, arruïnant la fiança del país, i fins i tot d'haver mantingut relacions incestuoses amb el seu fill, Lluís Carles.
Amb només 37 anys, Maria Antonieta, mor a la guillotina. (Así le cortaron la cabeza a María Antonieta [https://historia.nationalgeographic.com.es/a/asi-le-cortaron-cabeza-a-maria-antonieta_7686]). -
La constitució de 1793 mai va ser aplicada. Llavors en 1795 la Convenció crea una nova constitució més moderada i favorable cap a la burgesia.
Aquesta nova constitució aplica idees semblants a les del 1789, com la llibertat i la igualtat davant la llei (la llei és la mateixa per tothom). Hi ha una declaració de drets, i una separació de poders (Legislatiu i executiu). (La Constitución de 1795 [https://elobrero.es/historalia/115242-la-constitucion-de-1795.html]) -
L'any 1799, Napoleó Bonaparte va ser nomenat cónsol i la seva política de govern va consolidar allò que havia aconseguit la revolució burgesa, evitant el retorn de l’absolutisme. (LES REVOLUCIONS LIBERALS I NACIONALS (1789-1871) [http://www.buxaweb.cat/dossiers/revolucionsliberals.htm#apt.3]) -
Encara que Napoleó va treure als francesos la majoria de les seves llibertats polítiques, va aconseguir el suport de la gent, ja que va acabar amb la guerra civil i amb la crisi econòmica. A més, va fer reformes importants que van modernitzar França, especialment l'administració de l'Estat, l'educació pública, l'economia i el dret.
(El Imperio Napoleónico (1799-1815)[https://escholarium.educarex.es/useruploads/r/c/50209/scorm_imported/29328931761812593229/3_el_imperio_napolenico_17991815.html]) -
El 18 de juny de 1815, vora la localitat belga de Waterloo, té lloc la batalla en la qual una aliança de forces britàniques, holandeses i alemanyes, fan que Napoleó s'hagi de retirar del seu poder. (La caída de Napoleón: de la derrota en Waterloo al regreso de los Borbones [https://www.lavanguardia.com/historiayvida/historia-contemporanea/20230618/9038323/caida-napoleon-derrota-waterloo-regreso-borbones.html]) -
Entre el 1814 i el 1815, els vencedors de Napoleó es reuneixen amb l'objectiu de posar fi a l'expansió de les idees liberals i garantir la restauració de l'absolutisme a Europa.
Van reposar als monarques als seus trons i les quatre grans potències (Rússia, Regne Unit, Prússia i Àustria) van remodelar el mapa d'Europa segons els seus interessos. (La Revolució Francesa [https://drive.google.com/file/d/1tQGI0Dg9LoHDC5THI_n1suzCJDXwoMGi/view]) -
El 2 de maig de 2010, vaig néixer en Zaragoza, a l'hospital de "Miguel Servet" -
El 3 de juliol de 2017 neix el meu germà petit. -
A l'hivern de 2017, cau neu a Zaragoza, cobrint tots els edificis, arbres i cotxes de blanc. -
A l'estiu de 2021 finalment, m'acomiado de la meva millor amiga i família a Zaragoza, i em trasllado a Barcelona. -
L'any 2023, comprem els nostres periquitos, i la família es fa més gran. -
Després d'haver estat en un altre institut, m'acomiado de les meves amigues antigues, i vinc al Martí Pous, on conec a molta gent nova.