-
Aquesta obra pictòrica trobada al cementiri dels Sants Pere i Marcel·lí a la ciutat de Roma i datada a finals del segle III, representa un fet clau per a la religió cristiana: el pecat original. La pintura mostra els dos joves avergonyits després d'haver desobeït Déu, amb l'arbre enmig, que els separa i evidència el seu pecat. Aquesta representació és considerada una de les primeres obres cristianes amb personatges nus. -
Conservat a Roma, el Sarcòfag de Juni Basso és una de les primeres representacions artístiques cristianes. Dotat de relleus que representen diferents episodis religiosos, com ara l'entrada de Jesucrist a Jerusalem, l'obra és un monument funerari per a Juni Basso, un cristià neòfit que hauria mort l'any 359 dC a l'edat de quaranta-dos anys. -
Datat de la primera meitat del segle VI, el Theotokos amb el Nen, situat a Santa Caterina del Sinaí, és una de les poques icones conservades de l'art bizantí primari i, per això, esdevé un testimoni excepcional. En destaca la tècnica encàustica i l'ús de la cera d'abella barrejada amb pigments, per tal que fos duradora i profunda. -
Elaborat aproximadament entre el 530 i el 550, el Díptic Barberini és un panell d'ivori que representa un emperador bizantí, probablement Justinià, després d'una victòria. També hi podem observar figures que personifiquen qüestions com ara la Victòria o la Terra. L'obra expressa a la perfecció la transició entre l'art romà imperial i l'art bizantí, ja que mostra el poder d'un emperador amb una intencionalitat propagandística. -
Elaborada entre els anys 680 i 711, és una església basilical amb planta en forma de creu llatina incompleta i una de les edificacions visigòtiques més ben conservades de la península Ibèrica. L'edifici consta d'una nau rectangular, un transsepte marcat i un absis quadrat i en destaquen els arcs de ferradura, les voltes de canó i els relleus en els capitells, que representen escenes com el Sacrifici d'Isaac o Daniel als lleons. -
Elaborada entre els anys 691 i 692 a Jerusalem al voltant de la roca sagrada, la Mesquita de la Roca és un dels santuaris islàmics més antics conservats. Consta d'una planta central octogonal i d'una cúpula daurada i, a l'interior, les decoracions inclouen mosaics vegetals amb inscripcions cúfiques. -
Elaborada entre els segles VIII i X, la Mesquita de Còrdova és un temple islàmic monumental que representa la grandesa del califat de Còrdova i representa a la perfecció l'arquitectura d'al-Àndalus. L'edificació és recordada principalment pel bosc de les seves columnes, els arcs de doble ferradura amb dovelles blanques i vermelles i el mihrab amb mosaics bizantins. -
Situada originalment a la Catedral d'Oviedo, la Creu dels Àngels és una peça elaborada a partir d'or i pedreria amb la tècnica d'orfebreria amb filigrana i encastats i en forma de creu grega. L'obra és un reliquiari, però també és un símbol del poder reial, esdevenint primer l'emblema del Regne d'Astúries i, en l'actualitat, l'escut de la regió. -
Elaborat aproximadament entre l'any 970 i l'any 1030, el Beatus de Liébana és un manuscrit il·luminat, que mostra miniatures del Llibre de l'Apocalipsi. Totes aquestes figures, com ara Crist, els àngels o les bèsties apocalíptiques són representades utilitzant colors vius i un estil esquemàtic. Com a obra romànica, el Beatus de Liébana té una finalitat clarament didàctica i litúrgica, ja que exemplifica un fet de la religió cristiana. -
També coneguda com a Agii Apostoli, l'Església dels Sants Apòstols, és considerada una de les obres clau per a l'evolució de l'art bizantí. Situada a l'àgora de la ciutat d'Atenes, va ser la primera església amb una creu inscrita amb cúpula, un disseny que assentaria un precedent i esdevindria l'estàndard per a moltes altres edificacions bizantines. Per tant, l'Església dels Sants Apòstols és una combinació entre l'arquitectura religiosa de l'est i de l'oest. -
Datat aproximadament entre els segles XI i XII, el Monestir de Sant Pere de Rodes és un complex benedictí amb finalitat religiosa i també d'organització territorial, que ha estat relacionat amb múltiples llegendes. Consta d'una planta basilical de tres naus separades per columnes amb capitells romans espoliats i d'un campanar i una torre de defensa, que destaquen la seva importància com a enclavament estratègic. -
L'absis de Sant Climent de Taüll és una de les obres del romànic europeu més emblemàtiques, ja que en representa a la perfecció les temàtiques i les tècniques. Es tracta d'una pintura mural al fresc i al tremp que plasma un Pantocràtor, és a dir, un crist en majestat, envoltat del Tetramorf, quatre figures que representen els evangelistes. L'obra es caracteritza per l'ús de figures geomètriques i de línies marcades, però, sobretot, per l'estructura jeràrquica i per l'ús de colors vius. -
L'Elefant de San Baudelio de Berlanga forma part d'un conjunt de pintures murals trobades a Sòria, que daten aproximadament de finals del segle XI i inicis del XII i que combinen temàtiques religioses amb escenes quotidianes. En l'actualitat es troben fragmentada en diferents museus, però la representació d'un elefant, n'és una de les més rellevants, ja que presenta l'animal amb colors vius i contorns marcats amb un estil estilitzat i amb clares influències islàmiques i d'orient. -
Elaborat aproximadament entre els anys 1168-1188, el Pòrtic de la Glòria corona la catedral de Santiago de Compostel·la. Es tracta d'una portalada escultòrica amb relleus jeràrquics que mostren els apòstols, els sants i, en superioritat, la figura del Crist en Majestat. Aquesta obra va estar elaborada amb una finalitat didàctica i decorativa, com la majoria dels relleus eclesiàstics, però també representa el poder espiritual i quin era el relat religiós de la Galícia romànica. -
La Portada de la Coronació de la Verge, situada a la Catedral de Reims, és un gran exemple de l'art gòtic en el seu país d'origen. L'obra presenta un relleu alt amb la coronació de la Verge i dels Sants, unes figures que es presenten allargades i expressives, continuant amb el model de verticalitat, propi del gòtic francès. També cal destacar que, com seria tendència durant el període, l'obra combinava la funció decorativa amb la d'adoctrinar la població en els dogmes eclesiàstics. -
La façana de la Catedral d'Orvieto, elaborada entre els anys 1310 i 1330 a càrrec del mestre Lorenzo Maitani, conté relleus escultòrics que narren diverses escenes del Nou i de l'Antic Testament, amb l'aparició de figures claus com ara sants o profetes. L'obra és molt rica en ornaments i en recursos arquitectònics, però, sobretot, destaca per combinar la verticalitat gòtica amb la narració, mostrant així com els artistes italians van adaptar a la seva pròpia estètica el moviment gòtic. -
Elaborada entre els anys 1329 i 1383, la Catedral de Santa Maria del Mar és un exemple magistral del gòtic internacional i, sobretot, del gòtic català. L'edifici té una planta de nau única i una alçada proporcionada. Però, destaca, sobretot, per l'elegància estructural i per la lluminositat interior, ja que l'obra va estar pensada per a acollir la comunitat de la ciutat de Barcelona i per a portar a terme les cerimònies parroquials. -
Creat entre els segles XIII - XV, l'Alhambra de Granada és un complex palatí nassarita que combina fortalesa i palau amb altres elements com patis, jardins i aigua. La decoració té elements com inscripcions cúfiques i cursives o elements geomètrics i el complex engloba espais emblemàtics com el Pati dels Lleons, el Pati de les Aranyes o la Sala de les Dues Germanes. L'Alhambra de Granada ha esdevingut tot un símbol de la presència islàmica a la península Ibèrica. -
El Matrimoni Arnolfini és una de les obres més rellevants per entendre l'art flamenc i una de les més representatives de la transició a l'ús de la pintura en oli. L'obra representa una cerimònia matrimonial, de manera molt realista i detallista. Per una banda, juga amb el reflex del mirall, amb la llum o, fins i tot, amb la textura dels teixits, però també combina el realisme amb elements simbòlics que referencien qüestions com ara la fertilitat, la fe o la vida quotidiana. -
Elaborada entre els anys 1490 i 1500, el Jardí de les Delícies és un tríptic flamenc, elaborat per El Bosch, amb un detallisme extrem. L'obra representa el paradís, la vida terrenal i l'infern a través de colors intensos, portant una gran càrrega reflexiva. El Jardí de les Delícies és una obra innovadora i visionària que esdevé clau tant per comprendre el gòtic flamenc com per entendre el procés de transició cap al Renaixement.