-
Regnat de Carles IV (1788-1808)
-
Inici del regnat de Carles IV
Va mantenir la política reformista que havia dut a terme Carlos III. -
Inici Revolució Francesa
A finals del segle XVIII, la societat, la política i l’economia espanyola presentaven característiques de l’Antic Règim. Les reformes il·lustrades iniciades pel rei Carles III (1759 - 1788) van impulsar un cert desenvolupament de l’agricultura i la indústria manufacturera, però la modernització del país quedava encara lluny. -
Ocupació anglesa de Menorca (tercera dominació)
Els anglesos dominaren Menorca, obligant els espanyols a tornar-nos-la. -
Guerra de la Convenció: Guerra contra la França revolucionària
Un conflicte que va tenir lloc entre 1793 a 1795, en el qual Espanya estava en guerra amb França revolucionara (primera coalició) -
Pau de Basilea, entre França i Espanya
Després de durs combats al Rosselló i als Pirineus, l’exèrcit francès va derrotar les tropes espanyoles i la monarquia hispànica. va haver d’acceptar la signatura de la Pau de Basilea. -
Tractat de Sant Ildefons: Aliança entre França i Espanya contra Anglaterra
A ses lluitàs revolucionàries Franceses, on França hi era enfrontant-se amb Anglaterra. -
Pau d’Amiens. Menorca es tornar a Espanya
Representà una treva en la política expansionista de Napoleó. Gran Bretanya tornava els territoris conquerits (entre ells Menorca) però es quedava Trinitat i Ceilan. -
Desastre naval de Trafalgar
Tercera coalició iniciada pel Regne Unit, Austria, Rússia, Napols i Suècia per intentar enderrocar Napoleó Bonaparte del tron imperial i dissoldre la influencia militar francesa existent a Europa -
Tractat de Fontainebleau
Fou un acord secret signat entre el Regne d'Espanya i el Primer Imperi Francés per a repartir-se Portugal -
Guerra del francès
-
Motí d’Aranjuez
La cort es va trasladar a Aranjuez i Godoy va convencer Carles IV d'anar a Andalusia. Nobles partidaris de Ferran van intentar treure Godoy del poder i substituir el rei. Godoy va ser empresonat i destituit, i Carles IV va abdicar en Ferran VII. -
Insurrecció popular del 2 de maig
La gent va intentar impedir la fuga de la família reial i va formar una resistència armada. Malgrat els intents de defensa, els francesos van controlar el parc d'artilleria. Una comissió militar va condemnar a mort els presoners, mentre Murat advertia de les consequencies per portar armes. -
Creació de juntes de defensa i de la Junta Central Suprema
Va ser l'òrgan que va acumular els poders executiu i legislatiu espanyols durant l'ocupació napoleónica d'Espanya. -
Josep Bonaparte proclamat rei d’Espanya
La seva proclamació com a monarca el juny de 1808 va ser deguda a la designació per part del seu germà, l'emperador Napoleó -
Abdicació de Baiona
La cort es va trasladar a Aranjuez i Godoy va convencer Carles IV d'anar a Andalusia. Nobles partidaris de Ferran van intentar treure Godoy del poder i substituir el rei. Godoy va ser empresonat i destituit, i Carles IV va abdicar en Ferran VII. -
Reunió de les Corts de Cadis
Reunides durant tres anys, van elaborar una constitució que es considera la base del constitucionalisme espanyol. Ja des del seu inici els vots no es van comptabilitzar per estaments, sinó per diputats, trencant, per tant, amb el sistema tradicional de l'A.R. -
Victòria a Los Arapiles
Va suposar el triomf de les tropes aliades espanyoles, britániques i portugueses davant les forces napoleoniques, i va frustrar les pretensions franceses de dominar la peninsula Iberica. -
Proclamació de la Constitució de Cadis (La Pepa)
És la primera Constitució pròpiament espanyola, ja que l'Estatut de Baiona del 1808 no va deixar de ser una "Carta atorgada" marcada pel segell napoleònic -
Tractat de Valençay
En aquest tractat l'emperador Napoleó I oferi la pau i reconegué Ferran VII com a rei d'Espanya, a conseqüència de les derrotes patides en la guerra -
Primera etapa del regnat de Ferran VII
-
Manifest dels Perses
El manifest demanava la supressió de la constitució i dels decrets de les corts de Cadis, i servi a Ferran VII per a justificar a posteriori el restabliment de l'absolutisme -
Retorn de Ferran VII a Espanya
El retorn de Ferran VII van acompanyar e restabliment de l'absolutisme i l'anul·lació de quasi tota la nova legislació, de signe liberal, inclosa la supressió de la Constitució de 1812. -
Decret de 4 de maig
És un document clau en la història que va anul·lar la Constitució de 1812 i va restableixer l'absolutisme. -
Segona etapa: Trienni Liberal (1820-23)
-
Pronunciament de Riego
Després del pronunciament de Riego l'any 1820, va tornar a obrir un nou període de signe liberal i es va reinstaurar l'entramat constitucionalista definit a la Constitució espanyola de 1812 de Cadis. -
Tercera etapa Dècada Ominosa
-
Intervenció militar de la Santa Aliança
Operació militar per part de França amb l'ajuda de la Santa Aliança per restaurar l'absolutisme de Ferran VII i posar fi al Règim liberal del trineu Constitucional. -
Neix Isabel, filla de Ferran VII
La successió a favor seu en virtut a la Pragmàtica Sanció de 1830 va conduir a la insurgència legitimista del seu oncle Carles Maria Isidre, recolzat pels anomenats carlins. 1830 -
-Mort de Ferran VII
Posar fi al absolutisme en Espanya i va obrir la porta a la lluita entre el liberalisme