-
-
Tales de Milet, 624-546 aC. Primer filòsof, pioner en la ciència, creia que l’aigua era l’element fonamental de tot. -
Pitàgores, 570-495 aC. Filosofia basada en els nombres i la seva relació amb l’univers. -
Heràclit, 535-475 aC. Filosofia del canvi constant, tot flueix. -
Parmènides, 515-450 aC. Filosofia de l’ésser immutable, oposat a Heràclit. -
Protàgores, 490-399 aC. Sofista: “L’home és la mesura de totes les coses”; relativisme del coneixement. -
Gòrigues, 485-380 aC. Escèptic radical: negava el coneixement veritable; defensor del poder de la paraula (retòrica). -
Sòcrates, 470-399 aC. Filosofia centrada en l’ètica i el coneixement a través del diàleg i la pregunta. -
Plató, 427-347 aC. Teoria de les Idees; món sensible i món intel·ligible; va fundar l’Acadèmia. -
Aristótil, 384-322 aC. Va crear la lògica formal; teoria de les causes; ètica de la virtut; sistematitzador del saber. -
Epicur, 341-270 aC. Defensa una vida basada en el plaer moderat i l’absència de dolor (ataràxia). -
Sèneca, 4aC-65dC. Estoïcisme romà; autocontrol, vida racional i acceptació del destí. -
-
Agustí d'Hipona, 345-430. Fondeix cristianisme i platonisme; importància de la gràcia i la voluntat. -
Tomàs d'Aquino ,1225-1274. Escolàstic cristià; síntesi entre fe i raó; arguments racionals per demostrar Déu. -
Guillem d’Ockham, 1287-1347. Nominalista; “navaixa d’Ockham”: no multiplicar explicacions innecessàriament. -
-
René Descartes, 1596-1650. “Penso, per tant existeixo”; dualisme cos-ment; racionalisme i mètode deductiu. -
John Locke, 1632-1704. Empirisme: la ment és una tabula rasa; coneixement per experiència. -
David Hume, 1711- 1776. Empirista escèptic; dubta de la causalitat i de la idea de jo permanent. -
Immanuel Kant, 1724-1804. Idealisme transcendental: sintetitza empirisme i racionalisme; imperatiu categòric. -
-
Karl Marx, 1818-1883. Materialisme històric; crítica del capitalisme; alienació i lluita de classes. -
Sigmund Freud, 1856-1939. Pare de la psicoanàlisi; inconscient, pulsions, i estructura de la ment (ell, jo, superjo). -
Friedrich Nietzsche, 1884-1900. Crítica de la moral tradicional; superhome; voluntat de poder; mort de Déu. -
José Ortega y Gasset, 1883-1955. Perspectivisme; la realitat es dóna des de la visió personal: “jo i la meva circumstància”. -
Martin Heidegger, 1889-1976. L’ésser com a pregunta fonamental; Dasein; existencialisme ontològic. -
Hans-Georg Gadamer, 1900-2002. Hermenèutica filosòfica; interpretació com a base del coneixement. -
Maria Zambrano, 1904-1991. Filòsofa de la raó poètica; reflexió existencial amb estil literari. -
Theodor Adorno, 1903-1969. Crítica cultural i social; indústria cultural; racionalitat instrumental. -
Jean-Paul Sartre, 1905-1980. Existencialisme ateu; llibertat radical; l’existència precedeix l’essència. -
Hannah Arendt, 1906-1975. Filosofia política: totalitarisme, responsabilitat moral, espai públic i acció. -
Jürgen Habermas, 1929-Actualitat. Comunicació racional, ètica del discurs i democràcia deliberativa.